{"id":10310,"date":"2014-01-05T11:17:15","date_gmt":"2014-01-05T09:17:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10310"},"modified":"2014-01-05T11:17:15","modified_gmt":"2014-01-05T09:17:15","slug":"antonio-garcia-santesmases-el-minim-que-es-pot-dir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antonio-garcia-santesmases-el-minim-que-es-pot-dir\/","title":{"rendered":"Antonio Garc\u00eda Santesmases: El m\u00ednim que es pot dir"},"content":{"rendered":"

\"el-minim-que-es-pot-dir_memories-politiques_raimon-obiols_libro-OMAC318\"<\/a>Disposem d’un bon elenc de mem\u00f2ries pol\u00edtiques de personatges que han jugat un paper important en el socialisme espanyol.\u00a0De vegades estem davant llibres-entrevista on es d\u00f3na compte d’una traject\u00f2ria vital com va passar amb el llibre-homenatge a\u00a0Nicol\u00e1s Redondo,<\/b>\u00a0en altres amb obres publicades despr\u00e9s de la mort (com el llibre homenatge a\u00a0Llu\u00eds G\u00f3mez Llorente),<\/b>\u00a0per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha obres de reconstrucci\u00f3 personal d’una vida:\u00a0Francisco Bustelo, Pablo Castellano; Alfonso Guerra, Jos\u00e9 Bono; Pedro Solbes, Jos\u00e9 Mart\u00ednez Cobos, Joaqu\u00edn Leguina, Pasqual Maragall, Juan Carlos Rodr\u00edguez Ibarra<\/b>…<\/p>\n

En el camp comunista sobresurten igualment les mem\u00f2ries i biografies de\u00a0Santiago Carrillo, Jorge Sempr\u00fan, Manuel Azcarate, Manuel Sacrist\u00e1n, Juan Ram\u00f3n Capella, Javier Pradera (Santos Juli\u00e1), Sim\u00f3n S\u00e1nchez Montero, Marcelino Camacho, Julio Anguita, Nicol\u00e1s Sartorius<\/b>…<\/p>\n

En relaci\u00f3 al nacionalisme catal\u00e0 cal ressaltar fonamentalment les mem\u00f2ries de\u00a0Jordi Pujol<\/b>\u00a0que, al seu torn compta amb diverses biografies.\u00a0No hi ha, per\u00f2, moltes mem\u00f2ries de socialistes catalans.\u00a0Alguns l\u00edders van morir sense escriure mem\u00f2ries com\u00a0Joan Revent\u00f3s<\/b>\u00a0i altres van ser assassinats com\u00a0Ernest Lluch,<\/b>\u00a0no falten els que es van dedicar a tasques de gesti\u00f3 molt allunyades del m\u00f3n del memorialista.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2 \u00e9s d’especial inter\u00e8s el llibre de\u00a0Raimon Obiols.<\/b>\u00a0Seria molt desitjable que es produ\u00eds una traducci\u00f3 al castell\u00e0 perqu\u00e8 els que no dominem el catal\u00e0 pogu\u00e9ssim recollir tots els matisos, i entendre tota la complexitat de l’obra que comentem. El m\u00ednim que \u00e9s pot dir.<\/i>\u00a0Memories Politiques<\/i>\u00a0(Barcelona, \u200b\u200bLa Magrana, 2013) reflecteix, des del mateix t\u00edtol, alguna cosa especial que suscita curiositat i anima a la lectura: Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 m\u00ednim que podem\/hem de dir?; Qu\u00e8 \u00e9s el m\u00ednim que podem\/hem de callar?<\/p>\n

Obiols fill d’un pintor catalanista molt conegut, estudia al Liceu Franc\u00e8s i s’inicia en l’antifranquisme des dels seus primers anys estudiantils.\u00a0El gran incitador al seu comprom\u00eds pol\u00edtic, el seu mestre de refer\u00e8ncia va ser Joan Revent\u00f3s, al qual dedica p\u00e0gines emotives de gratitud.<\/p>\n

En una obra que es caracteritza per la seva enorme capacitat per donar sentit i credibilitat a les diferents opcions antifranquistes \u00e9s molt rellevant aclarir un primer interrogant.\u00a0Per qu\u00e8 opta Obiols pel socialisme i no pel comunisme o pel nacionalisme?\u00a0En poques mem\u00f2ries de dirigents socialistes apareix un reconeixement tan clar, tan expl\u00edcit, tan proper a la tasca d’homes com\u00a0L\u00f3pez Raimundo, Sol\u00e9 Barber\u00e0, Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, Alfonso Carlos Com\u00edn,<\/b>\u00a0Juan Ram\u00f3n Capella,\u00a0Miguel N\u00fa\u00f1ez,<\/b>\u00a0tots ells comunistes, i, per\u00f2, des del principi apareix tamb\u00e9 l’impacte de la mort de\u00a0Stalin,<\/b>\u00a0les revelacions del XX congr\u00e9s del PCUS i la revolta a Budapest el 1956.\u00a0Apareixen doncs els motius que provoquen la dist\u00e0ncia d’Obiols amb el comunisme i l’aposta per un socialisme, una aposta que no oblida mai l’experi\u00e8ncia catalana dels anys trenta i la dura trag\u00e8dia viscuda pel POUM, que tracta per aix\u00f2 de no repetir l’error com\u00e8s per\u00a0Joaqu\u00edn Maur\u00edn.<\/b><\/p>\n

La proximitat i la dist\u00e0ncia amb la cultura de l’exili marquen la vida del socialisme catal\u00e0.\u00a0En el cas de Revent\u00f3s i Obiols la relaci\u00f3 amb\u00a0Pallach<\/b>\u00a0i la ruptura de 1966 marquen un punt d’inflexi\u00f3 en la traject\u00f2ria del moviment socialista de Catalunya que li permet incorporar-se a la tasca de reconstrucci\u00f3 del moviment obrer, de vinculaci\u00f3 al nou moviment estudiantil i de creaci\u00f3 d’organismes unitaris de tota l’oposici\u00f3 antifranquista fins a desembocar en l’Assemblea de Catalunya.\u00a0La tasca unit\u00e0ria de l’oposici\u00f3 de l’interior no oblida mai la relaci\u00f3 amb la Generalitat de l’exili i el paper que ha de jugar, arribada la democr\u00e0cia,\u00a0Josep Tarradellas.<\/b><\/p>\n

Aquesta empremta unit\u00e0ria \u00e9s la que troba a faltar Obiols a l’oposici\u00f3 antifranquista a l’Estat espanyol en dividir-se entre la Junta democr\u00e0tica i la Plataforma democr\u00e0tica.\u00a0La primera presidida pel PCE i la segona pel PSOE.\u00a0A Catalunya, l’\u00edmpetu unitari compr\u00e8n socialistes, comunistes, nacionalistes i democristians.\u00a0A la resta d’Espanya existeix des del principi una compet\u00e8ncia ferotge per l’hegemonia dins l’esquerra.<\/p>\n

Pensa Obiols que aquest esperit unitari \u00e9s el que ha perm\u00e8s al socialisme catal\u00e0 lluitar per la unitat socialista i per la unitat del poble de Catalunya.\u00a0Una unitat que ha impedit l’emerg\u00e8ncia de nous\u00a0lerrouxismes<\/i>\u00a0per\u00f2 que es va produir en unes circumst\u00e0ncies que no eren les desitjades pels socialistes catalans.\u00a0Els socialistes catalans constaten des del principi que el PSOE est\u00e0 disposat a fer una excepci\u00f3 en el cas de Catalunya, est\u00e0 disposat a acceptar que el PSC sigui un partit federat amb el PSOE.\u00a0Un partit sobir\u00e0, independent, en el seu finan\u00e7ament i en el seu funcionament.\u00a0Aquesta excepci\u00f3 no es permetr\u00e0 a la resta dels partits que formaven l’anomenada Federaci\u00f3 de Partits Socialistes.\u00a0D’aqu\u00ed la culpa que viuen els socialistes catalans en abandonar a la seva sort als membres del Partit Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que apostaven per la Federaci\u00f3 de partits i que van intentar una opci\u00f3 electoral diferent al PSOE que es va saldar amb el frac\u00e0s.\u00a0Igual sort va c\u00f3rrer el Partit Socialista gallec.<\/p>\n

Per comprendre molt del que hem viscut en la relaci\u00f3 entre socialisme i nacionalisme \u00e9s imprescindible aquest llibre d’Obiols, que recorda amb emoci\u00f3 la seva amistat amb\u00a0Joan i Vicen Garc\u00e9s,<\/b>\u00a0amb\u00a0Emilio Gast\u00f3n<\/b>\u00a0i amb\u00a0Beiras,<\/b>\u00a0i no obstant aix\u00f2 en cap moment transmet la mateixa emoci\u00f3 (\u00e9s el m\u00ednim que es pot dir) en referir-se als seus companys de l’executiva del PSOE. Executiva de la qual va ser membre del 79 al 81 i del 90 al 99 (sent secretari de pol\u00edtica internacional).\u00a0Sorpr\u00e8n per aix\u00f2 que declari anys despr\u00e9s, el 2011, que era indiferent davant l’elecci\u00f3 del nou secretari general del PSOE perqu\u00e8 aquest no era el seu partit.<\/p>\n

Existeix doncs aquesta nost\u00e0lgia per la Federaci\u00f3 de Partits socialistes i la nost\u00e0lgia omple d’orgull pel retorn de Tarradellas.\u00a0El llibre reflecteix molt b\u00e9 tot un m\u00f3n d’implicacions emocionals i pol\u00edtiques entre els diferents sectors de l’oposici\u00f3 per treballar unit\u00e0riament i recuperar el gran s\u00edmbol de la cultura republicana catalana.<\/p>\n

La pregunta que ens podem fer \u00e9s: com va ser possible que un pa\u00eds com Catalunya en qu\u00e8 l’esquerra socialista i comunista tenien tal for\u00e7a suport\u00e9s durant 23 anys el govern de Jordi Pujol?, Qu\u00e8 va ser el que va passar?\u00a0Molts analistes es remeten al lideratge dubitatiu de Reventos i al suport inequ\u00edvoc de\u00a0Barrera <\/b>a\u00a0Pujol el 1980, altres analitzen l’efecte de la LOAPA i de Banca Catalana, n’hi ha que aprofundeixen en el manifest dels 2.300 en contra de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, i la divisi\u00f3 de la pol\u00edtica educativa a la base electoral socialista, no falten els que es pregunten com \u00e9s que la vict\u00f2ria socialista a les municipals i generals mai redundava en una vict\u00f2ria a les auton\u00f2miques.\u00a0Tots aquests interrogants segueixen aqu\u00ed i per aclarir-los \u00e9s imprescindible comptar amb el punt de vista d’homes com Obiols.\u00a0Per aix\u00f2 \u00e9s tan recomanable la lectura d’aquest llibre.<\/p>\n

Obiols apareix com el\u00a0Poulidor<\/b>\u00a0que mai aconseguia triomfar sobre\u00a0Anquetil<\/b>\u00a0i que des del principi prefereix el seu paper com a l\u00edder de partit que com a candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat.\u00a0Com l’home que, segons el parer de Pujol, llegia massa llibres (com si aix\u00f2 fos un dem\u00e8rit) i no era capa\u00e7 de concretar una acci\u00f3 de govern.\u00a0El fet \u00e9s que aquesta lectura enormement injusta es va anar instal\u00b7lant en la vida pol\u00edtica catalana i va ser refor\u00e7ada en el moment en qu\u00e8\u00a0Felipe Gonz\u00e1lez<\/b>\u00a0va preferir Pujol sobre Anguita a l’hora de conformar una majoria parlament\u00e0ria el 1993.\u00a0Aznar<\/b>\u00a0refor\u00e7aria el poder de converg\u00e8ncia el 1996 i la constituiria en la frontissa permanent de la pol\u00edtica espanyola.<\/p>\n

A partir de 1999, amb l’arribada de Maragall es perfila una opci\u00f3 unit\u00e0ria de l’esquerra, en l’anomenat tripartit, per iniciar una aventura que avui, anys despr\u00e9s, \u00e9s contemplada per molts amb perplexitat.\u00a0El motiu \u00e9s obvi: el socialisme catal\u00e0 viu un gran declivi electoral i una inequ\u00edvoca crisi d’identitat i els socis d’aquell tripartit (Iniciativa i Esquerra) donen suport a una via clarament independentista.<\/p>\n

Les lectures que apareixen a Madrid de tot el que ha passat estan connectades a la interpretaci\u00f3 dels intel\u00b7lectuals vinculats al partit de Ciutadans.\u00a0Aix\u00ed com UPyD neix al Pa\u00eds Basc per\u00f2 no hi t\u00e9 cap for\u00e7a electoral, en el cas de Ciutadans el partit\u00a0d’Albert Rivera<\/b>\u00a0apareix en algunes enquestes com la tercera for\u00e7a pol\u00edtica a Catalunya, m\u00e9s important encara \u00e9s el fet que alguns dels seus intel\u00b7lectuals han consagrat una interpretaci\u00f3 del que ha passat que s’ha fet can\u00f2nica. Em refereixo a\u00a0Arcadi Espada<\/b>\u00a0i a\u00a0Francesc de Carreras,<\/b>\u00a0a\u00a0F.<\/b>\u00a0d’Azua<\/b>\u00a0i\u00a0a F.<\/b>\u00a0Ovejero.<\/b>\u00a0Per a ells el socialisme i el comunisme han caigut en les urpes del nacionalisme.\u00a0El socialisme ha abandonat als treballadors castellanoparlants fins que aquests han emigrat a l’abstenci\u00f3 o a Ciutadans.\u00a0Els votants no s’han sentit representats per una elit m\u00e9s nacionalista que socialista que va cometre l’error garrafal d’aprovar un Estatut inconstitucional amb Esquerra.\u00a0A partir d’aquest error era inevitable el rebuig de la dreta i la sent\u00e8ncia posterior del Tribunal Constitucional.\u00a0Aquesta interpretaci\u00f3 \u00e9s avui dominant en l’opini\u00f3 p\u00fablica espanyola.<\/p>\n

La interpretaci\u00f3 alternativa que argumenta que el problema estava i est\u00e0 en la sordesa d’una dreta que ni escoltava ni volia escoltar (les p\u00e0gines de les mem\u00f2ries d’Aznar rescatades per Obiols s\u00f3n antol\u00f2giques) i que recorda que el text aprovat pel Parlament espanyol i ratificat en refer\u00e8ndum no va obtenir el suport d’Esquerra republicana, \u00e9s avui clarament minorit\u00e0ria entre els comentaristes pol\u00edtics.\u00a0Aquell text, aprovat en refer\u00e8ndum podia haver estat bon punt de partida per resoldre el problema durant anys.\u00a0La voluntat anihiladora de la dreta pol\u00edtica amb el seu unitarisme obt\u00fas \u00e9s la que ha provocat l’increment de l’independentisme.\u00a0Han estat els separadors els que han fomentat l’increment dels separatistes.<\/p>\n

Les dues interpretacions hi s\u00f3n.\u00a0Una hegem\u00f2nica i una altra clarament minorit\u00e0ria.\u00a0Per qui estigui interessat a con\u00e8ixer els motius de fons de l’esquerra catalana, per a qui vulgui pensar m\u00e9s enll\u00e0 del blanc i del negre i escodrinyar els motius \u00faltims del desencontre \u00e9s molt recomanable llegir les mem\u00f2ries de Raimon Obiols.\u00a0\u00c9s el m\u00ednim que aquest comentarista pot dir.<\/p>\n

cuartopoder<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Disposem d’un bon elenc de mem\u00f2ries pol\u00edtiques de personatges que han jugat un paper important en el socialisme espanyol.\u00a0De vegades estem davant llibres-entrevista on es d\u00f3na compte d’una traject\u00f2ria vital com va passar amb el llibre-homenatge a\u00a0Nicol\u00e1s Redondo,\u00a0en altres amb obres publicades despr\u00e9s de la mort (com el llibre homenatge a\u00a0Llu\u00eds G\u00f3mez Llorente),\u00a0per\u00f2 tamb\u00e9 hi …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[24],"class_list":["post-10310","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10310","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10310"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10310\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10311,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10310\/revisions\/10311"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10310"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}