{"id":10138,"date":"2013-12-04T17:21:21","date_gmt":"2013-12-04T15:21:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10138"},"modified":"2013-12-04T17:21:21","modified_gmt":"2013-12-04T15:21:21","slug":"eduardo-porter-lamericanitzacio-de-la-politica-laboral-sesta-estenent-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/eduardo-porter-lamericanitzacio-de-la-politica-laboral-sesta-estenent-a-europa\/","title":{"rendered":"Eduardo Porter: L\u2019americanitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica laboral s&#8217;est\u00e0 estenent a Europa"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10139\" rel=\"attachment wp-att-10139\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10139\" alt=\"mercatlaboral\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/mercatlaboral-300x150.jpg\" width=\"300\" height=\"150\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/mercatlaboral-300x150.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/mercatlaboral.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Al 2008, un 1,9 milions de treballadors portuguesos del sector privat estaven coberts per un conveni col\u00b7lectiu. L&#8217;any passat, el nombre es va reduir a 300.000.<\/p>\n<p>A Espanya s\u2019han alleujat les restriccions sobre els acomiadaments col\u00b7lectius i els acomiadaments injustificats, i s\u2019han redu\u00eft els l\u00edmits a l&#8217;extensi\u00f3 temporal de treball, permetent que es mantinguin als treballadors amb contractes de durada determinada fins a quatre anys. A Irlanda i Portugal han congelat el salari m\u00ednim, mentre que a Gr\u00e8cia ha disminu\u00eft a una quarta part. Aix\u00f2 \u00e9s el que es coneix a Europa com a &#8220;devaluaci\u00f3 interna&#8221;.<\/p>\n<p>Molts pa\u00efsos europeus, lligats a l&#8217;euro i per tant sense poder devaluar la seva moneda per ajudar a fer els seus productes menys cars en els mercats d\u2019exportaci\u00f3 &#8211; sobretot els que es troben al llarg de la ribera sud del continent que han estat colpejat per la crisi financera &#8211; han desmantellat de forma dura les proteccions laborals per tal d\u2019oferir una reducci\u00f3 del cost de la m\u00e0 d&#8217;obra.<\/p>\n<p>La ra\u00f3 &#8211; la for\u00e7a articulada pel Govern alemany d&#8217;Angela Merkel, la Comissi\u00f3 Europea i amb una mica menys entusiasme pel Fons Monetari Internacional &#8211; que aquesta \u00e9s l&#8217;\u00fanica estrat\u00e8gia disponible per restaurar la competitivitat, augmentar l&#8217;ocupaci\u00f3 i recuperar la solv\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Aquests moviments pol\u00edtics estan canviant radicalment el car\u00e0cter de la societat europea.<\/p>\n<p>&#8220;La velocitat del canvi, sens dubte ha estat molt r\u00e0pida&#8221;, va dir Raymond Torres, l&#8217;economista en cap de l&#8217;Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball a Ginebra. &#8220;Fins on jo s\u00e9, aquests s\u00f3n els canvis m\u00e9s importants des de la Segona Guerra Mundial.&#8221;<\/p>\n<p>Si b\u00e9 la major part del debat sobre la resposta europea a la crisi financera s&#8217;ha centrat en l&#8217;austeritat pressupost\u00e0ria que envolta el continent, l&#8217;erosi\u00f3 relativament poc coneguda de la protecci\u00f3 dels treballadors \u00e9s probable que tingui un gran i durador impacte en el contracte social d&#8217;Europa.<\/p>\n<p>&#8220;T\u00e9 un efecte desastr\u00f3s sobre la cohesi\u00f3 social i un gran efecte en la desigualtat&#8221;, va afirmar Jean-Paul Fitoussi, professor d&#8217;Economia a l&#8217;Institut d&#8217;\u00c9tudes Politiques de Par\u00eds. &#8220;El benestar ha caigut a tota Europa. El sorgiment de partits pol\u00edtics extremistes n\u2019\u00e9s un s\u00edmptoma&#8221;.<\/p>\n<p>L&#8217;estrat\u00e8gia d&#8217;Europa ofereix una prova del paper que exerceixen les institucions del mercat laboral &#8211;\u00a0 des dels sindicats al salari m\u00ednim &#8211; en la moderaci\u00f3 de la desigualtat d&#8217;ingressos en al\u00e7a que s&#8217;ha convertit en una de les senyes d&#8217;identitat de la nostra era.<\/p>\n<p>La desigualtat a gran part d&#8217;Europa ha augmentat, per\u00f2 segueix sent bastant modesta en comparaci\u00f3 amb la gran difer\u00e8ncia d&#8217;ingressos als Estats Units.<\/p>\n<p>La pregunta \u00e9s si l&#8217;equitat relativa pot sostenir que les institucions laborals que durant d\u00e8cades van protegir el nivell de vida dels empleats europeus doni pas a un enfocament d&#8217;estil americ\u00e0 amb una regulaci\u00f3 m\u00e9s lleugera, on el govern gaireb\u00e9 no interfereix en el mercat laboral i el treball organitzat t\u00e9 poc a dir.<\/p>\n<p>L\u2019evid\u00e8ncia fins ara suggereix que la resposta \u00e9s no. La caiguda de la sindicalitzaci\u00f3 a Portugal &#8220;far\u00e0 esclatar la distribuci\u00f3 salarial a trossos&#8221;, va dir David Card, economista laboral de la Universitat de Calif\u00f2rnia, Berkeley.<\/p>\n<p>Potser l&#8217;evid\u00e8ncia m\u00e9s convincent de la nova ruta temptativa d&#8217;Europa que conduir\u00e0 a l&#8217;aprofundiment de la desigualtat prov\u00e9 del pa\u00eds que va adoptar l&#8217;estrat\u00e8gia m\u00e9s d&#8217;hora i va sortir per l&#8217;altre extrem com un model d&#8217;\u00e8xit: Alemanya.<\/p>\n<p>La reforma del mercat laboral es va iniciar despr\u00e9s de la unificaci\u00f3 d&#8217;Alemanya en la d\u00e8cada de 1990, quan les f\u00e0briques de la part oriental menys productiva del pa\u00eds van trobar que no podien competir amb les taules salarials previstes a l&#8217;Oest, i van desertar en massa els acords sectorials negociats entre les associacions de la ind\u00fastria i els grans sindicats. Les empreses d&#8217;Alemanya Occidental aviat van prendre l&#8217;estrat\u00e8gia. La proporci\u00f3 de treballadors coberts per convenis col\u00b7lectius laborals va caure.<\/p>\n<p>A principis dels 2000 &#8211; quan una Alemanya coixejant va guanyar-se el sobrenom de &#8220;l&#8217;home malalt d&#8217;Europa&#8221; &#8211; els esfor\u00e7os per millorar la competitivitat i l\u2019ocupaci\u00f3 i les proteccions dels treballadors m\u00e9s erosionats, va significar un auge dels baixos salaris, \u201cmini-jobs&#8221; a curt termini que representen avui en dia una cinquena part de l&#8217;ocupaci\u00f3 alemanya.<\/p>\n<p>Avui en dia, Alemanya \u00e9s vist com un brillant exemple de les virtuts d&#8217;aquest tipus d&#8217;esfor\u00e7os de reforma. \u00c9s una pot\u00e8ncia exportadora amb una taxa d&#8217;atur, segons l&#8217;ag\u00e8ncia estad\u00edstica europea Eurostat, del 5,2 per cent: l&#8217;enveja del m\u00f3n occidental. Per\u00f2 amb una inspecci\u00f3 m\u00e9s propera es fa evident que no tots els alemanys s&#8217;han beneficiat de l&#8217;\u00e8xit d&#8217;Alemanya.<\/p>\n<p>Al 1991, el 10 per cent m\u00e9s ric dels alemanys va tenir el 26 per cent dels ingressos de la naci\u00f3 abans d&#8217;impostos i transfer\u00e8ncies, d&#8217;acord amb un informe de Kai Daniel Schmid i Ulrike Stein de l&#8217;Institut de Pol\u00edtica Macroecon\u00f2mica a D\u00fcsseldorf, que est\u00e0 estretament vinculat a la Confederaci\u00f3 Alemanya de Sindicats. A l&#8217;any 2010 es van emportar un 31 per cent.<\/p>\n<p>Durant el mateix per\u00edode, la porci\u00f3 dels ingressos de la naci\u00f3 que van tenir la meitat inferior de la poblaci\u00f3 es va reduir al 17 per cent.<\/p>\n<p>Com assenyala el professor Card, l\u2019augment de la bretxa salarial entre els homes alemanys des de 1996 fins a 2009 m\u00e9s o menys coincideix amb la dels Estats Units durant la d\u00e8cada de 1980 &#8211; un dels per\u00edodes de major creixement de la desigualtat d&#8217;ingressos des de l&#8217;Edat Daurada.<\/p>\n<p>I tot i que la desigualtat a Alemanya ha disminu\u00eft una mica en els \u00faltims dos anys aix\u00ed com el nombre de treball a temps parcial i les ocupacions de salaris baixos que s&#8217;han estabilitzat, continua sent molt m\u00e9s elevada que fa una d\u00e8cada.<\/p>\n<p>Que l&#8217;estrat\u00e8gia d&#8217;Alemanya pugui ser d&#8217;alguna utilitat per als pa\u00efsos europeus en dificultats est\u00e0 avui en dia en q\u00fcesti\u00f3. Les exportacions alemanyes van augmentar, per\u00f2 la demanda interna es va enfonsar, una conseq\u00fc\u00e8ncia directa, diuen els cr\u00edtics, de la menor remuneraci\u00f3. Aix\u00ed que va caldre molt de temps perqu\u00e8 els esfor\u00e7os produ\u00efssin llocs de treball.<\/p>\n<p>El que \u00e9s m\u00e9s, la recuperaci\u00f3 alemanya es va basar en una economia mundial en r\u00e0pid creixement que tenia gana de les seves exportacions. El m\u00f3n \u00e9s molt diferent avui en dia. &#8220;La demanda d&#8217;\u00c0sia va ser molt m\u00e9s important que els \u201cmini-jobs\u201d, argumenta el Sr Torres de l&#8217;OIT.<\/p>\n<p>Per\u00f2 hi ha una altra q\u00fcesti\u00f3 en joc. Fins i tot si l&#8217;estrat\u00e8gia fos a augmentar el treball, qu\u00e8 m\u00e9s es faria a a Europa?<\/p>\n<p>Andrew Watt, un economista que dirigeix \u200b\u200bl&#8217;Institut de Pol\u00edtica Macroecon\u00f2mica a Alemanya, es preocupa que l&#8217;impuls a la desregulaci\u00f3 del mercat laboral caigui en cascada d&#8217;un pa\u00eds feble a un altre, ja que tots s&#8217;involucrarien en una cursa in\u00fatil per crear llocs de treball per guanyar quota de mercat entre si en un m\u00f3n d&#8217;una demanda insuficient. &#8220;Qualsevol que sigui el pa\u00eds m\u00e9s feble en el moment es veu obligat a fer grans retallades. Primer Alemanya, ara Espanya, la propera Fran\u00e7a,\u201d va dir.<\/p>\n<p>&#8220;Estic preocupat pels costos a llarg termini&#8221;, va afegir el Sr Watt. &#8220;\u00c9s dur reconstruir les estructures de negociaci\u00f3 i l&#8217;estat del benestar col\u00b7lectiu una vegada que han estat destru\u00efdes.&#8221;<\/p>\n<p>Lowell Turner, que dirigeix \u200b\u200bl&#8217;Institut Obrer de la Universitat de Cornell, sost\u00e9 que sempre hi ha hagut una tensi\u00f3 entre el projecte econ\u00f2mic de la Uni\u00f3 Europea &#8211; que es va centrar en la creaci\u00f3 d&#8217;un enorme mercat \u00fanic &#8211; i el comprom\u00eds arrelat al Continent de l&#8217;equitat social. La crisi va posar una m\u00e0 a la balan\u00e7a. &#8220;Durant un any o dos els governs van protegir als seus treballadors&#8221;, va dir. No obstant aix\u00f2, &#8220;la balan\u00e7a s&#8217;ha inclinat lluny de l&#8217;Europa social&#8221;.<\/p>\n<p>Hi ha senyals de canvi, per\u00f2. Les eleccions a Alemanya de principis d&#8217;aquest any va obligar a la Uni\u00f3 Dem\u00f2crata Cristiana de la cancellera Merkel a una coalici\u00f3 de govern amb el Partit Social Dem\u00f2crata. Part de l&#8217;acord per formar un govern inclou la introducci\u00f3 del primer salari m\u00ednim a Alemanya, als 8,5 euros l&#8217;hora, o al voltant de $11,50.<\/p>\n<p>Pujar els salaris alemanys ha d&#8217;ajudar a altres pa\u00efsos europeus, en certa mesura, a l&#8217;expansi\u00f3 de la demanda alemanya per als seus productes. Potser \u00e9s massa optimista, per\u00f2, assumir que Berl\u00edn donaria la benvinguda a pol\u00edtiques similars entre els seus ve\u00efns pobres i m\u00e9s febles.<\/p>\n<p>Per contra, els mercats de treball al sud d&#8217;Europa semblen destinats a seguir cada vegada m\u00e9s l&#8217;estil americ\u00e0. &#8220;Aquesta \u00e9s una manera de, en efecte, que Europa sigui molt m\u00e9s com els EUA&#8221;, va dir Watt. &#8220;Amb tot respecte, aix\u00f2 no \u00e9s el que la majoria dels europeus volen.&#8221;<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.nytimes.com\/2013\/12\/04\/business\/economy\/the-americanization-of-european-labor-policy.html\" target=\"_blank\">The New York Times<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al 2008, un 1,9 milions de treballadors portuguesos del sector privat estaven coberts per un conveni col\u00b7lectiu. L&#8217;any passat, el nombre es va reduir a 300.000. A Espanya s\u2019han alleujat les restriccions sobre els acomiadaments col\u00b7lectius i els acomiadaments injustificats, i s\u2019han redu\u00eft els l\u00edmits a l&#8217;extensi\u00f3 temporal de treball, permetent que es mantinguin als &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-10138","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10138","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10138"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10138\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10140,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10138\/revisions\/10140"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10138"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10138"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}