{"id":10045,"date":"2013-11-25T14:28:04","date_gmt":"2013-11-25T12:28:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10045"},"modified":"2013-11-25T14:29:26","modified_gmt":"2013-11-25T12:29:26","slug":"jordi-marti-del-turisme-a-la-ciutat-turistica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-del-turisme-a-la-ciutat-turistica\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: Del turisme a la ciutat tur\u00edstica"},"content":{"rendered":"

\"turisme\"<\/a>El viatge, la descoberta, con\u00e8ixer altres ciutats, pa\u00efsos i cultures \u00e9s un signe de progr\u00e9s i una activitat pr\u00f2pia de la curiositat humana. Com en tantes altres coses, la globalitzaci\u00f3 ha facilitat i fet cr\u00e9ixer el turisme de manera exponencial. El darrer informe de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial del Turisme ho assenyala amb contund\u00e8ncia: l\u2019any 1950 hi van haver 25 milions de despla\u00e7aments tur\u00edstics al m\u00f3n, 528 milions l\u2019any 1995 i m\u00e9s de 1.000 milions de viatgers es van despla\u00e7ar l\u2019any 2012. El mateix informe assenyala que al 2030 seran m\u00e9s de 1.800 milions de persones els que es mouran d\u2019un lloc a un altre. De tot plegat, avui per avui, Europa se n\u2019end\u00fa m\u00e9s de la meitat. El turisme, inexorablement, \u00e9s una activitat que s\u2019ha convertit en un potent sector econ\u00f2mic amb una immensa capacitat de creixement en el futur. Cal assenyalar, per\u00f2, que la mitjana salarial en el sector tur\u00edstic est\u00e0 per sota de la mitjana general, \u00e9s inferior a la mitjana del sector serveis i ofereix menys estabilitat laboral que altres activitats econ\u00f2miques, segons assenyala l\u2019Institut d\u2019Estudis Tur\u00edstics del Ministeri del ram.<\/p>\n

Si ens fixem en les motivacions que ens porten a moure\u2019ns d\u2019un lloc a l\u2019altre hi veurem una clara evoluci\u00f3. L\u2019actitud del viatger que cerca descobrir mons ignots \u00e9s molt diferent a la del turista contemporani, on el viatge esdev\u00e9 una desconnexi\u00f3 temporal de la rutina laboral, un\u00a0estat de vacances<\/i>. Com assenyala Ives Michaud: \u201cEl turista \u00e9s a la recerca d\u2019un m\u00f3n lleuger, plaent, que no pesi, lliure de l\u2019angoixa i de la seriositat del m\u00f3n real\u201d. Aquesta constataci\u00f3, a la que l\u00f2gicament s\u2019hi podrien trobar nombroses excepcions, \u00e9s el que obliga a les ciutats a preparar-se per esdevenir indrets tur\u00edstics. En l\u2019economia de l\u2019experi\u00e8ncia el que compta \u00e9s satisfer les expectatives del client, i aix\u00f2 obliga a convertir la complexitat de la vida urbana en\u00a0paquets<\/i>\u00a0simples, c\u00f2modes i adaptables al gust del visitant.<\/p>\n

La posici\u00f3 d\u2019una ciutat com Barcelona en relaci\u00f3 al turisme ha de tenir en compte les dues consideracions. La primera \u00e9s que aquest \u00e9s un sector amb molta capacitat de creixement i on la nostra ciutat t\u00e9 un enorme potencial. La segona \u00e9s saber fins on estem disposats a transformar Barcelona per tal d\u2019adaptar-la a les exig\u00e8ncies d\u2019aquest sector. L\u2019exemple ineludible \u00e9s la instal\u00b7laci\u00f3 que va sobrevolar la ciutat, durant massa mesos, del complex Eurovegas d\u2019hotels i casinos. Sense dubte, incrementava l\u2019atractiu tur\u00edstic de Barcelona per\u00f2 el preu al que ho feia era desproporcionat: un atac frontal al model de ciutat. Per molts, el nou Pla d\u2019Usos de Ciutat Vella, aprovat per CiU<\/strong> i el PP<\/strong>, que elimina qualsevol l\u00edmit a la instal\u00b7laci\u00f3 de nous hotels i apartaments tur\u00edstics al cor de la ciutat \u00e9s una altra decisi\u00f3 equivocada que trencar\u00e0 el fr\u00e0gil equilibri de la zona m\u00e9s sensible de Barcelona.<\/p>\n

Fa pocs dies coneix\u00edem la not\u00edcia de la venda de la torre Agbar i la seva transformaci\u00f3 en un hotel de luxe. Es pot esgrimir, com aix\u00ed \u00e9s, que \u00e9s la decisi\u00f3 d\u2019una companyia privada per\u00f2, des d\u2019un punt de vista urb\u00e0, la icona arquitect\u00f2nica de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries \u2013el nou espai de centralitat urbana\u2013 i la porta del 22@ es converteix en el s\u00edmbol d\u2019una Barcelona encarada sense cap timidesa al turisme. Poc temps despr\u00e9s,\u00a0 l\u2019Ajuntament anunciava una gran festa, organitzada per Turisme de Barcelona, per celebrar el cap d\u2019any al passeig de Maria Cristina amb l\u2019objectiu de situar-se en el circuit de les grans ciutats amb iniciatives ic\u00f2niques. Tot plegat succeeix mentre a la nostra ciutat no s\u2019atura el tancament de comer\u00e7os tradicionals que han sucumbit a la pressi\u00f3 d\u2019un mercat que busca la rendibilitat r\u00e0pida que ofereix el turisme barcelon\u00ed.<\/p>\n

Barcelona no pot ni ha de prescindir del turisme, per\u00f2 cap ciutat hauria de centrar la seva estrat\u00e8gia econ\u00f2mica en aquesta activitat. Els costos urbans i socials que comporta s\u00f3n massa alts. S\u2019acumulen massa not\u00edcies com per t\u00e9mer que el Govern municipal ha decidit posar la directa i deixar-se estar de miraments. La crisi i l\u2019atur serveixen de coartada per capgirar l\u2019objectiu: enlloc de posar el turisme al servei de la ciutat \u00e9s Barcelona la que s\u2019entrega al turisme. Mentrestant, l\u2019estrat\u00e8gia pol\u00edtica \u00e9s la ciutat intel\u00b7ligent. Potser acabarem descobrint, m\u00e9s d\u2019hora que tard, que aquesta consisteix en deixar de pensar en el ciutad\u00e0\u2026<\/p>\n

Bloc de Jordi Mart\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El viatge, la descoberta, con\u00e8ixer altres ciutats, pa\u00efsos i cultures \u00e9s un signe de progr\u00e9s i una activitat pr\u00f2pia de la curiositat humana. Com en tantes altres coses, la globalitzaci\u00f3 ha facilitat i fet cr\u00e9ixer el turisme de manera exponencial. El darrer informe de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial del Turisme ho assenyala amb contund\u00e8ncia: l\u2019any 1950 hi …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-10045","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10045","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10045"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10045\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10049,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10045\/revisions\/10049"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10045"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10045"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10045"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}