ENTREVISTA A XAVIER RUBERT DE VENTÓS |
SONIA GARCIA |
| Filòsof heterodox, professor d'estètica, exparlamentari, escriptor..., Xavier Rubert de Ventós és una de les referències intel.lectuals de les últimes dècades. Avui participa en el col.loqui Lliures de por, amb motiu del Dia de l'Escriptor Empresonat, al CCCB, juntament amb Cynthia Maung, premi Internacional Catalunya d'aquest any; Dolors Oller, presidenta del PEN Català i el filòsof Edgar Morin, entre d'altres. --¿Quines són les pors d'aquest segle XXI? --Totes les petites pors d'una societat que es creu solidària però que no ho és. La gent ara vol seguretats, que li diguin què fer i cap on anar. --Un segle en què encara no es respecten drets humans... --Més que respectar els drets humans, el que m'impressiona és que encara hi hagi nens que passen gana, que són agredits, violats. Això és atemptar contra el cor, contra el nen que portem a dins. --¿Vostè com va poder combinar la filosofia amb la política? --Malament, perquè no vaig saber retirar-me a temps de la política i vaig perdre el temps, vaig escriure poc en aquest període. L'únic bo és que em vaig dedicar més a l'indigenisme. --¿Què el va portar a política? --Els professors tenim un ressentiment amb el poder. Som gent pacífica, tímida. Tenim una certa enveja dels que prenen decisions, encara que en realitat no sàpiguen quines decisions prendre. No és que siguin Zapatero o Sarkozy els que decideixen, ells són els que s'atreveixen a posar-se davant de l'onada. --¿Ja no li interessa la política? --A mi m'interessa més la reproducció que la producció. M'interessen més els fills que la política. --¿Fa poc vostè va parlar de la fi del capitalisme? --S'ha d'inventar un altre model, perquè el capitalisme ja sabem què significa. I no es pot aplicar el keynesianisme, com en el seu dia Roosvelt, perquè, per exemple, intensificar l'obra pública ara té un cadenat: l'ecologia. --¿Quin paper hi juga la filosofia? --Cito paraules d'un altre: no és segur que l'espècie humana hagués sobreviscut si hagués sabut el que estava fent en lloc del que creia que feia. Les persones que lluiten contra la por saben el valor de l'esforç del dia a dia i de la dignitat humana. Però en això, ¿com es pot ser radical sense ser doctrinari? La gent, per tenir coratge, ha de creure en mites. --¿Això és el que ha guiat el premi Internacional Catalunya d'aquest any? --Aung San Suu Kyi, la líder birmana que segueix presonera, i la doctora Cynthia Maung Zoya són les heroïnes de la resistència i de l'assistència. Totes dues parlen d'un heroisme pròxim, quotidià: una por no tant a la presó ni a la tortura, sinó a l'aïllament, a perdre els amics... en definitiva, el que tothom d'alguna manera té por de perdre.
FONT: El Periódico |