{"id":10059,"date":"2013-11-26T16:29:17","date_gmt":"2013-11-26T14:29:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10059"},"modified":"2013-11-26T16:29:17","modified_gmt":"2013-11-26T14:29:17","slug":"milagros-perez-oliva-la-batalla-de-les-idees","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-la-batalla-de-les-idees\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: La batalla de les idees"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=10060\" rel=\"attachment wp-att-10060\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-10060\" alt=\"reagan_thatcher\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/reagan_thatcher-300x166.jpg\" width=\"300\" height=\"166\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/reagan_thatcher-300x166.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/reagan_thatcher.jpg 630w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Mai abans el fr\u00e0gil Estat de Benestar que hav\u00edem constru\u00eft a Espanya havia sofert una deslegitimaci\u00f3 tan insistent com ara.\u00a0La crisi ha estat l&#8217;excusa, per\u00f2 el desmantellament del p\u00fablic forma part d&#8217;una agenda pol\u00edtica pr\u00e8via, la del neoliberalisme, que va tenir en els governs de <strong>Ronald Reagan<\/strong> i <strong>Margaret Thatcher<\/strong> als seus millors valedors.\u00a0Quan a Anglaterra estan ja de tornada perqu\u00e8 han pogut comprovar el desastre que ha suposat la privatitzaci\u00f3 del transport p\u00fablic o la sanitat, aqu\u00ed estem en el cam\u00ed d&#8217;anada.<\/p>\n<p>L&#8217;ofensiva es concreta en una onada legislativa que debilita les institucions de defensa col\u00b7lectiva, com la legislaci\u00f3 laboral, o de protecci\u00f3 enfront de l&#8217;adversitat, com el sistema de pensions o la sanitat p\u00fablica.\u00a0Aquestes reformes, que en realitat s\u00f3n retrocessos, es justifiquen en base a dues premisses: que l&#8217;actual model \u00e9s insostenibles i que resta competitivitat a l&#8217;economia.<\/p>\n<p>En realitat, aquestes premisses no han estat sotmeses a un veritable debat pol\u00edtic perqu\u00e8 el que es pretenia no era discutir com preservar l&#8217;Estat de benestar, sin\u00f3 justificar la necessitat de retallar.\u00a0Cal recon\u00e8ixer que aquesta estrat\u00e8gia ha tingut \u00e8xit, i no nom\u00e9s perqu\u00e8 la por escampat per la crisi ha disminu\u00eft la capacitat de reacci\u00f3, sin\u00f3 perqu\u00e8 ha trobat el camp ideol\u00f2gic ben adobat.\u00a0Aquest tipus de batalles no es guanyen o es perden quan es vota al Parlament la reforma laboral o de la de les pensions, sin\u00f3 molt abans.\u00a0Potser d\u00e8cades abans, quan es fixen els marcs conceptuals en qu\u00e8 m\u00e9s tard quedar\u00e0 encotillat el debat. I a Espanya, aquests marcs es van establir fa ja temps, de la m\u00e0 d&#8217;unes idees liberalitzadores que, a manera de silenciosos cavalls de Troia, van penetrar en el discurs pol\u00edtic sense trobar gaireb\u00e9 resist\u00e8ncia.<\/p>\n<p>El de les pensions \u00e9s l&#8217;exemple m\u00e9s clar.\u00a0Com \u00e9s possible que el que ha estat sens dubte el major assoliment de la hist\u00f2ria de la humanitat es presenti un dia s\u00ed i un altre tamb\u00e9 en tot tipus d&#8217;informes i not\u00edcies com un problema que amena\u00e7a el nostre futur i el dels nostres fills?\u00a0Em refereixo al fet que en tot just un segle h\u00e0gim aconseguit, almenys en els pa\u00efsos avan\u00e7ats, doblegar l&#8217;esperan\u00e7a mitjana de vida.\u00a0Mai abans s&#8217;havia produ\u00eft un salt tan colossal, per\u00f2 es presenta com una cat\u00e0strofe econ\u00f2mica.<\/p>\n<p>L&#8217;envelliment de la poblaci\u00f3 \u00e9s l&#8217;argument que s&#8217;utilitza per justificar la retallada de les pensions.\u00a0No obstant aix\u00f2, la biologia no determina que els anys que hem guanyat de vida hagin de ser improductius.\u00a0Ni que tots siguin anys de depend\u00e8ncia.\u00a0Diferents estudis han demostrat que la major part de la despesa sanit\u00e0ria i social que fa una persona es concentra en els cinc \u00faltims anys de vida, independentment de l&#8217;edat a la qual mori.\u00a0El problema no \u00e9s que visquem m\u00e9s sin\u00f3 que l&#8217;actual model econ\u00f2mic \u00e9s incapa\u00e7 de generar activitat suficient per absorbir aquest increment de capacitat.\u00a0De fet, ni tan sols \u00e9s capa\u00e7 de garanteix la plena ocupaci\u00f3 a la poblaci\u00f3 en edat de treballar.<\/p>\n<p>Fa vint anys es van utilitzar malastrucs pron\u00f2stics demogr\u00e0fics que alertaven dels catastr\u00f2fics efectes que l&#8217;envelliment i la p\u00e8rdua de poblaci\u00f3 tindrien per al sistema de pensions, la fallida es pronosticava com ineludible just quan els bancs llan\u00e7aven els seus plans privats.\u00a0Tot just uns anys despr\u00e9s, el pa\u00eds importava 4,5 milions de treballadors i la Seguretat Social exhibia un magn\u00edfic super\u00e0vit.<\/p>\n<p>La pir\u00e0mide d&#8217;edat \u00e9s important, no hi ha dubte, per\u00f2 el determinant \u00e9s la capacitat de l&#8217;economia per generar activitat.\u00a0I d&#8217;aix\u00f2 amb prou feines se&#8217;n parla.\u00a0Els efectes de la longevitat dependran que sapiguem crear una economia capa\u00e7 d&#8217;aprofitar aquesta productivitat guanyada.\u00a0Vist aix\u00ed, el debat no hauria de ser com retallem i condemnem a la pobresa cada vegada m\u00e9s gent a edat m\u00e9s primerenca, sin\u00f3 com aprofitem la capacitat productiva guanyada, que \u00e9s una cosa molt diferent.\u00a0Un plantejament d&#8217;aquest tipus portaria a discutir un altre tipus de respostes, per exemple un repartiment diferent del treball, entre les persones i al llarg de la vida.<\/p>\n<p>Ara s&#8217;obre pas la idea que el sistema sanitari p\u00fablic ser\u00e0 insostenible. De moment s&#8217;ha comen\u00e7at per privatitzar una part de la gesti\u00f3, per\u00f2 el seg\u00fcent pas pot ser proposar un sistema de prestacions b\u00e0siques per a tots, a complementar cadasc\u00fa amb una p\u00f2lissa privada.\u00a0Es vestir\u00e0 com una mesura inevitable i a m\u00e9s justa, en la mesura que garantir\u00e0 una cobertura m\u00ednima igual per a tots.\u00a0Per\u00f2 ser\u00e0 el cop de gr\u00e0cia del principal valor d&#8217;un sistema p\u00fablic: l&#8217;equitat.<\/p>\n<p>Si la discussi\u00f3 es redueix als termes econ\u00f2mics, la batalla estar\u00e0 perduda.\u00a0Perqu\u00e8, en quant podem valorar la tranquil\u00b7litat que d\u00f3na saber que si l&#8217;atzar ens depara un c\u00e0ncer, tindrem les millor resposta que la medicina pugui oferir sense tenir en compte la nostra posici\u00f3 social.\u00a0I quin valor monetari donem a la cohesi\u00f3 social que aix\u00f2 proporciona?\u00a0Nom\u00e9s una dada: als EUA, el pa\u00eds que m\u00e9s gasta en sanitat -el 18% del seu PIB- hi ha 40 milions de ciutadans sense cobertura m\u00e8dica, als que ara Obama vol rescatar.\u00a0I el 63% de les fallides econ\u00f2miques familiars s\u00f3n per emerg\u00e8ncies de salut.\u00a0Nosaltres, amb una despesa del 8% del PIB, podem oferir una cobertura tan bona com la de qualsevol pa\u00eds avan\u00e7at i a tota la poblaci\u00f3.\u00a0Llavors no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de diners, sin\u00f3 de model.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2013\/11\/23\/catalunya\/1385241083_811805.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Mai abans el fr\u00e0gil Estat de Benestar que hav\u00edem constru\u00eft a Espanya havia sofert una deslegitimaci\u00f3 tan insistent com ara.\u00a0La crisi ha estat l&#8217;excusa, per\u00f2 el desmantellament del p\u00fablic forma part d&#8217;una agenda pol\u00edtica pr\u00e8via, la del neoliberalisme, que va tenir en els governs de Ronald Reagan i Margaret Thatcher als seus millors valedors.\u00a0Quan a &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10059","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10059","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10059"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10059\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10061,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10059\/revisions\/10061"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10059"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10059"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10059"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}