Notes de Brussel·les

Presentació

Raimon Obiols publica en aquest bloc els seus comentaris sobre l’actualitat.

Twitter

App per a l'iPhone


Raimon Obiols NdB

Etiquetes

Traductor

Darreres notícies

Blocs i enllaços

  • RSS
  • Atom
  • « | Inici | »

    Amb el millor dels nostres somriures

    Per Raimon Obiols | 20 June, 2007


    Imprimir Imprimir

    Haig de dir que els somriures m’encanten i que, per bé que no sóc una persona de costums rialleres (un periodista va escriure una vegada que era perquè jo tenia les dents massa grosses i tenia raó: de petit els amics em deien “dentotes“), no tinc cap inconvenient en somriure, amb mesura i sempre que hi hagi motiu. Però ara començo a estar inquiet. D’una banda, fent zapping, veig que a la televisió els somriures son cada vegada més amples i permanents, i que alguns fan d’això una explícita declaració de principis: “Nos despedimos con la mejor de nuestras sonrisas“, diuen, per exemple, els qui acomiaden un programa sempre interessant, per un motiu o un altre, que és “España en directo“. També en les campanyes electorals el somriure creix i s’eixampla. Els candidats i candidates només l’abandonen en algun moment especialment agre d’un debat, probablement al preu d’una posterior recriminació de l’assessor d’imatge corresponent. Em sembla que també en matèria de somrirues es produeixen canvis ràpids en la nostra societat: estem assistint a l’expansió i eixamplament dels somriures i tal vegada, correlativament, a una lenta i constant devaluació del del seu vell significat. Ja no sabem massa bé què vol dir un somriure, com l’hem d’interpretar, quin valor li hem d’atorgar. Es com si es produís una progressiva orientalització dels nostres hàbits facials: tots ens anem assemblant a xinesos i xineses somrients. I és ben sabut que els xinesos somriuen sempre, fins i tot quan discuteixen, fins i tot quan estan enfadats: un admirable esforç de cortesia mil·lenària acumulada, que es perpetúa quotidianament. Però no és, o almenys no era, el nostre cas. La paradoxa és que a la Xina i al Japó aquest somriure oriental va cedint terreny en una direcció justament contrària a la nostra: no sols les modes sinó també les pròpies cares de la joventut s’occidentalizen, es fan menys somrients, més serioses, més sotmeses a una voluntat d’imatge dura, o de romàntica malenconia. Potser per això ara, al Japó, s’ha presentat un aparell fotogràfic que detecta els somriures i esborra automàticament les fotos dels rostres seriosos. A Occident i a Orient, qui no somrigui no sortirà a la foto.

    Categories: General | Sense Comentaris »

    Comentaris

    Security Code: