{"id":10259,"date":"2013-12-21T11:45:48","date_gmt":"2013-12-21T09:45:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10259"},"modified":"2013-12-21T11:46:12","modified_gmt":"2013-12-21T09:46:12","slug":"enric-company-als-10-anys-del-projecte-maragall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-als-10-anys-del-projecte-maragall\/","title":{"rendered":"Enric Company: Als 10 anys del projecte Maragall"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10260\" rel=\"attachment wp-att-10260\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10260\" alt=\"\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/maragall2003-300x153.jpg\" width=\"300\" height=\"153\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/maragall2003-300x153.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/maragall2003.jpg 448w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>\u00c9s bastant revelador que en una societat tan aficionada com aquesta a commemorar tota mena d&#8217;efem\u00e8rides hagi passat per alt, amb escasses i discretes al\u00b7lusions, una de tan important i significativa com la del des\u00e8 aniversari de la vict\u00f2ria de les esquerres a les eleccions catalanes del 2003.\u00a0La mem\u00f2ria \u00e9s selectiva, ja se sap.\u00a0Per\u00f2 qui fa la selecci\u00f3 de la mem\u00f2ria p\u00fablica?\u00a0L&#8217;empatx tricentenari \u00e9s, per si mateix, una resposta eloq\u00fcent.<\/p>\n<p>Aquelles eleccions es van celebrar el 16 de novembre de 2003 i van posar fi a la llarga etapa, 23 anys, de domini del centredreta nacionalista dirigit per<strong> Jordi Pujol<\/strong>.\u00a0Un mes m\u00e9s tard, el 16 de desembre, <strong>Pasqual Maragall<\/strong> va prendre possessi\u00f3 del seu c\u00e0rrec com a president de la Generalitat i l&#8217;endem\u00e0 es va formar el primer govern catal\u00e0 d&#8217;esquerres des de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia.\u00a0<strong>Maragall<\/strong> va ser sempre una personalitat pol\u00edtica at\u00edpica i molest i una prova m\u00e9s d&#8217;aix\u00f2 \u00e9s que fins a la mem\u00f2ria de la seva vict\u00f2ria segueixi incomodant.\u00a0<strong>Maragall<\/strong> li va donar al socialisme catal\u00e0 el que amb ning\u00fa m\u00e9s havia pogut aconseguir, perqu\u00e8 va ser l&#8217;\u00fanic capa\u00e7 de formular un projecte pol\u00edtic que super\u00e9s les fronteres del seu partit.\u00a0Si alguna cosa cal lamentar de la seva etapa de govern a la Generalitat \u00e9s precisament que des del seu propi b\u00e0ndol, el del seu partit i el dels seus aliats, se li impos\u00e9s la composici\u00f3 d&#8217;un govern a base de quotes i amb consellers designats pels partits.\u00a0Va ser una decepci\u00f3 que no se li permet\u00e9s repetir de cap manera que form\u00e9s un govern segons el seu criteri personal i pol\u00edtic, amb els seus col\u00b7laboradors de confian\u00e7a, a l&#8217;estil del que amb tant d&#8217;\u00e8xit havia fet des de l&#8217;alcaldia de Barcelona.\u00a0A tal extrem va arribar la imposici\u00f3 dels aparells dels partits que fins i tot va obligar a incomplir la promesa electoral de paritat de g\u00e8neres.<\/p>\n<p>Mai ha estat molt clar per quines raons el <strong>PSC<\/strong> va decidir el 2006 substituir <strong>Maragall<\/strong> com a candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat a les eleccions al Parlament.\u00a0La malaltia que despr\u00e9s l&#8217;ha apartat de la vida p\u00fablica devia tenir ja les seves primeres manifestacions en l&#8217;\u00faltima etapa de la seva presid\u00e8ncia, perqu\u00e8 alguns dels seus col\u00b7laboradors expressaven ja aleshores la seva desesperaci\u00f3 per l&#8217;incomprensible incompliment pel president d&#8217;acords als quals s&#8217;havia comprom\u00e8s amb entusiasme.\u00a0Se li oblidaven.\u00a0El que, de vegades, tenia nefastes conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques i, a m\u00e9s, enrarec\u00eda l&#8217;ambient.\u00a0Les relacions de <strong>Maragall<\/strong> amb el <strong>PSC<\/strong> i els seus aliats en els \u00faltims mesos de legislatura van ser doblement dif\u00edcils.\u00a0Per la complexitat de les circumst\u00e0ncies que es van donar en el tram final de l&#8217;aprovaci\u00f3 del nou Estatut de Catalunya, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 <strong>Maragall<\/strong> no estava en la seva plenitud.<\/p>\n<p>L&#8217;atzar ha volgut que aquest des\u00e8 aniversari coincideixi amb el centenari del naixement de Salvador Espriu i que tots dos quedin units per la idea de frac\u00e0s en un aspecte cabdal de les seves respectives obres. L&#8217;Espanya plural i federal que <strong>Maragall<\/strong> proposava i perseguia hauria pogut ser potser la Sepharad somiada per Espriu a La pell de brau, el solar com\u00fa de pobles germans entre els quals demanava construir ponts de di\u00e0leg.\u00a0Ha quedat const\u00e0ncia escrita que el poeta va morir conven\u00e7ut que el seu somni havia resultat irrealitzable.<\/p>\n<p>A l&#8217;hora de resumir el seu projecte en un esl\u00f2gan breu i contundent, com requereix la pol\u00edtica en els temps dominats per la m\u00e0rqueting, <strong>Maragall<\/strong> va llan\u00e7ar aquest: &#8220;Escoles dignes, barris segurs, Espanya plural&#8221;.\u00a0La seva aposta per un nou Estatut de Catalunya era, en el seu projecte pol\u00edtic, un pas en la construcci\u00f3 de l&#8217;Espanya federal.\u00a0Una contribuci\u00f3 de Catalunya a la reconciliaci\u00f3 definitiva d&#8217;Espanya amb les seves nacions.\u00a0El definia aix\u00ed: federalisme \u00e9s uni\u00f3 i llibertat.\u00a0Uni\u00f3 i llibertat, repetia.\u00a0Partia, alhora, del regeneracionisme catal\u00e0 de principis del segle XX, del que podia ser expressi\u00f3 seu avi el poeta Joan Maragall, i de la idea de l&#8217;Espanya dels pobles del socialista lleon\u00e8s Anselmo Carretero, un home del PSOE, per estrany que amb aquestes idees els pugui semblar a alguns dels seus camarades d&#8217;avui.\u00a0\u00c9s a dir, amb la concepci\u00f3 d&#8217;Espanya que la restauraci\u00f3 conservadora en curs abomina, tant a Madrid com a Barcelona.<\/p>\n<p>El retorn del centredreta al Govern de la Generalitat ha portat el pa\u00eds per un altre cam\u00ed.\u00a0El govern de <strong>CiU<\/strong> que amb l&#8217;esl\u00f2gan Aixecarem Catalunya va substituir el 2010 al segon govern d&#8217;esquerres va fracassar estrepitosament en l&#8217;intent, enfonsat per la mateixa crisi que despr\u00e9s de 2008 havia intimidat al segon govern d&#8217;esquerres.\u00a0A la pr\u00e0ctica, la Generalitat est\u00e0 avui intervinguda pel ministeri d&#8217;Hisenda.\u00a0La pen\u00faltima promesa de <strong>CiU<\/strong> era un pacte fiscal amb el Govern central per\u00f2, en no aconseguir-lo, s&#8217;ha llan\u00e7at a una fugida cap endavant amb l&#8217;esquer de la independ\u00e8ncia.\u00a0Una crisi del model constitucional que, en realitat, ve directament de la frustraci\u00f3 del projecte Maragall d&#8217;ara fa una d\u00e8cada.\u00a0Un altre gall ens cantaria si hagu\u00e9s sortit b\u00e9.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2013\/12\/20\/catalunya\/1387570382_113139.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s bastant revelador que en una societat tan aficionada com aquesta a commemorar tota mena d&#8217;efem\u00e8rides hagi passat per alt, amb escasses i discretes al\u00b7lusions, una de tan important i significativa com la del des\u00e8 aniversari de la vict\u00f2ria de les esquerres a les eleccions catalanes del 2003.\u00a0La mem\u00f2ria \u00e9s selectiva, ja se sap.\u00a0Per\u00f2 qui &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[156,82],"class_list":["post-10259","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general","tag-maragall","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10259","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10259"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10259\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10262,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10259\/revisions\/10262"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10259"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10259"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}