{"id":10092,"date":"2013-11-28T13:17:45","date_gmt":"2013-11-28T11:17:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10092"},"modified":"2013-11-28T13:18:17","modified_gmt":"2013-11-28T11:18:17","slug":"unai-sordo-us-explico-per-que-lesquerra-anti-europea-sequivoca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/unai-sordo-us-explico-per-que-lesquerra-anti-europea-sequivoca\/","title":{"rendered":"Unai Sordo: Us explico per qu\u00e8 l’esquerra anti-europea s’equivoca"},"content":{"rendered":"

\"alternative-deutschland\"<\/a>El fil\u00f2sof alemany\u00a0J\u00fcrgen Habermas<\/i><\/a>\u00a0ha elaborat\u00a0una reflexi\u00f3-assaig<\/a>\u00a0sobre posici\u00f3 de l’esquerra europea respecte al proc\u00e9s de construcci\u00f3 pol\u00edtica de la Uni\u00f3.\u00a0Forja la seva opini\u00f3 com a resposta a un altre assaig del soci\u00f2leg\u00a0Wolfgang Streeck<\/i><\/a>.\u00a0L’interessant encreuament d’opinions, \u00e9s \u00fatil per analitzar l’actual situaci\u00f3 de crisi social, econ\u00f2mica, pol\u00edtica i perqu\u00e8 no, sindical.\u00a0Vaig a fer un petit relat d’algunes q\u00fcestions que apareixen en l’assaig, o almenys del que jo he ent\u00e8s (segur que amb errors interpretatius) i que tenen especial rellev\u00e0ncia en el context actual.<\/p>\n

En l’apartat de les coincid\u00e8ncies d’ambd\u00f3s\u00a0“mosqueters dial\u00e8ctics”<\/i>\u00a0apareix una descripci\u00f3 de la crisi de 2008 que conclou en una asseveraci\u00f3 molt ajustada:<\/p>\n

La narraci\u00f3 de la crisi situa com a central un proc\u00e9s d’interacci\u00f3 que ha estat bruscament modificat i en la qual participen tres actors.<\/p>\n

Els tres actors serien\u00a0la ciutadania, l’economia<\/i>\u00a0(presa com els agents econ\u00f2mics preponderants, especialment el financer) i\u00a0l’Estat\u00a0<\/i>(que a alguns efectes crec que podria equiparar-se a les institucions i organitzacions de representaci\u00f3 democr\u00e0tica de la ciutadania).<\/p>\n

La brusca modificaci\u00f3 que s’ha posat de manifest amb l’esclat de la crisi \u00e9s la submissi\u00f3 de\u00a0l’Estat<\/i>\u00a0(representaci\u00f3 democr\u00e0tica) a\u00a0l’economia.<\/i>\u00a0Si aquest\u00a0Estat<\/i>\u00a0havia estat legitimat com un element frontissa per conciliar l’inter\u00e8s de\u00a0l’economia<\/i>\u00a0de valorar el seu capital, amb l’inter\u00e8s de la\u00a0ciutadania<\/i>\u00a0de donar satisfacci\u00f3 als seus interessos, la ruptura d’aquesta frontissa comporta una den\u00fancia de la\u00a0ciutadania<\/i>\u00a0d’aquest\u00a0estat,<\/i>\u00a0que deslegitima (i amb ell tot l’aparell de representativitat).<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha una interessant refer\u00e8ncia a la mutaci\u00f3 que habilita la submissi\u00f3 assenyalada, en un context de creixent desigualtat i toler\u00e0ncia a la mateixa en la gestaci\u00f3 pr\u00e8via a la crisi.\u00a0El canvi de\u00a0l’estat fiscal per l’estat deutor.<\/i>\u00a0\u00c9s a dir, l’estat democr\u00e0tic governat per ciutadans i que pren en base als seus interessos, decisions de regulaci\u00f3, recaptaci\u00f3 i despesa, \u00e9s substitu\u00eft, primer parcialment i despr\u00e9s\u00a0de facto,<\/i>\u00a0per un estat que dep\u00e8n dels seus creditors.\u00a0I l\u00f2gicament aquests tamb\u00e9 imposen els seus interessos a l’hora de decidir sobre regulacions, recaptaci\u00f3 i despesa.<\/p>\n

En un primer model les altes taxes d’ocupaci\u00f3, els sistemes redistributius, els serveis de ciutadania i la provisi\u00f3 front a conting\u00e8ncies com l’atur, la malaltia, la vellesa, etc.\u00a0tenien un gran predicament i suport popular.\u00a0En el segon en canvi, guanyen les pol\u00edtiques d’austeritat i consolidaci\u00f3 fiscal, les\u00a0regles d’or<\/i>\u00a0pressupost\u00e0ries o els mateixos rescats bancaris, que fan prevaler els interessos dels creditors per al cobrament del seu deute.<\/p>\n

Aquest panorama f\u00e0cilment equiparable amb la situaci\u00f3 actual en els pa\u00efsos endeutats d’Europa, aquesta\u00a0autonomitzaci\u00f3<\/i>\u00a0del poder econ\u00f2mic corporatiu davant del pol\u00edtic democr\u00e0tic, a la calor de l’aplicaci\u00f3 neoliberal, planteja dues opcions des de l’esquerra per fer-hi front.<\/p>\n

Una seria el que\u00a0Habermas<\/i>\u00a0anomena “l’opci\u00f3 nost\u00e0lgica”,<\/i>\u00a0que suposaria un replegament tendent a desmuntar la construcci\u00f3 europea i renunciar a completar-la.\u00a0Aquesta l\u00ednia la vincula a la timidesa de l’esquerra (de certa esquerra \u00f2bviament) davant les tend\u00e8ncies populistes, nacionalistes o de dretes (o les tres).\u00a0I fa un inquietant paral\u00b7lelisme amb els errors hist\u00f2rics de 1915 que van desembocar en la I Guerra Mundial.<\/p>\n

L’altra seria el mateix plantejament que\u00a0Habermas<\/i>\u00a0fa en l’assaig.\u00a0Parteix de considerar que l’opci\u00f3 nost\u00e0lgica \u00e9s inviable i indesitjable, encara que el seu prop\u00f2sit declarat fos crear institucions per sotmetre els mercats a un control social.\u00a0Les transformacions en una societat planet\u00e0ria altament interdependent han superat a l’\u00e8poca en que els estats nacionals tenien els mercats territorials sota control.<\/p>\n

Segons ell, ni tan sols espais de cooperaci\u00f3 de fragmentacions pol\u00edtiques s\u00f3n \u00fatils davant d’una societat integrada econ\u00f2micament.\u00a0Fracassaran o fracassarien en l’intent de resituar al sector financer, altament autonomitzat i actual director de l’orquestra, en sintonia amb les necessitats, dimensions i funcions que requereix l’economia real.<\/p>\n

Europa seria l’exemple m\u00e9s clar d’aquesta situaci\u00f3, paralitzada davant d’una insuficient construcci\u00f3 pol\u00edtica, tractats inefica\u00e7os i exercicis unilaterals i asim\u00e8trics del poder reial des de l’\u00f2rbita financera a la resta.<\/p>\n

Per contra en la seva proposta, en cas que es pretengui una Uni\u00f3 Europea que funcioni en base a una convenci\u00f3 democr\u00e0tica, es requereix un projecte pol\u00edtic de fons.\u00a0Aix\u00f2 comportaria un nivell de transfer\u00e8ncies econ\u00f2miques i responsabilitats solid\u00e0ries, l\u00f2gicament a trav\u00e9s d’una pol\u00edtica fiscal i pressupost\u00e0ria integrada.\u00a0A m\u00e9s una reforma pol\u00edtica que refaci la relaci\u00f3 entre Parlament, Consell Europeu respecte a la legislaci\u00f3 i una Comissi\u00f3 que realment respongu\u00e9s davant d’aquestes institucions.<\/p>\n

Com a colof\u00f3 \u200b\u200b(o inici?) d’aquest plantejament caldria que els partits i forces europeistes estiguin junts m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres nacionals.\u00a0Davant del continu bloqueig basat en suposats interessos nacionals, un model de conformaci\u00f3 de voluntat pol\u00edtica des d’un parlament que tria les seves majories basant-se en pertinences partid\u00e0ries\u00a0transnacionals.<\/i>\u00a0Basat al seu torn en la construcci\u00f3 d’un\u00a0nosaltres de ciutadans europeus.<\/i><\/p>\n

L’assaig conclou amb una s\u00e8rie de realitats que poden donar lloc a arguments a favor o en contra d’aquesta uni\u00f3 pol\u00edtica europea.\u00a0Pel seu inter\u00e8s amb la realitat d’Euskadi o Espanya, mereix atenci\u00f3 especial algun d’ells.<\/p>\n

D’una banda la fr\u00e0gil integraci\u00f3 social d’Estats que ja ara s\u00f3n estats-naci\u00f3 discutits i q\u00fcestionats. Plurinacionalitat conflictiva en definitiva.<\/p>\n

Relacionat parcialment amb aix\u00f2, el risc d’un model unitari i jacob\u00ed que marginalitzi la varietat cultural europea.<\/p>\n

De fons la possibilitat d’un model d’assimilaci\u00f3 de les cultures econ\u00f2miques del nord al sud que comportarien una homogene\u00eftzaci\u00f3 social.<\/p>\n

Tot aix\u00f2, expressat com a arguments d’impossibilitat i de indesitjabilitat per a l’aprofundiment pol\u00edtic europeu per part\u00a0Streek,<\/i>\u00a0compta amb les seves r\u00e8pliques per part\u00a0d’Habermas.<\/i>\u00a0B\u00e0sicament es podrien sintetitzar en aquests punts:<\/p>\n

En primer lloc la homogene\u00eftzaci\u00f3 de cultures i la imposici\u00f3 d’un model econ\u00f2mic s’estan donant ja.\u00a0I en lloc de fer-se a trav\u00e9s de processos de decisi\u00f3 democr\u00e0tic es d\u00f3na per processos conseq\u00fc\u00e8ncia de decisions de\u00a0“mercat”.<\/i>\u00a0Les pr\u00f2pies regles de la consolidaci\u00f3 fiscal, la\u00a0constitucionalitzaci\u00f3<\/i>\u00a0del l\u00edmit de d\u00e8ficit, o la tutela tecnocr\u00e0tica sobre la condicionalitat dels rescats no serien una cosa molt diferent.\u00a0Les mateixes regles per a tothom, alhora, i al marge de realitats econ\u00f2miques o d’interessos de conjuntura c\u00edclica.<\/p>\n

Respecte a les q\u00fcestions sobre plurinacionalitats sense resoldre o nous models jacobins que dilueixin fets nacionals m\u00e9s o menys consolidats,\u00a0Habermas<\/i>\u00a0fa una reflexi\u00f3 coneguda per\u00f2 interessant per refor\u00e7ar la posici\u00f3\u00a0pro-federalista<\/i>\u00a0dels estats respecte a Europa i de les estructures nacionals\u00a0intra-estatals<\/i>\u00a0respecte als estats.<\/p>\n

No \u00e9s cert que un model d’estat democr\u00e0tic amb voluntat igualit\u00e0ria nom\u00e9s sigui realitzable des de la base de pertinen\u00e7a nacional.\u00a0De fet la solidaritat actual (ara q\u00fcestionada) ja es d\u00f3na en els pa\u00efsos en funci\u00f3 de la construcci\u00f3 jur\u00eddica de la ciutadania.\u00a0Solidaritat entre estranys, arriba a dir.\u00a0No necess\u00e0riament entre nacionalment homogenis, caldria afegir.\u00a0La marginalitzaci\u00f3 o no de cultures minorit\u00e0ries dependria d’un altre debat sobre drets culturals i no de la realitzaci\u00f3 d’una integraci\u00f3 pol\u00edtica supranacional.<\/p>\n

D’altra banda apareixen dos aspectes que l’esquerra pol\u00edtica i social no pot oblidar:<\/p>\n

El primer.\u00a0La sobirania nacional pot estar formalment sancionada, per\u00f2 \u00e9s \u00f2bvia la reducci\u00f3 de la sobirania popular.\u00a0De fet gran part de la desafecci\u00f3 ciutadana a la\u00a0pol\u00edtica,<\/i>\u00a0el frac\u00e0s de la\u00a0pol\u00edtica,<\/i>\u00a0fins i tot gran part de la ra\u00f3 de fons del ressorgiment de processos\u00a0pro-segregadors<\/i>\u00a0aparentment vinculats al fet nacional, potser estiguin motivats molt m\u00e9s per la percepci\u00f3 d’aquesta falla en la sobirania popular.<\/p>\n

El segon.\u00a0La pressi\u00f3 dels poders financers sobre els marges d’actuaci\u00f3 dels estats pol\u00edticament fragmentats de la perif\u00e8ria, es percep com l’actuaci\u00f3 hegem\u00f2nica de pa\u00efsos deutors centrals.\u00a0Aix\u00f2 trasllada un gui\u00f3 dial\u00e8ctic deutors-creditors s\u00ed, per\u00f2 amb actors pol\u00edtics que interpreten aquest gui\u00f3: pobles, estats, pa\u00efsos, governs.\u00a0Aix\u00f2 t\u00e9 un potencial demag\u00f2gic immens.\u00a0Desvia a disputes nacionals, el que haurien de ser antagonismes de classe i consolida la contradicci\u00f3 nacional davant la contradicci\u00f3 social.<\/p>\n

Per finalitzar i sobre l’exercici jacob\u00ed d’un poder central europeu,\u00a0Habermas<\/i>\u00a0fa una proposta basada en una legitimaci\u00f3 del nou espai pol\u00edtic a trav\u00e9s d’un sistema de decisi\u00f3 ciutadana basada en la seva doble condici\u00f3 de ciutadans europeus i dels diversos estats membres.\u00a0Una mena de doble inst\u00e0ncia en les decisions.\u00a0Per cert com s’inseriria en aquest esquema la definici\u00f3 dels nous estatus pol\u00edtics en alguns pa\u00efsos de la Uni\u00f3 com B\u00e8lgica o Espanya?<\/p>\n

Acaba el seu treball pronosticant un \u00e8xit electoral de la candidatura anti-europea a Alemanya\u00a0“Alternativa per a Alemanya”<\/i>\u00a0que empenyeria a una\u00a0“grand\u00edssima”<\/i>\u00a0coalici\u00f3 electoral en sentit contrari.\u00a0No oblidem que en algunes enquestes pr\u00e8vies, un de cada quatre alemanys d’entre 40 i 49 anys valorava votar un partit que estigui a favor de la sortida d’Alemanya de l’euro.<\/p>\n

“Alternative f\u00fcr Deutschland”<\/i>\u00a0no va arribar al\u00a0Bundestag<\/i>\u00a0per un grapat de vots.\u00a0La\u00a0“grand\u00edssima coalici\u00f3”<\/i>\u00a0es va quedar en\u00a0gran<\/i>\u00a0amb la CDU i l’SPD.\u00a0Veurem per qu\u00e8.<\/p>\n

En el muro con Unai<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El fil\u00f2sof alemany\u00a0J\u00fcrgen Habermas\u00a0ha elaborat\u00a0una reflexi\u00f3-assaig\u00a0sobre posici\u00f3 de l’esquerra europea respecte al proc\u00e9s de construcci\u00f3 pol\u00edtica de la Uni\u00f3.\u00a0Forja la seva opini\u00f3 com a resposta a un altre assaig del soci\u00f2leg\u00a0Wolfgang Streeck.\u00a0L’interessant encreuament d’opinions, \u00e9s \u00fatil per analitzar l’actual situaci\u00f3 de crisi social, econ\u00f2mica, pol\u00edtica i perqu\u00e8 no, sindical.\u00a0Vaig a fer un petit relat d’algunes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-10092","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10092","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10092"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10092\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10095,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10092\/revisions\/10095"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10092"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10092"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10092"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}