Amalia Solórzano, el president Cárdenas i el seu fill Cuauhtémoc

Ahir va morir, a la Ciutat de Mèxic, Amalia Solórzano, la viuda de l’expresident mexicà Lázaro Cárdenas. Tenia 97 anys. Va ser una gran valedora dels exiliats de guerra civil espanyola i es recorda especialment la seva labor d’acolliment dels anomenats “nens de Morelia”, orfes de la Guerra Civil espanyola que van anar a Mèxic per ser allotjats temporalment, però que finalment es van quedar al país americà de manera permanent.
Amb alguns d’aquests “nens”, que tenien ja una edat avançada, la vaig visitar a casa seva, fa uns anys. Em va regalar un llibre seu de memòries on explica la seva vida, que tingué un gir radical quan, filla d’una família acomodada de Michoacán, va conèixer el 1928, als 15 anys, a qui seria el seu marit, el general Càrdenas, que tenia aleshores 33 anys i feia campanya per a ser governador de l’estat. Cárdenas fou elegit i després, entre 1934 i 1940, fou president de Mèxic. Obrí generosament les portes del país als condemnats a l’exili pel franquisme.

Recordo que em va commoure la relació que els “nens de Morelia” (aleshores quasi octogenaris), mantenien encara amb la vídua de Càrdenas: un tracte fet de respecte, humor i d’ una tendresa recíproca. També recordo la casa, bastant modesta i de bon gust, sobretot en comparació amb les mansions kitsch tan habituals entre els personatges de la política mexicana. També en això era una dona d’esquerres.