Notes de Brussel·les

Presentació

Raimon Obiols publica en aquest bloc els seus comentaris sobre l’actualitat.

Twitter

App per a l'iPhone


Raimon Obiols NdB

Etiquetes

Traductor

Darreres notícies

Blocs i enllaços

  • RSS
  • Atom
  • « | Inici | »

    Bruno Trentin

    Per Raimon Obiols | 27 August, 2007


    Imprimir Imprimir

    Les morts sempre arriben d’imprevist. Malgrat que Bruno Trentin va tenir fa un any un greu accident, la seva desaparició m’ha entristit. He tingut la sort de treballar uns anys amb ell, al PE. Pels de la meva generació era una figura gairebé mítica de l’esquerra italiana i europea, amb una llarga trajectòria de combatent antifeixista i de dirigent sindical i polític.

    Bruno va néixer a l’exili, prop de Tolosa, on féu els primers estudis. Era fill de Silvio Trentin, un catedràtic de dret administratiu a Venècia que es refusà a a prestar fidelitat al feixisme i s’exilià a França, on fundà un moviment d’esquerra, “Libertà e federalità“, de caràcter socialista llibertari, federalista, europeísta.

    Bruno seguí la trajectòria: als quinze anys ja organitzava un “grup insurreccional” contra els ocupants alemanys i era detingut. Després treballà de pagès en un camp de refugiats espanyols. el 1943, pare i fill retornaren a Itàlia: Silvio morí un any després, mentre Bruno s’incorporava a les formacions partisanes de Giustizia e Libertà, on assumí el comandament d’una brigada. El 1946 entrà al Partito D´Azione, estudià dret i, després d’una estada a Harvard, s’incorporà al PCI i a la mítica CGILde Giuseppe Di Vittorio, primer en el servei d’estudis, amb Vittorio Foa, i després, durant 15 anys, a la direcció de la federació metal·lúrgica, la FIOM, en un període excepcional de lluites obreres i de desenvolupament de la unitat i l’autonomia sindicals. El 1988 esdevingué secretari general de la CGIL.

    Un dels seus antics col·laboradors ha dit que Trentin es pot resumir en tres paraules: autonomia, treball i llibertat. Fou un impulsor de l’ autonomia sindical i mantingu?empre una gran independ?ia personal: ?impossible encasellar-lo en un o altre grup o corrent, i els seus referents d’amistat anaven de Norberto Bobbio a Riccardo Lombardi, Vittorio Foa, Pietro Ingrao i molts altres. Afirmava en?icament la centralitat del treball: els assalariats eren els protagonistes principals, els “productors” de la societat, els subjectes del futur. No podia concebre una esquerra desvinculada dels temes del treball i del m????els treballadors (dels vells i els nous treballadors). Fa uns anys, en un encontre amb estudiants d’institut, ho expressàn aquests termes: «Em dic Bruno Trentin, tinc 71 anys. He passat tota una vida en el treball sindical. Probablement aquesta opci????’he feta perqu?aig descobrir, des que era molt jove, que en la classe treballadora hi havia una extraordinàa voluntat de coneixement i de llibertat, fins i tot en aquells treballadors que no havien tingut la fortuna d’una educaci????e participar en una experi?ia d’estudis. De fet els hi vaig trobar una necessitat extraordinàa, molt m?gran que la de tenir un salari elevat, d’esdevenir persones lliures, d’expressar-se lliurement amb el seu treball, de con?er. I aix????plica tamb?a gran combativitat que ressorgeix cont?ament en el m????el treball, en tots els continents, en tots els pa?s. Aquesta ?la cosa que m’ha fascinat profundament i que m’ha donat la voluntat de posar-me al servei d’aquesta causa”.

    Un dels seus às articles a L’Unitàstrong>, quan comen?a a plantejar-se la hip????i del Partito democratico, es titulava “Vull morir socialista”. No es tractava de nostàia sin???? plantejament de futur. Trentin era un home gran, per???? era en absolut un home del passat (de fet, va dirigir el grup que coordinàl darrer programa dels Democratici di Sinistra). Els seus llibres ( Lavoro e libertàem>, Il coraggio dell’utopia, La cittàel lavoro) son plens d’anàsis actual?imes, d’idees innovadores. Confirmen quelcom que sovint menystenim: el futur no ?de dretes.

    Es desesperava per la lentitud de la construcci???? la unitat pol?ca europea, i per les mancances europees dels socialistes. Amb ell i d’altres vam redactar el manifest Un projecte europeu pels socialistes: El nou federalisme. Jos?uis L???? Bulla va escriure, com a pr???? a l´edici????talana d´una antologia de Trentin un text que cal llegir: « Elogi de Bruno Trentin ».

    Categories: Politica europea, Semblances, Socialisme, Treball | Sense Comentaris »

    Comentaris

    Security Code: