{"id":10180,"date":"2013-12-10T10:40:30","date_gmt":"2013-12-10T08:40:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10180"},"modified":"2013-12-10T10:40:30","modified_gmt":"2013-12-10T08:40:30","slug":"rocio-martinez-sampere-i-si-tornem-a-parlar-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rocio-martinez-sampere-i-si-tornem-a-parlar-de-barcelona\/","title":{"rendered":"Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere: I si tornem a parlar de Barcelona?"},"content":{"rendered":"

\"barcelona\"<\/a>Antoni Santiburcio va ser un dels diputats m\u00e9s actius de la primera i segona legislatures al Parlament de Catalunya. No obstant, gens comparable, en les seves paraules, al que va fer despr\u00e9s com a regidor a Sant Andreu i Nou Barris, on la seva passi\u00f3 transformadora prenia cos i traspuava \u00e0nima. Queda l\u2019antic pont dels gitanos com a pont Santiburcio gravat en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva m\u00e9s que qualsevol pregunta parlament\u00e0ria o pon\u00e8ncia de llei. Autors com Bruce Katz o Benjamin Barber, glocalistes, ho han teoritzat molt b\u00e9 anys despr\u00e9s. En moments en qu\u00e8 el m\u00f3n occidental sembla encallat en converses un p\u00e8l pesades per resoldre la tensi\u00f3 entre sobirania i interdepend\u00e8ncia, a trobar l\u2019equilibri mal resolt de governan\u00e7a efectiva, resulta encara m\u00e9s valuosa la capacitat que puguin tenir les ciutats a l\u2019hora de trobar solucions concretes als problemes abstractes,\u00a0perqu\u00e8 \u00e9s en aquest \u00e0mbit on la innovaci\u00f3, la flexibilitat i el pragmatisme troben la seva ra\u00f3 d\u2019existir. La ciutat, afirma Bauman, \u00e9s el contenidor de tots els problemes del m\u00f3n. Tamb\u00e9 pot ser, per tant, motor de moltes de les solucions. Difer\u00e8ncies reals i aspiracionals de la vida concreta, en un mateix context nacional, regional i global.<\/p>\n

Barcelona \u00e9s on he nascut i he viscut, \u00e9s la meva ciutat. Una gran ciutat, en aquests moments tamb\u00e9. Tal com diria el gran Gato , un altre insigne oblidat, \u00abencara que no bufi el vent navega sola\u00bb. Per\u00f2 en l\u2019\u00faltim r\u00e0nquing de competitivitat de les ciutats confeccionat per The Economist, Barcelona se situava en el lloc 55, despr\u00e9s de perdre 13 posicions. I no perqu\u00e8 Barcelona hagi perdut valors rellevants, que no ho ha fet, sin\u00f3 perqu\u00e8 altres ciutats havien guanyat posicions. I \u00e9s aquest deixar fer, aquest anar tirant, el que constitueix la principal cr\u00edtica a l\u2019actual mandat. No \u00e9s que Barcelona no ens agradi, que sens dubte ens agrada, no \u00e9s que Barcelona no rutlli, que rutlla, \u00e9s que Barcelona ha deixat de ser projecte, ha deixat de ser motor, ha deixat de ser il\u00b7lusi\u00f3, ha deixat de ser conflicte creatiu… amb l\u2019agreujant que en temps de crisi no fer \u00e9s\u00a0desfer, com ho demostra que la desigualtat entre barris s\u2019hagi gaireb\u00e9 duplicat en pocs anys. Aquest anar fent, regat amb un toc de provincialisme \u2013la prohibici\u00f3 de gravar la s\u00e8rie Isabel n\u2019\u00e9s un bon exemple\u2013 i un alcalde que fa m\u00e9s de 12\u00e8 conseller de la Generalitat que d\u2019alcalde de Barcelona s\u00f3n la f\u00f3rmula per anar directes cap a una decad\u00e8ncia lenta i consentida.<\/p>\n

Per aix\u00f2 en aquests moments \u00e9s m\u00e9s necessari que mai, per poder continuar construint Catalunya, tornar a parlar de Barcelona. Ampliar la conversa. Que Barcelona torni a ser projecte i no objecte. Perqu\u00e8 independentment d\u2019un estat propi o d\u2019una consulta, no \u00e9s indiferent com hi arribem, qu\u00e8 m\u00e9s tenim, qu\u00e8 m\u00e9s constru\u00efm, qu\u00e8 m\u00e9s fem per aconseguir sortir de la crisi, qu\u00e8 m\u00e9s fem per enfortir-nos col\u00b7lectivament . Ho he dit en moltes ocasions i ho reitero una vegada m\u00e9s: m\u00e9s enll\u00e0 dels monotemes, els monos\u00edl\u00b7labs i els mon\u00f2legs hi ha una Catalunya que espera i que en bona part es pot construir des de Barcelona, des de la gran ciutat que sempre ha estat i \u00e9s encara un interrogant renovat, una font d\u2019energia, un focus d\u2019inquietuds i un repte pol\u00edtic permanent.<\/p>\n

Barcelona viu als barris. Somia en la ciutat sencera i exigeix al seu ajuntament. No hi haur\u00e0, doncs, projecte a Barcelona que no passi per una pol\u00edtica de necessitats de la seva gent, una Barcelona quotidiana; per a una pol\u00edtica integral d\u2019ambici\u00f3 i projecci\u00f3 de cara endins i cap enfora, una Barcelona projecte, i per una nova manera de fer, d\u2019entendre i de representar la pol\u00edtica. Una Barcelona taller de moltes aventures davant d\u2019una Barcelona aparador d\u2019uns quants productes. Una Barcelona de ciutadans davant d\u2019una Barcelona d\u2019habitants: per viure-la, m\u00e9s que no pas per veure-la. Per estar-hi, m\u00e9s que no pas per passar-hi. Per reinventar, m\u00e9s que no pas per arreglar.<\/p>\n

Les inquietuds, les idees, les necessitats les tenen els ciutadans. Per\u00f2 alg\u00fa haur\u00e0 de tenir l\u2019aud\u00e0cia, el rigor i la credibilitat de generar les condicions perqu\u00e8 les idees es converteixin en oportunitats i les necessitats no siguin cap impediment per a la llibertat de cadasc\u00fa a l\u2019hora de gestionar les pr\u00f2pies aspiracions vitals. Els socialistes podem reivindicar l\u2019her\u00e8ncia rebuda, el bon estat de les finances municipals, l\u2019equilibri urb\u00e0… l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019haver fet i el valor de mantenir el coneixement per continuar fent: serveis, planificaci\u00f3, gesti\u00f3 i cohesi\u00f3. \u00a1Garantia de solv\u00e8ncia, tan necess\u00e0ria avui en dia! Podem i hem de reivindicar el millor dels millors anys viscuts. Per\u00f2 per al futur tamb\u00e9 haurem de saber teixir un nou comprom\u00eds col\u00b7lectiu per fer un salt endavant. I tornar a fer no significa ni actuar com sempre ni prometre el canvi total,\u00a0m\u00e9s aparent que no pas real. \u00danicament si sabem sumar el que ja passa, per minimitzar les traves i engrandir les oportunitats podrem dibuixar una nova Barcelona mosaic, en la qual el dibuix t\u00e9 sentit en un tot. Jane Jacobs, la dona que va marcar un abans i un despr\u00e9s en la manera d\u2019entendre la ciutat, ho tenia clar: \u00abLes ciutats tenen la capacitat d\u2019oferir alguna cosa a tothom, nom\u00e9s perqu\u00e8, i nom\u00e9s quan, estan creades per tothom\u00bb.<\/p>\n

La nova Barcelona que ens toca construir la pr\u00f2xima d\u00e8cada haur\u00e0 de revaloritzar els vectors d\u2019un m\u00f3n canviant: un m\u00f3n que, inundat per la globalitat i la crisi, vol ser m\u00e9s sostenible i m\u00e9s solidari. Per\u00f2 a la vegada m\u00e9s din\u00e0mic i m\u00e9s transversal: on l\u2019educaci\u00f3 del meu fill dep\u00e8n de l\u2019escola, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 del que menja, del capital cultural disponible tant per a ell com per a tota la seva generaci\u00f3, del futbol que juga a la tarda, del que passa a la pla\u00e7a on juga i del temps que una mare treballadora com jo tingui per dedicar-li. El repte de la ciutat passa per gestionar aquesta transversalitat, aquesta complexitat, sabent que en un context de crisi la gesti\u00f3 econ\u00f2mica i el combat contra la desigualtat s\u00f3n primordials. I que, per tant, haurem de posar l\u2019\u00e8mfasi a generar ocupaci\u00f3 i a redistribuir amb l\u2019objectiu de reduir les desigualtats. Per\u00f2 tamb\u00e9\u00a0haurem d\u2019innovar pel que fa a formes i a continguts: apostant perqu\u00e8 des de les ciutats es posin les condicions per predistribuir \u2013en comptes de nom\u00e9s corregir les desigualtats, originar menys\u2013 i per entendre que el canvi de valors d\u2019un m\u00f3n que ja \u00e9s aqu\u00ed passa per saber que accedir \u00e9s m\u00e9s important que posseir: col\u00b7laborar, compartir, connectar s\u00f3n els nous motors de les ciutats i haurem d\u2019ajudar a posar-los en marxa.\u00a0S\u2019escriuen amb C de Catalunya i s\u00f3n enmig de BCN.<\/p>\n

Article publicat a El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Antoni Santiburcio va ser un dels diputats m\u00e9s actius de la primera i segona legislatures al Parlament de Catalunya. No obstant, gens comparable, en les seves paraules, al que va fer despr\u00e9s com a regidor a Sant Andreu i Nou Barris, on la seva passi\u00f3 transformadora prenia cos i traspuava \u00e0nima. Queda l\u2019antic pont dels …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-10180","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10180"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10181,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10180\/revisions\/10181"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}