QUÈ FER? |
ÀNGEL CASTANYER |
| Hi ha unanimitat absoluta a Catalunya –això sí per motius diversos-
sobre la necessitat del nou finançament. També la líder del PP -com
no!- troba reprovable la prudència del PSC. El govern tripartit ha
donat la cara en el pols que manté amb el govern central i el president
Montilla s’ha posat al davant d’aquesta justa i necessària
reivindicació.
Catalunya s’ha armat de paciència i de raó. Ha cedit en varies ocasions en els terminis fixats per les dues administracions per arribar a l’acord. El PSC acaba de votar sí als pressupostos de l’Estat. Algú que no vulgui jugar demagògicament, en podia dubtar? Qué no ho va fer CiU el 1993 per sentit de la responsabilitat? El límit per l’acord està fixat al primer de gener i Miquel Iceta ha fet unes declaracions en les que diu “si s’evidenciés que el Govern d’Espanya no té voluntat de complir l’Estatut, les relacions entre el PSC i el PSOE no tornaran a ser iguals”. S’especula en quines mesures podrien prendre els socialistes catalans per intentar salvar la situació en la que els han posat els seus companys de Madrid. No és una qüestió de vida o mort però sí de credibilitat. En cas de l’incompliment greu de l’Estatut, la resposta global de la societat catalana -de la que és impensable que poguéssin quedar-ne exclosos els socialistes- no seria suficient, al nostre entendre, per mantenir la imatge del PSC. De les eventualitats que es barallen a la premsa pel que fa a la seva actitud, una és la revisió de l’acord de fusió del 1978 i l‘altra la de recuperar el grup propi al Congrés. La primera alternativa tindria com a resultat entrar en un procés de durada il·limitada en el que no solament sortirien vencedors els adversaris polítics, sinó que les conseqüències per la cohesió de la societat catalana serien incalculables i nefastes. Arribar a aquest punt, al nostre entendre, seria fer prova d’una irresponsabilitat total. La segona alternativa, la de recuperar el grup propi, a més d’aparèixer als ulls de la ciutadania una resposta amb la contundència necessària, té l’avantatge de que es poden controlar els seus efectes els quals no deixaran de ser modulables, com per exemple continuar votant amb el PSOE, si així es considera necessari. L’objecció de que el reglament no permet al PSC tenir grup propi al Congrés per haver fet llistes comunes amb el PSOE a Catalunya no impediria trobar una solució de compromís, com seria passar-se els 25 diputats al grup mixt. Tenint en consideració que actualment el grup mixt compta amb 7 diputats que quedarien “invadits” per la massa dels 25, alguna solució s’hauria de trobar. I no ens cap el menor dubte que es trobaria en benefici de tots. |