ANAR A VOTAR |
RAIMON OBIOLS |
| Les eleccions europees han estat sempre un desastre, des del punt de
vista de la participació. Ara, un Eurobaròmetre anuncia una abstenció
rècord a les eleccions del 7 de juny: només un 34 % dels ciutadans i
ciutadanes de la UE tindrien la intenció d’anar a votar. Em costa de
creure, i faig el pronòstic que la participació serà superior. Jo diria
que més alta que el 2004. Ja ho veurem.
En tot cas convindria que anéssim a votar, perquè la correlació de forces en el nou Parlament europeu, en aquests temps de crisi, tindrà una considerable transcendència pel nostre futur col.lectiu… Entre les múltiples raons que acostumen a proposar-se per explicar l’abstenció en les europees, a mi em sembla que n’hi ha una que és bàsica: l’electorat vol elegir governs, no únicament diputats o diputades. I succeeix que el Parlament europeu no escull un govern, perquè a la UE no hi ha govern, sinó només una Comissió que és designada pels governs dels Estats membres. Naturalment, el Parlament pot recusar les seves propostes (ja ho ha fet en alguna ocasió, negant l’acord per un o altre comissari). Però francament, no és el mateix. Què fer? En primer lloc, no resignar-se a que les coses segueixin així, i reforçar el projecte de construcció pas a pas d’una Europa políticament més unida, avui més necessària que mai: una Europa que tingui un govern ben coordinat, sobretot en matèria econòmica i social. En segon lloc, explicar la realitat: avui, a Europa, entre el 70 i el 80 % de les lleis que aproven els parlaments nacionals i estatals són transposicions de directives europees. En particular, les decisions del Parlament europeu afecten directament la nostra vida quotidiana i tenen una transcendència creixent sobre el nostre futur, en temes com les respostes a la crisi, el canvi climàtic, la globalització, la immigració, la protecció social i els drets dels treballadors, i un llarg etcètera. En tercer lloc, comunicar més i millor. No ho fem prou bé, i ens carreguem les responsabilitats els uns als altres: els parlamentaris ens queixem dels mitjans de comunicació, que veiem totalment centrats en les qüestions nacionals. I viceversa… En tot cas, aquestes setmanes els mitjans de comunicació haurien de fer veure a la gent la importància d’aquestes eleccions, en les que 375 milions d’electors dels 27 Estats membres elegiran el nou Parlament europeu. Sovint no ho fan, mai he comprès per quines raons. El cas més clamorós, en les eleccions passades, fou el del primer canal de la TV francesa, TF1, que preferí difondre un partit de futbol en comptes de donar a conèixer els resultats electorals! |