Jordi Hereu comença a agradar-se com a alcalde. Mig any després de substituir Joan Clos i quan falten poc més de tres mesos per a les eleccions municipals del 27 de maig que han de dilucidar la continuïtat del seu incipient projecte, dibuixa cada dia amb més convicció un perfil propi del qual ja s'endevinen els traços més gruixuts.
Pròxim i dialogant, però també autoritari. Defensor de la ciutat diversa i plural i, al mateix temps, desacomplexat i exigent en el compliment de les normes. Prudent i reservat a primera vista, però tal com revela en aquesta entrevista, apassionat en la fidelitat cap als seus i en la crítica als rivals. El gris inicial d'Hereu comença a definir-se. I amb l'AVE salten les primeres espurnes.
--¿Manté l'"escepticisme expectant" amb què va qualificar al gener el seu estat d'ànim sobre l'arribada de l'AVE a Sants aquest any després de reunir-se amb la ministra de Foment a Madrid?
--Escepticisme expectant, però no pas passiu. I això ha de quedar molt clar. He demanat a Foment que compleixi el seu compromís i així s'ha manifestat, però és bàsic que nosaltres mostrem de manera paral.lela una convicció sense fissures sobre el projecte. Ha arribat l'hora de la veritat i no podem reobrir debats passats. Hem de ser els primers a liderar aquest moment.
--¿Què pensa llavors quan CiU fa bandera del desviament del traçat pel Vallès, en detriment del centre de Barcelona?
--El seu candidat a l'alcaldia, Xavier Trias, ha tingut moltes responsabilitats de govern a Catalunya. Sap el que això significa i que hi ha coses amb què no es pot jugar. Alimentar la por és irresponsable, i em sembla inaudit i indigne de la seva trajectòria.
--¿Però no esperava que l'AVE fos tema de precampanya?
--M'ha sorprès que algú que aspira a liderar aquesta ciutat expressi alegrement que no és necessària una infraestructura bàsica per a la transformació d'una part de Barcelona i per a la millora de la xarxa de Rodalies, un projecte que necessitem com l'aire que respirem. Sembla més el candidat d'una població de fora de Barcelona. No ho entenc, crec que és un error profund, producte d'un càlcul electoralista a molt curt termini.
--¿A què creu que es deu l'interès per polemitzar sobre aquest tema?
--Expressa una tradició de la dreta d'aquesta ciutat, que no ha apostat per ella com a capital. Recordo altres debats sobre on s'havia d'ubicar la Vila Olímpica o si s'havia d'ampliar o no l'oferta hotelera. Sempre hi ha hagut posicions conservadores alimentant pors en aquests temes. CiU no ha cregut mai en la centralitat de Barcelona, i Trias hereta aquesta tradició que no ha cregut mai en Barcelona.
--CiU va reivindicar dimarts passat la seva aposta municipalista a favor de potenciar la xarxa de Rodalies.
--Em va fer molta gràcia aquest acte. Proposo recordar les inversions en Rodalies dels vuit anys del govern del PP, recolzats pel partit de Trias. Perquè ara estem vivint problemes, però emmarcats en un procés de transformació en què s'està invertint, cosa que no passava des de fa molt temps. ¿On era CiU quan donava suport als pressupostos del Partit Popular que no incloïen inversions en Rodalies?
--¿Quin és el seu model?
--Apostem per passar de la concepció de tren a la de metro. ¿No tenim el metro del Vallès? Doncs ara necessitem el metro del Baix Llobregat i el del Maresme, amb un servei molt regular i amb combois amb més capacitat i fiabilitat. I això s'aconsegueix posant diners públics sobre la taula, no pas fent rodes de premsa. CiU no s'ha cregut mai el projecte de Rodalies i, entre altres coses, són responsables de molt urbanisme difús que no ha anat acompanyat paral.lelament d'inversions en transport col.lectiu.
--¿S'imagina Jordi Portabella en el despatx d'alcalde, durant dos anys i amb el suport de CiU?
--Només crec en un govern de progrés. La ciutat no admet cap altra combinació.
--De l'AVE en depèn també una de les principals transformacions urbanístiques que té pendent la ciutat, la de la Sagrera.
--Reconec que en aquest àmbit s'ha treballat molt, però no s'han vist encara resultats tangibles. Insisteixo un cop més que ens correspon a nosaltres tibar el carro i desbloquejar el projecte. Ara hem de collar els operadors i dir-los que tinguin sentit d'Estat per facilitar pactes. No serà fàcil, però veurem passos molt importants en pocs mesos que ens permetran iniciar obres.
--¿Per exemple?
--Esperem que s'aprovi de manera imminent l'estudi d'impacte ambiental. Això permetrà desbloquejar alguns planejaments urbanístics i passar a l'acció. Per això és molt important que es visualitzi l'arribada real de l'AVE. Els operadors saben perfectament quan el temps empaita o no. I si el tren es despista en altres debats, perdrem força.
--Una altra gran zona pendent d'ordenació és la de les instal.lacions del Futbol Club Barcelona i el Campus Sud universitari ¿El Barça tindrà per la Mercè la llicència necessària per ampliar el Camp Nou?
--La nostra postura en aquest tema és realista, ja que un projecte així no es fa mai ràpid. Ni trepitgem el fre ni l'accelerador. Estem parlant de peces molt grans sobre les quals hi ha d'haver un treball de reflexió i compensacions per a la ciutat.
--¿No és precipitat que el Barça convoqui un concurs d'idees per a l'estadi sense un pla urbanístic definit de l'entorn?
--No, perquè avançar en aquesta peça no afecta altres desenvolupaments. Ara comença el concurs i no serà un procés ràpid. Passarà temps fins que es concreti, cosa que aprofitarem per fer-lo coherent amb la resta del pla.
--¿I el campus universitari?
--A nivell urbà, el girarem com un mitjó. És una ocasió històrica, hi ha molt bones relacions entre les universitats i l'ajuntament i les dues parts ho tenim clar. I hi ha diners per invertir i aconseguir un nou paisatge urbà que permeti el diàleg ciutat-universitat que ara no existeix pel deficient planejament original que va fer el franquisme.
--Ha dit recentment que ja no és tan important fer places, com seguir el que hi passa. I per controlar-ho sembla clar que no li tremola el pols...
--Simplement demano una cosa tan bàsica com el compliment eficaç de les diferents normes democràtiques, incloent-hi les que sorgeixen del poder local. I que ens donin més capacitat, als ajuntaments, per aplicar l'ordenament jurídic amb eficàcia. De vegades pot semblar una cosa personal, però només estic parlant d'una obvietat. No es tracta de duresa, sinó d'aplicar l'autoritat democràtica amb total normalitat.
--Això pot provocar, ideològicament, contradiccions internes i que des de l'esquerra el vinculin a polítics conservadors com l'exalcalde republicà de Nova York Rudolph Giuliani.
--El meu projecte és d'esquerres, sense solucions simplistes o populistes de bons i dolents, però amb el compliment estricte de les normes democràtiques. La fórmula final de la convivència és la suma entre cohesió social i autoritat democràtica. I no renuncio a cap de les dues, ni tampoc una va en contra de l'altra. Els polítics conservadors volen solucionar les coses només des d'una retòrica autoritària. Amb això disfressen les seves carències en altres aspectes que per a mi són fonamentals. Al populisme autoritari de la dreta només se'l combat des de la racionalitat de proximitat de l'esquerra. Per això hem d'estar molt a sobre del dia a dia als barris.
--¿El fet que els okupes li hagin muntat dos aldarulls personals en dos actes públics ha provocat que vostè hagi fet d'això també una qüestió personal?
--Rotundament, no. Sé que ho diuen, però en absolut és una cosa personal, és només una qüestió d'expressió política.
--Amb els okupes ja ha quedat clara la seva postura de no dialogar mentre no tinguin interlocutors, però hi ha altres col.lectius implicats en problemes de convivència que sí que en tenen, com els locals de música en viu, preocupats pels tancaments municipals de sales. ¿Hi parlarà?
--Per descomptat. I diré més, vull que la ciutat tingui música en viu i hem de trobar la manera de fer-ho compatible amb el descans dels veïns. ¿De quina manera? A través d'un pacte entre totes les parts implicades, i em nego a pensar que això no sigui possible. Hem de fer que es compleixin les normatives raonablement, fent-les compatibles amb la música i amb la cultura, que són sempre un actiu, mitjançant l'adaptació a les normes d'aquestes activitats. És un problema que hem de resoldre.
--¿S'emmarca en aquesta filosofia de pacte la idea de limitar l'aforament en actes massius, com les celebracions de títols del Barça, per impedir actes vandàlics?
--Sí, deixant que siguin els experts policials els que delimitin clarament aquest aforament. És una solució intermèdia entre seguir igual que ara i prohibir les celebracions. Sóc optimista respecte de la progressiva recuperació de l'espai públic que viu Barcelona.
--¿Pretén ampliar o endurir l'ordenança cívica?
--És una ordenança oberta a anar llegint les transformacions de la realitat i variar amb elles, i em penso que anem pel bon camí. Però és molt aviat per a canvis.
--¿I la Carta Municipal? Encara no s'acaba de visualitzar del tot el pas històric que s'havia promès amb la seva aprovació definitiva.
--Som molt a prop de poder concretar diferents temes que van des del domini marítim fins a la presència de Barcelona en òrgans de gestió d'infraestructures d'alt interès per a la ciutat, de manera compartida amb altres institucions. Serem a l'aeroport gràcies a la Carta, i al port, i en el futur operador que gestioni Rodalies.
--¿I al govern de la ciutat?
--Qui és al territori no pot compartir això amb altres barrets. En el pròxim mandat, hi haurà regidors electes que només treballaran per als seus districtes. I això comportarà, aplicant una nova potestat sorgida de la Carta, comptar amb professionals no electes en àmbits sectorials. Necessitem més dedicació dels regidors de districte com a líders territorials, aplicant al màxim la proximitat. I per a això els hem de treure altres responsabilitats. Si no, proximitat només és un eslògan. No serveix de res oficialitzar un mapa de 73 barris si després no els recorrem un per un durant els quatre anys de mandat.
EL PERIÓDICO - 12.02.2007
|