{"id":10284,"date":"2013-12-24T13:18:47","date_gmt":"2013-12-24T11:18:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10284"},"modified":"2013-12-24T13:18:47","modified_gmt":"2013-12-24T11:18:47","slug":"entrevista-a-joan-trullen-les-desigualtats-creixen-a-larea-metropolitana-de-barcelona-des-dabans-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-joan-trullen-les-desigualtats-creixen-a-larea-metropolitana-de-barcelona-des-dabans-de-la-crisi\/","title":{"rendered":"Entrevista a Joan Trull\u00e9n: \u201cLes desigualtats creixen a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona des d\u2019abans de la crisi\u201d"},"content":{"rendered":"

\"joantrullen\"<\/a>Joan Trull\u00e9n (Barcelona, 1955) \u00e9s doctor en Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques. Regidor pel PSC a l\u2019Ajuntament de Barcelona, actualment \u00e9s el vicepresident de Planificaci\u00f3 Estrat\u00e8gica de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelonai \u00e9s l\u2019autor de l\u2019anuari metropolit\u00e0 de 2012. El document, amb dades de 2011, certifica un augment de les desigualtats al voltant de Barcelona, un fort creixement de l\u2019atur, especialment entre els joves i els col\u00b7lectius menys formats, i un increment del risc de pobresa. Amb tot, en aquesta entrevista, l\u2019exsecretari d\u2019Estat d\u2019Ind\u00fastria es mostra optimista i defensa prioritzar l\u2019exportaci\u00f3 i refor\u00e7ar les bases competitives per sortir de la crisi i reduir la desocupaci\u00f3.<\/p>\n

Un 18,6% de la poblaci\u00f3 de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB) viu amb una renda per sota del llindar de la pobresa de Catalunya, amb nom\u00e9s 8.500 euros anuals. S\u00f3n dades de 2011, el que les fa m\u00e9s alarmants.<\/b><\/p>\n

En totes les societats contempor\u00e0nies es donen importants desigualtats. Nom\u00e9s en societats que han desenvolupat durant molts anys pol\u00edtiques actives per corregir aquestes desigualtats es presenten situacions menys problem\u00e0tiques. En economies com l\u2019americana, en ciutats similars a Barcelona, l\u2019\u00edndex de Gini (un coeficient per mesurar les desigualtats) \u00e9s d\u2019un nivell de 0.40 i aqu\u00ed estem a nivells de 0,33. Economies socialment molt avan\u00e7ades, com Su\u00e8cia, i Holanda, presenten un nivell de Ginide 0,26-0,27. Estem, per tant,en un nivell a mig cam\u00ed entre les patologies de desigualtat m\u00e9s fortes de les \u00e0rees metropolitanes americanes i la millor situaci\u00f3 de les economies socialment avan\u00e7ades.<\/p>\n

Quan s\u2019originen aquestes desigualtats?<\/b><\/p>\n

Mentre que entre els anys 1985 i 2000, la desigualtat, mesurada a trav\u00e9s dels indicadors de pobresa, anava decreixent, des del comen\u00e7ament del segle XXI, aquestes desigualtats tendeixen a cr\u00e9ixer. Moltes diagnosis apunten com a causa l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit en que s\u2019insereixen les metr\u00f2polis, creixentment globalitzades. Aquest fet provoca augments de compet\u00e8ncia molt severs en sectors molt exposats a la compet\u00e8ncia exterior, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, a trav\u00e9s del mercat de treball, es generen condicions de desigualtat importants. Per\u00f2 cal tenir molt clar que les desigualtats ja existien abans de la crisi. Independentment que la crisi ha intensificat les desigualtats, les economies avan\u00e7ades presenten patologies i, a m\u00e9s a m\u00e9s, d\u2019abordar els problemes derivats de la crisi, cal afrontar els problemes de les desigualtats.<\/p>\n

En el seu informe citen que l\u2019increment del risc de pobresa i de les desigualtats a l\u2019\u00e0rea metropolitana s\u00f3n deguts als alts \u00edndexs d\u2019atur, al fet que cada cop hi ha m\u00e9s gent que no cobra la prestaci\u00f3 de l\u2019atur i a les altes despeses d\u2019habitatge.<\/b><\/p>\n

La principal causa \u00e9s que els mecanismes disponibles per corregir les desigualtats, tant de naturalesa tribut\u00e0ria com de despesa social, no s\u00f3n prou efica\u00e7os. \u00c9s una\u00a0 exig\u00e8ncia intensificar i millorar les estrat\u00e8gies de correcci\u00f3 de la desigualtat, independentment de la crisi. La crisi el que ha fet \u00e9s intensificar un problema que ja s\u2019havia detectat amb anterioritat. L\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona \u00e9s una de les poques \u00e0rees metropolitanes del m\u00f3n que disposa d\u2019un sistema d\u2019enquestes que ens permet fer un seguiment dels h\u00e0bits i les condicions de vida dels ciutadans des de l\u2019any 1985.<\/p>\n

S\u2019ha tocat sostre en desigualtat a Barcelona i el seu entorn?<\/b><\/p>\n

Diria que no. En la mesura que es corregissin les desigualtats, tendir\u00edem a millorar, per\u00f2 crec que no. El que hem de fer \u00e9s ser conscients d\u2019abordar aquests problemes en l\u2019esfera adequada. I l\u2019esfera adequada no sempre \u00e9s l\u2019\u00e0mbit local, sin\u00f3 que s\u00f3n els \u00e0mbits de lescomunitats aut\u00f2nomes i dels estats. A les comunitats aut\u00f2nomes s\u2019han de dissenyar les pol\u00edtiques redistributives, i en els estats, els sistemes tributaris que tendeixin a generar un sistema de finan\u00e7ament adequat.<\/p>\n

L\u2019atur \u00e9s especialment cru entre els joves. A la prov\u00edncia de Barcelona hi havia a finals de 2012 un 52% d\u2019atur juvenil.<\/b><\/p>\n

Per combatre l\u2019atur s\u2019ha de tenir una estrat\u00e8gia econ\u00f2mica. L\u2019estrat\u00e8gia econ\u00f2mica des de l\u2019\u00e0rea metropolitana pot ajudar a buscar vies que permetin incrementar l\u2019ocupaci\u00f3 d\u2019una \u00e0rea, per\u00f2 en cap cas podem pretendre, amb els recursos de que disposem i des del\u2019\u00e0mbit de l\u2019\u00e0rea metropolitana, resoldre el problema de l\u2019atur.<\/p>\n

Parli\u2019m d\u2019aquesta estrat\u00e8gia econ\u00f2mica en l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0.<\/b><\/p>\n

El disseny de l\u2019estrat\u00e8gia metropolitana s\u2019ha d\u2019orientar a facilitar un model de sortida de la crisi que permeti focalitzar els problemes de desocupaci\u00f3. Sabent els l\u00edmits de l\u2019acci\u00f3 de govern que es pot tenir des d’una \u00e0rea metropolitana, som conscients que amb una economia globalitzada, d\u2019una manera creixent, no competeixen les empreses, sin\u00f3 que competeixen les metr\u00f2polis. \u00c9s a dir, el grau de competitivitat d\u2019una empresa t\u00e9 molt m\u00e9s relaci\u00f3 amb el lloc en el que produeix que amb la seva capacitat interna de millorar la seva estrat\u00e8gia o la seva competitivitat a trav\u00e9s de les vies convencionals de creixement de la productivitat. Si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, i cada cop m\u00e9s competeixen les metr\u00f2polis, el que cal fer \u00e9s identificar les estrat\u00e8gies econ\u00f2miques que reforcin la productivitat en el territori. I refor\u00e7ar la productivitat en el territori implica la presa sistem\u00e0tica de decisions que poden resultar a vegades allunyades dels problemes quotidians com els que afecten la gent, per\u00f2 que s\u00f3n fonamentals per abordar-los.<\/p>\n

Segueixi.<\/b><\/p>\n

Tenim la possibilitat d\u2019activar tota una s\u00e8rie d\u2019elements, d’infraestructures, que ajudin a millorar la competitivitat dels agents econ\u00f2mics en el territori metropolit\u00e0. A difer\u00e8ncia d\u2019altres \u00e0rees metropolitanes, a Barcelona disposem d\u2019un conjunt d\u2019infraestructures de transports i comunicacions que ens situen en una posici\u00f3 molt m\u00e9s interessant i avan\u00e7ada de la que ten\u00edem els anys 80 en relaci\u00f3 amb la crisi del per\u00edode 1977-1985 o de la que v\u00e0rem tenir en el per\u00edode 1993-1996, despr\u00e9s dels Jocs Ol\u00edmpics. Disposem d\u2019un aeroport creixentment abocat als tr\u00e0nsits intercontinentals, hem transformat el port de Barcelona, despr\u00e9s del desviament del riu Llobregat i del pla Delta, en un dels ports m\u00e9s competitius del conjunt de la Uni\u00f3 Europea. Disposem des del passat dia 15 d\u2019un sistema ferroviari amb connexions directes, amb amplada internacional, des de Barcelona a Paris, Li\u00f3, Toulouse i Marsella. \u00c9s a dir, disposem d\u2019una s\u00e8rie d\u2019elements sobre els que construir una estrat\u00e8gia que no impliqui molts anys de retard en la seva execuci\u00f3.<\/p>\n

\n

I aquesta estrat\u00e8gia passa per mirar cap a fora?<\/b><\/p>\n

En el per\u00edode 1977-1985 es va afrontar la crisi sobre un projecte que era la transformaci\u00f3 del municipi central de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, a partir dels Jocs Ol\u00edmpics. Aix\u00f2 ens va servir, des de 1985 fins a 1992, de propulsi\u00f3, transformant l\u2019economia de la ciutat i del conjunt de l\u2019\u00e0rea metropolitana des de Barcelona. De la crisi de 1993-1996, en v\u00e0rem sortir amb una transformaci\u00f3 al voltant del projecte Barcelona-Ciutat del Coneixement, que va possibilitar el 22@, la transformaci\u00f3 del Poblenou i el pla Delta (del qual en s\u00f3n fruit el port i el nou aeroport). Ara afrontem la crisi de 2008-2013 des de unes bases millors, que no ten\u00edem els anys 1984 i 1993. L\u2019any 1984, l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona liderava la taxa d\u2019atur de l\u2019economia espanyola. En aquests moments, en canvi, estem bastant per sota del nivell d\u2019atur mitj\u00e0 de l\u2019economia espanyola. Aix\u00f2 vol dir que en termes relatius hem avan\u00e7at en mat\u00e8ria de competitivitat territorial. Una de les peces essencials de la nova diagnosi \u00e9s explicar per qu\u00e8 estem en situaci\u00f3 de poder activar estrat\u00e8gies de sortida de la crisi a la que ens hi posem d\u2019una manera coordinada. I una de les peces essencials \u00e9s l\u2019an\u00e0lisi de totes les bases del comer\u00e7 exterior.<\/p>\n

\u00c9s la clau per sortir de la crisi?<\/b><\/p>\n

Naturalment, \u00e9s un aspecte en el qual insisteixo des del primer moment en qu\u00e8 es va diagnosticar la crisi. D\u2019aquesta crisi se’n surt exportant. Ho tinc molt clar.<\/p>\n

Exportant, qu\u00e8?<\/b><\/p>\n

Exportant b\u00e9ns industrials manufacturers, en un 80%, i exportant serveis, en un 20%, dels quals n’hi ha un que \u00e9s molt especial que s\u00f3n totes les exportacions lligades al turisme. Per\u00f2 cal entendre que el 80% del valor afegit de l\u2019\u00e0rea metropolitana l’aporta la industria. Barcelona \u00e9s la capital industrial del sud d\u2019Europa, amb una capacitat exportadora que no t\u00e9 res a veure amb la que ten\u00edem l’any 1985, quan el nostre mercat era majorit\u00e0riament el mercat peninsular. En aquests moments, el 70% del nostre mercat \u00e9s europeu, i el 30%, de fora d\u2019Europa. I aix\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s? \u00c9s ind\u00fastria. I quina ind\u00fastria? L\u2019an\u00e0lisi de la capacitat competitiva de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona ens situa en una ind\u00fastria m\u00e9s tradicional, com la industria de l\u2019automoci\u00f3 i els seus components, per\u00f2 tamb\u00e9 en noves activitats productives. L’activitat farmac\u00e8utica que estava abocada al mercat interior \u00e9s ara una de les grans exportadores de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona. Ara, trobem a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona components tant inesperats fa 20 anys com pot ser el plasma. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 tenim empreses mundials l\u00edders treballant en equip i exportant des d\u2019aqu\u00ed. El model tur\u00edstic \u00e9s important, per\u00f2 el model industrial \u00e9s set vegades m\u00e9s important.<\/p>\n

L\u2019exportaci\u00f3 ajudar\u00e0 a reduir l\u2019atur?<\/b><\/p>\n

La nostra preocupaci\u00f3 i obsessi\u00f3 \u00e9s la desocupaci\u00f3, per\u00f2 per afrontar la desocupaci\u00f3 necessitem un pas previ que \u00e9s corregir establement el desequilibri extern. Barcelona lidera la capacitat competitiva de l\u2019economia espanyola. Aporta el 20% com a metr\u00f2polis de tota l\u2019exportaci\u00f3 de l\u2019economia espanyola. Aix\u00f2 vol dir que buidarem la desocupaci\u00f3 des dels sectors industrials manufacturers? No, per\u00f2 si no disposem d\u2019una capacitat permanent d\u2019afrontar els desequilibris externs hist\u00f2rics no podrem generar demanda interna. La bona noticia \u00e9s que des de fa uns mesos presentem un super\u00e0vit per compte corrent en l\u2019economia de Barcelona molt important.<\/p>\n

Qu\u00e8 podem fer per ser competitius i corregir el desequilibri extern?<\/b><\/p>\n

Hi ha dos estrat\u00e8gies de com fer aix\u00f2. L\u2019estrat\u00e8gia dels que busquen la competitivitat a trav\u00e9s de la devaluaci\u00f3 interna, que \u00e9s com dir que si la Seat ha de competir en el mercat global amb Xina, s\u2019han de baixar els salaris de la Seat perqu\u00e8 aix\u00ed pugui competir amb aquesta economia. L\u2019alternativa \u00e9s la de dir que no. Nosaltres no hem de tenir els salaris de la Xina sin\u00f3 el que hem de fer \u00e9s augmentar la productivitat per treballador.<\/p>\n

Com s\u2019augmenta aquesta productivitat?<\/b><\/p>\n

Hi ha uns elements de naturalesa territorial que s\u00f3n fonamentals per explicar el creixement de la productivitat en els sectors exposats a la compet\u00e8ncia externa. Dit d\u2019una manera planera, no hi ha cap inversor que s\u2019atreveixi en aquests moments a col\u00b7locar la seva inversi\u00f3 en el mercat global si no t\u00e9 un aeroport intercontinental proper. I molts inversors necessiten, a m\u00e9s a m\u00e9s, un port potent amb el qual puguin connectar-se a nivell internacional, i un sistema ferroviari capa\u00e7 de col\u00b7locar combois fins a les ubicacions centrals dels mercats alemanys o francesos. Hem d’organitzar l\u2019\u00e0rea metropolitana de tal manera que l\u2019entenguem en dos pilars fonamentals: un que apunti a la competitivitat externa sense el qual no podrem plantejar el model de buidat de l\u2019atur massiu com el que podem fer. I dic com el que podem fer perqu\u00e8 ho hem fet dues vegades en els darrers 25 anys. I el segon pilar \u00e9s el de la cohesi\u00f3 i el d\u2019utilitzar les eines disponibles a escala local, per refor\u00e7ar la cohesi\u00f3 social en el territori metropolit\u00e0, sabent que hi ha unes tend\u00e8ncies de fons que ens porten cap a una situaci\u00f3 molt dif\u00edcil de desigualtat. Creiem que podem treballar amb un esquema que sigui capa\u00e7 de substituir al de Willy Brandt dels anys 70. Brandt plantejava moderaci\u00f3 salarial, augment de beneficis, augment d\u2019inversions, m\u00e9s ocupaci\u00f3, una correcci\u00f3 de la desigualtat a trav\u00e9s d\u2019un sistema tributari progressiu (impost sobre la renda, impost sobre el patrimoni), un sistema de compensaci\u00f3 social, transfer\u00e8ncies, renda m\u00ednima, pol\u00edtiques actives d\u2019ocupaci\u00f3… Nosaltres hem d\u2019utilitzar el millor d\u2019aquest esquema per\u00f2 en un context d\u2019economia oberta, que ens permeti integrar aquest esquema en la nova situaci\u00f3. \u00c9s dif\u00edcil,per\u00f2 l\u2019hem d\u2019utilitzar.<\/p>\n

I quin \u00e9s el nou esquema?<\/b><\/p>\n

Nosaltres serem competitius si en el territori, no tant si els salaris s\u00f3n baixos, sin\u00f3 si en el territori hi ha condicions competitives per fer atractiva la inversi\u00f3 privada. Serem competitius si aquesta industria manufacturera troba unes universitats localitzades aqu\u00ed amb capacitat de generar recursos humans, uns centres tecnol\u00f2gics capa\u00e7os de treballar amb infraestructures potents i amb mitjans humans entrenats. S\u2019enfoca la productivitat des del territori. Un cop enfocada la productivitat des del territori s\u2019han de plantejar esquemes de redistribuci\u00f3 molt potents. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 anirem buidant la taxa d\u2019atur. Per\u00f2 si no tenim el sector exterior ben armat nopodrem finan\u00e7ar aquesta operaci\u00f3 de buidatge. La industria ha de ser la que lideri la sortida de la crisi. Ha de ser la punta de llan\u00e7a.<\/p>\n

ElDiario.es<\/p>\n

<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan Trull\u00e9n (Barcelona, 1955) \u00e9s doctor en Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques. Regidor pel PSC a l\u2019Ajuntament de Barcelona, actualment \u00e9s el vicepresident de Planificaci\u00f3 Estrat\u00e8gica de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelonai \u00e9s l\u2019autor de l\u2019anuari metropolit\u00e0 de 2012. El document, amb dades de 2011, certifica un augment de les desigualtats al voltant de Barcelona, un fort creixement de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[69],"class_list":["post-10284","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10284","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10284"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10284\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10286,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10284\/revisions\/10286"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10284"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10284"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}