{"id":10246,"date":"2013-12-19T11:00:09","date_gmt":"2013-12-19T09:00:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10246"},"modified":"2013-12-19T11:00:09","modified_gmt":"2013-12-19T09:00:09","slug":"jordi-marti-catalunya-sen-va","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-catalunya-sen-va\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: Catalunya se’n va …"},"content":{"rendered":"

\"tinell\"<\/a>Al rellevant article de Pasqual Maragall<\/strong> Madrid se’n va, publicat en aquestes p\u00e0gines al febrer de 2001, el llavors aspirant a la presid\u00e8ncia de la Generalitat denunciava la male\u00efda pulsi\u00f3 centralista que concentrava infraestructures i una estructura radial de comunicacions a favor de Madrid. Reconeixia la descentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica provocada per la Constituci\u00f3, per\u00f2, en canvi, carregava contra el llapis de Foment i el centralisme d’AENA que havien aconseguit, per aquesta ciutat, l’exclusivitat de la capitalitat econ\u00f2mica de l’Estat. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L’article estava escrit cam\u00ed entre l’alcaldia de Barcelona i la presid\u00e8ncia de la Generalitat i, com assenyala Javier P\u00e9rez Royo<\/strong> en el pr\u00f2leg del llibre Esperit federal, Maragall<\/strong> mai abandona un eix central en totes les seves intervencions: la constituci\u00f3 territorial. L’articulaci\u00f3 del territori i les seves formes de govern recorren tota la seva actuaci\u00f3 pol\u00edtica: el territori \u00e9s un puzle en el qual cada pe\u00e7a t\u00e9 sentit en si mateixa i inserida en el conjunt, les normes per encaixar-s\u00f3n un instrument de govern, mai lleis immutables. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>Aquesta obsessi\u00f3 territorial, que sempre persegueix modificar el terreny de joc del Govern que li toca liderar, no es basa en mandats hist\u00f2rics ni en concepcions rom\u00e0ntiques, sin\u00f3 en el mitj\u00e0 per disposar dels instruments que li permetin desenvolupar un projecte en clau social, de progr\u00e9s econ\u00f2mic i donar resposta a les ambicions dels ciutadans que representa. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual va proposar una carta municipal o un Govern metropolit\u00e0, la mateixa que el va impulsar a proposar un nou Estatut per a Catalunya. En definitiva, instruments de govern, per transformar Ciutat Vella i les perif\u00e8ries urbanes o impulsar la Llei de Barris, per idear la ciutat educadora o donar forma al pacte nacional de l’educaci\u00f3, per a descentralitzar el govern municipal o per proposar una nova ordenaci\u00f3 territorial de Catalunya, per a organitzar uns Jocs Ol\u00edmpics o per rubricar el Pacte del Tinell. Una ra\u00f3 de govern que no acaba en l’administraci\u00f3 dels serveis p\u00fablics, sin\u00f3 en la transformaci\u00f3 de la realitat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 de ser del socialisme, i Maragall<\/strong>, el seu m\u00e0xim exponent durant m\u00e9s de tres d\u00e8cades, no ha cedit davant els que prefereixen l’Administraci\u00f3 tranquil\u00b7la de qualsevol statu quo preestablert, siguin alcaldes metropolitans, aparells org\u00e0nics, presidents rondinaires o dialogants. La gota malaia \u00e9s una mol\u00e8stia permanent per tal d’alterar la realitat i de dibuixar nous horitzons que permetin majors cotes de just\u00edcia social. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Avui fa 10 anys – tota una d\u00e8cada! – D’aquell 20 de desembre de 2003, quan Pasqual Maragall<\/strong> accedia a la presid\u00e8ncia de la Generalitat. Des de la decepci\u00f3 dels socialistes, despr\u00e9s de la derrota de les primeres eleccions al Parlament de 1980, havien passat 23 anys de Governs Pujol. El PSC<\/strong> mai havia aconseguit la vict\u00f2ria fins que l’alcalde Maragall<\/strong> va acceptar el repte. “Ves per on, un conseller en cap del Consell de Cent, sis anys m\u00e9s tard, travessa la pla\u00e7a de Sant Jaume, que havia estat una esgl\u00e9sia i despr\u00e9s pla\u00e7a de la Constituci\u00f3, i entra al palau de la Generalitat”. Van ser les seves primeres paraules, una manera subtil de situar-se en les ant\u00edpodes del seu antecessor. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I sentenciava: “Vull que vegin en aquest pas de la pla\u00e7a, la incorporaci\u00f3 dels ciutadans de base, i dels partits que els representen, a la governaci\u00f3 del pa\u00eds”. El nacionalisme conservador, hereu de la Lliga de Camb\u00f3, ensopegava, finalment, amb un catalanisme d’arrel republicana, m\u00e9s comprom\u00e8s amb el benestar dels ciutadans que amb les ess\u00e8ncies de la p\u00e0tria. Maragall<\/strong> intueix que el pacte de la Transici\u00f3 s’esgota i l’estrat\u00e8gia de Pujol -amb el caixa coure i el peix al cove com grans divises nacionals- es veu superada. “Pobre pa\u00eds!”, S’exclama, i afegia: “Cistells perforats i cobraments fallits per tot arreu. La relaci\u00f3 de Catalunya amb l’Estat no pot seguir regida per refranys mercantils “. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ara que a Madrid ja ni li queda la bogeria d’Eurovegas per anar enlloc, Catalunya amena\u00e7a amb anar-se’n. Quan Espanya entra en crisi s’aguditza el centralisme i Catalunya fa les maletes. En aquest paisatge, Barcelona desapareix engolida per la baralla entre nacions i un alcalde absent que segueix sense entendre-la. L’antiga tradici\u00f3 federal sempre es resistir\u00e0 al doble s\u00ed perqu\u00e8 li \u00e9s impossible desentendre de res ni de ning\u00fa, per\u00f2 la resposta espanyola a l’\u00faltim envit de Maragall<\/strong> est\u00e0 per construir. Ni la proposta de Granada ni el tancament popular serveixen: el refer\u00e8ndum frustrat de l’Estatut exigeix \u200b\u200btornar a preguntar per recompondre un fiasco democr\u00e0tic. Catalunya exigeix \u200b\u200bel seu ple reconeixement nacional i Barcelona poder jugar amb les eines de capital d’Estat. Deia Maragall<\/strong>: “Que els conservadors de les ess\u00e8ncies patri\u00f2tiques d’un costat i d’un altre de l’Ebre estiguin tranquils. No hem de trencar res. Per\u00f2 estirarem la corda que ens porta cap a Europa i cap a un nou patriotisme, el dels drets socials, el de la dignitat efectivament reconeguda all\u00e0 on compta, al barri, a l’escola, en l’acc\u00e9s a l’habitatge, a l’envellir prop de casa “. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Desgraciadament, Maragall<\/strong> pateix el silenci dels records, per\u00f2 el seu envit segueix esperant resposta. Pocs el vam creure. Sense ell, avui, 10 anys m\u00e9s tard, Catalunya ha empr\u00e8s el viatge.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al rellevant article de Pasqual Maragall Madrid se’n va, publicat en aquestes p\u00e0gines al febrer de 2001, el llavors aspirant a la presid\u00e8ncia de la Generalitat denunciava la male\u00efda pulsi\u00f3 centralista que concentrava infraestructures i una estructura radial de comunicacions a favor de Madrid. Reconeixia la descentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica provocada per la Constituci\u00f3, per\u00f2, en canvi, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[8,156],"class_list":["post-10246","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-catalunya","tag-maragall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10246","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10246"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10246\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10249,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10246\/revisions\/10249"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10246"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10246"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10246"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}