{"id":10233,"date":"2013-12-17T08:57:32","date_gmt":"2013-12-17T06:57:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10233"},"modified":"2013-12-17T14:01:52","modified_gmt":"2013-12-17T12:01:52","slug":"josep-maria-fradera-set-claus-per-al-sepulcre-de-felip-v","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-fradera-set-claus-per-al-sepulcre-de-felip-v\/","title":{"rendered":"Josep Maria Fradera: Set claus per al sepulcre de Felip V"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10234\" rel=\"attachment wp-att-10234\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10234\" alt=\"1714\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/1714-300x167.jpg\" width=\"300\" height=\"167\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/1714-300x167.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/1714.jpg 590w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Com a historiador catal\u00e0 em sembla obligat que ens preguntem sobre per qu\u00e8 els\u00a0esdeveniments ocorreguts el 1714, fa ni m\u00e9s ni menys que 300 anys, poden adquirir una import\u00e0ncia tan desmesurada en l&#8217;actual conjuntura pol\u00edtica catalana. El primer que crida l&#8217;atenci\u00f3 \u00e9s que el que s&#8217;expressa pluralment al meu pa\u00eds no coincideix en absolut amb l&#8217;estat mental de la resta d&#8217;espanyols, on la urg\u00e8ncia de canvis en l&#8217;estructura de l&#8217;Estat no es contempla com a necessitat ag\u00f2nica. Aix\u00f2 en si ja seria motiu de reflexi\u00f3, per\u00f2 una reflexi\u00f3 que no t\u00e9 resposta sense introduir un mat\u00eds que clarifica el fons del problema.\u00a0\u00c9s a dir, que no estem discutint sobre el passat remot, sobre el final de la Guerra de Successi\u00f3, el que es debat amb acritud \u00e9s l&#8217;\u00e8xit o frac\u00e0s de la Transici\u00f3 en un aspecte concret, l&#8217;organitzaci\u00f3 territorial de l&#8217;Estat.<\/p>\n<p>No discutim sobre el canvi din\u00e0stic a principis del segle XVIII, sin\u00f3 l&#8217;ombra allargada del franquisme en l&#8217;etapa democr\u00e0tica.\u00a0Dit d&#8217;una altra manera: discutim sobre les raons per les quals les societats que van creure satisfer les seves expectatives i desitjos amb el sistema auton\u00f2mic se senten avui poc identificades amb el mateix.\u00a0D&#8217;aqu\u00ed que hi hagi una \u00edntima connexi\u00f3 entre les lectures del passat remot, el diagn\u00f2stic sobre el recent i el debat d&#8217;avui, i que cal distingir aquests terrenys amb la major cautela i sofisticaci\u00f3.<\/p>\n<p>Com llegir llavors el significat i la rellev\u00e0ncia de 1714, si \u00e9s que encara la t\u00e9? No se m&#8217;acut manera millor de fer-ho que recordant algunes de les constatacions elementals que es desprenen de la millor bibliografia. En primer lloc, que la Guerra de Successi\u00f3 a la Corona espanyola no va ser un conflicte entre Catalunya i Espanya -ni entre Catalunya i Castella-, sin\u00f3 entre dues propostes din\u00e0stiques d&#8217;alt nivell, la dels Borbons i els Habsburg, ambdues amb els seus aliats externs i els seus partidaris dins de la Monarquia hisp\u00e0nica. A part de rivalitzar pel poder a Europa existia, a m\u00e9s, el prop\u00f2sit de controlar l&#8217;enorme llegat de les possessions americanes dels Habsburg espanyols.\u00a0 L&#8217;estreta alian\u00e7a que es va formar entre un dels contendents i el partit austriacista catal\u00e0 -tot i que en 1701-1702 Felip V hagu\u00e9s renovat el seu pacte amb les Constitucions-, aix\u00ed com la feblesa de l&#8217;alian\u00e7a internacional entorn a l&#8217;arxiduc Carles, va deixar al final als catalans en una posici\u00f3 desdenyada.<\/p>\n<p>En aquest punt s\u00f3n necess\u00e0ries dues precisions: que va ser, en primer lloc, tota la vella Corona d&#8217;Arag\u00f3 la que va perdre les seves constitucions particulars, un fet de gran rellev\u00e0ncia per a societats assentades en tradicions legals centen\u00e0ries que els conferien personalitat jur\u00eddica. En el cas de Catalunya, a m\u00e9s, la Nova Planta borb\u00f2nica va afegir mesures d&#8217;innegable car\u00e0cter repressiu, sovint, brutals.\u00a0Tota la fanf\u00e0rria de la modernitzaci\u00f3 de l&#8217;Estat pels Borb\u00f3 (aqu\u00ed Espanya nom\u00e9s figura per elevaci\u00f3) \u00e9s molt aliena al que estem relatant.\u00a0 All\u00f2 va ser un pur exercici d&#8217;autoritat brutal, com solia ser en l&#8217;\u00e8poca.\u00a0En segon lloc, el model que es va imposar -que va respectar el dret civil, el pacte impl\u00edcit amb els partidaris de Felip V a Catalunya- no va tenir res a veure amb la din\u00e0mica francesa, on malgrat els aixecaments nobiliari s-com la Fronda -i l&#8217;avan\u00e7 de la centralitzaci\u00f3 administrativa, persistia un complex equilibri entre el vell sistema de representaci\u00f3 als Estats i la just\u00edcia real parisenca.<\/p>\n<p>En aquella conjuntura, el que estava en joc era la continu\u00eftat de les velles formes de la Monarquia hisp\u00e0nica com a Estat compost (en termes d&#8217;Elliott), basat en gran mesura en complexes f\u00f3rmules d&#8217;equilibri i, en general, de respecte escrupol\u00f3s als drets privatius i els progressos d&#8217;un Leviatan modern que comen\u00e7ava a treure el cap. El que va succeir a Catalunya el 1714 t\u00e9 els seus precedents en la repressi\u00f3 a Portugal per garantir la seva plena incorporaci\u00f3 a la Monarquia el 1580 o ala fracassada ocupaci\u00f3 dels Pa\u00efsos Baixos, aix\u00ed com en l&#8217;episodi igualment fallit del comte duc d&#8217;Olivares de 1640. La tradici\u00f3 dels \u00c0ustries es veia dominada per dos pulsions: la de sumar i conservar territoris i la d&#8217;afirmar la supremacia del poder mon\u00e0rquic sobre els cossos particulars.\u00a0Tots dos desenvolupaments van estar molt presents tant en el regne de Fran\u00e7a com en l&#8217;Imperi dels Habsburg vienesos.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, si l&#8217;exemple del que ha passat a Catalunya ha tingut rellev\u00e0ncia posterior \u00e9s perqu\u00e8 suposa el punt de partida reeixit del model de govern militar (i fiscal, en segon i inexorable pla). Aquesta creixent militaritzaci\u00f3 de l&#8217;Administraci\u00f3, amb el seu sistema de capitanies generals, va ser exportada unes d\u00e8cades despr\u00e9s a Am\u00e8rica durant les anomenades reformes borb\u00f2niques per recolonitzar aquelles societats, per motivacions fiscals, amb absolut menyspreu de la jurisprud\u00e8ncia tradicional i els drets de ciutats i minories criolles, la qual cosa acabaria alimentant el proc\u00e9s independentista.<\/p>\n<p>S&#8217;ent\u00e9n, en definitiva, que en el moment de la gran crisi del llarg segle XVIII els americans clamessin per una altra forma de govern i que, en no ser escoltats, s&#8217;acabessin marxant.\u00a0Com s&#8217;ent\u00e9n que la nova Constituci\u00f3 de 1812 abol\u00eds per inservible tota la legislaci\u00f3 anterior, i que els liberals sincers de matriu cultural castellana abominessin dels \u00c0ustries i exaltessin als comuners, aix\u00ed com els catalans van abominar dels Borbons i\u00a0van exaltar\u00a0-i exalten avui &#8211; als austriacistes derrotats de 1714.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/12\/16\/opinion\/1387222429_340917.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Com a historiador catal\u00e0 em sembla obligat que ens preguntem sobre per qu\u00e8 els\u00a0esdeveniments ocorreguts el 1714, fa ni m\u00e9s ni menys que 300 anys, poden adquirir una import\u00e0ncia tan desmesurada en l&#8217;actual conjuntura pol\u00edtica catalana. El primer que crida l&#8217;atenci\u00f3 \u00e9s que el que s&#8217;expressa pluralment al meu pa\u00eds no coincideix en absolut amb &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10233","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10233","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10233"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10233\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10237,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10233\/revisions\/10237"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10233"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10233"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10233"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}