{"id":10205,"date":"2013-12-13T07:58:43","date_gmt":"2013-12-13T05:58:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10205"},"modified":"2013-12-13T16:34:12","modified_gmt":"2013-12-13T14:34:12","slug":"xavier-vidal-folch-el-carro-davant-dels-bous","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/xavier-vidal-folch-el-carro-davant-dels-bous\/","title":{"rendered":"Xavier Vidal-Folch: El carro davant dels bous"},"content":{"rendered":"

\"reloj\"<\/a>Ja est\u00e0 posat el carro davant dels bous.\u00a0Ja est\u00e0 formulada la pregunta del refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya, quan gaireb\u00e9 tothom sap que no se celebrar\u00e0 aquesta consulta, almenys tal com s’ha presentat, ni en el calendari proposat.\u00a0Enorme paradoxa: es tracta d’una pregunta destinada a no ser plantejada als ciutadans.<\/p>\n

Encara no s’ha respost totalment a una altra pregunta pr\u00e8via.\u00a0Per qu\u00e8 una immensa majoria dels ciutadans catalans, superior al 80%, reivindica la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum sobre el seu futur?\u00a0No nom\u00e9s pel rev\u00e9s jur\u00eddic causat per la famosa sent\u00e8ncia que va dictar el 2010 el Tribunal Constitucional esmenant l’Estatut de 2006, no nom\u00e9s per l’instint de reagrupaci\u00f3 autom\u00e0tica davant de la crisi econ\u00f2mica, h\u00e0bilment canalitzat pel poder proper en contra del poder lluny\u00e0, transformat en rival, no nom\u00e9s per la contrareforma centralitzadora galopant des de fa gaireb\u00e9 dos anys.\u00a0Tamb\u00e9 perqu\u00e8 votar \u00e9s un mecanisme obvi per recuperar -en part, o tot, o encara m\u00e9s- el poder i el reconeixement perduts mitjan\u00e7ant el que es percep com humiliaci\u00f3: el segrest institucional del refer\u00e8ndum estatutari.\u00a0Si un clau arrenca un altre clau, una votaci\u00f3 saldaria el buit deixat per l’anul\u00b7laci\u00f3 de l’anterior.<\/p>\n

Per\u00f2 un refer\u00e8ndum sobre assumpte tan capital com una eventual separaci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode molt precari per encarrilar el problema, sobretot en societats que no siguin comparables a la su\u00efssa, tan habituada a aquest expedient.\u00a0De fet, \u00e9s el pitjor m\u00e8tode, llevat que s’enceguin tots els altres.\u00a0Un any llarg sense di\u00e0leg Barcelona-Madrid, un any llarg de primmirat i pugna\u00e7 retroc\u00e9s en el perfil de l’Estat auton\u00f2mic, de la\u00a0llei Wert<\/em>\u00a0a les reformes administratives, un any llarg d’estigmatitzaci\u00f3 de qualsevol proposta que no sigui la interpretaci\u00f3 restrictiva de la Constituci\u00f3, a la qual s’ha volgut convertir en escenari de cartr\u00f3 pedra…\u00a0Aquests 12 llargs mesos no han fet altra cosa que multiplicar la fabricaci\u00f3 d’independentistes, davant l’abs\u00e8ncia d’una proposta oficial espanyola per a Catalunya -llevat sigui la reforma constitucional federal propugnada pels socialistes, m\u00e9s ambiciosa del que ha volgut veure aquesta legi\u00f3 de comentaristes que ni tan sols l’han llegit-.\u00a0I aix\u00ed ens veiem abocats a una proposta de refer\u00e8ndum que pel seu car\u00e0cter binari \u00e9s reduccionista.\u00a0I es vulgui o no, excloent de les posicions interm\u00e8dies.\u00a0La qual cosa apareix com m\u00e9s greu com aquestes s\u00f3n sociol\u00f2gicament les actituds majorit\u00e0ries, com v\u00e9nen evidenciant les enquestes i, el que \u00e9s m\u00e9s decisiu, la recent hist\u00f2ria de Catalunya.<\/p>\n

La pregunta coneguda ahir, despr\u00e9s de mesos de mareig monotem\u00e0tic, acusa dos greus defici\u00e8ncies.\u00a0Una \u00e9s la seva estructura interna.\u00a0No planteja opcions diferents, sin\u00f3 un encadenament que condueix l\u00f2gicament a la prevalen\u00e7a de la secessi\u00f3.\u00a0En efecte, la primera part inquireix sobre la prefer\u00e8ncia perqu\u00e8 Catalunya sigui “un Estat”, al que en principi asentir\u00edan no nom\u00e9s els independentistes sin\u00f3 tamb\u00e9 els partidaris de les federacions d’Estats (federats), els admiradors de les construccions confederals i els subjugats per l’ambigua formulaci\u00f3 d’un Estat “propi” (que tant pot ser un unitari que fa un altre segregat), i tots els migpensionistes.\u00a0El valor polis\u00e8mic del concepte agruparia, doncs, a un cos social molt poli\u00e8dric.\u00a0I a partir d’aqu\u00ed recollir-ho tot, enterament (com en les bones aplicacions dels partits pol\u00edtics\u00a0catch all)<\/em>\u00a0lliscant amb aparent naturalitat, a la manera de la seq\u00fc\u00e8ncia d’una bola de neu en descens, a la segona q\u00fcesti\u00f3, si aquest Estat ha ser independent.<\/p>\n

L’altra dram\u00e0tica defici\u00e8ncia \u00e9s que, a difer\u00e8ncia del cas del Regne Unit-Esc\u00f2cia, les q\u00fcestions essencials del format, \u00e9s a dir, el tenor de la pregunta i el calendari, no s\u00f3n el resultat d’un pacte entre les diferents parts implicades, sin\u00f3 producte d’una decisi\u00f3 unilateral.\u00a0\u00c9s un disbarat, perqu\u00e8 consagra i solemnitza la cesura, sense haver esgotat totes les vies d’entesa possible.\u00a0La responsabilitat d’aquest contratemps recau sobre els dos nacionalismes en acci\u00f3, el catal\u00e0 i l’espanyol.\u00a0Sobre aquest \u00faltim, perqu\u00e8 el Govern del PP<\/strong> no nom\u00e9s ha estat incapa\u00e7 de formular alternatives, sin\u00f3 tan sols d’acceptar metodol\u00f2gicament el principi democr\u00e0tic de dirimir la discordan\u00e7a mitjan\u00e7ant les urnes.\u00a0Amb quin format que no fregu\u00e9s drets de totes o d’una de les parts?, Es dir\u00e0. Amb el que fos resultat d’un di\u00e0leg estructurat i d’una negociaci\u00f3 honesta, encaixable en la Constituci\u00f3 llegida obertament i amb opci\u00f3 a pensar, abans o despr\u00e9s, de tots.\u00a0A la brit\u00e0nica?\u00a0O a una manera semblant.<\/p>\n

Des del costat de la coalici\u00f3 nacionalista-independentista catalana (b\u00e0sicament CiU-Esquerra) l’anomenat “proc\u00e9s” que en aquestes hores registra una alta temperatura agitatoria, ha registrat uns grans d\u00e8ficits democr\u00e0tics en relaci\u00f3 amb els ciutadans de Catalunya.\u00a0Avui conv\u00e9 precisar amb m\u00e9s detall que el comportament abans resumit, perqu\u00e8 la q\u00fcesti\u00f3 candent \u00e9s la de la pregunta, tan tribut\u00e0ria del recorregut anterior.\u00a0S\u00f3n aquests:<\/p>\n

– S’ha reivindicat un refer\u00e8ndum que nom\u00e9s aparentment versava “sobre” la “independ\u00e8ncia”.\u00a0De fet, s’ha anat configurant com un refer\u00e8ndum “per” i “per a” la “independ\u00e8ncia”.\u00a0El Govern aut\u00f2nom ha actuat presumint una resposta favorable a la separaci\u00f3, contra l’exemple brit\u00e0nic-escoc\u00e8s de total respecte a la situaci\u00f3 existent mentre no oper\u00e9s la seva modificaci\u00f3 (cl\u00e0usula\u00a0rebus sic stantibus).<\/em>\u00a0Ha posat en peu, i proclamant obertament, “estructures d’Estat”, pr\u00f2pies d’un Estat independent.\u00a0I ha establert un “Consell de Transici\u00f3 nacional” d’experts i assessors en la seva aclaparadora majoria partidaris de la independ\u00e8ncia, que marca les pautes i les opcions, tant m\u00e9s que del refer\u00e8ndum, del cam\u00ed a la secessi\u00f3.<\/p>\n

– Hi ha hagut una difer\u00e8ncia abismal entre la veracitat emprada i la lleialtat practicada respecte als electors entre els partits de Govern, a Esc\u00f2cia i a Catalunya.\u00a0El Scottish National Party ha jugat net en un assumpte fonamental: ha proposat en dues ocasions en el seu programa electoral la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia; ha guanyat les eleccions en ambdues ocasions, i en la segona, amb majoria absoluta.\u00a0Mentrestant, la coalici\u00f3 nacionalista catalana al poder no ha utilitzat mai en la hist\u00f2ria, mai, el concepte “independ\u00e8ncia” en els seus programes electorals.\u00a0Per\u00f2 l’ha abalisat amb subterfugis i succedanis.\u00a0I ara patrocina una improvisada precipitaci\u00f3 cap a ella.<\/p>\n

– El Govern de la Generalitat ha utilitzat massivament un llenguatge ambigu conduent a la confusi\u00f3 dels ciutadans, amb el resultat de minimitzar la serietat i import\u00e0ncia del proc\u00e9s.\u00a0No es parlava “d’autodeterminaci\u00f3” o de “convocat\u00f2ria d’un refer\u00e8ndum”, sin\u00f3 de “dret a decidir” i de celebraci\u00f3 d’una “consulta”.\u00a0Tot just es van esmentar els conceptes “independ\u00e8ncia” o “separaci\u00f3”, reempla\u00e7ats per el menys conflictiu i m\u00e9s amable de “sobirania”.\u00a0No s’al\u00b7ludia, fins avui, a un “Estat separat”, ni tan sols a un “Estat independent”, sin\u00f3 a un “Estat propi”, que podria ser com\u00fa al del conjunt dels espanyols, o particular per als catalans.<\/p>\n

– El Govern aut\u00f2nom ha amagat, minimitzat o ignorat les conseq\u00fc\u00e8ncies eventualment negatives (o que puguin ser percebudes com negatives per la poblaci\u00f3) d’un proc\u00e9s independentista: l’exclusi\u00f3 (fins i tot moment\u00e0nia) de Nacions Unides, la marginaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea i la necessitat d’una petici\u00f3 d’ingr\u00e9s i d’un proc\u00e9s de negociaci\u00f3 per a l’adhesi\u00f3, amb el requeriment de la (problem\u00e0tica) unanimitat de tots els Estats membres (com acaba de recon\u00e8ixer el Govern escoc\u00e8s), l’exclusi\u00f3 de la uni\u00f3 monet\u00e0ria (escudant-se en l’argument est\u00e8ril que s’usaria l’euro), els eventuals efectes d’una desviaci\u00f3 de comer\u00e7 (Espanya vers i intraeuropeu) i d’una eventual reposici\u00f3 d’altres barreres…<\/p>\n

– La massiva utilitzaci\u00f3 dels mitjans p\u00fablics d’informaci\u00f3 com a canals de propaganda unidireccional, fins al punt que la pr\u00f2pia televisi\u00f3 p\u00fablica auton\u00f2mica s’ha convertit en convocant actiu dels esdeveniments de mobilitzaci\u00f3 i agitaci\u00f3 proindependentistes, principalment manifestacions i concerts (amb cobertures t\u00e8cnicament magn\u00edfiques en directe), mentre els de signe contrari o simplement discrepant s’ignoraven.<\/p>\n

I ara qu\u00e8?\u00a0Ara tot es complicar\u00e0 m\u00e9s, tot es polaritzar\u00e0 encara m\u00e9s, tot concitar\u00e0 m\u00e9s desencontre i forjar\u00e0 frustracions futures.\u00a0Llevat que a aquest pas en fals li passi una resposta oberta, s\u00f2lida, acollidora, atractiva.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja est\u00e0 posat el carro davant dels bous.\u00a0Ja est\u00e0 formulada la pregunta del refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya, quan gaireb\u00e9 tothom sap que no se celebrar\u00e0 aquesta consulta, almenys tal com s’ha presentat, ni en el calendari proposat.\u00a0Enorme paradoxa: es tracta d’una pregunta destinada a no ser plantejada als ciutadans. Encara no s’ha respost …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[135],"class_list":["post-10205","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10205"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10208,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10205\/revisions\/10208"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}