{"id":10177,"date":"2013-12-10T10:20:34","date_gmt":"2013-12-10T08:20:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10177"},"modified":"2013-12-10T10:20:34","modified_gmt":"2013-12-10T08:20:34","slug":"pelai-pages-homenatge-a-catalunya-75-anys-despres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pelai-pages-homenatge-a-catalunya-75-anys-despres\/","title":{"rendered":"Pelai Pag\u00e8s: \u2018Homenatge a Catalunya\u2019, 75 anys despr\u00e9s"},"content":{"rendered":"
\n

\"homenatgecatalunya\"<\/a>Doris Lessing i l\u2019\u2018Homenatge a Catalunya\u2019.\u00a0<\/strong>Quan l\u2019escriptora anglesa Doris Lessing, premi Nobel de Literatura l\u2019any 2007, va venir a Barcelona el maig de 1999 a recollir el Premi Internacional Catalunya, que se li havia atorgat aquell any, en el seu discurs d\u2019agra\u00efment, pronunciat al Palau de la Generalitat, el dia 20 de maig a la tarda, davant del president Jordi Pujol i de Baltasar Porcel, que en aquell moment era el president de l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Mediterr\u00e0nia, va fer una refer\u00e8ncia emblem\u00e0tica al llibre d\u2019Orwell. Llegim-la:<\/p>\n

\u201cUn llibre va condensar el poder exercit per Espanya sobre el nostre pensament: l\u2019Homenatge a Catalunya, de George Orwell<\/strong>, que va venir aqu\u00ed a combatre. Aquest llibre va aconseguir dues coses. Va narrar el patiment de la lluita d\u2019uns soldats valents i mal equipats contra un enemic m\u00e9s fort i, tamb\u00e9, va informar l\u2019esquerra del dubt\u00f3s paper desenvolupat pels comunistes i per la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Fou un llibre molt influent i, retrospectivament, \u00e9s f\u00e0cil considerar-lo com un dels que van transformar el pensament pol\u00edtic a Gran Bretanya.<\/p>\n

El t\u00edtol, Homenatge a Catalunya, resumia l\u2019admiraci\u00f3 i l\u2019inter\u00e8s d\u2019una generaci\u00f3 \u2013la meva generaci\u00f3\u2013 per aquest pa\u00eds.\u201d\u00a0La refer\u00e8ncia de Doris Lessing, el paper que va exercir el llibre en una dona militant, que durant uns anys va ser membre del partit comunista, i en una generaci\u00f3 pol\u00edticament compromesa amb el seu present m\u00e9s immediat, sembla indubtable. Tot i que en el moment en qu\u00e8 el llibre es va publicar -en vig\u00edlies de la Segona Guerra Mundial\u2013 va passar sense pena ni gl\u00f2ria, m\u00e9s tard tingu\u00e9 un impacte inevitable entre tots aquells que van considerar la import\u00e0ncia de la guerra civil del 1936-39 en el context internacional i, al mateix temps, pensaven que, amb la derrota de la Rep\u00fablica, s\u2019havia perdut una ocasi\u00f3 \u00fanica per a derrotar el feixisme i per a consolidar un societat m\u00e9s justa i igualit\u00e0ria.<\/p>\n

Orwell a Catalunya.\u00a0<\/strong>Perqu\u00e8 el llibre \u2013com deia Doris Lessing\u2013 narrava l\u2019experi\u00e8ncia militar i tamb\u00e9 pol\u00edtica que va viure el mateix Orwell durant sis llargs mesos de la Guerra Civil. L\u2019arribada d\u2019Orwell a Barcelona es va produir el mes de desembre de 1936, en un moment en qu\u00e8 havia publicat ja un parell de llibres que en bona mesura eren autobiogr\u00e0fics (Sense ni cinc a Par\u00eds i Londres \u20131933\u2013, Dies a Birm\u00e0nia \u20131934\u2013) i tenia en premsa El cam\u00ed de Wigan Pier, el llibre on explicava les condicions de vida i les preocupacions dels obrers a les zones prolet\u00e0ries del nord d\u2019Anglaterra. El seu bagatge te\u00f2ric i pol\u00edtic era encara molt feble i, si en la segona novel\u00b7la denunciava l\u2019imperialisme brit\u00e0nic a \u00c0sia, en el llibre que havia acabat d\u2019enviar al seu editor, abans de venir a Barcelona, es definia vagament com a socialista, per\u00f2 sense una adscripci\u00f3 pol\u00edtica determinada.<\/p>\n

De fet, arribava a Barcelona amb el doble prop\u00f2sit de combatre el feixisme \u2013que des del juliol del 1936 s\u2019havia al\u00e7at en armes en contra de la Rep\u00fablica\u2013 i d\u2019aprofitar la seva experi\u00e8ncia com a combatent per a escriure un nou llibre. Per\u00f2 en cap cas Orwell era un turista revolucionari, com tants que havien arribat aquell estiu de 1936 amb el prop\u00f2sit de donar consells sobre com s\u2019havien de fer les coses.\u00a0Orwell arribava a Barcelona amb sengles cartes de Fenner Brockway i H.N. Brailsford. El primer era el president de l\u2019Independent Labour Party (ILP), una organitzaci\u00f3 socialista d\u2019esquerres que formava part de l\u2019anomenat Bur\u00f3 de Londres, l\u2019organisme internacional del qual tamb\u00e9 formava part el Partit Obrer d\u2019Unificaci\u00f3 Marxista (POUM). Per aquesta ra\u00f3, quan es va dirigir a l\u2019oficina que l\u2019ILP havia obert a Barcelona, el seu secretari general, John McNair, no va dubtar a enviar Orwell a la Caserna Lenin, el centre de reclutament i d\u2019ensinistrament que el POUM havia obert a Barcelona.<\/p>\n

A partir d\u2019aquest moment s\u2019iniciava l\u2019experi\u00e8ncia catalana d\u2019Orwell, que va durar fins al 23 de juny de 1937, quan, despr\u00e9s dels fets de maig de 1937, es va veure obligat a fugir de Catalunya, perseguit per la repressi\u00f3 estalinista contra el POUM. L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019aquests mesos \u00e9s justament la que aplega a Homenatge a Catalunya.\u00a0De bell antuvi, el llibre recull el fort impacte que Orwell va patir per la situaci\u00f3 social i pol\u00edtica que vivia la ciutat des de juliol de 1936: \u201cEra la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera\u201d i que oferia un aspecte ins\u00f2lit per a qui arribava de la pac\u00edfica i burgesa Anglaterra. La revoluci\u00f3 havia transformat fins a tal punt la societat catalana que Orwell contemplava at\u00f2nit la realitzaci\u00f3 quasi ideal de la ut\u00f2pica societat igualit\u00e0ria que propugnava el socialisme.<\/p>\n

En l\u2019ambient que es vivia a Barcelona era f\u00e0cil recon\u00e8ixer \u201cun estat de coses pel qual valia la pena lluitar\u201d.\u00a0Aquest mateix entusiasme va prosseguir quan, a comen\u00e7aments de gener de 1937, fou condu\u00eft juntament amb altres milicians del POUM al front d\u2019Arag\u00f3. De gener a mitjan febrer pass\u00e0 al sector d\u2019Alcubierre, prop de Saragossa, per ser incorporat m\u00e9s tard a les tropes republicanes que assetjaven Osca. All\u00e0 va poder comprovar com l\u2019organitzaci\u00f3 militar de les mil\u00edcies del POUM reprodu\u00efa l\u2019esquema de la \u201csocietat sense classes\u201d que havia conegut a la rereguarda: l\u2019absoluta igualtat social entre oficials i soldats i la pr\u00e0ctica d\u2019una disciplina revolucion\u00e0ria basada \u201cen la consci\u00e8ncia pol\u00edtica, en la comprensi\u00f3 de per qu\u00e8 calia obeir les ordres\u201d xocaven favorablement amb la mentalitat que l\u2019ex\u00e8rcit brit\u00e0nic havia creat en Orwell.<\/p>\n

La situaci\u00f3 d\u2019inactivitat militar al front, entre altres raons a causa de la precarietat en armament en qu\u00e8 es trobaven les mil\u00edcies, i les primeres disputes pol\u00edtiques que enfrontaven el POUM amb el Partit Comunista van anar desinflant progressivament l\u2019entusiasme d\u2019Orwell, i el van anar decantant cap a la decisi\u00f3 ferma de marxar al front de Madrid i enrolar-se en les Brigades Internacionals. Amb aquesta voluntat tornava a Barcelona, a passar uns dies de perm\u00eds el 26 d\u2019abril de 1937 \u2013despr\u00e9s d\u2019haver-se estat 115 dies seguits al front\u2013 si de cop no s\u2019hagu\u00e9s produ\u00eft un fenomen que va modificar de soca-rel la seva percepci\u00f3 sobre la Guerra Civil i les diferents estrat\u00e8gies pol\u00edtiques existents a la rereguarda.<\/p>\n

D\u2019entrada el va sorprendre el canvi que en quatre mesos s\u2019havia operat pels carrers de Barcelona, on \u201cl\u2019atmosfera revolucion\u00e0ria s\u2019havia esva\u00eft\u201d, la ciutat \u201ctornava a ser una ciutat normal, una mica encongida i atrotinada per la guerra, per\u00f2 sense cap senyal exterior de predomini obrer\u201d, i on \u201cla normal divisi\u00f3 de la societat en rics i pobres, classe alta i classe baixa, s\u2019estava tornant a establir\u201d.<\/p>\n

Aquesta era la situaci\u00f3 que va trobar en retornar del front, una setmana abans que les contradiccions que des de l\u2019inici de la guerra s\u2019estaven generant dins del front antifeixista catal\u00e0 esclatessin en forma de lluita de barricades pels carrers de Barcelona.\u00a0Orwell va viure intensament els fets de maig de 1937 \u2013del 3 al 8 de maig\u2013 des de les barricades del POUM \u2013tres dies i tres nits se\u2019ls va passar al terrat del Poliorama, a la Rambla barcelonina, des d\u2019on vigilava estretament els locals del partit. (Per ironies del dest\u00ed seria el mateix teatre on for\u00e7a anys despr\u00e9s, el 2009, s\u2019estrenaria la versi\u00f3 teatral d\u2019una de les seves obres m\u00e9s importants, 1984, dirigida pel guionista, actor i director de cinema nord-americ\u00e0 Tim Robbins.)<\/p>\n

Al cap d\u2019uns dies, retorn\u00e0 al front d\u2019Osca, on la situaci\u00f3 pr\u00e0cticament no s\u2019havia modificat, fins que el 20 de maig fou greument ferit. Despr\u00e9s de passar diverses setmanes per hospitals i sanatoris, el 14 de juny retorn\u00e0 a Barcelona, on s\u2019havia acabat de desfermar la brutal repressi\u00f3 contra el POUM, acusat d\u2019haver provocat els fets de maig i de complicitat amb el feixisme. Orwell no es va poder escapar de la repressi\u00f3, per\u00f2 la persecuci\u00f3 de qu\u00e8 fou objecte no era tan greu com la campanya de cal\u00famnies i falsedats que observava pertot arreu, la involuci\u00f3 totalit\u00e0ria a qu\u00e8 s\u2019estava sotmetent la societat catalana i els assassinats que s\u2019estaven perpetrant contra militants veritablement revolucionaris. Despr\u00e9s de no poques vicissituds, va poder sortir de Catalunya i passar a Fran\u00e7a el 23 de juny de 1937.<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia catalana en l\u2019obra posterior d\u2019Orwell.\u00a0<\/strong>Indubtablement, l\u2019experi\u00e8ncia catalana d\u2019Orwell, magistralment recollida en Homenatge a Catalunya, havia de tenir una repercussi\u00f3 inevitable en l\u2019obra posterior que l\u2019havia de convertir en l\u2019autor universal que va acabar sent. D\u2019entrada, perqu\u00e8 va confirmar encara m\u00e9s les seves conviccions socialistes. No \u00e9s cert, com una determinada campanya ha anat repetint de manera sincopada, que s\u2019acab\u00e9s convertint en un anticomunista ferotge.<\/p>\n

Fou, aix\u00f2 \u00e9s indiscutible, un antiestalinista militant. I a partir d\u2019aquest moment va situar com un dels seus objectius tant de la seva vida p\u00fablica com liter\u00e0ria la cr\u00edtica radical contra tots els totalitarismes i, naturalment, contra el totalitarisme estalinista. Per\u00f2 hi ha molts testimonis en qu\u00e8 expressava clarament que les seves conviccions socialistes i d\u2019esquerra continuaven sent implacables, com quan va escriure des de Barcelona, el juny de 1937, al seu amic, el tamb\u00e9 escriptor Ciryl Connolly, que \u201cper fi crec de veritat en el socialisme, cosa que no feia abans\u201d.<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia catalana, doncs, el va convertir en un antiestalinista radical, arran de la pol\u00edtica contrarevolucion\u00e0ria que el PCE, sota els designis de Stalin, havia seguit a Espanya, i tamb\u00e9 arran dels mecanismes de terror que va establir quan va controlar el poder pol\u00edtic a Catalunya despr\u00e9s dels fets de maig de 1937. Un terror que implicava \u201cla imposici\u00f3 del feixisme sota l\u2019excusa de la resist\u00e8ncia al feixisme\u201d, que a partir d\u2019aquest moment va portar Orwell a identificar totalitarisme feixista amb totalitarisme estalinista.<\/p>\n

L\u2019obsessi\u00f3 contra el terror i la pr\u00e0ctica del terror utilitzat per l\u2019estat i pel poder pol\u00edtic es va acabar convertint en una constant de la vida d\u2019Orwell. Juntament amb un altre tema que tamb\u00e9 va apar\u00e8ixer a Catalunya: la seva obsessi\u00f3 per la veritat hist\u00f2rica. A Catalunya es va adonar que la falta de respecte a la veritat i el recurs sistem\u00e0tic a la mentida no eren atributs d\u2019una determinada tend\u00e8ncia pol\u00edtica, sin\u00f3 que dreta i esquerra hi podien rec\u00f3rrer quan convenia als seus fins pol\u00edtics.<\/p>\n

L\u2019obsessi\u00f3 per la veritat hist\u00f2rica en Orwell es va aguditzar amb el pas dels anys, fins al punt que va acabar relacionant la manipulaci\u00f3 de la realitat hist\u00f2rica amb l\u2019exist\u00e8ncia dels totalitarismes.Aquestes obsessions d\u2019Orwell reapareixen a les seves dues grans novel\u00b7les, escrites despr\u00e9s de la guerra, a Rebel\u00b7li\u00f3 a la granja (1945) i 1984 (1949). Rebel\u00b7li\u00f3 a la granja, que per a molts cr\u00edtics \u00e9s la seva millor creaci\u00f3 liter\u00e0ria, \u00e9s una faula on per primera vegada, segons va recon\u00e8ixer ell mateix, combina la intencionalitat pol\u00edtica amb l\u2019art.<\/p>\n

Es tracta d\u2019una novel\u00b7la on apareix al mateix temps el proc\u00e9s involucionista que acaba malbaratant els principis b\u00e0sics d\u2019una revoluci\u00f3 socialista, fins a la reinstauraci\u00f3 d\u2019una nova societat de classes, juntament amb l\u2019element b\u00e0sic que possibilita aquesta reinstauraci\u00f3 i que no \u00e9s altre que la pr\u00e0ctica del terror i de la viol\u00e8ncia, que acaba configurant un estat totalitari. D\u2019aquesta manera, a partir de l\u2019estat polic\u00edac, format de manera progressiva, es va consolidant una contrarevoluci\u00f3 que acaba atorgant el poder absolut a una nova minoria dominant.<\/p>\n

En 1984 descriu la ficci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n controlat per tres pot\u00e8ncies que l\u2019any 1984 \u2013el llibre fou escrit el 1948, la inversi\u00f3 de les dues darreres xifres\u2013 es fan la guerra m\u00fatuament. Oceania, on Orwell situa l\u2019acci\u00f3 de la novel\u00b7la, \u00e9s una de les tres pot\u00e8ncies, un imperi totalitari, governat per un partit \u00fanic que controla totes les actuacions p\u00fabliques i privades dels ciutadans.<\/p>\n

Al cim del partit, el Gran Germ\u00e0 que tot ho vigila, dictador omnipotent i pare omnipresent. A l\u2019altre extrem, Golstein, l\u2019enemic p\u00fablic n\u00famero u, contra qui els ciutadans destinen els dos minuts diaris d\u2019odi. Res no escapa al poder del partit, que es justifica ideol\u00f2gicament amb tres esl\u00f2gans: la guerra \u00e9s la pau, la llibertat \u00e9s l\u2019esclavitud i la ignor\u00e0ncia \u00e9s la for\u00e7a. La rebel\u00b7li\u00f3 \u00e9s impensable i sempre acaba, com el protagonista de la novel\u00b7la, amb la pres\u00f3 i la tortura que converteix el rebel en un addicte al sistema.<\/p>\n

En aquests dos llibres, doncs, Orwell dibuixa un panorama molt negre: la cr\u00edtica al totalitarisme estalinista hi apareix en dues vessants diferents: una en la tra\u00efci\u00f3 a la revoluci\u00f3 i l\u2019altra en el manteniment d\u2019un sistema que utilitza la repressi\u00f3, el terror i la mentida per sostenir-se. I el tema de la repressi\u00f3, del terror i de l\u2019estat totalitari el vincula una altra vegada amb la seva experi\u00e8ncia de la guerra civil espanyola, tal com la va viure a Catalunya.<\/p>\n

Un dels bi\u00f2grafs m\u00e9s prestigiosos d\u2019Orwell, Bernard Crick, ha assenyalat que el personatge de Golstein, que apareix a 1984, havia estat inspirat tant per Trotski com per l\u2019Andreu Nin, el dirigent del POUM calumniat, detingut i finalment assassinat per l\u2019estalinisme.\u00a0Amb aquestes dues novel\u00b7les Orwell pret\u00e9n fer reaccionar el lector davant d\u2019una realitat negativa, en defensa d\u2019uns valors \u2013en primer lloc, la llibertat\u2013 que a l\u2019Europa de la postguerra apareixien com a dignes rel\u00edquies del passat.<\/p>\n

Per aquesta ra\u00f3, en bona mesura, Orwell ha estat considerat la \u201cconsci\u00e8ncia d\u2019una generaci\u00f3\u201d, d\u2019una generaci\u00f3 que, com recordava Doris Lessing, a prop\u00f2sit de l\u2019Homenatge a Catalunya, va veure com es transformava la seva consci\u00e8ncia pol\u00edtica, gr\u00e0cies a l\u2019experi\u00e8ncia catalana d\u2019un autor que, com George Orwell, ha fet con\u00e8ixer Catalunya al m\u00f3n, com molt pocs escriptors han sabut fer-ho. I aquesta \u00e9s una altra de les innegables virtuts de l\u2019Homenatge a Catalunya.<\/p>\n

\u00a0El Temps<\/p>\n

<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Doris Lessing i l\u2019\u2018Homenatge a Catalunya\u2019.\u00a0Quan l\u2019escriptora anglesa Doris Lessing, premi Nobel de Literatura l\u2019any 2007, va venir a Barcelona el maig de 1999 a recollir el Premi Internacional Catalunya, que se li havia atorgat aquell any, en el seu discurs d\u2019agra\u00efment, pronunciat al Palau de la Generalitat, el dia 20 de maig a la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10177","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10177","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10177"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10177\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10179,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10177\/revisions\/10179"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10177"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10177"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10177"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}