{"id":10110,"date":"2014-05-29T08:19:07","date_gmt":"2014-05-29T06:19:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10110"},"modified":"2014-05-29T11:06:51","modified_gmt":"2014-05-29T09:06:51","slug":"miquel-caminal-trilogia-federal-tres-cartes-dun-federalista-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/miquel-caminal-trilogia-federal-tres-cartes-dun-federalista-catala\/","title":{"rendered":"Miquel Caminal: Trilogia federal, tres cartes d’un federalista catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"federalisme\"<\/a>1.<\/b>\u00a0Del federalisme ut\u00f2pic a l’independentisme cient\u00edfic\u00a0<\/b>(Quan el l\u00f2gic hauria de ser el contrari)<\/b><\/p>\n

Gaireb\u00e9 cent cinquanta anys en defensa d’una Espanya federal, des del text de Valent\u00ed Almirall,\u00a0Bases per a la Constituci\u00f3 Federal de la Naci\u00f3 Espanyola i per la de l’Estat de Catalunya<\/i>\u00a0(1868), no han aconseguit instaurar una Federaci\u00f3 democr\u00e0tica de pobles hisp\u00e0nics.\u00a0A Espanya el federalisme \u00e9s una utopia, millor dit una distopia per la dreta i una part significativa de l’esquerra.\u00a0Pi i Margall es va obstinar a fer pedagogia federal despr\u00e9s del frac\u00e0s de la Primera Rep\u00fablica federal, especialment amb el seu llibre\u00a0Les nacionalitats<\/i>\u00a0(1876).\u00a0No ho va aconseguir.\u00a0A Espanya no \u00e9s possible fer normal el que el sentit com\u00fa indica.\u00a0Ja podia el gran federalista catal\u00e0 explicar com la federaci\u00f3 era un sistema de llarga tradici\u00f3 i estabilitat als Estats Units d’Am\u00e8rica o a la Confederaci\u00f3 Helv\u00e8tica, i que era el sistema pol\u00edtic que s’adequava m\u00e9s a l’Espanya plural i diversa.\u00a0No va conv\u00e8ncer.\u00a0Davant l’idealisme de Pi i Margall, la pedagogia que va intentar Valent\u00ed Almirall era m\u00e9s emp\u00edrica i positivista.\u00a0En\u00a0Lo Catalanisme<\/i>\u00a0(1886) va fer una descripci\u00f3 de l’Espanya real, la de les diferents lleng\u00fces i cultures, amb l’\u00e0nim de demostrar que el sistema pol\u00edtic que s’adaptava millor a aquesta realitat espanyola, era una federaci\u00f3 sensible i integradora dels particularismes regionals.\u00a0Tampoc va conv\u00e8ncer, encara que nom\u00e9s es necessitava viatjar per les terres espanyoles per veure i comprendre.<\/p>\n

Les Espanyes, d’hist\u00f2ria plural, havien estat sotmeses a un proc\u00e9s d’uni\u00f3 imposada pel poder “omn\u00edmode, uniformador i particularista” de la Corona, des de la conquesta de Granada.\u00a0Aquesta era l’opini\u00f3 de Manuel Aza\u00f1a en el seu magistral discurs del 27 de maig de 1932, sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.\u00a0Aza\u00f1a, com en el seu temps Pi i Margall, els presidents de govern m\u00e9s intel\u00b7ligents, cultes i incompresos de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia espanyola, va intentar la rectificaci\u00f3\u00a0hist\u00f2rica d’una tradici\u00f3 d’expulsions i conversions for\u00e7ades dels diferents, d’imposici\u00f3 d’un \u00fanic i centralitzador poder amb la benedicci\u00f3 inquisitorial de l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, de recuperaci\u00f3 i representaci\u00f3 de l’Espanya real.\u00a0Una Espanya, la primera v\u00edctima “confiscada i esclavitzada” va ser la pr\u00f2pia Castella, en 1521, de manera que “el defensor de les llibertats catalanes va poder dir, amb ra\u00f3, que ell era l’\u00faltim defensor de les llibertats espanyoles”.\u00a0L’oblit persistent de les idees pol\u00edtiques d’Aza\u00f1a, com de Pi i Margall i Valent\u00ed Almirall, la seva solitud, no s\u00f3n casualitat; formen part d’aquesta Espanya autista amb la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria, incompetent per a la rectificaci\u00f3, obstinada a cometre i repetir els mateixos errors del passat.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la intransig\u00e8ncia del nacionalisme espanyol, el m\u00e9s particularista de tots els nacionalismes hisp\u00e0nics, com el mateix Ortega i Gasset reconeixia. L’intel\u00b7ligent per a una Espanya democr\u00e0tica i plural seria el reconeixement en la igualtat de les diverses identitats culturals i ling\u00fc\u00edstiques, aix\u00ed com la regulaci\u00f3 constitucional com a lleng\u00fces oficials de l’Estat del castell\u00e0, el catal\u00e0, el basc i el gallec.\u00a0Tan complicat \u00e9s entendre que la uni\u00f3 volunt\u00e0ria nom\u00e9s \u00e9s possible si es produeix un igual reconeixement per a tots amb la seva identitat d’origen?\u00a0El sentiment de pertinen\u00e7a compartit sorgeix quan existeix aquesta igualtat, i no la imposici\u00f3 d’una cultura i llengua sobre les altres.\u00a0A Su\u00efssa no hi ha discriminaci\u00f3 entre les lleng\u00fces, encara que l’alemany \u00e9s la llengua d’una gran majoria de la poblaci\u00f3, que gaireb\u00e9 triplica la poblaci\u00f3 de parla francesa i multiplica per deu o m\u00e9s a la poblaci\u00f3 de parla italiana.<\/p>\n

El nacionalisme espanyol mai ha defensat l’autonomia pol\u00edtica per convicci\u00f3, ho ha fet per resignaci\u00f3.\u00a0Aix\u00ed \u00e9s impossible la construcci\u00f3 positiva d’un Estat Auton\u00f2mic amb horitz\u00f3 federal.\u00a0Ha estat el catalanisme pol\u00edtic que ha protagonitzat al llarg del Segle XX una visi\u00f3 d’Estat, fundada en la correspond\u00e8ncia i interdepend\u00e8ncia entre democr\u00e0cia i autonomia.\u00a0Un catalanisme que en els seus diferents corrents, autonomista, federalista i independentista, ha defensat la identitat nacional de Catalunya i la plurinacionalitat de l’Estat espanyol.\u00a0Quan aquest catalanisme ha promogut una lectura autonomista i pluralista de la Constituci\u00f3 espanyola de 1978, mitjan\u00e7ant les reformes estatut\u00e0ries, la resposta de les institucions de l’Estat ha estat negativa i decebedor.<\/p>\n

La fatiga i desafecci\u00f3 han arrelat en la gran majoria de la societat catalana.\u00a0En pol\u00edtica el temps \u00e9s molt important i el temps federal est\u00e0 sent sobrepassat pels esdeveniments.\u00a0O s’assumeix amb valentia la necessitat d’un pacte d’Estat entre totes les forces democr\u00e0tiques per al desenvolupament federal i plurinacional de l’Estat auton\u00f2mic, o el catalanisme pol\u00edtic pot intentar escometre un pas hist\u00f2ric cap a la constituci\u00f3 d’un Estat propi dins de la Uni\u00f3 Europea.\u00a0En tot cas, si es confirma el frac\u00e0s final del projecte autonomista i federalista, com propostes majorit\u00e0ries i generalitzables de la hist\u00f2ria del catalanisme, caldr\u00e0 trobar una soluci\u00f3 espec\u00edfica per a l’autogovern de Catalunya, des de la negociaci\u00f3 bilateral i el reconeixement de la voluntat democr\u00e0tica de la naci\u00f3 catalana.\u00a0L’independentisme ja no \u00e9s una utopia, com s\u00ed que ha esdevingut el federalisme a la Ib\u00e8ria somiada per republicana i federal. L’objectiu de Catalunya com a nou Estat europeu ha entrat en un proc\u00e9s pol\u00edtic real, on la seva consecuci\u00f3 no \u00e9s depenent del que vulguin o facin les altres parts implicades en un proc\u00e9s federal.\u00a0En aquest cas, es dep\u00e8n primerament i fonamentalment de la pr\u00f2pia for\u00e7a democr\u00e0tica dels ciutadans de Catalunya, amb el respecte cap a les minories discrepants.\u00a0Aquest \u00e9s el moment pol\u00edtic que viu Catalunya, tot i que no hi ha separaci\u00f3 sense negociaci\u00f3, i no \u00e9s concebible en democr\u00e0cia una secessi\u00f3 unilateral.<\/p>\n

Encara s’est\u00e0 a temps de no perdre un \u00faltim tren federal a Espanya, si es vol evitar realment la deriva independentista a Catalunya.\u00a0No hauria de ser tan inabastable en democr\u00e0cia, emprendre una reforma constitucional en sentit federal, que com a m\u00ednim desenvolup\u00e9s el model auton\u00f2mic, tenint com a refer\u00e8ncia el federalisme alemany en la seva organitzaci\u00f3 institucional, distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies i sistema fiscal, aix\u00ed com el federalisme su\u00eds, quant al reconeixement constitucional de les lleng\u00fces i cultures.\u00a0Es pot demanar m\u00e9s, per\u00f2 aix\u00f2 ja seria un \u00e8xit i tindria efectes molt positius en la desactivaci\u00f3 de tots els nacionalismes, central i perif\u00e8rics, i, en el principal, aconseguiria una major identificaci\u00f3 i lleialtat compartida dels ciutadans i pobles d’Espanya.\u00a0\u00c9s veritat que persistirien les reivindicacions nacionalistes finalistes, aquelles que no aconsegueixen satisfacci\u00f3 si no \u00e9s mitjan\u00e7ant un Estat sobir\u00e0 i independent.\u00a0Per\u00f2 la turbul\u00e8ncia nacionalista s’hauria suavitzat i, potser, s’hauria aconseguit aquella rectificaci\u00f3 aza\u00f1ista<\/em>, tan necess\u00e0ria perqu\u00e8 Espanya segueixi, per fi, el principi que els conflictes en democr\u00e0cia, inclosos els nacionals, es resolen amb m\u00e9s democr\u00e0cia i no amb menys llibertat.<\/p>\n

2.<\/b>\u00a0Federalisme o barb\u00e0rie\u00a0<\/b>(La for\u00e7a de la ra\u00f3 o la ra\u00f3 de la for\u00e7a)<\/b><\/p>\n

El m\u00f3n t\u00e9 un futur de pau si s’orienta cap al federalisme, per\u00f2 persisteix l’hegemonia del nacionalisme, un nacionalisme que es resisteix a la p\u00e8rdua de sobirania dels estats nacionals.\u00a0En els \u00faltims anys, sobre el fons de la profunda crisi econ\u00f2mica i social, el nacionalisme ha rebrotat amb especial virul\u00e8ncia en tots els pa\u00efsos.\u00a0Un ultranacionalisme populista i demagog est\u00e0 guanyant posicions dins del teixit social, penetrant en totes les classes socials.\u00a0Els estats han deixat enrere els efectes de l’\u00faltima onada de naixement o restituci\u00f3 d’estats nacionals el 1989, tancant de nou les fronteres i oposant-se a tot nou proc\u00e9s d’autodeterminaci\u00f3.\u00a0Les grans pot\u00e8ncies no estan per avalar cap proc\u00e9s cap a la independ\u00e8ncia o reconeixement de nous estats. Per descomptat, aix\u00ed \u00e9s a Palestina, S\u00e0hara, Caixmir, Tibet o Txetx\u00e8nia, entre tants altres conflictes nacionals combatuts amb tota la viol\u00e8ncia necess\u00e0ria, per\u00f2 tampoc es percep cap empatia o complicitat cap a les nacions sense estat del m\u00f3n occidental, que des de fa anys defensen el seu dret a l’autodeterminaci\u00f3 de forma pac\u00edfica i democr\u00e0tica, com el Quebec, Flandes, Catalunya o Esc\u00f2cia.\u00a0En aquest \u00faltim cas, la convocat\u00f2ria del refer\u00e8ndum no hauria d’ocultar la seguretat amb qu\u00e8 David Cameron contempla la seva previsible resultat contrari a la secessi\u00f3 d’Esc\u00f2cia.<\/p>\n

Els Estats nacionals no s\u00f3n gens democr\u00e0tics pel que fa a la seva integritat territorial i, per tant, no reconeixen en els seus ordenaments constitucionals el dret d’autodeterminaci\u00f3 de les nacions que puguin formar part.\u00a0Llavors, com es poden resoldre per la via pac\u00edfica i negociada dels conflictes nacionals?\u00a0No se m’acut cap altra via que la federal.\u00a0En un m\u00f3n interdependent i amb una multiplicaci\u00f3 exponencial de les relacions de tot tipus, econ\u00f2miques, financeres, culturals o pol\u00edtiques gr\u00e0cies a la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica de la comunicaci\u00f3 en els \u00faltims lustres, no cal posar portes al camp, ni elevar tants murs in\u00fatils per frenar la natural relaci\u00f3 i cooperaci\u00f3 del g\u00e8nere hum\u00e0 cap a un m\u00f3n m\u00e9s pr\u00f2sper i lliure per a tothom.\u00a0Un m\u00f3n enfrontat (nacionalment) aguditzar\u00e0 la crisi fins a nivells extrems sense excloure el conflicte b\u00e8l\u00b7lic.\u00a0La recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i la pacificaci\u00f3 pol\u00edtica seran globals o no es produiran.\u00a0Nom\u00e9s la col\u00b7laboraci\u00f3 internacional com a ciutadans del m\u00f3n abans que com nacionals, pot obrir camins cap a una pau m\u00e9s estable i de futur menys incert.\u00a0El m\u00f3n ja no pot ser governat per una \u00fanica pot\u00e8ncia, ni per l’empat perpetu entre dues o m\u00e9s de dues pot\u00e8ncies.\u00a0Urgeixen unes Nacions Unides reformades i amb autoritat aut\u00f2noma i vinculant sobre els Estats.\u00a0El principi federal fundat en el pacte \u00e9s l’\u00fanica via per construir un m\u00ednim i incipient govern mundial, imprescindible per a la pau en aquest ja convuls i molt inestable Segle XXI.<\/p>\n

M\u00e9s necessari encara \u00e9s el desenvolupament del principi federal a la Uni\u00f3 Europea. \u00c9s l’\u00fanica manera de frenar l’avan\u00e7 dels ultranacionalismos en la majoria dels estats europeus.\u00a0Els grans estats nacionals europeus de llarga tradici\u00f3 hist\u00f2rica, com Espanya, Fran\u00e7a o el Regne Unit, tamb\u00e9 els Estats d’unificaci\u00f3 nacional m\u00e9s tardana, com Alemanya i It\u00e0lia, han d’assumir que el temps de les sobiranies absolutes i indivisibles ha acabat.\u00a0No hi haur\u00e0 Europa pol\u00edtica sense replantejar la sobirania, tant a nivell supraestatal com infraestatal.\u00a0Les properes eleccions europees haurien de ser el moment de recuperar la visi\u00f3 federalista i europeista de Altiero Spinelli i, al mateix temps, el sentit pr\u00e0ctic i de govern cap a una Europa unida de Jacques Delors. Nom\u00e9s aix\u00ed tornar\u00e0 l’esperan\u00e7a i enterrarem per sempre l’enganyosa i reaccion\u00e0ria pres\u00e8ncia dels nacionalismes populistes.<\/p>\n

El nacionalisme espanyol t\u00e9 un problema afegit als propis dels estats nacionals europeus de passat colonialista, que es resisteixen a una revisi\u00f3 total de les tesis de Jean Bodin sobre la sobirania.\u00a0A Espanya abans va ser l’imperi que la naci\u00f3.\u00a0Un imperi que mai va aconseguir la cohesi\u00f3 nacional dels pobles peninsulars.\u00a0L’Estat constitucional espanyol va fracassar com a liberal i com nacional.\u00a0Encara no l’ha superat, tot i que durant anys de democr\u00e0cia liberal ha semblat que comen\u00e7ava una nova Espanya que es reconeixia en la seva diversitat interna.\u00a0Ha estat un miratge, mai s’ha anat l’Espanya acomplexada internacionalment, temorosa amb les seves perif\u00e8ries nacionals, reticent cap a tot proc\u00e9s de reforma progressiva de la Constituci\u00f3.\u00a0El nacionalisme espanyol \u00e9s gen\u00e8ticament incapa\u00e7 d’encap\u00e7alar un desenvolupament pluralista i federal de la democr\u00e0cia i, a la vegada, es veu incompatible amb un reconeixement positiu de la plurinacionalitat, que fonamenti i constitueixi la uni\u00f3 de l’Estat espanyol.<\/p>\n

Durant d\u00e8cades el catalanisme ha pugnat per la modernitzaci\u00f3 d’Espanya i pel reconeixement de l’autogovern dels seus pobles.\u00a0Des de Valent\u00ed Almirall<\/strong>, el 1868, fins a\u00a0Pasqual Maragall<\/strong>, el 2006, la voluntat majorit\u00e0ria del catalanisme ha estat sempre la de defensar l’autogovern de Catalunya dins d’una Espanya federal i plurinacional.\u00a0Cert que hi ha hagut dos catalanismes, hegem\u00f2nics en algunes etapes hist\u00f2riques, que no s\u00f3n federalistes o que veuen l’alternativa federal com a soluci\u00f3 transit\u00f2ria.\u00a0D’una banda, \u00e9s el cas del separatisme o independentisme, la m\u00e0xima pres\u00e8ncia i fortalesa l’ha aconseguit precisament en els \u00faltims anys, especialment gr\u00e0cies a la ceguesa hist\u00f2rica i tancament mental del nacionalisme espanyol.\u00a0D’una altra banda, el catalanisme regionalista o autonomista de Prat de la Riba i Camb\u00f3, la continu\u00eftat hist\u00f2rica l’ha representat el pujolisme fins a la p\u00e8rdua del govern de la Generalitat, l’any 2003, ha estat un catalanisme pragm\u00e0tic i gradualista, sempre amb el accent posat en la singularitat nacional de Catalunya.\u00a0Aquest catalanisme ha tingut els seus dubtes democr\u00e0tiques en moments clau de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, particularment en els anys de la dictadura de Primo de Rivera, en la seva resist\u00e8ncia contra la llei de “Contractes de Conreu”, promoguda pel president Companys, el 1934, i en l’actuaci\u00f3 o passivitat profranquista d’alguns dels seus destacats dirigents en la guerra civil i primers anys de la dictadura de Franco.\u00a0Els millors i m\u00e9s esperan\u00e7adors moments del catalanisme han sorgit de la unitat i del sentit de l’oportunitat a les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques que es vivien.\u00a0Aix\u00ed va ser amb la Mancomunitat de Prat de la Riba (1914), amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica catalana per part de Maci\u00e0, i posterior restabliment de la Generalitat en la perspectiva de la uni\u00f3 federal dels pobles hisp\u00e0nics (1931), i amb la constituci\u00f3 de l’Assemblea de Catalunya sota l’hegemonia del PSUC (1970), pilar sobre el qual es va fonamentar l’exig\u00e8ncia del restabliment de la Generalitat republicana i el retorn del president Josep Tarradellas.<\/p>\n

Actualment, el catalanisme navega a la desuni\u00f3, i als dirigents del proc\u00e9s independentista dominant els falta sentit de la responsabilitat del moment hist\u00f2ric que s’est\u00e0 vivint.\u00a0Han promogut una acci\u00f3 pol\u00edtica sense matisos ni estrat\u00e8gia, a cavall d’una leg\u00edtima i l\u00f2gica mobilitzaci\u00f3 popular davant la discriminaci\u00f3 i humiliaci\u00f3 de la identitat i drets de la societat catalana.\u00a0Per\u00f2 aquesta desorientaci\u00f3 i divisi\u00f3 interna del catalanisme no ha d’ocultar la q\u00fcesti\u00f3 de fons: l’autoritarisme que caracteritza un nacionalisme espanyol, que lluny d’obrir vies de di\u00e0leg, es mou entre l’autisme, l’insult i l’amena\u00e7a.\u00a0Al final els seus representants aconseguiran la unitat de gaireb\u00e9 tot el catalanisme al voltant de l’\u00fanica opci\u00f3 defensable per exclusi\u00f3 de totes les altres: la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

El nacionalisme espanyol \u00e9s el principal responsable de la perman\u00e8ncia dels conflictes nacionals en les perif\u00e8ries de la pen\u00ednsula.\u00a0La Constituci\u00f3 democr\u00e0tica no ha canviat les seves pors i la seva oposici\u00f3 a tota redistribuci\u00f3 territorial del poder. Aquest nacionalisme d’estat desconeix els efectes tan positius que ha tingut el federalisme per a la uni\u00f3 nacional als Estats Units, Su\u00efssa, Alemanya o Canad\u00e0.\u00a0En tots aquests pa\u00efsos hi ha la diversitat i, tamb\u00e9, tensions territorials, com \u00e9s natural, que es resolen mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg i el consens.\u00a0\u00c9s clar que s\u00f3n pa\u00efsos amb una cultura democr\u00e0tica molt superior a la que es t\u00e9 a Espanya.\u00a0Per qu\u00e8 el nacionalisme espanyol no apr\u00e8n d’aquests exemples externs i, per contra, s’endinsa en la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria d’intoler\u00e0ncia i trag\u00e8dia?\u00a0Tan dif\u00edcil \u00e9s canviar el rumb d’aquesta negativa hist\u00f2ria i impulsar un desenvolupament veritablement federal de l’Estat auton\u00f2mic?\u00a0El federalisme pot posar els ponts de la conviv\u00e8ncia plurinacional entre els pobles d’Espanya, en el marc d’una Uni\u00f3 Europea, que tamb\u00e9 ha de ren\u00e9ixer mitjan\u00e7ant la ciutadania europea i posant en un segon pla les identitats estatals-nacionals.\u00a0No \u00e9s sensata i raonable aquesta proposici\u00f3?\u00a0Llavors, per qu\u00e8 sembla tan irreal?\u00a0\u00c9s m\u00e9s atractiva la barb\u00e0rie que comporten els enfrontaments nacionalistes que la pacificaci\u00f3 mitjan\u00e7ant els valors federals del pacte, el pluralisme i la fraternitat entre les nacions?\u00a0No hi ha futur per a Europa si no \u00e9s en federal, igual que Espanya, que sucumbeix sota un nacionalisme espanyol, ancorat entre l’autoritarisme i la impot\u00e8ncia.<\/p>\n

3.<\/b>\u00a0La secessi\u00f3 de Catalunya\u00a0<\/b>(Una opci\u00f3 inevitable i leg\u00edtima quan el pacte federal \u00e9s impossible)<\/b><\/p>\n

L’autodeterminaci\u00f3 \u00e9s un concepte republic\u00e0 que t\u00e9 el seu origen en la Il\u00b7lustraci\u00f3 i en el pensament de Kant.\u00a0En la societat moderna, basada en el principi que les persones neixen lliures i iguals, l’autodeterminaci\u00f3 inclou diversos drets alhora: la llibertat de pensament, el dret a decidir i a triar en llibertat, el dret a expressar les pr\u00f2pies idees per qualsevol mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 amb l’objectiu de promoure ideals compartits.\u00a0L’autodeterminaci\u00f3 t\u00e9 el seu origen necessari en la llibertat individual, per\u00f2 pot desenvolupar mitjan\u00e7ant el reconeixement mutu entre ciutadans que reivindiquen i participen d’un ideal col\u00b7lectiu i p\u00fablic.\u00a0Quan un 4 de juliol de 1776, ciutadans de les 13 col\u00f2nies brit\u00e0niques, s’uneixen col\u00b7lectiva i solid\u00e0riament per afirmar la seva lliure autodeterminaci\u00f3, i el seu efecte mitjan\u00e7ant la proclamaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia enfront de la Corona Brit\u00e0nica, estan exercint el seu dret inalienable a decidir el seu dest\u00ed pol\u00edtic i a constituir-se com a poble sobir\u00e0.<\/p>\n

L’autodeterminaci\u00f3 de les persones, fonament imprescindible de tota societat democr\u00e0tica, \u00e9s, a la vegada, expressi\u00f3 del\u00a0zoon politikon,<\/i>\u00a0\u00e9s a dir del ciutad\u00e0 que viu la seva llibertat amb els altres, com a part d’una comunitat pol\u00edtica que decideix i s’autodetermina lliurement.\u00a0No hi ha autodeterminaci\u00f3 republicana que no sorgeixi de la llibertat de tots i cadascun dels membres de la comunitat pol\u00edtica.\u00a0En aquest sentit, el leg\u00edtim exercici de l’autodeterminaci\u00f3 no t\u00e9 altra via que la consulta democr\u00e0tica de tota la ciutadania.<\/p>\n

Les persones i els pobles s\u00f3n lliures en la mesura que pr\u00e8viament tinguin independ\u00e8ncia real per decidir sense coaccions.\u00a0\u00c9s aix\u00ed en l’\u00e0mbit privat (el feminisme ho ha assenyalat amb meridiana claredat) i ho \u00e9s en l’\u00e0mbit p\u00fablic (qui decideix en unes eleccions, els ciutadans independent i lliures, o els votants dependents dels qui controlen o s\u00f3n propietaris dels mitjans d’informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3?).L’autodeterminaci\u00f3 promoguda i condu\u00efda pel nacionalisme corre el risc de ser desvirtuada, quan substitueix la lliure ciutadania per l’exaltaci\u00f3 de la naci\u00f3 com a concepte suprem i d’obligada lleialtat.\u00a0Nom\u00e9s el federalisme, compr\u00e8s com a pacte entre iguals, garanteix el desenvolupament republic\u00e0 de l’autodeterminaci\u00f3.\u00a0Perqu\u00e8 tota uni\u00f3 federal no pot oblidar que la seva legitimitat d’origen \u00e9s el pacte democr\u00e0tic i, per tant, el seu efecte o resultat no pot imposar una \u00fanica i suprema lleialtat.\u00a0Quan dos o m\u00e9s pobles s’uneixen federalment, assumeixen dues lleialtats, la de la naci\u00f3 d’origen i la de la uni\u00f3 federal.\u00a0Dos lleialtats perfectament compatibles sense que una sigui superior a l’altra.<\/p>\n

Un futur imaginat de pau i fraternitat ser\u00e0 federal, perqu\u00e8 no \u00e9s imaginable un m\u00f3n pac\u00edfic i fraternal hegemonitzat pel s nacionalismes.\u00a0El Segle XX ha estat prou clar i contundent com a reflex de la trag\u00e8dia i destrucci\u00f3 que comporten els enfrontaments nacionalistes, especialment a escala mundial.\u00a0El federalisme ha ren\u00e9ixer com a ideologia alternativa al nacionalisme en l’organitzaci\u00f3 interna dels Estats, en les relacions supraestatals i unions continentals, en la urgent i necess\u00e0ria fonamentaci\u00f3 d’un dret mundial vinculant per a tots.\u00a0El desenvolupament de la democr\u00e0cia pluralista implica la divisi\u00f3 territorial de poders, ja enunciada i promoguda per Montesquieu i assumida pels pares fundacionals del federalisme nord-americ\u00e0.<\/p>\n

El gran obstacle contra el proc\u00e9s federal \u00e9s el nacionalisme inherent als estats nacionals.\u00a0Semblen tranquils fins que es desperta la fera nacionalista.\u00a0Els nacionalismes d’estat s\u00f3n intransigents davant els objectius de qualsevol altre nacionalisme, que aparegui en el seu territori considerat com a propi i exclusiu.S’estableix immediatament la dial\u00e8ctica centre-perif\u00e8ria de confrontaci\u00f3 nacionalista. No hi ha possibilitat d’acord final, com no sigui el resultat de la imposici\u00f3 dels interessos del nacionalisme d’estat.\u00a0Podran haver-hi acords parcials en el millor dels casos, per\u00f2 seran transitoris i sempre subjectes a la provisionalitat.<\/p>\n

En aquestes circumst\u00e0ncies que el nacionalisme d’estat es tanca amb pany i clau, el federalisme contempla l’opci\u00f3 democr\u00e0tica de la secessi\u00f3.\u00a0El pacte federal, per ser v\u00e0lid en sentit democr\u00e0tic i republic\u00e0, ha de ser igual i commutatiu.\u00a0\u00c9s a dir, les parts que pacten ho fan amb reciprocitat i plena llibertat, de manera que tots surten beneficiats amb la uni\u00f3 federal, sense que ning\u00fa hagi de renunciar a la seva identitat i autogovern.\u00a0Un federalista que assumeix un contracte desigual o de submissi\u00f3 no \u00e9s tal.\u00a0Per contra, ha de contemplar l’opci\u00f3 de la independ\u00e8ncia o secessi\u00f3 quan no \u00e9s possible un pacte federal en condicions de llibertat i igualtat.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la realitat que afecta en l’actualitat a l’autogovern de la naci\u00f3 catalana. Despr\u00e9s de m\u00e9s de 30 anys d’aprovada la Constituci\u00f3 espanyola de 1978, l’Estat auton\u00f2mic ha entrat en un carrer\u00f3 sense sortida per la voluntat del Partit Popular<\/strong> de no permetre cap desenvolupament federal del mateix.\u00a0Els que no van recolzar el proc\u00e9s constituent espanyol, o ho van fer amb gran retic\u00e8ncia, es presenten ara com els m\u00e0xims valedors d’una Constituci\u00f3, que interpreten de manera restrictiva i centralista.\u00a0L’Estat Auton\u00f2mic era un model obert i h\u00edbrid, fundat en el reconeixement i garantia de l’autonomia pol\u00edtica de les nacionalitats i regions, que podia i havia de desenvolupar en sentit federal, pluriling\u00fc\u00edstic i plurinacional.\u00a0No ha estat aix\u00ed, sin\u00f3 que ha quedat redu\u00eft a una descentralitzaci\u00f3 administrativa, que sent important, no t\u00e9 res a veure amb un model d’estat compost o federal.\u00a0Aix\u00ed ho assenyalarien autors que s\u00f3n referents de la teoria federal del Segle XX, com Wheare o Elazar.\u00a0El Partit Popular segueix la tradici\u00f3 autorit\u00e0ria del constitucionalisme conservador espanyol de negar-se sempre a l’esmena constitucional si no \u00e9s per retrocedir.\u00a0Ara ho fa novament en considerar que l’Estat Auton\u00f2mic regulat per la CE78, era un punt d’arribada, mai de partida i, en tot cas, procedeixi a la seva reforma, l’orientaci\u00f3 de la mateixa ser\u00e0 regressiva i recentralizadota.<\/p>\n

En aquest escenari, la naci\u00f3 catalana no t\u00e9 m\u00e9s opci\u00f3 que mobilitzar-se en defensa del seu dret a decidir, del seu dret a ser consultada en democr\u00e0cia sobre la seva voluntat pol\u00edtica amb relaci\u00f3 a l’autogovern de Catalunya i la seva relaci\u00f3 amb l’Estat espanyol.\u00a0En democr\u00e0cia ning\u00fa ha de ser sotm\u00e8s contra la seva voluntat.\u00a0I si la gran majoria del poble catal\u00e0 vol i exigeix \u200b\u200bser consultat, les institucions de l’Estat han de respectar aquesta voluntat i adoptar les decisions necess\u00e0ries perqu\u00e8 la consulta democr\u00e0tica sigui possible.\u00a0Aix\u00ed mateix, si la majoria del poble catal\u00e0 decideix en refer\u00e8ndum optar per la constituci\u00f3 d’un Estat independent, les institucions de l’Estat espanyol han de respectar aquesta voluntat i obrir un proc\u00e9s de negociaci\u00f3 pol\u00edtica amb els leg\u00edtims representants del poble catal\u00e0.\u00a0La democr\u00e0cia \u00e9s l’\u00fanic sistema v\u00e0lid per negociar i consensuar acords tant d’uni\u00f3 com de secessi\u00f3.\u00a0Tota imposici\u00f3 autorit\u00e0ria, sigui quina sigui la via utilitzada, \u00e9s antidemocr\u00e0tica i inconstitucional.<\/p>\n

Aix\u00ed que l’obligaci\u00f3 de tot federalista \u00e9s promoure la uni\u00f3 en la diversitat, per\u00f2 quan aix\u00f2 no \u00e9s possible, tamb\u00e9 assumeix el deure i el dret a promoure la secessi\u00f3 o independ\u00e8ncia, encara que sigui l’\u00faltima opci\u00f3, quan totes les altres han resultat ermes o impossibles.\u00a0L’autodeterminaci\u00f3 en el seu sentit federal es fonamenta en la consulta democr\u00e0tica i pluralista, s’orienta cap a la uni\u00f3 de pobles lliures i accepta la possibilitat de la independ\u00e8ncia o secessi\u00f3 quan no hi ha altra sortida democr\u00e0tica.\u00a0El catalanisme, en l’hora actual, est\u00e0 assumint de forma preponderant l’opci\u00f3 per la independ\u00e8ncia de Catalunya i la seva separaci\u00f3 de l’Estat espanyol.\u00a0Durant d\u00e8cades s’han defensat de forma majorit\u00e0ria les opcions autonomista i federalista dins de l’Estat espanyol, per\u00f2 el tancament i intoler\u00e0ncia del nacionalisme espanyol ha deixat sense futur ni credibilitat aquestes tradicions pactistes del catalanisme.\u00a0Nom\u00e9s una rectificaci\u00f3 radical i profunda en els plantejaments del nacionalisme espanyol podria canviar les coses i reobrir un escenari d’entesa i conc\u00f2rdia federal.\u00a0No sembla que aix\u00f2 passi.\u00a0En aquest cas la ruptura es fa inevitable i a la naci\u00f3 catalana, sempre oberta a l’acord i conviv\u00e8ncia amb els altres pobles hisp\u00e0nics, no li queda m\u00e9s remei que iniciar el seu propi cam\u00ed, navegar pel seu compte, i esperar que la seva voluntat d’autodeterminaci\u00f3 sigui respectada i no ofegada per la for\u00e7a.<\/p>\n

Sinpermiso<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1.\u00a0Del federalisme ut\u00f2pic a l’independentisme cient\u00edfic\u00a0(Quan el l\u00f2gic hauria de ser el contrari) Gaireb\u00e9 cent cinquanta anys en defensa d’una Espanya federal, des del text de Valent\u00ed Almirall,\u00a0Bases per a la Constituci\u00f3 Federal de la Naci\u00f3 Espanyola i per la de l’Estat de Catalunya\u00a0(1868), no han aconseguit instaurar una Federaci\u00f3 democr\u00e0tica de pobles hisp\u00e0nics.\u00a0A Espanya …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[106],"class_list":["post-10110","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-federalisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10110","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10110"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10110\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11221,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10110\/revisions\/11221"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10110"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10110"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10110"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}