{"id":10088,"date":"2013-11-28T12:03:08","date_gmt":"2013-11-28T10:03:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10088"},"modified":"2013-11-28T12:03:08","modified_gmt":"2013-11-28T10:03:08","slug":"entrevista-a-anthony-giddens-on-satura-el-proces-que-inicien-escocia-i-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-anthony-giddens-on-satura-el-proces-que-inicien-escocia-i-catalunya\/","title":{"rendered":"Entrevista a Anthony Giddens: &#8220;On s&#8217;atura el proc\u00e9s que inicien Esc\u00f2cia i Catalunya?&#8221;"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10089\" rel=\"attachment wp-att-10089\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10089\" alt=\"giddens\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/giddens-300x180.jpg\" width=\"300\" height=\"180\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/giddens-300x180.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/giddens.jpg 460w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Escriure \u00e9s preveure, deia Paul Val\u00e9ry. Durant el 2005, <strong>Anthony Giddens<\/strong> es declarava un previsor astorat: &#8220;Temo una caiguda de l&#8217;economia europea i un retorn del nacionalisme&#8221;, escrivia.\u00a0<strong>Giddens<\/strong>, prestigi\u00f3s soci\u00f2leg brit\u00e0nic i inspirador intel\u00b7lectual de la tercera via, donava suport sense manies aleshores a la reforma de l&#8217;Estat del benestar per combatre la dol\u00e7a decad\u00e8ncia europea.\u00a0Les reformes no van arribar, el que va venir va ser una crisi no tan dol\u00e7a.\u00a0Paral\u00b7lelament, la socialdemocr\u00e0cia es va ficar en un embolic formidable, per\u00f2 -paradoxes de la hist\u00f2ria- aquesta crisi ha portat de la m\u00e0 una allau reformista, fins al punt que &#8220;el lloat model social europeu corre perill&#8221;, apunta.\u00a0<strong>Giddens<\/strong> reflexiona sobre un continent que treu el cap a un llarg estancament, atacat pels populistes, espiat pels seus aliats, insegur de si mateix, m\u00e9s alemany que mai.\u00a0I no evita els bassals: analitza les pretensions independentistes al seu pa\u00eds i a Espanya com &#8220;una altra conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi&#8221; i no amaga les seves cr\u00edtiques a un debat &#8220;en general poc adult, en el qual falta reflexi\u00f3 i sobren emocions&#8221;.\u00a0&#8220;Sento dir aix\u00f2 a escocesos i catalans, per\u00f2 \u00e9s imprescindible fer-se una pregunta sobre les pretensions secessionistes: On s&#8217;atura aquest proc\u00e9s?&#8221;<\/p>\n<p>El mite fundacional d&#8217;Europa \u00e9s &#8220;la llavor d&#8217;una idea m\u00e9s \u00e0mplia&#8221;, en paraules del mort <strong>Tony Judt<\/strong>.\u00a0Per\u00f2 <strong>Giddens<\/strong> (Londres, 1938), en una xerrada amb aquest diari, detecta un moviment pendular en sentit contrari.\u00a0Especialment al Regne Unit: &#8220;El meu pa\u00eds demostra una vegada m\u00e9s que \u00e9s un cas a part.\u00a0Als problemes no respon amb un refer\u00e8ndum, sin\u00f3 amb dos: l&#8217;escoc\u00e8s i l&#8217;europeu.\u00a0Aix\u00f2 ens converteix en un perill per a l&#8217;estabilitat, davant la perspectiva que Esc\u00f2cia surti del Regne Unit i el Regne Unit d&#8217;Europa.\u00a0Passi el que passi, el pa\u00eds ha de repensar la seva identitat&#8221;.<\/p>\n<p>&#8220;El m\u00e9s preocupant&#8221;, segons la seva opini\u00f3, &#8220;\u00e9s que els brit\u00e0nics s&#8217;enfronten a decisions tan importants sense un debat seri\u00f3s&#8221;.\u00a0&#8220;Si una majoria reflexiona sobre aquests temes i, amb totes les dades sobre la taula, si els brit\u00e0nics decidim anar-nos de la UE, o els escocesos decideixen separar-se, llavors no hi ha m\u00e9s a parlar: en tenen tot el dret. Crec que el Regne Unit pot sobreviure sense la UE, i Esc\u00f2cia sense el Regne Unit.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 crec que no hem pensat prou en les conseq\u00fc\u00e8ncies&#8221;.<\/p>\n<p><strong>Giddens<\/strong> no veu paral\u00b7lelismes entre Esc\u00f2cia i Catalunya: &#8220;\u00c9s molt m\u00e9s que aix\u00f2: hi ha una connexi\u00f3 directa. Primer, perqu\u00e8 no hi ha m\u00e9s que veure els continus contactes entre els nacionalismes catal\u00e0 i escoc\u00e8s.\u00a0I segon, perqu\u00e8 Espanya pot arribar a vetar l&#8217;acc\u00e9s d&#8217;Esc\u00f2cia a la UE &#8220;(i viceversa, Londres pot vetar l&#8217;entrada de Catalunya).\u00a0&#8220;Estic fermament a favor de les nacions cosmopolites, en qu\u00e8 la gent \u00e9s capa\u00e7 de viure al costat d&#8217;alg\u00fa que pensa i sent de manera diferent&#8221;, es confessa.\u00a0&#8220;Per\u00f2 no faci gaire cas&#8221;, ironitza, &#8220;al cap i a la fi s\u00f3c brit\u00e0nic i un europeista entusiasta, una cosa aparentment incompatible&#8221;.<\/p>\n<p>La crisi ha fet aflorar dram\u00e0ticament els problemes que es venien incubant des de fa temps.\u00a0Els nacionalismes en s\u00f3n nom\u00e9s un.\u00a0Als seus 75 anys i amb 35 llibres a l&#8217;esquena, <strong>Giddens<\/strong> va presentar dilluns a Brussel\u00b7les -de la m\u00e0 del Lisbon\u00a0<em>Council- Un continent turbulent i poder\u00f3s,<\/em>\u00a0un assaig sobre Europa amb una idea for\u00e7a: en els propers sis mesos es juga la batalla per la Uni\u00f3, i la clau no est\u00e0 en els dos quil\u00f2metres quadrats escassos que ocupen les institucions a Brussel\u00b7les i Estrasburg: &#8220;El partit es juga a Berl\u00edn&#8221;.<\/p>\n<p>&#8220;L&#8217;euro ha fet la UE molt m\u00e9s interdependent que abans.\u00a0Alhora, aix\u00f2 s&#8217;ha fet d&#8217;una forma obtusa, explosiva i en molts aspectes irresponsable.\u00a0Amb les noves mesures de disciplina fiscal ens estan parlant de coordinaci\u00f3 econ\u00f2mica, per\u00f2 no d&#8217;integraci\u00f3: la UE ha anat molt lluny, sempre sota el comandament d&#8217;Alemanya, per\u00f2 sense la imprescindible integraci\u00f3 pol\u00edtica, i amb els conseg\u00fcents problemes de legitimitat democr\u00e0tica.\u00a0\u00c9s urgent un nou salt pol\u00edtic.\u00a0El nou Govern alemany ser\u00e0 crucial&#8221;.<\/p>\n<p>&#8220;Merkel ha fet una bona feina mantenint unit l&#8217;euro, el que no era gens f\u00e0cil.\u00a0S&#8217;obre una nova etapa: el lideratge alemany no pot ser el mateix que fins ara: la fractura Nord-Sud, creditors-deutors, no pot agreujar-se, perqu\u00e8 \u00e9s el brou de cultiu que faria emergir els populismes. Necessitem una Alemanya que reconegui que \u00e9s vulnerable al que passi a Europa&#8221;.<\/p>\n<p>Fa 10 anys, Alemanya era el malalt del continent.\u00a0&#8220;No s&#8217;adona Berl\u00edn que, amb la crisi europea, pot tornar a emmalaltir?&#8221;.\u00a0&#8220;La UE necessita m\u00e9s canvis: el Sud fa reformes estructurals, per\u00f2 s&#8217;han de fer tamb\u00e9 al Nord.\u00a0La defensa de l&#8217;euro requereix m\u00e9s una uni\u00f3 banc\u00e0ria en condicions i transfer\u00e8ncia de poder fiscal al centre, a canvi hi ha d&#8217;haver alguna forma de mutualitzaci\u00f3, de compartir responsabilitats entre creditors i deutors.\u00a0Alemanya ha de despertar i adonar-se abans que torni el perill&#8221;.<\/p>\n<p><strong>Giddens<\/strong>, a m\u00e9s de pare de la tercera via, \u00e9s fill d&#8217;un treballador del metro londinenc.\u00a0Podria avui el fill d&#8217;un treballador del metro de Sevilla esdevenir lord Giddens?\u00a0L&#8217;entrevistat es remou a la cadira i rebutja la pregunta: &#8220;\u00c9s inacceptable per a un soci\u00f2leg, les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques s\u00f3n molt diferents&#8221;.\u00a0Quina responsabilitat t\u00e9 la tercera via en la crisi de la socialdemocr\u00e0cia?\u00a0Aqu\u00ed <strong>Giddens<\/strong>, amable, simp\u00e0tic i amb la frescor anal\u00edtica de sempre, torna a mostrar-se inc\u00f2mode, per\u00f2 dispara: &#8220;La causa de la crisi \u00e9s aquesta nova forma de capitalisme financer que es va incubar durant d\u00e8cades.\u00a0La socialdemocr\u00e0cia va poder contribuir a la desregulaci\u00f3, per\u00f2 ara t\u00e9 la responsabilitat de transformar-se: ha de recuperar el control dels mercats.\u00a0I a escala europea ha d&#8217;enfrontar-se a un altre canvi: substituir l&#8217;Estat del benestar per un Estat d&#8217;inversi\u00f3 social.\u00a0En un continent amb gaireb\u00e9 30 milions d&#8217;aturats, cal veure on es pot crear ocupaci\u00f3, i per a aix\u00f2 s&#8217;ha de recuperar base industrial, a m\u00e9s, queda per fer la reflexi\u00f3 de quanta cohesi\u00f3 social podem pagar en termes de competitivitat global, i plantejar-se com pot canviar la resposta tot el que est\u00e0 relacionat amb la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica&#8221;.<\/p>\n<p>Entrevista de Claudi P\u00e9rez per a\u00a0<a href=\"http:\/\/politica.elpais.com\/politica\/2013\/11\/27\/actualidad\/1385585804_493755.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Escriure \u00e9s preveure, deia Paul Val\u00e9ry. Durant el 2005, Anthony Giddens es declarava un previsor astorat: &#8220;Temo una caiguda de l&#8217;economia europea i un retorn del nacionalisme&#8221;, escrivia.\u00a0Giddens, prestigi\u00f3s soci\u00f2leg brit\u00e0nic i inspirador intel\u00b7lectual de la tercera via, donava suport sense manies aleshores a la reforma de l&#8217;Estat del benestar per combatre la dol\u00e7a decad\u00e8ncia &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[],"class_list":["post-10088","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10088","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10088"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10088\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10090,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10088\/revisions\/10090"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10088"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10088"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10088"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}