Portada

Entrevista a Rocío Martínez-Sampere, portaveu econòmica del PSC: “Un pacte fiscal sense el PP no seria desitjable”

Rocío Martínez-Sampere porta sobre les seves espatlles el pes del PSC en la negociació del pacte fiscal, que aquest dimecres viurà un moment clau amb la reunió dels partits.
– ¿Queda marge per a un gran acord multilateral?

– Buscar el consens és incompatible amb demanar una adhesió indestructible. Estem disposats a moure’ns i a explorar amb el Govern i altres partits les vies per un consens ampli i sòlid que faci possible la unitat catalana. Això ens donaria força en la negociació a Madrid. Però si el que es vol és un pacte fiscal que ens porti a un xoc de trens… Que no comptin amb el PSC.

– Pere Navarro va advertir a CiU que sense el PSC el pacte fiscal fracassarà. I sense el PP català?

– No és imprescindible, però sí altament desitjable i bo. No podem oblidar la força del PP al Congrés. CiU ha reconegut, per fi, que el camí no era sortir de la LOFCA, ja que dins hi ha també els concerts basc i navarrès, i els règims especials de Ceuta, Melilla o Canàries. Sent així, és un pacte a doble volta que s’ha de negociar amb el Govern de Madrid, ara del PP.

– Partint de que tots demanen una singularitat fiscal catalana, sense trencar amb la LOFCA, quins són avui els principals obstacles?

– Tots volem que Catalunya obtingui més diners, que la solidaritat es limiti i sigui més justa, que Catalunya tingui més poder sobre els seus recursos -el que alguns anomenen la clau de la caixa-. Les diferències estan en el camí per aconseguir tot això.

– ¿Per exemple?

– CiU proposa un model de concert, que implica tenir-ho tot i després negociar una quota de retorn. Un model que no reconeix ni el nostre propi Estatut. Nosaltres rebutgem el concert i proposem un model viable, més fiable jurídicament com és el consorci tributari, amb vot de qualitat i presidència catalana, i amb garanties perquè no es repeteixin incompliments.

– Però el president Mas demana anar més enllà, canviar el model …

– El 2009, amb el Govern de Montilla, ja hi va haver un model que va significar un canvi d’inèrcies. Per primera vegada Catalunya va acabar per sobre de la mitjana i bona part dels seus recursos no van anar a la bossa comuna, reconeixent el seu esforç fiscal. Ara, segurament, necessitem un altre pacte fiscal que corregeixi les debilitats del 2009. A més, és veritat que la necessitat d’un altre pacte fiscal és més evident després de la sentència del TC i la crisi econòmica.

– Ja poden convèncer el PSOE de tot això?

– En la mesura que el pacte fiscal és una aposta per defensar una cosa justa i un model federal, el PSOE hi estarà d’acord, en ser aquests els principis que defensa. Ara bé, és veritat que el federalisme vol dir unió en llibertat i darrerament des de la resta d’Espanya i el PSOE han posat massa èmfasi en el component de la unió i poc en el de la llibertat, que Catalunya se senti còmoda en què i com vol ser. Això ha de canviar si no volem córrer el risc que el federalisme sigui simple retòrica.

– La crisi no és, precisament, una aliada per reclamar en aquest moment el pacte fiscal…

– El nostre principal problema i preocupació és la crisi. Que ningú pensi que el pacte fiscal és la solució per a tot. Trobo a faltar altres discussions: com tornarem a créixer per omplir aquesta “caixa pròpia” i com ho repartim entre els catalans.

– És el que vostès anomenen pacte social …

– … I una aposta estratègica pel creixement de Catalunya.

– Ja veig que en el debat d’austeritat-creixement, vostè s’alinea al costat d’Hollande …

– Sí, ningú discuteix la necessitat de ser austers, però no d’aquesta manera, que està asfixiant socialment als països. Sortir d’aquesta crisi amb una fractura social serà sortir debilitats econòmicament. La millor política contra el dèficit és tornar a créixer.

– El BCE hauria de sortir en ajuda dels països en dificultats?

– El mandat que el BCE s’ocupi només de la inflació i no del creixement és erroni. Defensaria un model de BCE com la reserva federal dels EUA perquè el BCE tingués un paper més actiu i es dediqués a fomentar el creixement.

– Vostès proposen també pujar els impostos. Encara més?

– En aquests moments de retallades perillosos, no s’entén eliminar un impost que paguen només el 6% dels catalans, els més rics. Hem d’explorar nous ingressos: ajustar l’impost sobre el patrimoni perquè doni més recursos, un impost sobre els beneficis de les nuclears …

– Es mouen coses en el pacte fiscal, es mouen coses al PSC. Què li sembla Avancem?

– Molt bé. És un mandat del congrés del PSC explorar una aliança catalana de progrés. I també tota iniciativa per sumar i no restar en l’esquerra són positives per al partit.

Entrevista d’Iñaki Ellakuria per a La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button