{"id":10130,"date":"2013-12-03T22:16:14","date_gmt":"2013-12-03T20:16:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10130"},"modified":"2013-12-03T22:17:18","modified_gmt":"2013-12-03T20:17:18","slug":"james-bloodworth-per-que-el-sistema-educatiu-finlandes-es-tan-bo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/james-bloodworth-per-que-el-sistema-educatiu-finlandes-es-tan-bo\/","title":{"rendered":"James Bloodworth: Per qu\u00e8 el sistema educatiu finland\u00e8s \u00e9s tan bo?"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10131\" rel=\"attachment wp-att-10131\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10131\" alt=\"educacio\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/educacio-300x168.jpg\" width=\"300\" height=\"168\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/educacio-300x168.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/educacio.jpg 960w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Avui es donaran a con\u00e8ixer les taules de classificaci\u00f3 internacionals que comparen els estandars escolar, i s&#8217;espera que hi aparegui el Regne Unit darrere de la Xina, Corea del Sud i Finl\u00e0ndia.<\/p>\n<p>\u00c9s en aquest darrer en la que vull centrar-me, ja que Finl\u00e0ndia est\u00e0 constantment a la part superior dels sistemes educatius internacionals. Encara que ha baixat lleugerament en el nou r\u00e0nquing situant-se darrere d&#8217;alguns dels sistemes de l&#8217;\u00c0sia oriental, el model educatiu finland\u00e8s no empeny cap a fora als examinats que no compleixen en la forma en qu\u00e8 ho fan, per exemple, els sistemes xinesos i sud-coreans.<\/p>\n<p>David Cameron tamb\u00e9 va escollir a Finl\u00e0ndia com un pa\u00eds que la Gran Bretanya faria b\u00e9 en emular pel que fa a l&#8217;educaci\u00f3.<br \/>\nTot i que inc\u00f2mode per a Michael Gove, una mirada m\u00e9s propera a les escoles finlandeses revela un sistema educatiu basat en principis socialdem\u00f2crates.<\/p>\n<p>Per qu\u00e8 tenen les escoles finlandeses tant d\u2019\u00e8xit? Heus aqu\u00ed per qu\u00e8:<\/p>\n<p><strong>1. Els nens a Finl\u00e0ndia no comencen l&#8217;escola fins als set anys<\/strong><\/p>\n<p>A Su\u00e8cia, Dinamarca i Finl\u00e0ndia, l&#8217;escola <a href=\"http:\/\/www.nytimes.com\/2011\/12\/13\/education\/from-finland-an-intriguing-school-reform-model.html?src=me&amp;ref=general&amp;_r=0\" target=\"_blank\">no comen\u00e7a <\/a>fins que els nens s\u00f3n m\u00e9s grans de set anys. De fet, malgrat el fet que els escolars anglesos comencen als cinc anys la majoria dels nens a Europa comencen l\u2019escola m\u00e9s tard. D&#8217;acord amb un estudi recent de la revisi\u00f3 prim\u00e0ria de Cambridge: &#8220;La suposici\u00f3 que una edat d&#8217;inici primerenca \u00e9s benefici\u00f3s per a l&#8217;assoliment posterior dels nens no est\u00e0 ben recolzat en la investigaci\u00f3 i, per tant, la q\u00fcesti\u00f3 segueix oberta.&#8221;<\/p>\n<p><strong>2. Pocs ex\u00e0mens i sense deures fins a l&#8217;adolesc\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n<p>Els nens a Finl\u00e0ndia <a href=\"http:\/\/liberalconspiracy.org\/2010\/01\/19\/cameron-isnt-the-most-socialist-education-system-in-the-oecd-brilliant\/\">tenen m\u00e9s temps<\/a> per ser nens. A Finl\u00e0ndia nom\u00e9s hi ha 12 alumnes per mestre, \u00e9s a dir, els estudiants tenen prou interacci\u00f3 amb el professor a l&#8217;aula. En lloc dels ex\u00e0mens, els resultats escolars es mesuren utilitzant enquestes per mostreig. A tots els nens se&#8217;ls ensenya a la mateixa classe i es fa una prova estandarditzada als 16.66 per cent dels estudiants que van a la universitat.<\/p>\n<p><strong>3. Tots els mestres han de tenir un t\u00edtol de mestratge<\/strong><\/p>\n<p>Tots els professors han d&#8217;estar qualificats almenys a nivell de mestratge, amb el grau totalment subsidiat.<\/p>\n<p><strong>4. El sistema escolar est\u00e0 totalment finan\u00e7at per l&#8217;Estat<\/strong><\/p>\n<p>Les escoles de Finl\u00e0ndia estan finan\u00e7ades amb <a href=\"http:\/\/www.smithsonianmag.com\/people-places\/Why-Are-Finlands-Schools-Successful.html?c=y&amp;page=2\">fons p\u00fablics<\/a>. No hi ha escoles secund\u00e0ries, escoles privades, escoles religioses o acad\u00e8mies. Tamb\u00e9 estan a c\u00e0rrec d&#8217;experts en educaci\u00f3 i no dels pol\u00edtics i homes de negocis. Com un estudi recent de l&#8217;Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE) <a href=\"http:\/\/www.smithsonianmag.com\/people-places\/Why-Are-Finlands-Schools-Successful.html?c=y&amp;page=2\" target=\"_blank\">va afirmar<\/a>: &#8220;La igualtat \u00e9s la paraula m\u00e9s important en l&#8217;educaci\u00f3 de Finl\u00e0ndia&#8221;.<\/p>\n<p><strong>5. Als professors finlandesos se&#8217;ls concedeix un alt grau d&#8217;autonomia a l&#8217;aula<\/strong><\/p>\n<p>Els mestres estan <a href=\"http:\/\/www.smithsonianmag.com\/people-places\/Why-Are-Finlands-Schools-Successful.html?c=y&amp;page=2\" target=\"_blank\">valorats<\/a> a Finl\u00e0ndia, i com a resultat se\u2019ls hi d\u00f2na confian\u00e7a per ensenyar. Els professors a Finl\u00e0ndia tamb\u00e9 passen menys temps a les aules que els seus hom\u00f2legs nord-americans o europeus i per tant tenen m\u00e9s temps per treballar en el pla d&#8217;estudis i en el seu desenvolupament personal.<\/p>\n<p><strong>6. Els escolars a Finl\u00e0ndia tenen 75 minuts de descans al dia<\/strong><\/p>\n<p>Tamb\u00e9 s\u2019enfoca m\u00e9s en el cam\u00ed de les arts i artesanies i en l\u2019aprendre fent, en lloc de la memoritzaci\u00f3 rutin\u00e0ria. <a href=\"http:\/\/www.journalofplay.org\/sites\/www.journalofplay.org\/files\/pdf-articles\/1-2-article-the-recess-debate.pdf\" target=\"_blank\">Com afirmen<\/a> els autors d&#8217;un estudi de 2008 els beneficis del temps de descans\/esbarjo: &#8220;L\u2019hora del pati segueix sent una de les poques vegades durant el dia escolar en que els nens tenen el temps i l&#8217;oportunitat d&#8217;interactuar amb els seus parells en els seus propis termes. A trav\u00e9s de la interacci\u00f3 al pati, els nens aprenen habilitats socials, com ara la forma de cooperar i el comprom\u00eds i la forma d&#8217;inhibir l&#8217;agressi\u00f3. Eliminar o reduir l&#8217;esbarjo destrueix aquestes oportunitats d&#8217;aprenentatge&#8221;.<\/p>\n<p><strong>7. Totes les escoles es basen en el mateix grup de professors amb formaci\u00f3 universit\u00e0ria<\/strong><\/p>\n<p>Per tant hi ha moltes menys possibilitats que un nen acabi en una mala escola, independentment del lloc on el nen viu. Per contra, les propietats de la Gran Bretanya a les zones de captaci\u00f3 desitjables costen de mitjana un <a href=\"http:\/\/www.progressonline.org.uk\/2013\/10\/30\/why-working-class-kids-still-get-working-class-jobs\/\" target=\"_blank\">42 per cent <\/a>m\u00e9s, el que significa que els llocs amb les millors escoles solen ser arrabassats pels fills de pares de classe mitjana.<\/p>\n<p><strong>8. No existeix la repetici\u00f3 de curs o les expulsions<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blogs.edweek.org\/edweek\/inside-school-research\/2011\/07\/holding_back_kicking_out_stude.html\" target=\"_blank\">Segons l&#8217;OCDE<\/a>, els pa\u00efsos on les escoles impedeixen avan\u00e7ar o fer fora els estudiants amb baix rendiment acad\u00e8mic &#8220;tendeixen a tenir sistemes educatius m\u00e9s febles, m\u00e9s cars, i socialment menys equitatius&#8221;.<\/p>\n<p><strong>9. Sindicats de docents forts<\/strong><\/p>\n<p>El 96 per cent dels professors finlandesos estan sindicalitzats, segons el New York Times. El sou inicial per als docents \u00e9s relativament modest, per\u00f2 els professors de secund\u00e0ria amb 15 anys d&#8217;experi\u00e8ncia cobren el<a href=\"http:\/\/www.businessinsider.com\/finland-education-school-2011-12?op=1\" target=\"_blank\"> 102 per cent<\/a> del que altres graduats universitaris finlandesos.<\/p>\n<p><strong>10. Llic\u00e8ncia de maternitat per als pares de preescolar d&#8217;alta qualitat<\/strong><\/p>\n<p>Finl\u00e0ndia <a href=\"http:\/\/www.smithsonianmag.com\/people-places\/Why-Are-Finlands-Schools-Successful.html?c=y&amp;page=2\" target=\"_blank\">ofereix<\/a> tres anys de perm\u00eds de maternitat i guarderia subvencionats per als pares. Tamb\u00e9 proporciona educaci\u00f3 preescolar per a tots els nens de cinc anys. El 97 per cent dels nens de sis anys d&#8217;edat van a l&#8217;escola preescolar p\u00fablica.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.leftfootforward.org\/2013\/12\/why-is-the-finnish-school-system-so-good\/\" target=\"_blank\">Left Foot Forward<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui es donaran a con\u00e8ixer les taules de classificaci\u00f3 internacionals que comparen els estandars escolar, i s&#8217;espera que hi aparegui el Regne Unit darrere de la Xina, Corea del Sud i Finl\u00e0ndia. \u00c9s en aquest darrer en la que vull centrar-me, ja que Finl\u00e0ndia est\u00e0 constantment a la part superior dels sistemes educatius internacionals. Encara &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[104],"class_list":["post-10130","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10130","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10130"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10130\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10133,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10130\/revisions\/10133"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10130"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10130"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10130"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}