{"id":10016,"date":"2013-11-20T19:06:03","date_gmt":"2013-11-20T17:06:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=10016"},"modified":"2013-11-20T20:14:08","modified_gmt":"2013-11-20T18:14:08","slug":"lluis-bassets-leuropa-alemanya-dulrich-beck-de-barcelona-estant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-leuropa-alemanya-dulrich-beck-de-barcelona-estant\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: L\u2019Europa alemanya d\u2019Ulrich Beck, de Barcelona estant"},"content":{"rendered":"

\"europa_alemanya\"<\/a>La crisi ens ha portat a una s\u00edntesi del gran dilema hist\u00f2ric al qual s\u2019han enfrontat els alemanys, condemnats a triar entre una Europa alemanya i una Alemanya europea. Recordem que va ser Thomas Mann qui va\u00a0 abominar de la primera, assajada armes en m\u00e0 com a m\u00ednim tres cops en un segle (per Bismarck, pel Kaiser Guillem II i per Hitler).<\/p>\n

Alemanya s\u2019ha fet definitivament europea, sense temptacions de vies especials o\u00a0Sonderwegen<\/em>, ni de l\u2019impuls cap a l\u2019Est eslau, el\u00a0Drang nach Osten<\/em>, perfectament assentada dins d\u2019una Europa amb fronteres estables i ja indiscutibles. Per\u00f2 a la vegada Europa s\u2019est\u00e0 fent alemanya, potser tamb\u00e9 definitivament.<\/p>\n

Tenim doncs el joc paradoxal d\u2019una Alemanya europea dins d\u2019una Europa alemanya, tal com ens l\u2019expliquen Garton Ash i ho repr\u00e8n Ulrich Beck<\/strong>. El pa\u00eds que ha esdevingut central i decisiu, fins a l\u2019exc\u00e9s, \u00e9s essencialment europeu. I ho \u00e9s, sobre tot, en el seu sistema de divisi\u00f3 de poders, de presa de decisions i de garanties constitucionals, tot el contrari del que era l\u2019Alemanya alemanya que volia l\u2019hegemonia dins d\u2019Europa. Per\u00f2 ho \u00e9s tamb\u00e9 en la seva inhibici\u00f3 en pol\u00edtica exterior i de defensa, en la seva desgana de lideratge, i podr\u00edem dir tamb\u00e9 en la seva vocaci\u00f3 gaireb\u00e9 helv\u00e8tica de imposar-se nom\u00e9s per la seva for\u00e7a productiva i comercial, per la seva competitivitat, el\u00a0soft power<\/em>\u00a0de l\u2019economia en lloc del\u00a0hard power<\/em>\u00a0militar.<\/p>\n

Hi ha antecedents interessants que ja dibuixaven aquesta situaci\u00f3 fa 30 anys. Recordem els temps de la serpent monet\u00e0ria europea i despr\u00e8s del sistema monetari europeu, que en els fets com en la forma eren una zona monet\u00e0ria, la zona marc, moneda central de refer\u00e8ncia a la qual s\u2019hi enganxaven totes les altres.<\/p>\n

En el moment en que es crea l\u2019euro, un dels temors no confessats \u00e9s que esdevingui una denominaci\u00f3 del marc, un euromarc, i que el Govern alemany l\u2019usi com un instrument de dominaci\u00f3 pol\u00edtica del conjunt europeu. El model del Bundesbank adoptat pel Banc Central Europeu, amb la centralitat exclusiva de l\u2019atenci\u00f3 a l\u2019estabilitat monet\u00e0ria, refor\u00e7aven aquest temor. Tamb\u00e9 ho feia el pacte d\u2019estabilitat, que imposava els l\u00edmits de d\u00e8ficit i endeutament, i que el primer ministre franc\u00e9s socialista Lionel Jospin va voler que es denomin\u00e9s tamb\u00e9 de creixement, encara que fos una paraula buida.<\/p>\n

La veritat \u00e9s que res d\u2019aquest temors s\u2019arriba a concretar fins a la crisi. O incl\u00fas s\u2019obliden, en el temps de les bombolles, quan la prima de risc ha desaparegut. La crisi esdev\u00e9 el moment del gran negoci alemany i \u00e9s una realitat quan ens trobem amb el que aleshores es temia, una mena de zona marc ampliada i institucionalitzada sota el nom de l\u2019euro:<\/p>\n

\u2013Primer, perqu\u00e8 Berlin pren finalment la mida real de la seva envergadura econ\u00f2mica, demogr\u00e0fica i fins i tot geopol\u00edtica (avui geoecon\u00f2mica), amb la corresponent traducci\u00f3 en vots i influ\u00e8ncia dins de la Uni\u00f3 Europea (la paritat amb Fran\u00e7a dins la UE, trencada amb la unificaci\u00f3 pel que fa a la realitat geof\u00edsica, es trenca tamb\u00e9 amb el Tractat de Lisboa);<\/p>\n

\u2013Segon, perqu\u00e8 la perspic\u00e0cia del canceller Schroeder li permet arribar al moment delicat en que esclata la crisi banc\u00e0ria a Europa amb les reformes de l\u2019Agenda 2010 culminades, l\u2019Estat de benestar aprimat i el sistema de contractaci\u00f3 flexibilitzat;<\/p>\n

\u2013Tercer, perqu\u00e8 creix i es fa competitiva ja abans de la crisi gr\u00e0cies tamb\u00e9 a una pol\u00edtica monet\u00e0ria que fa que els pa\u00efsos mediterranis s\u2019endeutin, inflin les seves bombolles immobili\u00e0ries, consumeixin productes alemanys i perdin competitivitat en el mateix grau que la guanyen els alemanys;<\/p>\n

\u2013Quart, perqu\u00e8 esdev\u00e9 l\u2019avalador f\u00e0ctic d\u2019\u00faltim recurs, el principal subministrador de fons i finalment qui t\u00e9 la clau de la caixa per salvar els bancs i els pa\u00efsos en fallida, cosa que far\u00e0 sempre atenent abans i en primer lloc els interessos dels seus estalviadors, els seus pensionistes i fins i tot els seus bancs, els famosos\u00a0Landesbanken,\u00a0<\/em>probablement tan en fallida com les nostres caixes per\u00f2 que quedaran fora de l\u2019abast de la uni\u00f3 banc\u00e0ria i de la capacitat inspectora del BCE.<\/p>\n

\u2013 I cinqu\u00e8, perqu\u00e8 de tot aix\u00f2 en treu avantatges, sobretot pol\u00edtiques,\u00a0 en convertir-se en el pa\u00eds imprescindible, de manera que les seves institucions esdevenen m\u00e9s importants i poderoses que les corresponents institucions dels altres socis i fins i tot que les de la UE. Un fet que porta\u00a0 Beck a exclamar-se escandalitzat \u201c\u00bfEn quin pa\u00eds vivim, en quin m\u00f3n, en quina crisi, perqu\u00e8 aquesta tutela d\u2019una democr\u00e0cia per part d\u2019una altra no provoqui cap esc\u00e0ndol?\u201d<\/p>\n

Acotaci\u00f3: tot aix\u00f2 els alemanys ho fan sense voler, diu Beck<\/strong>, tot considerant el poder com una paraula bruta, evitant dir les coses pel seu nom, que Alemanya \u00e9s el l\u00edder que dirigeix: el\u00a0F\u00fchrer<\/em>\u00a0que assumeix el\u00a0F\u00fchrung<\/em>. Aix\u00f2 causa alarma en el pensador: ens caur\u00e0 al damunt de nou la culpa si l\u2019euro fracassa. \u201cSeria la quarta vegada \u2013va escriure Scalfari\u2013 despr\u00e9s de les dues guerres mundials i l\u2019holocaust\u201d.<\/p>\n

Ulrich Beck<\/strong> ho explica molt b\u00e9 amb la f\u00f2rmula de Merkiavel, s\u00edntesi de Merkel i Maquiavel, m\u00e9s bona que la ja oblidada f\u00f2rmula Merkozy, quan per cinc anys vam assistir al miratge d\u2019un reedici\u00f3 impossible de l\u2019eix franco-alemany i d\u2019una Europa condu\u00efda per una parella en fals equilibri. Merkozy era Merkel exigint retallades i Sarkozy donant la cara per fer veure que la idea era seva. Hollande com a m\u00ednim t\u00e9 l\u2019avantatge de la sinceritat: Merkiavel imposa el rigor i el president franc\u00e8s assenteix i somriu.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s Merkiavel? El Pr\u00edncep, tal com el va imaginar Maquiavel,\u00a0 ha de sembrar la confusi\u00f3 i la disc\u00f2rdia i crear la oportunitat: les condicions objectives, la correlaci\u00f3 de forces, el\u00a0momentum<\/em>. Cal saber aprofitar-los per arribar al poder o acumular-lo: aquesta \u00e9s la\u00a0virt\u00f9<\/em>\u00a0del Pr\u00edncep, saber veure-ho i saber aprofitar-ho. \u201cAix\u00f2 \u00e9s el que fa Merkel, que canvia aix\u00ed les relacions de poder dins Europa\u201d, ens diu Beck. I ho fa sobre tot per assentar el seu poder a Alemanya, \u00e9s a dir, guanyar eleccions: ser estimada dins i temuda fora, guanyar a dins gr\u00e0cies a que els de fora perden. Recordem que el Pr\u00edncep triava ser temut abans que ser estimat, per\u00f2 Merkel ho perfecciona en dividir l\u2019acci\u00f3 del seu poder i aconseguir les dues coses a le vegada segons el seu inter\u00e8s.<\/p>\n

Per\u00f2 ho fa tamb\u00e9 per conduir \u2018a la alemanya\u2019 i en benefici d\u2019Alemanya el nou repartiment de poder en el m\u00f3n que obliga els europeus a compartir riquesa, benestar i fins i tot seguretat amb les classes mitjanes dels pa\u00efsos emergents. No oblidem la lectura de la crisi com a forma de nou repartiment de cartes en un m\u00f3n en el que es produeix un despla\u00e7ament de poder des d\u2019Europa cap el sud i cap a orient, un m\u00f3n que es desoccidentalitza i que ha de baixar sous, retallar estat de benestar i renunciar a molts beneficis per poder competir amb la m\u00e0 d\u2019obra, les condicions de treball, les politiques mediambientals o incl\u00fas la manca de llibertats sindicals i politiques de Xina i d\u2019altres pa\u00efsos emergents o directament ja emergits.<\/p>\n

Merkel<\/strong> funciona gr\u00e0cies al Condicional Catastr\u00f2fic, una forma d\u2019amena\u00e7a dissuasiva que t\u00e9 els mateixos efectes que abans tenien els ex\u00e8rcits. Diu que si cau l\u2019euro, cau Europa. No \u00e9s un sil\u00b7logisme sin\u00f3 el missatge per a qu\u00e8 els pa\u00efsos endeutats s\u2019obliguin a les pol\u00edtiques de rigor que permetin a Alemanya autoritzar el seu rescat. Serveix per conquerir posicions: la por que aixeca la societat del risc \u00e9s l\u2019arma principal de l\u2019actual guerra geoecon\u00f2mica: aquesta idea no \u00e9s de Beck sin\u00f3 d\u2019un altre alemany, Hans Kundnani, en un paper molt b\u00f3 de 2011 del\u00a0ECFR<\/a>\u00a0(European Center on Foreign Relations):\u00a0\u2018Alemanya com a poder geoecon\u00f2mic\u2019<\/a>. Edward Lutwak, potser inventor del terme, diu que la guerra geoecon\u00f2mica barreja la l\u00f3gica del conflicte amb els m\u00e8todes del comer\u00e7. Alemanya estaria aconseguint ara una mena d\u2019hegemonia reticent i esquiva amb les armes econ\u00f2miques en lloc de l\u2019hegemonia expl\u00edcita i orgullosament assumida per la viol\u00e8ncia que va intentar des de 1870. Recordem la frase brutal de Beck: nom\u00e9s hi ha una cosa pitjor que ser aixafat pels diners alemanys, no ser aixafat pels diners alemanys. Demanem a Merkel que ens aixafi com a una forma de salvaci\u00f3.<\/p>\n

La t\u00e8cnica merkiav\u00e8lica \u00e9s la dilaci\u00f3, la immobilitat i el dubte abans d\u2019actuar. Esperar sempre fins l\u2019\u00faltim segon, just abans d\u2019estimbar-se: vull dir, de que s\u2019estimbi l\u2019altra. Cal dir que des d\u2019Alemanya s\u2019ha esgrimit l\u2019amena\u00e7a de tornar a l\u2019euro, de fer un euro a dues velocitats, o d\u2019expulsar els pobres endeutats. Aix\u00f2 \u00faltim deixaria en molt mala posici\u00f3 als seus bancs, que s\u00f3n els qui van deixar el gruix dels diners als mediterranis. Per\u00f2 pel que fa a l\u2019euro i a la UE, s\u2019ha de dir, primer, que seria catastr\u00f2fic per a la competitivitat alemanya, i, segon, que Alemanya com tots els altres pa\u00efsos europeus pot somniar una estona que es relaciona directament amb el m\u00f3n global, per\u00f2 just un moment despr\u00e9s s\u2019ha de despertar i saber que aix\u00f2 no \u00e9s possible i que no \u00e9s cap pa\u00eds emergent, cap BRIX, m\u00e9s aviat el contrari, sobre tot per la seva estructura demogr\u00e0fica, per\u00f2 tamb\u00e9 per la seva mida. Per m\u00e9s forta que sigui, no \u00e9s prou gran com per poder prescindir d\u2019Europa.<\/p>\n

El ministre polon\u00e8s d\u2019afers estrangers, Radoslaw Sikorski va dir en un\u00a0discurs<\/a>\u00a0ja c\u00e8lebre que temia m\u00e9s una Alemanya que no dirigeix que una Alemanya quan dirigeix. \u201cSer\u00e9 probablement el primer ministre polon\u00e8s d\u2019afers estrangers de la hist\u00f2ria en dir-ho: temo menys el poder alemany que la inactivitat alemanya\u201d.<\/p>\n

La pol\u00edtica de Merkiavel s\u2019encomana. Tot el que hem dit de Merkel com a m\u00ednim en part val a d\u2019altres llocs. \u00c9s l\u2019actitud que inspira a d\u2019altres dirigents pol\u00edtics que volen aprofitar la crisi per canviar l\u2019statu quo<\/em>\u00a0i les relacions de poder a l\u2019interior dels respectius pa\u00efsos, i estic parlant tant dels nacionalistes catalans com de la dreta espanyola. Treure profit de la crisi, no deixar passar una bona crisi, sigui per recentralitzar sigui per millorar l\u2019estatus a Espanya o fins i tot marxar. Aix\u00f2 \u00e9s Maquiavel en estat pur.<\/p>\n

Fixem-nos que la inacci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 el que defineix a Rajoy<\/strong>. I una altra virtut merkiaveliana: la disposici\u00f3 a mentir, que Beck explica elegantment com \u201cfer avui el contrari del que va anunciar ahir\u201d. Rajoy amb la pol\u00edtica econ\u00f2mica i amb la lluita antiterrorista ha fet un gir de 180 graus, que en part ja est\u00e0 pagant.<\/p>\n

Una altra virtut merkialveliana \u00e9s la introducci\u00f3 de la por a la pol\u00edtica, m\u00e9s efica\u00e7 en l\u2019\u00e8poca dels estats postnacionals que l\u2019\u00fas de la for\u00e7a. Aquesta s\u2019explica per la utilitzaci\u00f3 del risc com a arma pol\u00edtica, tal com l\u2019ha explicat Ulrich Beck en el seu llibre\u00a0\u201cLa societat del risc\u201d<\/a>. I pren la forma, com deia fa un moment, de la forma verbal del condicional catastr\u00f2fic, una mena d\u2019amena\u00e7a permanent que anticipa cat\u00e0strofes i ens obliga a actuar per evitar-les o creure que les evitem.<\/p>\n

Les amenaces creen comunitat. Mobilitzen\u00a0 la gent. El risc arriba fins i tot a convertir-se en instrument conscient de poder. Quan situem una societat en perill podem fer coses que normalment els pol\u00edtics no s\u2019atrevirien a proposar. \u00c9s la gesti\u00f3 de l\u2019excepci\u00f3. Beck ens recorda la frase de Carl Schmitt: sobir\u00e0 \u00e9s qui decideix sobre l\u2019estat d\u2019excepci\u00f3. La l\u00f2gica del risc substitueix la l\u00f2gica de la guerra, per\u00f2 per obtenir resultats semblants. Em sembla que \u00e9s una reflexi\u00f3 que tamb\u00e9 val pel proc\u00e9s catal\u00e0: sense amena\u00e7a i sense risc, sense l\u00ednies vermelles, sense terminis peremptoris i sense col\u00b7lisions de trens o amb les roques tot seria d\u2019una altra manera. Com a Esc\u00f2cia, per posar un cas. La pol\u00edtica de la por es troba a vegades en la mateix arrel de les propostes pol\u00edtiques i no en la ret\u00f2rica i en la propaganda. En el cas catal\u00e0, tot es dedueix d\u2019una an\u00e0lisi que ens situa en el dilema que ens obliga a triar entre l\u2019assimilaci\u00f3 o extinci\u00f3 de la naci\u00f3 i l\u2019emancipaci\u00f3 definitiva i radical com a \u00fanica alternativa. I en una estrat\u00e8gia que busca el punt de col\u00b7lisi\u00f3 el m\u00e9s aviat possible per fer pressi\u00f3 i evitar la dilaci\u00f3 i la seva conseq\u00fc\u00e8ncia que \u00e9s la cessi\u00f3 i el pactisme.<\/p>\n

Recordem que hi ha un moment, entre l\u2019estiu i el 25 de novembre de 2012, en que la crisi catalana sembla enroscar-se amb l\u2019europea. Com si la Catalunya intervinguda pogu\u00e9s fer saltar pels aires l\u2019euro i darrera seu l\u2019UE. Una certa idea independentista apressada i esverada juga amb aquestes eventualitats, com a \u00faniques formes de portar a la ruptura i al naixement d\u2019una naci\u00f3 europea independent nova, resultat d\u2019una crisi major de la mateixa Europa. La mateixa DUI juga amb l\u2019eventualitat d\u2019una prima de risc disparada i d\u2019una Espanya intervinguda per Europa, que la obligui a acceptar el repte catal\u00e0.<\/p>\n

Per tornar a la UE, s\u00f3n la desaparici\u00f3 de l\u2019euro i la desintegraci\u00f3 d\u2019Europa, les que esdevenen aix\u00ed motors d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica. I que porten al que Beck<\/strong> en diu un govern absolutista i a una democr\u00e0cia disminu\u00efda i perjudicada. La l\u00f2gica del risc desmenteix la l\u00f2gica de la democr\u00e0cia. L\u2019europea i la de cada un dels estats menys un: Alemanya. Aquesta Alemanya hegem\u00f2nica \u00e9s el pa\u00eds m\u00e9s democr\u00e0tic d\u2019Europa, a l\u2019inrev\u00e9s del que havia succe\u00eft a la hist\u00f2ria, per\u00f2 el resultat de la seva for\u00e7a i del seu pes \u00e9s una disminuci\u00f3 de la democr\u00e0cia en el conjunt, sobre tot a Gr\u00e8cia, Portugal, It\u00e0lia o Espanya. Tot funciona com un joc de suma zero: en poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic i en democr\u00e0cia. El que guanya Alemanya ho perden tots els altres.<\/p>\n

Hem passat de la cooperaci\u00f3 europea com un joc sin\u00e8rgic, en que tots guanyaven, a un joc de suma zero, en que all\u00f2 que guanya un ho perden tots els altres. O pitjor, en que nom\u00e9s n\u2019hi ha un que guanya sempre, com en el futbol segons Gary Lineker: un joc en el que juguen onze contra onze i al final sempre guanyen els alemanys.<\/p>\n

Beck<\/strong> ir\u00f2nicament ens diu: si ho jutjem pel raser de la hist\u00f2ria, aquesta \u00e9s la millor Alemanya que hem tingut mai. I t\u00e9 tota la ra\u00f3. El problema \u00e9s que no \u00e9s la millor Europa, i en aix\u00f2 alguna cosa hi t\u00e9 a veure Alemanya. No vol dirigir per\u00f2 a la vegada no deixa de ser un hegemon acaparador, en competitivitat, en creaci\u00f3 de llocs de treball, en estalvi, en poder geoecon\u00f2mic, en institucions, en m\u00e0 d\u2019obra qualificada i en cervells, i fins i tot en lideratge. Una gran contradicci\u00f3, en definitiva, que paralitza el projecte europeu i el posa al seu servei, \u00e9s a dir, l\u2019Europa alemanya.<\/p>\n

\u00bfC\u00f3m \u00e9s l\u2019Europa alemanya? \u00c9s una Europa que segueix el m\u00e8tode la Uni\u00f3 exposat per Merkel<\/strong> en un fam\u00f3s\u00a0discurs<\/a>\u00a0pronunciat a Bruges. Es basa en l\u2019intergovernamentalisme, en la primacia del Consell sobre la Comissi\u00f3 i dels Estats segons el seu tamany i la seva for\u00e7a pol\u00edtica. \u00c9s el m\u00e8tode perfecte per Alemanya. El BCE i l\u2019Ecofin esdevenen el cor de la pol\u00edtica econ\u00f2mica i monet\u00e0ria. El Consell, el cor pol\u00edtic. I la Comissi\u00f3, una mena de secretaria comercial, aduanera i de compet\u00e8ncia.<\/p>\n

Europa \u00e9s alemanya, per\u00f2 gaireb\u00e9 nom\u00e9s Alemanya pot seguir essent europea, en el sentit de cohesi\u00f3 social, estat de benestar, nivells salarials. Tamb\u00e9 es una Europa que ha vist degradar els valors europeus, sobre en tot en pol\u00edtiques migrat\u00f2ries i d\u2019asil i, el que es m\u00e9s greu, en la idea d\u2019una societat diversa i multicultural. Es tamb\u00e9 una Europa fragmentada, en la que cada cadasc\u00fa es pagar\u00e0 la seva solidaritat. La vigil\u00e0ncia \u00e9s sobre els endeutats del sud. Els qui tinguin problemes d\u2019endeutament hauran de rescatar-se ells mateixos, amb els\u00a0bails-in<\/em>, rescats pagats per cadasc\u00fa, i no els\u00a0bails-out<\/em>, rescats pagats per tots. De moment segueix sense haver-hi eurobons a l\u2019horitz\u00f3. No n\u2019hi haur\u00e0,\u00a0solange Ich lebe<\/em>, mentre visqui, segons Merkel. Fins i tot s\u2019abandona la idea d\u2019un Estat de benestar europeu, i que cadascun que es munti el seu si pot. Els holandesos ja han dit que prefereixen la societat participativa.<\/p>\n

Aquest llibre \u00e9s perfecte per a la campanya electoral al Parlament Europeu que es prepara, per\u00f2\u00a0 em sembla tamb\u00e9 que \u00e9s molt adequat pel debat sobre Catalunya en que estem immersos. La discussi\u00f3 que hem obert els catalans afecta a q\u00fcestions que compartim amb tots els europeus, com \u00e9s el repartiment territorial de les c\u00e0rregues fiscals, la sostenibilitat de l\u2019Estat de benestar, l\u2019organitzaci\u00f3 dels diferents nivells de governan\u00e7a, l\u2019organitzaci\u00f3 democr\u00e0tica i liberal de la diversitat d\u2019identitats i de cultures i lleng\u00fces i fins i tot la qualitat i les formes de la democr\u00e0cia representativa.<\/p>\n

Per\u00f2 a la vegada tamb\u00e9 hi ha alguna analogia a explotar en relaci\u00f3 a Alemanya. Catalunya es troba en la situaci\u00f3 tr\u00e1gica de combinar els trets d\u2019una Alemanya ib\u00e9rica amb els d\u2019una Gr\u00e8cia europea. Transfereix fons i necessita el rescat a la vegada. Tamb\u00e9 voldria fer el cam\u00ed d\u2019Alemanya, en el sentit d\u2019amotllar Espanya als seus interessos, per\u00f2 es veu obligada a insinuar el cam\u00ed del Regne Unit, sortir de la UE. I a la seva classe pol\u00edtica li passa l\u2019inrev\u00e9s que a la alemanya: viu angoixada per decidir quan els alemanys prefereixen no decidir. Per\u00f2 ambdues s\u2019enganyen de forma similar en actuar:\u00a0 Alemanya com si fos un pais emergent i Catalunya com si fos una naci\u00f3 pol\u00edtica internacionalment coneguda i renconeguda, una forma d\u2019emerg\u00e8ncia tamb\u00e9 en dimensi\u00f3 redu\u00efda.<\/p>\n

Ulrich Beck<\/strong> vol un nou contracte social europeu, demana adoptar el punt de vista de l\u2019individu, i d\u2019una societat europea cosmopolita, superadora dels Estats nacionals i de les rivalitats i detestacions internes. \u00bfEns sona tot aix\u00f2, oi? En certa mesura exactament en direcci\u00f3 contr\u00e0ria al que estem veient arreu, Espanya i Catalunya incloses. Vista la fi de la socialdemocr\u00e0cia i de l\u2019Estat del benestar nacional cada cop m\u00e9s precari, propugna una Europa del benestar, amb una socialdemocr\u00e0cia transnacional. Per\u00f2 sap que aix\u00f2 \u00e9s \u201cla quadratura del cercle\u201d, una contorsi\u00f3 impossible: guanyar elecciones nacionals i a la vegada donar el salt a la transnacionalitat europea.<\/p>\n

Aquesta societat europea hauria de salvar els valors europeus que entre uns i altres hem anat perdent fins a fer d\u2019Europa una desconeguda. Crear taxes i impostos europeus dels quals poguessin sortir els fons que garantissin la solidaritat. Mobilitzar-se tamb\u00e9 al carrer en una nova primavera europea, cosa que Beck desitja per cloure el llibre, davant uns estats neoliberals deslegitimats. Per fer-ho,\u00a0 Beck demana una coalici\u00f3 del que en diu arquitectes d\u2019Europa entre els pa\u00efsos altament endeutats i els que m\u00e9s profit n\u2019han tret. El sud i Alemanya, per tant.<\/p>\n

En la lectura de Beck<\/strong> hi trobem una bona resposta als qui volen convertir les eleccions europees en un test electoral o m\u00e9s encara en una prova plebiscit\u00e0ria de cara al proc\u00e9s catal\u00e0. Com sol succeir gaireb\u00e9 sempre, la tend\u00e8ncia catalana \u00e9s a creure que el nostre cas constitueix una excepci\u00f3, fruit d\u2019una maledicci\u00f3 secular i d\u2019una din\u00e0mica c\u00edclica entre dues entitats nacionals eternes i gaireb\u00e9 metaf\u00edsiques, en compet\u00e8ncia, en oposici\u00f3 i en col.laboraci\u00f3 nom\u00e9s circumstancial des dels temps m\u00e9s remots. La meva lectura del llibre d\u2019Ulrich Beck em ve a dir que la nostra malaltia \u00e9s la malaltia de tots i que les nostres solucions tamb\u00e9 seran les de tots o senzillament no seran.<\/p>\n

Text de la intervenci\u00f3 al debat del Club de Lectura del Taller de Pol\u00edtica sobre el llibre d\u2019Ulrich Beck,\u00a0\u201cUna Europa alemana\u201d<\/a>\u00a0(30 d\u2019octubre de 2013)<\/em><\/p>\n

Taller de Pol\u00edtica<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi ens ha portat a una s\u00edntesi del gran dilema hist\u00f2ric al qual s\u2019han enfrontat els alemanys, condemnats a triar entre una Europa alemanya i una Alemanya europea. Recordem que va ser Thomas Mann qui va\u00a0 abominar de la primera, assajada armes en m\u00e0 com a m\u00ednim tres cops en un segle (per Bismarck, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[25],"class_list":["post-10016","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10016","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10016"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10016\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10019,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10016\/revisions\/10019"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10016"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10016"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10016"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}