- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

Canvi de líders: Brown, Harman, Veltroni

Posted By Raimon Obiols On 25 June 2007 @ 13:06 In General,Politica europea,Semblances,Socialisme | No Comments

Mentre en el PS francès ha començat un difícil període de canvis (paradoxalment més complicats a causa d´un resultat millor de l’esperat en les passades legislatives), aquests díes s´està produïnt un canvi en el lideratge del laborisme britànic i del futur Partito democratico» italià. Gordon Brown, com era previst des de fa molt temps, fou elegit ahir nou líder del Labour. La sorpresa es produí en l´elecció del número dos del partit : la feminista Harriet Harman guanyà per un marge estret (50, 43 %) el candidat oficialista, Alan Johnson (49.56%). Harman va votar per la guerra a l´Iraq, però ha dit, [1] segons la BBC, “que ho lamentava i que no ho hauria fet si hagués sabut el que sap ara“. També Brown ha demanat excuses per les equivocacions d´intel.ligència a propòsit de les armes de destrucció massiva.

Fill d´un pastor presbiterià, Brown ha tingut una difícil relació amb Blair (seria potser més precís dir amb els Blair: són notoris els enfrontaments amb Cherie). El diari The Independent [2] publicà ahir una crònica sobre un eventual pla de l´entorn de Blair per impedir l´accés de Brown a la successió. El menys que es pot dir és que Brown no és una cara nova. Però la seva elecció ha fet pujar quatre punts en les enquestes al Labour (39%), que se sitúa de nou per damunt del partit conservador (36 %). També el nou líder rep una major confiança (40 %) que el conservador Cameron (22 %).

El líder que es dibuixa en el PD italià tampoc és una cara nova. Walter Veltroni, actual alcalde de Roma i antic primer secretari dels Democratici di Sinistra, té una llarga història política al darrera. Però havent estat al marge de totes les baralles d´aquests darrers temps, Veltroni és, com ha dit Piero Fassino, el més fresc de tots nosaltres.

La frase s´ha prestat a interpretacions molt mal intencionades. Hi ha qui ha recordat una frase d´Henry Kissinger, ara fa trenta anys, a propòsit de l´exhauste paisatge dels dirigents democristians en el moment més potent del PCI de Berlinguer : We need fresh faces, necessitem cares fresques. L´inesgotable Giulio Andreotti li replicà aleshores que aquesta necessitat de cares fresques té el risc d´atreure una abundància de frescos.

No és el cas de Veltroni, que dimecres [3] anunciarà la seva candidatura a les primàries que, el proper 14 d´octubre, han d´elegir el primer secretari general del Partito democratico. La seva decissió ha tingut l´efecte de resoldre, de moment, els problemes interns que s´havíen plantejat entorn del lideratge del nou partit. D´Alema, Fassino, Rutelli i altres candidats i candidates in pectore (se n´avien comptat fins a 16) han fet una passa enrera, i ara el problema és que les primàries prenguin un caràcter plebiscitari, sense competidors.


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=64

URLs in this post:
[1] segons la BBC: http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/politics/6699469.stm
[2] publicà ahir: http://news.independent.co.uk/uk/politics/article2701305.ece
[3] anunciarà la seva candidatura: http://www.repubblica.it/2007/06/sezioni/politica/veltroni-nuovo/veltroni-lingotto/veltroni-lingotto
.html