{"id":10062,"date":"2013-11-27T10:17:24","date_gmt":"2013-11-27T08:17:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10062"},"modified":"2013-11-27T12:35:31","modified_gmt":"2013-11-27T10:35:31","slug":"anne-rodier-i-adrien-tricornot-el-treball-sense-el-creixement","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/anne-rodier-i-adrien-tricornot-el-treball-sense-el-creixement\/","title":{"rendered":"Anne Rodier i Adrien Tricornot: El treball sense el creixement"},"content":{"rendered":"

\"atur\"<\/a>\u201cSi Fran\u00e7a arrib\u00e9s un dia al llindar dels 500.000 aturats, seria la revoluci\u00f3”,<\/i> va declarar el 1967, el primer ministre, Georges Pompidou<\/b>. El creixement era llavors del 4,9% del producte interior brut. El 1993, amb un -0,7% del PIB i m\u00e9s de 3 milions de desocupats, el president Fran\u00e7ois Mitterrand<\/b> va afirmar “contra la desocupaci\u00f3, ho hem provat tot.”<\/i><\/p>\n

Aix\u00f2 no va impedir que el seu successor socialista Fran\u00e7ois Hollande<\/b> li prengu\u00e9s la paraula en contra per dir que no, “que no s’ha intentat tot\u201d<\/i>. I aix\u00ed ha anunciat durant l’estiu del 2013 una propera inversi\u00f3 de la corba d\u2019atur, tot i la previsi\u00f3 de creixement entre el 0,1% i el 0,2%. En altres paraules, estima possible la creaci\u00f3 de llocs de treball en abs\u00e8ncia de creixement.<\/p>\n

No \u00e9s f\u00e0cil.\u00a0 Donat que una comparaci\u00f3 de llarga durada sobre el creixement del PIB i la desocupaci\u00f3 certifica el vincle entre aquests dos indicadors claus. Del 2000 al 2010, el creixement del PIB \u00e9s, de mitjana, d\u20191,5 % i la\u00a0 desocupaci\u00f3 fa de mitjana un 8,5%. Del 2010 al 2011, vam passar a un creixement del 0,5% i del 9,5% de desocupaci\u00f3: hi ha doncs causalitat. No obstant aix\u00f2, si el creixement \u00e9s, sens dubte, una condici\u00f3 per a la millora de l’ocupaci\u00f3, altres factors hi intervenen i expliquen les difer\u00e8ncies existents entre els pa\u00efsos i en el temps.<\/p>\n

Gr\u00e0fic de la taxa del creixement comparat amb el PIB<\/a><\/p>\n

“Si l’enlla\u00e7 comptable entre el creixement i l’ocupaci\u00f3 continua sent v\u00e0lid, la crisi de 2008 va posar de manifest que aquest vincle no \u00e9s r\u00edgid. La caiguda de l’ocupaci\u00f3 va ser molt modesta en comparaci\u00f3 amb la magnitud de la disminuci\u00f3 del creixement”<\/i>, afirma Yannick L’Horty<\/b>, professor d’Economia a la Universitat de Paris-Est. De fet, en el tercer trimestre del 2013, el saldo de la quantitat de llocs de treball assalariats destru\u00efts en cinc anys va ser de “nom\u00e9s” 300.000 davant dels 500.000 entre 1991 i 1993, en el context d’una crisi menys severa. La tempesta era m\u00e9s forta, i no obstant aix\u00f2, aparentment va tenir menys v\u00edctimes.<\/p>\n

EL TREBALL PARTIT I ATOMITZAT<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, no hi ha hagut cap miracle. Si, des de l’any 2008, el nombre de p\u00e8rdues de llocs de treball ha estat relativament limitat, “s\u00f3n, altres factors com els menors guanys de productivitat o les formes de divisi\u00f3 del treball que han servit com a amortitzadors de la crisi”<\/i>, diu L’Horty<\/b>. Aix\u00f2 es va reflectir en l’augment simultani de l\u2019atur parcial i el treball a temps parcial. Aix\u00f2 representava “gaireb\u00e9 una cinquena part de l’ocupaci\u00f3<\/i> [ 4,5 milions de persones ]\u201d, fins a un punt percentual en dos anys, diu l\u2019Informe \u201cTreball a temps parcial\u201d del Consell econ\u00f2mic, social i ambiental (CESE), que ser\u00e0 publicat el dilluns, 25 de novembre.<\/p>\n

Gr\u00e0fic de l\u2019evoluci\u00f3 del treball a temps parcial a Fran\u00e7a<\/a><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, per mantenir-ne la quantitat, la qualitat de l’ocupaci\u00f3 s’ha degradat. “L’ajust a la crisi, que implica una reducci\u00f3 d’hores, ha donat com a resultat un petit augment en els llindars de treball, especialment en els dels serveis. El nombre de contractes de treball redu\u00efts van creixent amb for\u00e7a”<\/i>, va dir l’economista Fran\u00e7oise Milewski<\/b>, ponent de l’estudi del CESE, a l’Observatori franc\u00e8s de conjuntures econ\u00f2miques.<\/p>\n

Avui, un de cada quatre treballa a temps parcial amb menys de 24 hores setmanals, repartides en cinc dies. Precarietat, que sovint s\u2019instal\u00b7la en el temps. “M\u00e9s de tres quartes parts dels treballadors a temps parcial tenen un contracte fix”,<\/i> diu l’informe.<\/p>\n

Aquests contractes a temps parcial indefinits no poden ser considerats com una font d\u2019ocupaci\u00f3: “Aquest \u00e9s un mitj\u00e0 purament comptable d\u2019expansi\u00f3 de l’ocupaci\u00f3 en una l\u00f2gica del curt termini, <\/i>explica Milewski<\/b>. Redueix la desocupaci\u00f3 en la categoria A, \u00e9s a dir, a temps complet, sense canviar els ingressos totals. Aix\u00ed que no fa res per fomentar el creixement.”<\/i><\/p>\n

Per la desocupaci\u00f3 parcial, els dispositius francesos semblen poc competitius per conv\u00e8ncer i ajudar les petites i mitjanes empreses per mantenir als seus empleats en bones condicions en cas de reducci\u00f3 d\u2019activitat. Al contrari del “kurzarbeit” negociat el 2009 pels sindicats alemanys, o el sistema canadenc que es basa en un senzill formulari de dues p\u00e0gines!<\/p>\n

NEGOCIACI\u00d3 COL\u00b7LECTIVA<\/p>\n

Davant la falta de creixement, no existeix l’elecci\u00f3 entre la destrucci\u00f3 i la degradaci\u00f3 de la feina? No necess\u00e0riament. “En lloc de dir que el creixement tornar\u00e0 i crear\u00e0 llocs de treball, hem de revertir la proposta”<\/i>, suggereix Peter Larrouturou<\/b>, economista i president del col\u00b7lectiu Roosevelt 2012. “El tema fonamental \u00e9s l’enorme augment de la productivitat des de la invenci\u00f3 de la inform\u00e0tica i la democratitzaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 superior”,<\/i> analitza.<\/p>\n

Als Estats Units, la disminuci\u00f3 de la taxa d’atur no satisf\u00e0 plenament la Reserva Federal dels EUA, que nota una caiguda en la taxa d\u2019activitat, que s\u2019ha redu\u00eft al 63,1% de la poblaci\u00f3 en edat de treballar, una p\u00e8rdua de quatre punts des del 2000. Molts aturats, descoratjats, han abandonat i surten de les estad\u00edstiques. El debat sobre un repartiment m\u00e9s just de la m\u00e0 d’obra tamb\u00e9 ha estat recentment rellan\u00e7at per Robert Reich<\/b>, exsecretari de Treball durant el govern de Clinton<\/strong> des del 1992 fins al 1997.<\/p>\n

Tamb\u00e9 a Europa, la jornada completa en la ind\u00fastria ja no \u00e9s el model central. Si es compten tots els petits treballs de menys de deu hores, la setmana laboral mitjana va caure a 30,3 hores de mitjana a Alemanya, d’acord amb l’Oficina Internacional del Treball, en contra de les 35 hores a Fran\u00e7a, on els temps parcials s\u00f3n menys propensos i m\u00e9s llargs.<\/p>\n

Alguns estan considerant un intercanvi negociat i adaptat – per exemple, sobre la durada de la vida – per evitar l’embolic d’atur i de\u00a0 petits treballs per a un nombre creixent de persones. “A Fran\u00e7a, 400 empreses ja han passat a quatre dies usant la llei Robien. Un moviment general vers la setmana de quatre dies que podria crear 1,6 milions de llocs de treball”<\/i>, argumenta Larrouturou<\/b>, qui en va ser l\u2019inspirador. Per\u00f2 reobrir el dossier despr\u00e9s de les lleis Aubry<\/strong> de les 35 hores segueix sent un camp de mines: el tema ha d’articular-se amb la compet\u00e8ncia fiscal i social dins d’Europa, l’organitzaci\u00f3 del treball…<\/p>\n

GRANS TREBALLS I ECOLOGIA<\/p>\n

A m\u00e9s de la reducci\u00f3 del temps de treball, els economistes avancen altres pistes – per millorar l’ocupaci\u00f3 sense el creixement. Les nombroses configuracions geogr\u00e0fiques i altres bloquejos impedeixen la trobada dels ocupadors i demandants d’ocupaci\u00f3. “L’anunci del Govern d’una pol\u00edtica per a la ciutat de Marsella \u00e9s una bona not\u00edcia per al treball, <\/i>afirma L’Horty<\/b>. Aix\u00ed com el projecte del Gran Paris Express que, per extensi\u00f3 de les l\u00ednies de transport\u00a0 posar\u00e0 a disposici\u00f3 determinats llocs de treball”<\/i>, com els que estan a la perif\u00e8ria de l\u2019Illa de Fran\u00e7a.<\/p>\n

“Aquest nou acord podria millorar l’adequaci\u00f3 de l’oferta i la demanda de m\u00e0 d’obra i reduir la desocupaci\u00f3 a llarg termini; representa de 15.000 a 20.000 llocs de treball per a any d\u2019aqu\u00ed al 2025,”<\/i> ha calculat. I aix\u00f2 \u00e9s un mecanisme que no \u00e9s dependent del creixement! “L’aixecament de tots els obstacles locals combinats<\/i> – habitatge, transport, discriminaci\u00f3 – tindria un impacte en l’ocupaci\u00f3 lluny de ser insignificant”<\/i>, diu.<\/p>\n

Per finan\u00e7ar la transici\u00f3 energ\u00e8tica i crear llocs de treball, els mecanismes proposats per al finan\u00e7ament europeu a llarg termini han estat avan\u00e7ats per la Fundaci\u00f3 per a la Naturalesa i l’Home de Nicolas Hulot<\/strong>. Per a aix\u00f2 seria necessari un acord europeu, que ja ha estat esbossat a trav\u00e9s d’iniciatives com ara els projectes dels eurobons (obligacions destinades a finan\u00e7ar projectes d’infraestructura).<\/p>\n

El soci\u00f2leg Dominique Meda<\/b> va m\u00e9s enll\u00e0, i suggereix d\u2019inscriure\u2019s “en un escenari on el creixement no tornar\u00e0” <\/i>i revertir les prioritats per recol\u00b7locar l’ocupaci\u00f3 al seu lloc: “Satisfer les necessitats b\u00e0siques de les poblacions ( … ) amb l’objectiu, no ja d\u2019augmentar la productivitat ( … ) sin\u00f3 de guanyar en la sostenibilitat i la qualitat dels b\u00e9ns i serveis produ\u00efts\u201d. <\/i>Aquesta idea que es desenvolupa en el seu \u00faltim assaig \u201cLa m\u00edstica del creixement\u201d<\/i> (Flammarion, 272 p\u00e0gines, 17 euros) es refereix a les teories de l’economista John Gadrey<\/b>, que va participar en el treball de Joseph Stiglitz<\/b> sobre una altra mesura de la riquesa.<\/p>\n

L’expansi\u00f3 de l’agricultura ecol\u00f2gica, l\u2019a\u00efllament d’edificis, el desenvolupament del transport, seran, segons ell, els creadors de 4 milions de llocs de treball en els propers anys: 150.000 en l’agricultura, 700.000 en energia, 500.000 en el transport i el comer\u00e7, de 1,5 milions en els serveis de “la bona vida” i , finalment , 1 mili\u00f3 restant per la reducci\u00f3 del temps de treball a 32 hores.<\/p>\n

Dol\u00e7a utopia? No del tot. “El creixement es reprendr\u00e0 a Europa el 2014, amb taxes baixes. La urg\u00e8ncia actual \u00e9s evitar que l’atur de llarga durada es converteixi en estructural”<\/i>, adverteix Stefano Scarpetta<\/b>, director del departament d’an\u00e0lisi i d\u2019ocupaci\u00f3 de l’Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic.<\/p>\n

Les pol\u00edtiques proactives per crear llocs de treball permetrien a la vegada compensar la disminuci\u00f3 de la part dels salaris en el valor afegit com\u00fa a Europa i a la resta del m\u00f3n: al llarg del planeta, s’ha passat del 62% del PIB el 1980 al 54% el 2011, segons la Confer\u00e8ncia de les Nacions Unides sobre Comer\u00e7 i Desenvolupament .<\/p>\n

Aquests ingressos salarials i les receptes fiscals i les contribucions socials indu\u00efdes s\u00f3n el que fa falta. Aquest desequilibri es reflecteix tamb\u00e9 en la pressi\u00f3 deflacionista sobre els salaris. M\u00e9s enll\u00e0 del treball, \u00e9s el repartiment del valor creat el problema, drenant la demanda solvent. I la demanda de cr\u00e8dit \u00e9s en una situaci\u00f3 l\u00edmit.<\/p>\n

Le Monde<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cSi Fran\u00e7a arrib\u00e9s un dia al llindar dels 500.000 aturats, seria la revoluci\u00f3”, va declarar el 1967, el primer ministre, Georges Pompidou. El creixement era llavors del 4,9% del producte interior brut. El 1993, amb un -0,7% del PIB i m\u00e9s de 3 milions de desocupats, el president Fran\u00e7ois Mitterrand va afirmar “contra la desocupaci\u00f3, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,16,1],"tags":[47,193,29],"class_list":["post-10062","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-europa","category-general","tag-crisi","tag-economia","tag-esquerra-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10062","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10062"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10062\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10072,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10062\/revisions\/10072"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10062"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10062"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10062"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}