ENTREVISTA A JAUME DUCH |
ANNA BALCELLS |
| En què consisteix exactament la seva feina? Coordino el servei de premsa del Parlament Europeu -premsa escrita, audiovisual, internet-, on treballem unes 200 persones. Aquesta responsabilitat en porta una altra, que és la de ser portaveu de la institució. Vostè forma part d'una fornada de joves catalans que als anys 80 van aterrar a les institucions europees i hi van fer carrera... Sí, a partir del 1986 [data d'adhesió d'Espanya a la UE] hi va haver dues o tres fornades importants de catalans que es van establir a Brussel·les. El que és curiós és que hem copat justament la comunicació: la portaveu de Javier Solana [cap de la diplomàcia de la UE] és catalana i hi ha dos portaveus catalans més a la Comissió Europea. I el portaveu del Parlament també és català, esclar. Què cal per ser un bon funcionari europeu? En primer lloc, el més important: tenir bastants coneixements sobre el funcionament de la UE per passar les oposicions. Però, alhora, t'has de creure el tema europeu. Ha de ser molt dur treballar a les institucions europees si, realment, no et creus la idea europea i no ets partidari de més integració. Enguany se celebra el 30è aniversari de la primera elecció directa del Parlament Europeu. Què els diria als que encara pensen que aquesta cambra no serveix per a res? Qui digui ara que no serveix per a res, o està desinformat o, com diuen els britànics, "economitza amb la veritat". El Parlament té competència sobre les tres quartes parts de les matèries que es legislen a Brussel·les. El Parlament alemany va fer un estudi que demostra que un 80% de les lleis que aprova al cap de l'any són, de fet, transposicions de normes que s'han aprovat prèviament a Brussel·les, moltes amb la participació de l'Eurocambra. I el dia que el Tractat de Lisboa entri en vigor, el Parlament es convertirà probablement en la institució amb més influència de la UE. Per cert, ¿s'aprovarà finalment aquest any el nou Tractat de la UE? Esperem que sí, però hem de superar abans el segon referèndum a Irlanda i també la ratificació parlamentària a la República Txeca. El juny que ve es renova el Parlament Europeu. Què ens hi juguem en aquestes eleccions? Ens hi juguem el model d'Europa per als pròxims cinc anys: el model energètic del futur, el model social, la política d'immigració, de seguretat, de defensa, de la igualtat entre homes i dones... El Parlament llançarà aviat la campanya institucional per apropar els votants a les urnes. Quin llistó s'han marcat? L'objectiu és frenar la baixada de la participació -46% el 2004- i revertir aquesta tendència. La participació popular reforça la legitimitat de les institucions i també dóna més credibilitat a la mateixa UE. I com s'ho pensen fer per engrescar els ciutadans? Intentem explicar-los que a Brussel·les i a Estrasburg es prendran decisions molt importants els propers anys i que sobre cada un d'aquests temes hi ha diferents opcions, com a la política nacional o local. Els partits polítics plantegen la campanya en clau local, més que europea... Sí, però, per primer cop, estem davant d'un Parlament amb competències fortes i, es vulgui o no es vulgui, s'acabarà parlant d'Europa. També he de dir que els polítics responen en funció del que se'ls pregunta: si els mitjans volen que es parli d'Europa, se'n parlarà; si volen que es parli dels temes locals, es parlarà dels temes locals. El president de l'Eurocambra, Hans-Gert Pöttering, va visitar fa poc Barcelona i, segons el seu entorn, en va quedar decebut, perquè només li van preguntar per l'oficialitat del català a Brussel·les... El president Pöttering va viure amb molt d'interès el debat i va comprendre que, efectivament, a Catalunya la llengua és una qüestió que mobilitza una part de l'electorat. Ell viatja per tot arreu i sap perfectament que, quan va a Nicòsia, a Hèlsinki o a Varsòvia, en cada lloc se li parla dels temes que interessen. Arran d'aquella visita es va obrir un debat sobre què han de defensar els eurodiputats catalans a Brussel·les... Els eurodiputats han de defensar el que els demanin els seus electors i el que hagin proposat als seus programes. Si han sortit elegits tenen la legitimitat i l'obligació de fer-ho, siguin temes més locals o temes més europeus. Què pot aportar Catalunya a la UE? El primer que hauria d'aportar és més participació a les eleccions del juny: el 2004 va votar un 40%, un 6% per sota de la mitjana europea i de l'espanyola. ¿El president dels Estats Units, Barack Obama, anirà a Estrasburg a l'abril? Hi està convidat, però no en tenim encara la confirmació. Ens agradaria molt que el primer missatge d'Obama als ciutadans europeus, que esperen molt d'ell, arribés a través de la institució que els representa. FONT: Avui (03.03.2009) |