{"id":10238,"date":"2013-12-18T12:11:36","date_gmt":"2013-12-18T10:11:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10238"},"modified":"2013-12-18T12:11:50","modified_gmt":"2013-12-18T10:11:50","slug":"lluis-bassets-no-cal-esperar-al-xoc-de-trens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-no-cal-esperar-al-xoc-de-trens\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: No cal esperar al xoc de trens"},"content":{"rendered":"

\"xoctrens\"<\/a>Hi ha algunes coses que haurien de saber els qui vulguin resoldre el conflicte amb Catalunya si \u00e9s que efectivament hi ha alg\u00fa que vulgui resoldre.<\/p>\n

Artur Mas<\/strong> t\u00e9 molta responsabilitat personal en el que ha passat. Ha com\u00e8s molts errors.\u00a0Per\u00f2 no ha estat Mas<\/strong> qui ha creat el problema.\u00a0Ni tan sols ha estat Converg\u00e8ncia<\/strong>.\u00a0Si de cas han contribu\u00eft a empitjorar-lo.\u00a0Per\u00f2 no han estat els \u00fanics.\u00a0En el cap\u00edtol dels errors caldria comptar tamb\u00e9 amb altres: per exemple, els que van instal\u00b7lar taules petit\u00f2ries per celebrar una consulta contra l’Estatut catal\u00e0, instigar el boicot als productes catalans o presentar el recurs davant del Tribunal Constitucional.\u00a0No tan sols Aznar<\/strong>, \u00e9s clar, tamb\u00e9 Rajoy<\/strong>. I molts m\u00e9s que han contribu\u00eft al desvari.<\/p>\n

Segur que no \u00e9s dif\u00edcil documentar manipulacions en els mitjans i esfor\u00e7os d’adoctrinament a les escoles catalanes. Per\u00f2 la den\u00fancia d’aquestes intromissions governamentals en la societat catalana, siguin imaginades o siguin reals, no canviar\u00e0 en res la realitat de la decantaci\u00f3 de l’opini\u00f3 p\u00fablica en favor del dret a decidir ni mitigar\u00e0 la for\u00e7a de l’independentisme. Sense comptar per descomptat amb les manipulacions en els mitjans i a les escoles de l’altre costat, tan perfectament documentades com les anteriors pels seus respectius adversaris, i que al final expliquen molt poc: al capdavall dels joves antifranquistes van sortir de l’adoctrinament franquista.<\/p>\n

El catalanisme ha estat fins ara pactista i moderat, comprom\u00e8s en la democr\u00e0cia i en l’estabilitat espanyoles, cosa que alguns solien interpretar de forma mal\u00e8vola i arrogant com a s\u00edmptoma d’un tipus d’acci\u00f3 acomplexada i feble, insuficientment obstinada i conseq\u00fcent. Ara cal recon\u00e8ixer, pel que sembla, que “els catalans van seriosament” i que estan disposats a que tot vagi molt pitjor abans que vagi millor, encara que probablement cap dels dos judicis adverteix la serietat del catalanisme en tota la seva hist\u00f2ria centen\u00e0ria ni la vocaci\u00f3 pactista i moderada de molts dels que se senten actualment arrossegats cap a un carrer\u00f3 sense sortida.<\/p>\n

\u00c9s possible, i probablement molt necessari, despullar el problema dels personalismes i de les culpabilitzacions f\u00e0cils. Ara es tracta de resoldre, si \u00e9s possible definitivament i com menys per a la pr\u00f2xima generaci\u00f3, el que va quedar pendent i en un n\u00favol d’ambig\u00fcitat en la negociaci\u00f3 de la Constituci\u00f3. I ho \u00e9s saber si Espanya \u00e9s capa\u00e7 de seguir acceptant com a part integrada de si mateixa a Catalunya amb la seva llengua, la seva personalitat diferenciada i la seva voluntat d’autogovern o si no hi ha m\u00e9s remei que recon\u00e8ixer el contrari, que es tracta de realitats incompatibles i de suma zero, de manera que el que afegeixes a una el restes a l’altra i viceversa. Aix\u00f2 seria la naci\u00f3 de nacions, l’Espanya plural o el federalisme plurinacional, tamb\u00e9 l’Espanya Gran<\/em> de Prat de la Riba i Camb\u00f3, objectes identificats en l’actualitat com obsolets, desconeguts o fins i tot indesitjables per uns i altres.\u00a0O dit d’una altra manera: el final del caf\u00e8 per a tothom i el retorn al projecte inicial de la Transici\u00f3 de reconeixement de les nacionalitats hist\u00f2riques.\u00a0Catalunya no \u00e9s ni pot ser com M\u00farcia, tot i que el president Valc\u00e1rcel se senti autoritzat a titllar de feixistes als independentistes catalans.<\/p>\n

Si estem per la primera hip\u00f2tesi, millor que ens posem a dialogar i pactar com m\u00e9s aviat millor, no fos cas que els malentesos i les tensions ens condueixin finalment a la segona. Si estem ja en la segona, com molts ens temem i alguns volen ferventment, llavors \u00e9s obligat que responguem a una pregunta molt senzilla abans que passem a la seg\u00fcent fase: com es pensa governar aquest pa\u00eds en el futur amb una part del seu territori i de la seva poblaci\u00f3, 7,5 milions de ciutadans, 19% del PIB, un ter\u00e7 de les exportacions, en permanent estat de desafecci\u00f3 i d’allunyament electoral respecte als dos partits de Govern a Espanya i amb una oberta expressi\u00f3, cada vegada que es convoca a les urnes, d’una creixent voluntat de constituir-se en Estat independent?<\/p>\n

Hi haur\u00e0 qui ho\u00a0vulgui resoldre a garrotades. Qui estigui imaginant aquest cam\u00ed ha de saber tamb\u00e9 que qui va a perdre de forma sobtada i estrepitosa ser\u00e0 qui cometi la primera falta. Aquesta \u00e9s una regla de joc no escrita que pel que sembla no saben alguns independentistes, per\u00f2 s\u00ed la sap el president Mas. Tampoc la saben els gats a\u00a0l’aigua ni els sants neofalangistes, per\u00f2 la sap molt b\u00e9 el president Rajoy. A la primera il\u00b7legalitat que cometi alguna autoritat o instituci\u00f3 catalana la seva causa estar\u00e0 ja perduda, sobretot per a la fase anomenada d’internacionalitzaci\u00f3: la solidaritat entre socis europeus, l’exig\u00e8ncia d’estabilitat no tan sols monet\u00e0ria sin\u00f3 pol\u00edtica i social, i el respecte a l’Estat de dret caurien sobre els caps dels que jugaran a trencar la regla de joc i a situar fora d’una construcci\u00f3 fonamentada en la cooperaci\u00f3 entre estats democr\u00e0tics i en el dret. Per\u00f2 exactament el mateix val per al Govern central: suspendre l’autonomia o empresonar al president Mas, com udola la caverna, seria lliurar una carta preciosa a l’independentisme. Perqu\u00e8 ni la UE ni la comunitat internacional es quedarien amb els bra\u00e7os creuats davant l’ab\u00fas de tall balc\u00e0nic i serbi per part de l’Espanya centralista de sempre amb la petita Catalunya democr\u00e0tica i republicana.<\/p>\n

Declarar la independ\u00e8ncia com inevitable \u00e9s tan agosarat com declarar-la impossible. Tots dos s\u00f3n dos actes de llenguatge amb funcions m\u00e9s properes a la superstici\u00f3 que al coneixement racional. La paraula aix\u00ed utilitzada actua com una rogat\u00f2ria perqu\u00e8 plogui, \u00e9s a dir, per afirmar un desig. Encara que \u00e9s veritat que aplicada amb intenci\u00f3 negociadora tamb\u00e9 busca funcions dissuasives sobre l’adversari.\u00a0Tots sabem que res est\u00e0 escrit i que els llots de dem\u00e0 vindran dels pols d’avui. No hi ha res impossible en pol\u00edtica i tot \u00e9s evitable quan sabem aprofitar l’oportunitat que ens ofereix la fortuna i posem la intel\u00b7lig\u00e8ncia i la tenacitat necessaris. O aix\u00ed haur\u00edem de comportar-nos si encara conservem una espurna d’esperan\u00e7a en la llibertat pol\u00edtica i en la for\u00e7a de la voluntat democr\u00e0tica.<\/p>\n

Si res es fa per tornar al territori on es forgen els pactes i els consensos, no es pot descartar cap de les dues hip\u00f2tesis m\u00e9s extremes: ni que els independentistes es trobin amb el pitjor negoci de la hist\u00f2ria per a ells i per a tots els catalans, \u00e9s dir, compostos amb menys autonomia i sense el nuvi de la independ\u00e8ncia, ni que els seus adversaris es vegin obligats a empassar-se una consulta i una negociaci\u00f3 sobre l’estatus futur de Catalunya, inclosa l’eventualitat de la independ\u00e8ncia, despr\u00e9s d’haver-se negat a una i una altra cosa amb el prop\u00f2sit de tornar al seu Espanya unit\u00e0ria de sempre.<\/p>\n

Mentrestant, per\u00f2, queda molt curta la idea de la suma zero entre dues realitats que es declaren per ess\u00e8ncia incompatibles i es fastiguegen una a l’altra tant com poden i cada vegada que tenen ocasi\u00f3 de fer-ho.\u00a0Correspon parlar de sostracci\u00f3 com a operaci\u00f3 oposada a la capacitat inclusiva d’una Espanya capa\u00e7 d’acceptar Catalunya tal com \u00e9s: el seu resultat final \u00e9s menys Espanya i tamb\u00e9 menys Catalunya, disminu\u00efdes ambdues tant dins com fora, just en l’instant en qu\u00e8 el poder a el m\u00f3n es despla\u00e7a des de l’Atl\u00e0ntic al Pac\u00edfic i que els europeus entrem en una etapa de perillosa irrellev\u00e0ncia. Per tant, una senzilla per\u00f2 efica\u00e7 contribuci\u00f3 a la nostra decad\u00e8ncia.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que ja est\u00e0 passant i el que s’intensificar\u00e0, llevat que hi hagi un cop de tim\u00f3 que ens torni a tots el seny, sense necessitat d’esperar que es produeixi el profetitzat i tan enigm\u00e0tic xoc de trens. De fet, per poc que reflexionem veurem que no cal esperar al xoc de trens, ja s’ha produ\u00eft.\u00a0I el pitjor \u00e9s que no ha estat el fill de dos voluntats fortes sin\u00f3 de la topada entre dos debilitats que s’afirmen en la seva obstinaci\u00f3.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha algunes coses que haurien de saber els qui vulguin resoldre el conflicte amb Catalunya si \u00e9s que efectivament hi ha alg\u00fa que vulgui resoldre. Artur Mas t\u00e9 molta responsabilitat personal en el que ha passat. Ha com\u00e8s molts errors.\u00a0Per\u00f2 no ha estat Mas qui ha creat el problema.\u00a0Ni tan sols ha estat Converg\u00e8ncia.\u00a0Si …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[44,135],"class_list":["post-10238","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-artur-mas","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10238","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10238"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10238\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10240,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10238\/revisions\/10240"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10238"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10238"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10238"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}