{"id":10042,"date":"2013-11-22T18:30:16","date_gmt":"2013-11-22T16:30:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10042"},"modified":"2013-11-22T18:30:16","modified_gmt":"2013-11-22T16:30:16","slug":"lluis-duch-i-albert-chillon-els-drets-a-decidir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-duch-i-albert-chillon-els-drets-a-decidir\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Duch i Albert Chill\u00f3n: Els drets a decidir"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9441\" rel=\"attachment wp-att-9441\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9441\" alt=\"mans\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/mans-300x171.jpg\" width=\"300\" height=\"171\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/mans-300x171.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/mans-1024x586.jpg 1024w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/mans.jpg 1831w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La sacralitzaci\u00f3 d&#8217;una causa qualsevol -la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria, l&#8217;apoteosi d&#8217;una naci\u00f3, el culte al creixement o l&#8217;independentisme- sol implicar la dessacralitzaci\u00f3 de totes les altres, com a casa nostra ve ocorrent amb la sanitat, l&#8217;educaci\u00f3, la pobresa o l&#8217;exclusi\u00f3, tra\u00efdorament postergades per unes autoritats obcecadas per tapar les seves vergonyes i les dels altres.\u00a0Un cop sacralitzada, la causa en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s separada dels assumptes vulgars que integren l&#8217;\u00e0mbit prof\u00e0.\u00a0I convertida, al cap, a dogma de fe que devalua les altres urg\u00e8ncies i projectes, indiscutible prejudici que-b\u00e9 que il\u00b7lus\u00f2riament-funda un m\u00f3n donat-per-garantit immune a la cr\u00edtica, i un ordre de prioritats inatacable.<\/p>\n<p>Semblant consagraci\u00f3 exerceix aclaparadors efectes sobre les mentalitats i les pr\u00e0ctiques col\u00b7lectives, ja que est\u00e9n la inq\u00fcestionada creen\u00e7a que\u00a0<em>La causa<\/em>\u00a0\u00e9s per si mateixa capa\u00e7 de resoldre els grans reptes que una societat enfronta.\u00a0Aix\u00ed va passar amb &#8220;l&#8217;home nou&#8221; bolxevic o amb el &#8220;dest\u00ed manifest&#8221; ianqui.\u00a0I passa ara amb l&#8217;exaltaci\u00f3 dels mercats &#8220;racionals i lliures&#8221;, o de la &#8220;independ\u00e8ncia&#8221; d&#8217;una societat heterog\u00e8nia autoinvestida primer com &#8220;poble&#8221; i tot seguit com a &#8220;naci\u00f3 sobirana&#8221;.\u00a0\u00c9s aix\u00ed com s&#8217;escamoteja la pluralitat i s&#8217;imposen praxi i discursos de control: sigui a la manera del totalitarisme cl\u00e0ssic, com va passar amb les tiranies del segle XX; sigui del seductor &#8220;totalisme&#8221; a qu\u00e8 tendeixen els r\u00e8gims postmoderns, la hegemonia es basa a la mistificaci\u00f3 de la realitat i en la guia subtil de les ments.\u00a0En enterbolir la consci\u00e8ncia d&#8217;aquesta diversitat,\u00a0<em>La Causa<\/em>\u00a0propicia un maniqueisme el m\u00e9s visible fruit \u00e9s la divisi\u00f3 de la col \u00b7 lectivitat en dos b\u00e0ndols, &#8220;ells&#8221; i &#8220;nosaltres&#8221;, i la conversi\u00f3 dels primers a adversaris i fins i tot enemics.\u00a0Aquest fenomen constitueix la medul \u00b7 la de les demag\u00f2gies populistes, comunament ornades amb massificades efusions d&#8217;un\u00e0nime fe, i revela com de coimplicados es troben el religi\u00f3s i el pol\u00edtic, aix\u00ed com l&#8217;amena\u00e7a que tot absolutisme exerceix sobre la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n<p>L&#8217;anterior reflexi\u00f3 aclareix diversos estralls que afligeixen el pa\u00eds, sense parar enterbolits per l&#8217;algaravia imperant.\u00a0Tal \u00e9s el cas del Rei, per exemple, des del final del franquisme esdevingut prejudici sagrat de la\u00a0<em>Segona Restauraci\u00f3 borb\u00f2nica<\/em>\u00a0fins que diverses errades i tra\u00efcions han arru\u00efnat la seva aura.\u00a0I tamb\u00e9, entre altres assumptes, del dret a decidir i l&#8217;independentisme, que passa per ser l&#8217;\u00fanica utopia factible per a una societat desorientada, els poders p\u00fablics i privats han fet dels sectors m\u00e9s vulnerables pagans exclusius del desfalc en curs.\u00a0Per m\u00e9s que hi hagi leg\u00edtimes raons per donar suport a aquest dret, d&#8217;acord amb el radicalisme democr\u00e0tic que defensem, ens sembla objectable -i greu, per la ceguesa que comporta- que tan desitjable prerrogativa hagi adquirit la condici\u00f3 sacralitzada, exclusiva i &#8220;totalista&#8221; que acabem de glossar.\u00a0Perqu\u00e8 no s\u00f3n les elits dels diners les que ho vindiquen, ni tampoc les picades classes subalternes, sin\u00f3 un aglomerat mesocr\u00e0tic que l&#8217;ha erigit en t\u00f2tem i mantra inapel\u00b7lable, es veu que conven\u00e7ut d&#8217;integrar una comunitat homog\u00e8nia crida a consumar la &#8220;independ\u00e8ncia&#8221; i &#8220;la llibertat&#8221;-aquest fulgent horitz\u00f3-, i no una societat heterog\u00e8nia empresonada per la interdepend\u00e8ncia que la globalitzaci\u00f3 promou.<\/p>\n<p>Embriagat per tan sacra i ad\u00e0mica missi\u00f3, el presumpte &#8220;poble&#8221; sobir\u00e0 de la seva &#8220;naci\u00f3&#8221; comet tres oblits importants, almenys.\u00a0Primer, que no hi ha pobles, ni nacions, ni identitats donades per endavant, sin\u00f3 pa\u00efsos teixits per tradicions diferents i sovint contradict\u00f2ries, els membres professen identificacions mudables i barrejades.\u00a0Despr\u00e9s que aquests pa\u00efsos conformen avui dia &#8220;societats obertes&#8221; els ciutadans van sent degradats en s\u00fabdits per un poder cada vegada m\u00e9s impune i sofisticat, hiperdependents de decisions sempre alienes i lligats de mans per moltes i inadvertides mordasses.\u00a0I finalment, que l&#8217;immaculat &#8220;dret a decidir&#8221; actua com un miratge si nom\u00e9s s&#8217;aplica a l&#8217;expedici\u00f3 de passaports, en comptes de ser reclamat com una prerrogativa democr\u00e0tica radical, indispensable perqu\u00e8 la ciutadania decideixi sobre els urgents desafiaments que afronta .<\/p>\n<p>Sumada a la depressi\u00f3 econ\u00f2mica, la fallida del sistema institucional ha portat el pa\u00eds a un punt l\u00edmit, que exigeix \u200b\u200bdecisions transcendents tant a les elits com al conjunt de la ciutadania, i una altura de mires que l&#8217;estament pol\u00edtic defrauda.\u00a0El dret a decidir s&#8217;ha d&#8217;exercir, per descomptat, encara que estenent-lo a fronts molt m\u00e9s decisius que les fronteres.\u00a0Perqu\u00e8 el que est\u00e0 en joc \u00e9s l&#8217;organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica de Catalunya, Espanya i Europa, i l&#8217;escandalosa corrupci\u00f3 i desigualtat, i la c\u00ednica corrupci\u00f3 del discurs p\u00fablic, i la poda de l&#8217;Estat del benestar i de la pr\u00f2pia democr\u00e0cia.\u00a0Tots aquests desafiaments han de ser sotmesos a col\u00b7lectiva deliberaci\u00f3 i decisi\u00f3, en un proc\u00e9s de regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica impulsat per una societat civil conscient de la seva \u00edntima diversitat, i de la gravetat d&#8217;aquesta cru\u00eflla.\u00a0I disposada a exercir els drets i deures que comporta el decidir: una autodeterminaci\u00f3 econ\u00f2mica, pol\u00edtica i social, i no nom\u00e9s patri\u00f2tica.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/20131122\/54393733033\/los-derechos-a-decidir-lluis-duch-y-albert-chillon.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La sacralitzaci\u00f3 d&#8217;una causa qualsevol -la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria, l&#8217;apoteosi d&#8217;una naci\u00f3, el culte al creixement o l&#8217;independentisme- sol implicar la dessacralitzaci\u00f3 de totes les altres, com a casa nostra ve ocorrent amb la sanitat, l&#8217;educaci\u00f3, la pobresa o l&#8217;exclusi\u00f3, tra\u00efdorament postergades per unes autoritats obcecadas per tapar les seves vergonyes i les dels altres.\u00a0Un cop &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[135],"class_list":["post-10042","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10042","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10042"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10042\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10043,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10042\/revisions\/10043"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10042"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10042"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10042"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}