{"id":10168,"date":"2013-12-06T21:27:05","date_gmt":"2013-12-06T19:27:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10168"},"modified":"2013-12-06T21:27:05","modified_gmt":"2013-12-06T19:27:05","slug":"felipe-gonzalez-si-no-es-reforma-la-constitucio-es-pot-esfondrar-tot-el-que-sha-aconseguit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/felipe-gonzalez-si-no-es-reforma-la-constitucio-es-pot-esfondrar-tot-el-que-sha-aconseguit\/","title":{"rendered":"Felipe Gonz\u00e1lez: “Si no es reforma la Constituci\u00f3 es pot esfondrar tot el que s’ha aconseguit”"},"content":{"rendered":"

\"felipegonzalez\"<\/a>\u00c9s dels pocs que veu assolible un acord pol\u00edtic a Espanya per\u00a0reformar la Constituci\u00f3<\/a>.\u00a0Diu que aquesta \u00e9s l’\u00fanica manera que la Llei Fonamental tingui futur, i advoca per iniciar ja un “di\u00e0leg” per sondejar les possibilitats d’aquesta iniciativa.\u00a0L’expresident\u00a0Felipe Gonz\u00e1lez<\/a>\u00a0(Sevilla, 1942), que va negociar el 1978 la Constituci\u00f3 com a cap de l’oposici\u00f3 i va governar a Espanya entre 1982 i 1996, contesta des de M\u00e8xic a un q\u00fcestionari enviat per EL PA\u00cdS.\u00a0Aquest \u00e9s el resultat.<\/p>\n

Pregunta.<\/strong>\u00a0Aquesta Constituci\u00f3 t\u00e9 futur o \u00e9s urgent una reforma?<\/p>\n

Resposta.<\/strong>\u00a0La paradoxa que vivim \u00e9s que la Constituci\u00f3 de 1978 t\u00e9 futur…\u00a0si tenim la voluntat pol\u00edtica de reformar el que calgui.\u00a0I aquesta paradoxa es complica quan alguns personatges que s’oposaven durament a aquella Constituci\u00f3 avui s’oposen amb la mateixa duresa a qualsevol intent de reforma.\u00a0Sembla com si all\u00f2 que no volien llavors avui els pertany\u00e9s com la pedra de les taules de la llei.\u00a0Aix\u00ed que crec que \u00e9s necessari iniciar un di\u00e0leg seri\u00f3s per explorar els canvis que necessitem.\u00a0Nom\u00e9s despr\u00e9s veurem si el resultat \u00e9s de m\u00e9s o menys entitat.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0L’\u00fanica sortida\u00a0al conflicte creat a Catalunya pel Govern d’Artur Mas<\/a>\u00a0i les seves amenaces de promoure un proc\u00e9s independentista passen per una reforma de la Constituci\u00f3 que inclogui les singularitats d’aquesta comunitat i li doni m\u00e9s compet\u00e8ncies que la resta?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Com estic proposant el comen\u00e7ament d’un di\u00e0leg en profunditat, no vull atribuir la responsabilitat del conflicte al Govern d’Artur Mas, perqu\u00e8 em dirien que ells han reaccionat a\u00a0la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional de 2010<\/a>.\u00a0Es va reformar l’estatut, es va sotmetre a refer\u00e8ndum a Catalunya despr\u00e9s d’un llarg proc\u00e9s parlamentari i el tribunal va anul\u00b7lar alguns articles d’aquest Estatut.\u00a0Va ser la conseq\u00fc\u00e8ncia d’un recurs del PP, que va incloure aquests mateixos articles a la reforma de l’Estatut de la Comunitat Valenciana i avui resulta que no estan vigents a Catalunya i s\u00ed ho estan a Val\u00e8ncia. \u00c9s f\u00e0cil pensar des del sentiment catal\u00e0 que la sent\u00e8ncia \u00e9s contra Catalunya.\u00a0Per\u00f2, com ja vaig dir en el seu moment, el m\u00e9s inadequat de la sent\u00e8ncia no eren els escassos articles suprimits, sin\u00f3 un desafortunat judici pol\u00edtic sobre la percepci\u00f3 majorit\u00e0ria que Catalunya t\u00e9 sobre la seva pr\u00f2pia identitat.\u00a0L’acceptaci\u00f3 de la singularitat de Catalunya, amb els seus fets diferencials i les corresponents compet\u00e8ncies derivades d’ells, no hagu\u00e9s exigit necess\u00e0riament una reforma de la Constituci\u00f3.\u00a0No obstant aix\u00f2, com va passar el que va passar amb el Constitucional, \u00e9s probable que la sortida d’una reforma constitucional que reculli la singularitat sigui ara necess\u00e0ria.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0La Constituci\u00f3 de 1978 \u00e9s la que va aconseguir m\u00e9s suport en la hist\u00f2ria d’Espanya.\u00a0Creu vost\u00e8 que ara \u00e9s possible un altre consens similar per abordar la seva reforma?\u00a0O considera trencat l’esperit de la Transici\u00f3?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0No m’importa nedar a contracorrent de les opinions, que respecte, que afirmen que avui \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil o impossible arribar a un consens ampli per a la reforma.\u00a0El que \u00e9s impossible \u00e9s que avui hi hagi m\u00e9s dist\u00e0ncies o difer\u00e8ncies pol\u00edtiques de fons que les que hi va haver en els primers moments de la Transici\u00f3 entre persones que venien de la lluita contra la dictadura i les persones que venien del mateix r\u00e8gim dictatorial.\u00a0Els que no volien aquell consens constitucional, o els seus hereus, s\u00f3n el major obstacle per a la reforma d’all\u00f2 que no volien. Per\u00f2 no \u00e9s un obstacle insalvable.\u00a0El m\u00e9s greu del que passa \u00e9s com s’estan retroalimentant les posicions d’aquells que ni volien la Constituci\u00f3 ni volen la reforma i dels que temen que aquesta reforma pugui ser contrareforma o regressi\u00f3 a un model de centralisme passat de moda.\u00a0En realitat Espanya ha estat i \u00e9s plural en les idees i diversa en les identitats, en els sentiments de pertinen\u00e7a.\u00a0Els que no siguin capa\u00e7os d’acceptar aquesta realitat llisquen cap a un centralisme autoritari i unificador o cap a una ruptura impossible del territori.\u00a0Avui m\u00e9s que mai, tenim necessitat de comprendre la nostra pr\u00f2pia realitat i assumir-la mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg i el pacte.Les Constitucions que duren en el temps m\u00e9s enll\u00e0 dels canvis generacionals han de respectar-se, adaptant-se a les noves percepcions de la realitat.\u00a0Diria que \u00e9s un respecte generacional.\u00a0Afirmar\u00e9 una cosa que ser\u00e0 sens dubte interpretada conflictivament: no \u00e9s possible que repetim la part m\u00e9s cega de la nostra hist\u00f2ria que no ens ha perm\u00e8s canviar a temps fins arribar al punt en que el canvi est\u00e0 obligat per l’ensorrament total del que s’ha aconseguit.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Va ser un error de les Corts Constituents aprovar l’article 150.2, que deixava oberta de manera indefinida la possibilitat del trasp\u00e0s de noves compet\u00e8ncies a les autonomies?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0No, no va ser un error, va ser una necessitat en aquella conjuntura hist\u00f2rica.\u00a0La Constituci\u00f3 preveia un proc\u00e9s de descentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica al llarg del temps, de manera gradual. Hauria estat insensat en aquells liquidar, per exemple, l’estructura territorial de l’Estat heretada de l’\u00e8poca napole\u00f2nica, amb les prov\u00edncies i el que portava aparellat, sense que estigu\u00e9s consolidada una nova estructura de poder regional.\u00a0Tampoc era previsible qui podia aspirar a organitzar-se territorialment en comunitats aut\u00f2nomes, excepte en els casos en qu\u00e8 la reclamaci\u00f3 de les llibertats democr\u00e0tiques estaven lligades a la reclamaci\u00f3 d’un poder auton\u00f2mic.\u00a0Aquests casos eren molt limitats perqu\u00e8 es tractava m\u00e9s d’una recuperaci\u00f3 que d’una implantaci\u00f3 de nou encuny.\u00a0Avui,\u00a035 anys despr\u00e9s<\/a>, pot i ha de fer-se l’exercici reformador que permeti tancar en gran mesura el proc\u00e9s.\u00a0\u00c9s evident que ja tenim una altra estructura de redistribuci\u00f3 del poder, que conviu de forma poc eficient amb les velles estructures del passat.\u00a0Per fer aquest exercici, que poc t\u00e9 a veure amb la petici\u00f3 immediata del Govern catal\u00e0 sobre el dret a decidir, caldria tenir clar que en la redistribuci\u00f3 del poder en un pa\u00eds complex per la seva diversitat, com Espanya, cal aplicar dos principis: el principi de subsidiarietat-definir com es reparteixen les compet\u00e8ncies entre els diversos poders, central, auton\u00f2mic i locali el principi del respecte a la diversitat d’identitats.\u00a0A Espanya hem de tenir en compte el que anomenem fets diferencials, que trenquen la igualtat b\u00e0sica entre tots els ciutadans per\u00f2 integren percepcions diferents de la identitat.\u00a0Per seguir amb el cas de Catalunya, \u00e9s indiscutible, encara que alguns obtusos no ho vegin, que la seva llengua pr\u00f2pia, la seva identificaci\u00f3 amb una policia pr\u00f2pia o les seves difer\u00e8ncies hist\u00f2riques en el dret civil s\u00f3n singularitats que han de ser reconegudes en el seu autogovern, i no en l’autogovern, per seguir l’exemple, de Castella-la Manxa.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0La Constituci\u00f3 va regular les condicions per a la seva reforma, que s\u00f3n especialment r\u00edgides i que obliguen a reunir majories molt qualificades de dos ter\u00e7os o tres cinquenes parts dels diputats. Aquesta rigidesa \u00e9s un error o un encert del constituent?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0No, no va ser un error.\u00a0Els revisionistes de la Transici\u00f3 s’equivoquen perqu\u00e8 s’obliden arbitr\u00e0riament del context en qu\u00e8 es va produir.\u00a0Si hagu\u00e9s estat f\u00e0cil canviar aquest marc constitucional, les garanties per a uns i per a altres que no es canviarien les regles del joc per majories i minories sempre conjunturals no haguessin perm\u00e8s aquell gran acord.\u00a0A la desitjable reforma, 35 anys despr\u00e9s, aix\u00f2 pot ser motiu per a un acord que augmenti el marge de flexibilitat.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Durant\u00a0els debats parlamentaris sobre l’article 2 de la Constituci\u00f3<\/a>, els principals partits nacionalistes bascos i catalans van donar a entendre que aquest era el seu l\u00edmit i que no anirien m\u00e9s enll\u00e0 en les seves aspiracions d’autodeterminaci\u00f3.\u00a0Esperava vost\u00e8 que aquell comprom\u00eds es trenqu\u00e9s 35 anys despr\u00e9s?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0No, no ho esperava.\u00a0Perqu\u00e8 els poders auton\u00f2mics, com tots els poders de l’Estat, estan obligats a complir i a fer complir la Constituci\u00f3 i les lleis, fins i tot quan leg\u00edtimament aspirin a canviar-les.\u00a0La democr\u00e0cia, com a sistema de conviv\u00e8ncia, \u00e9s un assumpte m\u00e9s seri\u00f3s que algunes interpretacions inconsistents que estan fent dels seus elements definitoris.\u00a0\u00c9s obvi que la democr\u00e0cia s’exerceix respectant el joc de les minories i de les majories, per\u00f2 l’exercici democr\u00e0tic ha de respectar les regles establertes i les compet\u00e8ncies atribu\u00efdes a cadasc\u00fa .Per tant, quan s’afirma “amb la llei o contra la llei far\u00e9 el que la majoria decideixi” es posa en joc la legitimitat de l’exercici democr\u00e0tic i s’entra en una din\u00e0mica dissolvent en qu\u00e8 tots acabarem perdent.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Veu difer\u00e8ncies entre l’Estat auton\u00f2mic que va configurar la Constituci\u00f3 i\u00a0l’Estat federal que proposa el PSOE<\/a>\u00a0com a soluci\u00f3 a aquesta crisi territorial?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Nosaltres, com a pa\u00eds, hem fet una progressi\u00f3 clara a la federalitzaci\u00f3 que anomenem Estat auton\u00f2mic.\u00a0He de recordar que en el moment de sortida d’una dictadura el fet mateix de parlar d’un Estat federal generava reaccions tan dures i negatives que feien gaireb\u00e9 impossible l’acord.\u00a0Per tant, els que cr\u00e8iem i creiem en una estructura federal, que sens dubte seria m\u00e9s clara com a estructura descentralitzada de l’Estat, acceptem avan\u00e7ar a trav\u00e9s de la descentralitzaci\u00f3 auton\u00f2mica.\u00a0\u00c9s clar que s’assemblen un model i un altre, per\u00f2 un dels temes candents, com el de la fiscalitat i el finan\u00e7ament auton\u00f2mic, i fins i tot local, tindrien un encaix molt m\u00e9s racional i f\u00e0cil en un Estat federal.\u00a0Alemanya no \u00e9s una mala soluci\u00f3.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Vost\u00e8s van aprovar l’article 155 de la Constituci\u00f3, que permet prendre “les mesures necess\u00e0ries” contra una autonomia que incompleixi la Constituci\u00f3.\u00a0Seria partidari d’aplicar-la a Catalunya si la Generalitat impulsa una consulta il\u00b7legal?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Respondre a aquesta pregunta suposaria que crec probable o fins i tot possible que un Govern auton\u00f2mic com el de Catalunya estigui disposat a trencar les regles del joc que ens obliguen a tots.\u00a0La veritat \u00e9s que no ho crec.\u00a0I no vull que la meva resposta tensi la corda innecess\u00e0riament.\u00a0Per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s clar, i ho reitero, que la Constituci\u00f3 i les lleis estan per complir-les i respectar-les, fins i tot quan s’intenten canviar.\u00a0I aix\u00f2 \u00e9s una obligaci\u00f3 de tots els poders de l’Estat.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0El PSOE va demanar el 1978 la Rep\u00fablica.\u00a0Avui \u00e9s un ferm defensor de la monarquia.\u00a0Per qu\u00e8 es va donar aquest canvi?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0La hist\u00f2ria del PSOE est\u00e0 impregnada d’un sentiment republic\u00e0, tot i que en la seva definici\u00f3 era el que es diu “accidentalista”.\u00a0La forma d’Estat havia de ser compatible amb els seus objectius com a partit al servei de la societat.\u00a0Hist\u00f2ricament la monarquia apareixia com un obstacle a les aspiracions socials i pol\u00edtiques del PSOE, per\u00f2 aix\u00f2 va deixar de ser aix\u00ed amb l’actual monarquia per la pr\u00f2pia voluntat de Joan Carles I i, sobretot, per la definici\u00f3 del seu paper en la Constituci\u00f3.\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 dels errors que hi hagi hagut, ning\u00fa pot negar que la monarquia juga lleialment el seu paper al servei de la democr\u00e0cia i de la representaci\u00f3 dels interessos d’Espanya en el m\u00f3n.\u00a0Per aix\u00f2, respectem a la persona i a la instituci\u00f3 sense que aquest respecte ens impedeixi analitzar cr\u00edticament per millorar-les.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Miquel Roca<\/a>\u00a0sost\u00e9 que no cal canviar la Constituci\u00f3 per eliminar la discriminaci\u00f3 a la dona en la successi\u00f3 de la Corona, que n’hi hauria prou amb una llei org\u00e0nica.<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Crec, com Miquel Roca, que una llei org\u00e0nica permetria acabar amb aquest anacronisme.\u00a0Per\u00f2 si, com a desig, s’inicia un di\u00e0leg per a la reforma constitucional, aquest punt hauria de figurar a la Carta Magna.<\/p>\n

<\/p>\n

\n
El Pa\u00eds<\/div>\n<\/div>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s dels pocs que veu assolible un acord pol\u00edtic a Espanya per\u00a0reformar la Constituci\u00f3.\u00a0Diu que aquesta \u00e9s l’\u00fanica manera que la Llei Fonamental tingui futur, i advoca per iniciar ja un “di\u00e0leg” per sondejar les possibilitats d’aquesta iniciativa.\u00a0L’expresident\u00a0Felipe Gonz\u00e1lez\u00a0(Sevilla, 1942), que va negociar el 1978 la Constituci\u00f3 com a cap de l’oposici\u00f3 i va governar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,15],"tags":[155],"class_list":["post-10168","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-espanya","tag-psoe"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10168","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10168"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10168\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10170,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10168\/revisions\/10170"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10168"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10168"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10168"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}