{"id":10190,"date":"2013-12-11T06:04:02","date_gmt":"2013-12-11T04:04:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10190"},"modified":"2013-12-11T10:16:07","modified_gmt":"2013-12-11T08:16:07","slug":"j-ernesto-ayala-dip-catalunya-i-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/j-ernesto-ayala-dip-catalunya-i-espanya\/","title":{"rendered":"J. Ernesto Ayala-Dip: Catalunya i Espanya"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10191\" rel=\"attachment wp-att-10191\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10191\" alt=\"roca-gonzalez\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/roca-gonzalez-300x191.jpg\" width=\"300\" height=\"191\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/roca-gonzalez-300x191.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/roca-gonzalez.jpg 972w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>De totes les entrevistes que he anat llegint sobre la Constituci\u00f3, sobre la necessitat de reformar o deixar-la tal com est\u00e0, que van ser publicades en aquest diari amb motiu dels 35 anys de la seva promulgaci\u00f3, dos m&#8217;han convidat a la reflexi\u00f3 i, sobretot a un relatiu optimisme, les realitzades a <strong>Miquel Roca Junyent<\/strong> i a <strong>Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>.\u00a0S\u00e9 que aquest debat pot portar a l&#8217;aclaparament de la ciutadania, a un carrer\u00f3 sense sortida.\u00a0No obstant aix\u00f2, no deixo de veure la situaci\u00f3 actual com una cru\u00eflla hist\u00f2rica de la qual tots podr\u00edem sortir beneficiats.\u00a0Una cru\u00eflla apassionant, si m&#8217;apuren.<\/p>\n<p>Les respostes de <strong>Roca Junyent<\/strong> em van semblar a l&#8217;altura de qui va col\u00b7laborar en gran a deixar enrere quatre d\u00e8cades de dictadura.\u00a0Ni m\u00e9s ni menys.\u00a0Respostes d&#8217;un expol\u00edtic que ens fa m\u00e9s evident la manca de prud\u00e8ncia, intel\u00b7lig\u00e8ncia i capacitat d&#8217;an\u00e0lisi de la realitat en la classe pol\u00edtica que ens governa: l&#8217;estatal i l&#8217;auton\u00f2mica.\u00a0La seva an\u00e0lisi de la Transici\u00f3 em va semblar senzillament impecable.\u00a0Nom\u00e9s em va cridar l&#8217;atenci\u00f3 que no vegi ara les condicions d&#8217;acord en tot l&#8217;espectre pol\u00edtic espanyol per reformar la Constituci\u00f3.\u00a0Em va estranyar que en aquest escepticisme respecte a la falta de consens coincid\u00eds amb <strong>Mariano Rajoy<\/strong>.<\/p>\n<p>L&#8217;altra intervenci\u00f3, la de l&#8217;expresident del govern <strong>Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>, em va semblar la d&#8217;un estadista.\u00a0Quan se li pregunta si la reforma de la Carta Magna \u00e9s l&#8217;\u00fanica via per resoldre l&#8217;encaix de Catalunya a Espanya, incloent en aquesta reforma les seves singularitats i comptant amb rebre m\u00e9s compet\u00e8ncies que la resta de comunitats, l&#8217;expresident respon: &#8220;Com estic proposant el comen\u00e7ament d&#8217;un di\u00e0leg en profunditat, no vull atribuir la responsabilitat del conflicte al Govern d&#8217;Artur Mas, perqu\u00e8 em dirien que ells han reaccionat a la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional de 2010.\u00a0Es va reformar l&#8217;Estatut, es va sotmetre a refer\u00e8ndum a Catalunya despr\u00e9s d&#8217;un llarg proc\u00e9s parlamentari i el tribunal constitucional va anul\u00b7lar alguns articles d&#8217;aquest Estatut.\u00a0Va ser la conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;un recurs del PP, que va incloure aquests mateixos articles a la reforma de l&#8217;Estatut de la Comunitat de Valenciana i avui resulta que no estan vigents a Catalunya i s\u00ed ho estan a Val\u00e8ncia&#8230; L&#8217;acceptaci\u00f3 de la singularitat de Catalunya, amb els seus fets diferencials i les corresponents compet\u00e8ncies derivades d&#8217;ells, no haguessin exigit necess\u00e0riament una reforma de la Constituci\u00f3.\u00a0No obstant aix\u00f2, com va passar el que va passar amb el Constitucional, \u00e9s probable que la sortida d&#8217;una reforma constitucional que reculli la singularitat sigui ara necess\u00e0ria&#8221;.\u00a0A aix\u00f2 jo li diria un exemple de visi\u00f3 emp\u00e0tica.\u00a0I m\u00e9s endavant, afegeix: &#8220;Espanya ha estat i \u00e9s plural en les idees i diversa en les identitats, en els sentiments de pertinen\u00e7a.\u00a0Els que no siguin capa\u00e7os d&#8217;acceptar aquesta realitat llisquen cap a un centralisme autoritari i unificador o cap a una ruptura impossible del territori &#8220;.<\/p>\n<p>Em perdonar\u00e0 el lector l&#8217;extensi\u00f3 de les cites, per\u00f2 crec que eren imprescindibles donat el calat del que s&#8217;hi diu.\u00a0En el mateix q\u00fcestionari,<strong> Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> fins i tot s&#8217;orienta sense ambig\u00fcitats cap a un federalisme asim\u00e8tric (&#8220;Catalunya, encara que alguns obtusos no ho vegin, t\u00e9 llengua pr\u00f2pia, una identificaci\u00f3 amb una policia pr\u00f2pia o les seves difer\u00e8ncies hist\u00f2riques en el dret civil que s\u00f3n singularitats que tenen de ser reconegudes en el seu autogovern, i no en l&#8217;autogovern de Castella-la Manxa&#8221;).\u00a0No cal comentar la claredat meridiana de l&#8217;expresident.\u00a0Una claredat de la realitat social, ling\u00fc\u00edstica i hist\u00f2rica de Catalunya, tan lluny, ja no diguem de Mariano Rajoy, sin\u00f3 del seu mateix exvicepresident Alfonso Guerra, que en el mateix espai, uns dies abans, advocava sense lloc a cap matisaci\u00f3 per l&#8217;aplicaci\u00f3 autom\u00e0tica de l&#8217;article 155.<\/p>\n<p>Les paraules de <strong>Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> seria bo que no sonessin a buides.\u00a0No nom\u00e9s entre els seus adversaris pol\u00edtics, sin\u00f3 fins i tot entre els seus companys de files, i entre els barons m\u00e9s veterans i els de nova generaci\u00f3, com la secret\u00e0ria general del <strong>PSOE<\/strong> andal\u00fas i molt probable futura candidata a la crida de les urnes del 2015 <strong>Susana D\u00edaz<\/strong>.\u00a0Tamb\u00e9 s&#8217;han de considerar<strong> Artur Mas<\/strong>.\u00a0L&#8217;encaix de Catalunya \u00e9s possible.\u00a0Qu\u00e8 passaria si en cas de poder celebrar-se, amb perm\u00eds del govern central, el dret a decidir, el resultat fos no a la independ\u00e8ncia, una circumst\u00e0ncia for\u00e7a possible?\u00a0No caldria tenir a punt un pla B, no hauria d&#8217;estar preparat per a exigir (i cedir) una nova negociaci\u00f3 per reformar la Constituci\u00f3 i fer possible per a unes quantes generacions futures (de catalans per\u00f2 tamb\u00e9 d&#8217;espanyols) l&#8217;encaix de Catalunya a Espanya ?<\/p>\n<p>Mentrestant, <strong>Rajoy<\/strong> espera.\u00a0Creu que la pilota nom\u00e9s est\u00e0 a la teulada de <strong>Mas<\/strong>.\u00a0I no sap o no vol saber que esta pilota est\u00e0 tamb\u00e9 en la seva.<\/p>\n<p>PD: 1) Sobre l&#8217;informe Pisa: molt b\u00e9 per Singapur, Corea del Sud i Xangai.\u00a0Per\u00f2 no voldria estar a la pell d&#8217;aquests pobres nens asi\u00e0tics, deu hores al dia, resolent equacions per ser m\u00e9s competitius.\u00a02) M&#8217;alarma en gran manera que la preocupaci\u00f3 pel soroll dels ve\u00efns entre la poblaci\u00f3 hagi passat del 27,4% al 14%.\u00a0Dit aix\u00f2, estic absolutament en contra que es dispari contra les\/els pianistes.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2013\/12\/10\/catalunya\/1386694863_661869.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>De totes les entrevistes que he anat llegint sobre la Constituci\u00f3, sobre la necessitat de reformar o deixar-la tal com est\u00e0, que van ser publicades en aquest diari amb motiu dels 35 anys de la seva promulgaci\u00f3, dos m&#8217;han convidat a la reflexi\u00f3 i, sobretot a un relatiu optimisme, les realitzades a Miquel Roca Junyent &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10190","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10190","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10190"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10190\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10194,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10190\/revisions\/10194"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10190"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10190"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}