{"id":10175,"date":"2013-12-09T14:47:47","date_gmt":"2013-12-09T12:47:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10175"},"modified":"2013-12-09T14:47:47","modified_gmt":"2013-12-09T12:47:47","slug":"jordi-marti-la-mala-educacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-la-mala-educacio\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: La mala educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"aula_escola\"<\/a>Durant el mes de novembre han aparegut dos informes al voltant de la qualitat educativa i els resultats dels alumnes a Catalunya. El primer, el conegut informe PISA, analitza el nivell de compet\u00e8ncies dels alumnes i el compara amb el dels pa\u00efsos de la OCDE. Aquest destaca que Espanya continua amb resultats similars als de fa 10 anys i Catalunya, encara que est\u00e0 al nivell de la mitjana de la OCDE en matem\u00e0tiques i comprensi\u00f3 lectora, t\u00e9 una notable davallada en ci\u00e8ncies i perd posicions en relaci\u00f3 a altres comunitats aut\u00f2nomes espanyoles. El segon informe, l\u2019anuari sobre l\u2019estat de l\u2019educaci\u00f3 a Catalunya publicat per la Fundaci\u00f3 Bofill, analitza la complexitat del sistema i dibuixa una s\u00e8rie de recomanacions per a les pol\u00edtiques p\u00fabliques. En tots dos, una coincid\u00e8ncia molt preocupant que no ha estat prou destacada: la correlaci\u00f3 entre nivell de renda i resultats educatius. La dist\u00e0ncia en els resultats, entre els alumnes de nivell socioecon\u00f2mic alt i els que disposen de rendes m\u00e9s baixes, augmenta considerablement. De la mateixa manera que augmenta la correlaci\u00f3 entre aband\u00f3 del sistema escolar i condicions de pobresa. La constataci\u00f3 que es debilita el paper de l\u2019educaci\u00f3 en l\u2019ascensor social obre el camp principal de reflexi\u00f3 en torn a les actuacions de futur. Una vegada m\u00e9s, la desigualtat truca a la porta.<\/p>\n

La crisi i les retallades en l\u2019educaci\u00f3 estan accentuant un sistema de dues velocitats.\u00a0 D\u2019una banda, les escoles que compensen la baixada dels ingressos p\u00fablics amb les aportacions de les fam\u00edlies; de l\u2019altra, els centres que han de conformar-se amb els recursos p\u00fablics atorgats. La fractura en la qualitat educativa creix i s\u2019accentua at\u00e8s que els alumnes amb m\u00e9s necessitats educatives, provinents de la immigraci\u00f3 o dels estrats m\u00e9s baixos de la societat, tendeixen a concentrar-se en els centres m\u00e9s desafavorits. La qualitat educativa de l\u2019escola es recolza principalment en l\u2019equip de mestres, per\u00f2 es veu influenciada per la quantitat de recursos disponibles i, alhora, per les caracter\u00edstiques socioculturals de l\u2019alumnat. Distribuci\u00f3 de recursos i d\u2019alumnes s\u00f3n dues prioritats centrals en el funcionament de l\u2019educaci\u00f3 i, especialment en \u00e8poques de vaques magres, s\u00f3n els que acabaran garantint, o no, l\u2019equitat del sistema.<\/p>\n

Em temo que les apostes del ministre Wert<\/strong> i de la consellera Rigau<\/strong> van en la mateixa direcci\u00f3. El primer, a trav\u00e9s d\u2019una llei que situa l\u2019educaci\u00f3 sota les lleis del mercat en lloc de l\u2019autoritat de l\u2019Estat, i la segona, la consellera, que, a la injust\u00edcia de les retallades -Catalunya dedica el 2,8% del PIB a l\u2019educaci\u00f3 no universit\u00e0ria mentre que Espanya hi dedica el 3,5%- hi afegeix una distribuci\u00f3 dels recursos que no afavoreix aquells col\u00b7lectius amb m\u00e9s necessitats educatives (Catalunya nom\u00e9s destina un 1% del pressupost a beques per ensenyaments no universitaris, mentre que la mitjana europea \u00e9s del 3%). A m\u00e9s, els canvis en els sistemes de distribuci\u00f3 de l\u2019alumnat on prima l\u2019elecci\u00f3 de la fam\u00edlia per sobre dels criteris que evitin la segregaci\u00f3 escolar, provoquen un sistema educatiu que va distanciant-se del seu paper equilibrador de les desigualtats.<\/p>\n

Barcelona ha tingut una import\u00e0ncia central en la tradici\u00f3 de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica a Catalunya. L\u2019escola comuna, imaginada als inicis de la democr\u00e0cia i hereva de la tradici\u00f3 de la Rep\u00fablica, en bona mesura naixia a la Nostra ciutat amb la Marta<\/strong> Mata<\/strong> al capdavant. Avui \u00e9s indispensable el concurs municipal per tornar a reanimar un sistema educatiu que s\u2019esllangueix. Convindria que el Govern municipal entengu\u00e9s que l\u2019escola \u00e9s un afer de ciutat: d\u2019aquesta en dep\u00e8n que la instituci\u00f3 educativa recuperi la centralitat que mai hauria d\u2019haver perdut. Trias<\/strong>, de moment, retalla innecess\u00e0riament el pressupost educatiu a Barcelona.<\/p>\n

El m\u00e9s prioritari seria convertir els 10 districtes en les \u00e0rees educatives previstes a la Llei d\u2019Educaci\u00f3 per tal de fer una gesti\u00f3 m\u00e9s propera a les particularitats de cada territori. La necess\u00e0ria autonomia de centre ha de trobar un context en el que l\u2019escola esdevingui el v\u00e8rtex de les iniciatives socials i p\u00fabliques de cada barri i faciliti una distribuci\u00f3 equilibrada de l\u2019alumnat que garanteixi la no segregaci\u00f3 escolar. A m\u00e9s, la geografia de la desigualtat exigeix posar m\u00e9s recursos en aquelles \u00e0rees m\u00e9s castigades per la crisi o amb alumnes amb necessitats especials. No pot ser que hi hagi escoles a Barcelona que no disposin de recursos per llibres de text o sortides escolars i altres cobreixin aquestes despeses amb normalitat. De la mateixa manera que \u00e9s inadmissible que la quantitat d\u2019hores lectives no sigui la mateixa a totes les escoles de la ciutat. Barcelona ha de comprometre\u2019s amb la qualitat educativa i en una escola comuna per a tothom, com ho ha fet en tantes altres ocasions.<\/p>\n

Tots els que som pares ens hem preocupat d\u2019oferir una bona educaci\u00f3 pels nostres fills i hem mirat de triar les millors opcions. Per\u00f2 no haur\u00edem d\u2019oblidar que l\u2019educaci\u00f3 no nom\u00e9s forma l\u2019individu, sin\u00f3 que compleix una funci\u00f3 social. Per aix\u00f2 les aules \u00e9s bo que tinguin la mateixa composici\u00f3 que la societat i s\u2019hi s\u2019assagin din\u00e0miques de conviv\u00e8ncia que despr\u00e9s es reproduiran a la realitat. Una bona educaci\u00f3 \u00e9s aquella que s\u2019ocupa de l\u2019individu i de la societat alhora, on hi guanyen tots dos. Josep Fontana rememorava en un article la pres\u00e8ncia d\u2019aquesta idea en temps de la Rep\u00fablica: \u201cLa part m\u00e9s important del projecte reformista de la Segona Rep\u00fablica va ser la que va dedicar a transformar la societat a trav\u00e9s de l\u2019educaci\u00f3. Hereus d\u2019una vella tradici\u00f3 il\u00b7lustrada, els republicans van creure que educar la poblaci\u00f3 era el cam\u00ed que havia de dur-los a mobilitzar-la per a un programa de transformaci\u00f3 social.\u201d Doncs aix\u00f2, ni m\u00e9s ni menys, \u00e9s el que configura una bona educaci\u00f3.<\/p>\n

Bloc de Jordi Mart\u00ed<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant el mes de novembre han aparegut dos informes al voltant de la qualitat educativa i els resultats dels alumnes a Catalunya. El primer, el conegut informe PISA, analitza el nivell de compet\u00e8ncies dels alumnes i el compara amb el dels pa\u00efsos de la OCDE. Aquest destaca que Espanya continua amb resultats similars als de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[104],"class_list":["post-10175","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10175","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10175"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10175\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10176,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10175\/revisions\/10176"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}