{"id":10104,"date":"2013-11-30T11:29:14","date_gmt":"2013-11-30T09:29:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10104"},"modified":"2013-11-30T11:29:14","modified_gmt":"2013-11-30T09:29:15","slug":"andreu-mayayo-mes-que-mai-un-sol-poble","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/andreu-mayayo-mes-que-mai-un-sol-poble\/","title":{"rendered":"Andreu Mayayo: “M\u00e9s que mai un sol poble”"},"content":{"rendered":"

\"Manos-unidas\"<\/a>El restabliment de la Generalitat no va ser fruit de la manifestaci\u00f3 de la Diada del 1977, que a tot estirar li va donar una empenta, sin\u00f3 dels resultats de les eleccions del 15 de juny, en les quals les candidatures que maldaven pel retorn de la instituci\u00f3 i l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un nou Estatut d\u2019Autonomia van sumar el 80% dels vots. El Consell General de Catalunya aprovat pel govern, mesos abans, va quedar en paper mullat i el president Adolfo Su\u00e1rez<\/strong> va passar p\u00e0gina negociant el restabliment de la Generalitat, aix\u00f2 s\u00ed, presidida per Josep Tarradellas<\/strong>. La manifestaci\u00f3 de la Diada del 2012 va ser tamb\u00e9 molt important, per\u00f2 all\u00f2 realment transcendent eren els resultats de les eleccions del 25 de Novembre. Sense una majoria excepcional, com la reclamava el mateix president Mas, la travessia cap a \u00cdtaca era una quimera.<\/p>\n

El pinyol convergent va confondre els desitjos amb la realitat. L\u2019error meton\u00edmic (prendre la part pel tot) havia bandejat la realitat d\u2019una Catalunya d\u2019identitats nacionals m\u00faltiples i compartides colpejada brutalment per la recessi\u00f3 econ\u00f2mica, l\u2019estafa dels bancs i caixes, l\u2019augment de la desocupaci\u00f3 i la precarietat laboral, la retallada i la privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics… En els dos anys de govern de CiU, els carrers i les places de Catalunya s\u2019havien omplert tamb\u00e9 de centenars de milers de manifestants \u2013com el mateix 14 de novembre, al bell mig de la campanya electoral, a la vaga general convocada pels sindicats europeus\u2013 contra un govern que, fins i tot, alli\u00e7onava el govern espanyol del cam\u00ed a seguir de les retallades. Tanmateix, no hi ha projecte nacional sense projecte social, encara que el nacionalisme interclassista tot sovint amaga el cap sota l\u2019ala com l\u2019estru\u00e7. Molts dels manifestants de la Diada desitjaven la independ\u00e8ncia per\u00f2 tamb\u00e9 estirar les orelles a uns governants mesells dels poders econ\u00f2mics i financers i insensibles als estralls de la crisi entre els sectors populars i unes classes mitjanes espantades per la reculada.<\/p>\n

El president Mas<\/strong>, enlluernat per la sorra paradis\u00edaca d\u2019\u00cdtaca, no va entendre el missatge dels manifestants que alertaven respecte una plenitud nacional que s\u2019havia d\u2019omplir, priorit\u00e0riament, de regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica, de transpar\u00e8ncia i d\u2019assumpci\u00f3 de responsabilitats individuals i col\u00b7lectives (de partit). No n\u2019hi havia prou amb lloar les excel\u00b7l\u00e8ncies de l\u2019estat propi si, al mateix temps, no es feia net dins d\u2019una federaci\u00f3 esquitxada per la corrupci\u00f3 pol\u00edtica i amb un pila de c\u00e0rrecs electes i de partit imputats. Aix\u00ed mateix, mancava una autocr\u00edtica, profunda i sense embuts, sobre el funcionament de les nostres institucions i de la nostra capacitat de gesti\u00f3. Conv\u00e9 tenir present que la desafecci\u00f3 per la pol\u00edtica i la r\u00e0bia contra els pol\u00edtics pavimenta l\u2019autopista al populisme i el fanatisme.<\/p>\n

Ara i aqu\u00ed, el sobiranisme de l\u2019estat-naci\u00f3 \u00e9s un anacronisme, a banda de poc desitjable. Tot all\u00f2 d\u2019important que afecta les nostres vides es decideix en uns marcs internacionals, cada cop m\u00e9s amplis i cada cop menys democr\u00e0tics, \u00e9s a dir, amb poca capacitat d\u2019intervenci\u00f3, fiscalitzaci\u00f3 i participaci\u00f3 dels ciutadans. La sobirania no la tenim, ni la tindrem, ni Catalunya, ni Espanya, ni Fran\u00e7a. Ulrich Bech<\/strong> afirma que en l\u2019actualitat la sobirania, entesa com la capacitat de modificar l\u2019estat de coses presents, nom\u00e9s la podem exercir en el marc de la Uni\u00f3 Europea. D\u2019aqu\u00ed, conclou el reconegut soci\u00f2leg alemany, la necessitat de desempallegar-se el m\u00e9s aviat possible dels paradigmes sobiranistes dels estats-naci\u00f3 europeus per avan\u00e7ar en la construcci\u00f3 pol\u00edtica i democr\u00e0tica de les institucions europees.<\/p>\n

La hist\u00f2ria ens alli\u00e7ona que qualsevol projecte del catalanisme pol\u00edtic no es pot fer sense Europa, contra Espanya i, sobretot, fracturant la societat catalana. L\u2019any 1977 ten\u00edem a favor el vent europeu, hav\u00edem sabut teixir complicitats entre les forces pol\u00edtiques democr\u00e0tiques espanyoles (com l\u2019any 1931 al Pacte de Sant Sebasti\u00e0 amb els republicans i socialistes), hav\u00edem guanyat les eleccions generals (per golejada al Senat amb l\u2019Entesa dels Catalans) i la pancarta de la manifestaci\u00f3 de la Diada pregonava: \u00abM\u00e9s que mai un sol poble\u00bb. Avui els vents de la Uni\u00f3 Europea no s\u00f3n favorables a la secessi\u00f3 (com\u00a0 reconeix el mateix president Mas), l\u2019Estat espanyol no posar\u00e0 les coses f\u00e0cils, els diputats independentistes queden ben lluny dels dos ter\u00e7os de l\u2019actual Parlament (la majoria que ens v\u00e0rem autoexigir per a reformar el nostre Estatut) i un refer\u00e8ndum de car\u00e0cter identitari pot acabar fracturant la nostra societat.<\/p>\n

El que avui gaudeix d\u2019una majoria ben \u00e0mplia al Parlament i la societat \u00e9s el dret a decidir el nostre futur col\u00b7lectiu. Caldria, per tant, defugir les temptacions a favor de les declaracions unilaterals d\u2019independ\u00e8ncia o del que sigui sobre tot all\u00f2 que li correspon decidir de manera directa i intransferible al conjunt de ciutadans i de ciutadanes de Catalunya en un refer\u00e8ndum clar i catal\u00e0, legal (per descomptat), vinculant (no de costellada) i a partir de majories qualificades. En aquest sentit, hem de rebutjar, per sentit com\u00fa i ra\u00f3 democr\u00e0tica, el comprom\u00eds d\u2019Oriol Junqueras<\/strong> de proclamar la independ\u00e8ncia si ERC obt\u00e9 68 diputats. A hores d\u2019ara \u00e9s necess\u00e0ria una alian\u00e7a entre independentistes i federalistes, per aconseguir complicitats a Europa i a la resta d\u2019Espanya, majories electorals inequ\u00edvoques i, sobretot, cohesi\u00f3 social. I defugir, sisplau, de l\u2019ombra allargada del 1714, la qual de cap manera pot determinar l\u2019agenda pol\u00edtica del present. I posant-nos a celebrar, i no tan sols commemorar, vindiquem sobretot el proper any el centenari de la Mancomunitat bo i emmirallant-nos en la seva obra de govern ben feta.<\/p>\n

Extracte de l\u2019article\u00a0L\u2019error meton\u00edmic i l\u2019error metaf\u00f2ric<\/a><\/em>, publicat per Andreu Mayayo a la revista del Centre d\u2019Estudis Jordi Pujol.<\/p>\n

ElDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El restabliment de la Generalitat no va ser fruit de la manifestaci\u00f3 de la Diada del 1977, que a tot estirar li va donar una empenta, sin\u00f3 dels resultats de les eleccions del 15 de juny, en les quals les candidatures que maldaven pel retorn de la instituci\u00f3 i l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un nou Estatut d\u2019Autonomia van …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[187],"class_list":["post-10104","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10104","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10104"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10104\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10105,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10104\/revisions\/10105"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10104"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10104"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10104"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}