Nou Cicle
 
 
Pàgina d'inici
 

JOAN SANS SICART, DIRIGENT DE LA CNT

 

JOSEP PUIG PLA

 

Joan Sans Sicart ha mort a Toulouse, on residia des de feia anys, el 30 de setembre. Va ser un actiu militant del sindicat CNT als anys trenta a Badalona i després de la Guerra Civil a l'exili francès, com a membre del Comitè Nacional amb seu a Tolosa de Llenguadoc i també del Secretariat de l'AIT. Memorialista de la guerra i de  l’exili, els darrers anys ha publicat cinc llibres de records i vivències.   

 

Nascut a Barcelona el 1915 va cursar els estudis primaris a la capital i posteriorment a Sant Feliu de Guíxols i Perpinyà, seguint la vida atzarosa del seu pare. Instal·lats a Badalona i tenint opció a desenvolupar altres activitats, als catorze anys va entrar a treballar a la indústria Metalgraf, de G. de Andreis (coneguda com la “Llauna”), com a assalariat i es va afiliar a la CNT. A la feina va arribar a ser encarregat, però a la vegada estudiava el batxillerat els vespres com a alumne lliure. Amb els estudis acabats, farà de mestre en una escola racionalista, donarà el seu primer míting als 19 anys i també pronunciarà conferències.

 

Jove comissari de Guerra

 

En començar la Guerra Civil es presenta voluntari a la caserna de Sant Andreu. No el deixen anar al front perquè li diuen que convé més que faci de mestre per educar el poble. Ensenya a l’escola racionalista “Salut i alegria” a Badalona i desenvolupa una gran activitat en mítings i escrivint articles de combat. Col·labora amb el Comitè de Salut Pública local, que presidia el cenetista Joan Manent, futur secretari particular de Joan Peiró al Ministeri. Més endavant s'integra a la Columna Durruti i assisteix a l'Escola de Comissaris, d'on sortirà amb el número 1. Serà comissari de Batalló i després de Brigada.

 

A l'exili participa a la Resistència francesa com tants altres cenetistes i republicans espanyols. El 1950 és elegit un dels nou membres del Comitè Nacional de la CNT amb Federica Monseny, de qui va fer de secretari, Germinal Esgleas, Josep Peirats i altres. Una de les seves tasques va ser reagrupar diferents comitès dispersos. Serà representant de la CNT a l'AIT (Associació Internacional de Treballadors), la coordinadora de les organitzacions de tendència llibertària.

 

Participarà en reunions i mítings antifranquistes amb líders com Rodolfo Llopis (PSOE), Jorge Semprún ( PCE) i el president de la República a l'exili José Maldonado. Va assistir a l’enterrament del darrer president de la República, Manuel Azaña, en representació de la CNT i va intervenir en alguns dels homenatges que se li van retre. Va formar part de la Junta Española de Liberación. Més endavant va quedar apartat de la direcció de la CNT per desavinences greus amb el tàndem Montseny-Esgleas.

 

Actiu memorialista  

 

Els darrers anys ha tingut una destacada activitat com a memorialista. Ha  publicat “Comisari de xoc. Crònica íntima d'una guerra que mai no em vaig imaginar” (2001), amb pròleg de M. Vázquez Montalbán, també en castellà; “Comisario en el exilio. La esperanza frustrada de un luchador por la libertad” (2004), que narra l'experiència sindical, política i personal a França i explica interioritats inèdites de la vida dels anarquistes espanyols a l'exili; i el 2006 “Reflexiones de un libertario".

 

La darrera obra és "El dia de les sirenes. El triomf anarquista del 19 de juliol de 1936", la seva visió sobre el moviment popular que evità la insurrecció dels militars a Barcelona (2007). L’escriví en pocs dies l’estiu de l’any passat amb una mà ferida i problemes de vista. La majoria dels seus llibres –alguns traduïts al francès- han estat presentats a l’Ateneu Barcelonès, Lleida, Girona, Mataró i Toulouse. El cineasta Manuel Cussó-Ferrer preparava un documental sobre la seva vida.

 

La primera obra però va ser Escoltant el meu avi (Pagès Editors, 1999), records de família. Aquest llibre, deliciós, potser és el més ben escrit des de la perspectiva literària, ens permet reconstruir fets que hem de situar al darrer terç del segle XIX i que van deixar petja en un jove inquiet i sensible. 

 

Campió d’atletisme

 

Sans Sicart sempre va voler combinar treball, estudi i esport. Així de jove practicà l’atletisme i amb la secció corresponent del FC Badalona va ser campió de Catalunya junior de 800 m llisos. Amb l'equip de relleus 4x80 m va fer el rècord d'Espanya a l'Estadi de Montjuïc. Més tard amb el CA Laietània de Mataró va ser campió de Catalunya junior i sotscampió senior de 400 m tanques el 1936.

 

Era fill del mataroní Joan Sans Amat, republicà federal, lliurepensador, editor de la revista Palmarium a Sant Feliu de Guíxols els anys vint. El seu pare també era pintor i esportista. Com a futbolista havia jugat a l'equip C del FC Barcelona, a l'Iluro SC i va ser un dels fundadors del FC Guíxols.
 
 
Pàgina d'inici
Arxiu |  Escriu-nos |  Qui som