En plena preparació dels detalls de moltes Escoles d´estiu ens ha sorprès la notícia: la Marta Mata ens ha deixat. Sabíem que estava delicada, que havia sofert un empitjorament, però no havíem imaginat un escenari al món de l´educació a casa nostra sense ella. Segurament farem i llegirem molts balanços de la seva aportació al món de l´educació a Barcelona, a Catalunya i a Espanya. D´associacions de mestres, escoles, agrupacions polítiques i de diferent ordre. Aquí va la d´un mestre.
Un dels principis que donen sentit a la nostra feina és fer, de l´infant, el centre de tot el nostre esforç. Quan es vol personificar en algú tot un pensament pedagògic que, a més d´ajudar a recuperar col·lectivament una tradició pedagògica – la catalana – que havia aixecat admiració a tot Europa, va forjar les bases d´un nou model escolar del que ara estem orgullosos, busquem algú que, com la Marta, ha donat mostres de vitalitat permanent, ha sabut donar raó tothora de les seves convicciones educatives, ha continuat assumint responsabilitats fins a l´últim moment, ... virtuts que, per altra banda, comparteixen companys seus de generació pedagògica (escola, en diran alguns) que són testimonis vius d´un model pedagògic que ens cuidarem de perpetuar, adaptar i donar a conèixer encara més.
La Marta ha fet una aportació decisiva a l´educació moderna, en molts fronts. L´associació de mestres que va ajudar de forma decisiva a crear (Rosa Sensat) és l´embrió i la primera baula de l´actual Federació de moviments de renovació pedagògica. Res no entendríem en aquesta gran família sense tenir en compte la seva influència. No es va conformar amb la posada en marxa i la promoció de grups de treball, assessoraments, publicacions i formació. De seguida va assumir responsabilitats en el terreny de la política educativa a Barcelona, en l´àmbit català i a nivell espanyol. El respecte i l´autoritat que ha sabut guanyar-se l´han acompanyada fins al darrer dia. Potser per això se´ns feia difícil imaginar que algun dia no la tindríem físicament al costat. Segur que aquestes virtuts es mantindran – i, fins i tot, destacaran encara més – quan parlem d´ella. El que ens toca, però, és donar continuïtat al seu esforç (compartit per milers de bons mestres, afortunadament) per fer digna l´educació de la que som responsables, posant en primer pla la dignitat, els drets i les necessitats de l´infant. Amb això assegurat, no serà difícil que mestres, mares i pares, educadors i educadores de tot ordre i condició, ... trobem el paper que ens correspon a cada moment i, també, la manera de fer més complerta, coordinada, justa i encertada l´acció educativa que ens correspon. Pretendre-ho és una bona manera de fer present la Marta entre totes les persones que volem educar.
El president de la Fed. Moviments Renovació Pedagògica escriu a capgros.com. |
