{"id":10315,"date":"2014-01-05T12:09:03","date_gmt":"2014-01-05T10:09:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10315"},"modified":"2014-01-05T12:09:03","modified_gmt":"2014-01-05T10:09:03","slug":"marta-lamas-el-discurs-de-bachelet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/marta-lamas-el-discurs-de-bachelet\/","title":{"rendered":"Marta Lamas: El discurs de Bachelet"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10316\" rel=\"attachment wp-att-10316\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10316\" alt=\"bachelet\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/bachelet-300x225.jpg\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/bachelet-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/bachelet.jpg 664w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Diumenge passat 15 <strong>Michelle Bachelet<\/strong>, candidata de la Nova Majoria-amb el Partit Comunista sumat a la Concertaci\u00f3- va guanyar \u00e0mpliament la presid\u00e8ncia de Xile.\u00a0Aquest resultat electoral \u00e9s no nom\u00e9s un \u00e8xit pol\u00edtic de l&#8217;esquerra, sin\u00f3 tamb\u00e9 representa un triomf simb\u00f2lic, ja que la disputa entre les dues candidates de la segona volta sembla una venjan\u00e7a emblem\u00e0tica d&#8217;hist\u00f2ries antag\u00f2niques marcades per la dictadura.<\/p>\n<p>Evelyn Matthei, candidata de l&#8217;Alian\u00e7a de dreta -Uni\u00f3 Dem\u00f2crata Independent i Renovaci\u00f3 Nacional- \u00e9s una pol\u00edtica que va votar pel S\u00ed a la continu\u00eftat del dictador Pinochet en el refer\u00e8ndum de 1988 i va protestar quan va ser detingut a Londres per ordre del jutge Baltasar Garz\u00f3n.\u00a0Per\u00f2 a m\u00e9s \u00e9s filla del general Fernando Matthei, que va ser director de l&#8217;Acad\u00e8mia de Guerra A\u00e8ria on el general Alberto Bachelet, detingut per la c\u00fapula colpista per la seva lleialtat a Allende, va morir als 51 anys a causa de les tortures a les quals el van sotmetre els seus companys en les masmorres d&#8217;aquesta instituci\u00f3.<\/p>\n<p>Per aquest motiu la confrontaci\u00f3 electoral va tenir, per la responsabilitat moral del general Matthei en la mort del general Bachelet, un dens rerefons per a ambdues filles i per a la societat xilena.<\/p>\n<p>La majoria dels votants va donar suport amb el seu vot a una dona que ha aconseguit sobreposar-se a la brutalitat de la dictadura, que ha manejat la trag\u00e8dia de la mort del seu pare de manera austera i que ha mostrat la seva voluntat de reconciliaci\u00f3.\u00a0La nit de diumenge, en el primer discurs que va pronunciar com a presidenta electa, va donar les gr\u00e0cies als seus fills, a la seva mare, va agrair l&#8217;exemple del seu pare, la tasca del seu equip, i va recon\u00e8ixer als partits de la Nova Majoria i als votants.\u00a0Tamb\u00e9 va donar una salutaci\u00f3 a totes les persones que van sortir a votar, &#8220;independentment de quin hagi estat la seva candidata&#8221;, i &#8211; oh sorpresa! &#8211; Va dir: &#8220;I vull saludar Evelyn Matthei.\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 de les nostres difer\u00e8ncies, s\u00e9 que compartim l&#8217;amor per Xile i les ganes de servir a un projecte en el qual creiem. En la difer\u00e8ncia de mirades descansa la riquesa d&#8217;un pa\u00eds divers i democr\u00e0tic&#8221;.\u00a0\u00a1Zok!<\/p>\n<p>Si b\u00e9 una vida pol\u00edtica democr\u00e0tica requereix que les figures pol\u00edtiques tinguin una interlocuci\u00f3 productiva, en comptes de ser est\u00e8rils adversaris, \u00e9s dif\u00edcil aconseguir-ho doncs existeix un problema que no es visualitza totalment: el pes del masclisme en els actors pol\u00edtics.\u00a0Michelle Bachelet s&#8217;allibera de tal llast i no t\u00e9 objeccions a llan\u00e7ar un discurs prudent i conciliador, que no deixa de banda les seves propostes pol\u00edtiques, per\u00f2 on tracta amb respecte als seus adversaris.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, des d&#8217;una perspectiva que planteja que el dest\u00ed de Xile el fa tots els seus habitants, sense importar per qui hagin votat, tendeix la m\u00e0 als que no van votar per ella.\u00a0I diu clarament: &#8220;Als qui no ens han donat el seu vot, els dic que el seu paper \u00e9s necessari en la nostra democr\u00e0cia i que impulsarem reformes per a un Xile de tots veritable, en el qual tindran cabuda totes les mirades i del qual tamb\u00e9 vost\u00e8s se sentin orgullosos&#8221;.<\/p>\n<p><strong>Bachelet<\/strong> desenvolupa un discurs at\u00edpic per c\u00e0lid i per l&#8217;abs\u00e8ncia de termes b\u00e8l\u00b7lics.\u00a0A Am\u00e8rica Llatina encara no es pren una reflexi\u00f3 sobre les repercussions del masclisme en el quefer pol\u00edtic.\u00a0No obstant aix\u00f2, \u00e9s un fet que les formes usuals de la cultura pol\u00edtica tradicional responen al mandat simb\u00f2lic de la masculinitat: la for\u00e7a i l&#8217;empenta.\u00a0En general, la majoria dels pol\u00edtics est\u00e0 condicionada per aquesta valoraci\u00f3 masclista de les actituds desafiants i menysprea tons i actituds conciliadores que s\u00f3n vistes com &#8220;femenines&#8221;, o sigui, febles.\u00a0No obstant aix\u00f2, <strong>Bachelet<\/strong> es va arriscar &#8220;femeninament&#8221; i va parlar de la seva missi\u00f3 de llarg al\u00e8: &#8220;\u00c9s la bellesa, \u00e9s la tendresa, \u00e9s l&#8217;alegria de construir una naci\u00f3 en la qual tots comptem, en la qual tots col\u00b7laborem, en la qual som capa\u00e7os de cuidar-nos uns als altres&#8221;.\u00a0Quina manera de desmarcar-se del llenguatge pol\u00edtic masclista: bellesa, tendresa, compte!<\/p>\n<p>En el seu emotiu discurs -de cinc p\u00e0gines- <strong>Bachelet<\/strong> reitera la seva voluntat de fer &#8220;bona pol\u00edtica&#8221;, aquesta que es fa de cara a la ciutadania: &#8220;amb transpar\u00e8ncia, amb obertura, amb amor per Xile, amb paritat entre homes i dones, amb participaci\u00f3 de la gent, amb respecte als adversaris&#8221;.<\/p>\n<p>En parlar de l&#8217;abstencionisme en la jornada electoral <strong>Bachelet<\/strong> assenyala: &#8220;En la jornada d&#8217;avui molts xilens no van anar a votar.\u00a0S\u00e9 que molts d&#8217;ells tenen desconfian\u00e7a i frustraci\u00f3.\u00a0Senten que l&#8217;Estat ja no els protegeix.\u00a0Hem de fer que aquests xilens i xilenes tornin a creure, no en mi, no en un partit ni en un grup pol\u00edtic.\u00a0Hem d&#8217;aconseguir que tornin a creure en la nostra democr\u00e0cia i les seves tasques.\u00a0Que creguin en les institucions, en la for\u00e7a del vot, en la just\u00edcia de les lleis, en la riquesa de la nostra hist\u00f2ria, en la noblesa de la nostra gent, en la veritat de la paraula&#8221;.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 una naci\u00f3 avanci en la resoluci\u00f3 dels seus grans problemes nacionals no cal que les forces pol\u00edtiques neguin els seus desacords, l&#8217;indispensable \u00e9s que aprenguin a deliberar i negociar, pac\u00edfica i consistentment, sobre certes vies a seguir.\u00a0El discurs de <strong>Bachelet<\/strong> \u00e9s un exemple encoratjador d&#8217;una actitud democr\u00e0tica -i &#8220;femenina&#8221; &#8211; que es perfila una forma esperan\u00e7adora de fer pol\u00edtica.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.proceso.com.mx\/?p=361183\" target=\"_blank\">Proceso.com<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Diumenge passat 15 Michelle Bachelet, candidata de la Nova Majoria-amb el Partit Comunista sumat a la Concertaci\u00f3- va guanyar \u00e0mpliament la presid\u00e8ncia de Xile.\u00a0Aquest resultat electoral \u00e9s no nom\u00e9s un \u00e8xit pol\u00edtic de l&#8217;esquerra, sin\u00f3 tamb\u00e9 representa un triomf simb\u00f2lic, ja que la disputa entre les dues candidates de la segona volta sembla una venjan\u00e7a &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10315","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10315","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10315"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10315\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10320,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10315\/revisions\/10320"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10315"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10315"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10315"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}