Vostè, als seus articles, escriu la paraula política en majúscules. Per què? Per
distingir-la de la politiqueria o de les polítiques concretes d'acció
pública. Em refereixo a una realitat global que afecta tothom i que té
un valor moral. La política pensada en el sentit aristotèlic de la
construcció d'una ciutat bona. Vol dir que, avui, algú fa aquesta política? Moltíssimes
persones.Tothom és polític: qualsevol ciutadà que treballi per
construir aquest tipus de societat fa política en majúscules. Els
polítics professionals que no fan això i pensen més en el seu interès,
fan politiqueria. Vostè diu que Marx és el millor analista del capitalisme. ¿La seva figura s'ha reforçat amb la crisi? Sí. Tot i que el Marx del qual jo parlo té un missatge que la gent no acaba d'entendre. Parteixo del Manifest comunista
de 1848: la gent es pensa que és comunista, però en realitat ell diu
que si el capitalisme burgès no practica polítiques socialdemòcrates,
vindrà el comunisme. I això és el que ha fet la burgesia amb l'ajuda de
la socialdemòcracia: crear l'Estat de benestar. Marx hauria estat socialdemòcrata? Evidentment!
D'allà no hauria passat. Marx és un gran teòric del capitalisme,
l'estudia a fons, i s'adona de la gran contradicció del sistema: no
poden estar en mans particulars béns dels quals depèn la vida i el
benestar de milions de persones! Paradoxalment l'Estat, amb la provisió de serveis socials, salva el capitalisme... Exactament,
però fixi's que és un Estat capitalista, perquè la funció autèntica de
l'Estat és acabar amb el capitalisme. I això era el que volia fer Marx
d'una forma pacífica. Marx no era revolucionari, era evolucionari. El
més greu, si em permet dir-l'hi, és que no he llegit cap article que
hagi reivindicat el fons de la qüestió: darrere d'aquesta crisi hi ha
la contradicció màxima del capitalisme. Quin és el futur de l'esquerra, avui? Sóc
pessimista, perquè ja no es pot fer un canvi de sistema en un sol país.
Justament per això estem més a prop de les previsions de Marx, que deia
que el comunisme no era més que dues coses: primer, un moviment i un
fenomen mundial; i segon, la desaparició del capitalisme. El capitalisme no desapareixerà... Perquè
el capitalisme desaparegués caldria impulsar una política
socialdemòcrata mundial: es necessita un govern mundial, que hauria de
ser federal i socialista. Un govern que hauria impulsat unes accions
fonamentals: primer, crear una policia i un codi penal internacional
que conduís a un camp de concentració els genocides econòmics i
financers culpables d'un delicte contra la humanitat; segon, salvar el
medi ambient; i tercer, distribuir la riquesa mundials de manera
equitativa. Evidentment tot això és una utopia però algun dia serà
inevitable. Vostè diu que l'esquerra catalana ha estat,
durant el segle XX, la responsable de tots els avenços de l'Estat.
L'Estat i el PSOE no l'han comprès? El PSOE té una enveja
boja al PSC català perquè el sap més avançat. I perquè des de les
esquerres catalanes sempre s'ha intentant crear un Estat democràtic
espanyol. Si no fos per les esquerres catalanes des del segle XIX,
Espanya continuaria sent una monarquia autoritària i una oligarquia
dels senyors feudals cada vegada més concentrats a Madrid. L'esquerra espanyola se sent més còmoda amb la dreta catalana? Sempre!
L'intent que van fer els socialistes catalans d'aconseguir un Estat
federal el van espatllar el pactes de Pujol amb Suárez i amb González.
Pujol va pactar amb un socialista conservador que no volia tenir
socialistes avançats governant a Catalunya. Aquesta és la història. El federalisme és possible a Espanya? No és tan difícil. De fet ja tenim un sistema federal. Ens falta un Senat com a cambra territorial. Creu que el TC retallarà l'Estatut? L'Estatut,
tal com està després de la tramitació a les Corts, és totalment
constitucional, no veig per on pot passar el ribot el TC. Vostè, sensible a les minories, com creu que seria el món si manessin les dones? Com diu la sarsuela, "serían una balsa de aceite, los pueblos y las naciones".
Per definició, les dones teniu les condicions físiques, mentals,
genètiques i històriques per ser unes grans governants. Però la
temptació de moltes dones és que, per ser acceptades, s'intenten
assemblar als homes. Les dones s'han de mantenir fermes! A banda de dret constitucional, vostè té molts coneixements d'astrologia, i també de Mahler. ¿Entén que algú se'n sorprengui? Si
sorprèn és per la incultura de la gent. Si ets mínimament científic i
humà, et planteges coses molt més profundes que la immediatesa. Per mi,
l'astrologia és una ciència superior a totes les ciències, que dóna
l'explicació dels fenòmens personals i mundials. I la música, i Mahler,
són d'interès humà. La seva música expressa els problemes i les
solucions del segle XX europeu. Tot el que he escrit que no és
estrictament política, també és política, i en profunditat. L'única
manera de ser coherent amb la idea que jo tinc de l'ésser humà és fent
política. I, com deia Mounier, la política és la forma més alta de
caritat i d'amor. FONT: AVUI
|