Notes de Brussel·les

Presentació

Raimon Obiols publica en aquest bloc els seus comentaris sobre l’actualitat.

Twitter

App per a l'iPhone


Raimon Obiols NdB

Etiquetes

Traductor

Darreres notícies

Blocs i enllaços

  • RSS
  • Atom
  • « | Inici | »

    Good morning, Mr. Socialism

    Per Raimon Obiols | 13 June, 2007


    Imprimir Imprimir

    Mai he trobat temps per llegir els llibres de Toni Negri (els voluminosos “Imperi” i “Multitud“escrits amb Michael Hardt), que li van donar notorietat internacional en els primers 2000, com una de les referències del moviment mundial de revolta contra la globalització. Però he anat llegint articles i entrevistes d’aquest filòsof italià, de molt turmentada i complexa biografia, i ara he acabat un recent llibre-entrevista que s’ha publicat a Itàlia : “Goodbye Mr. Socialism“. És un text interessant, ple d’idees suggerents, i absolutament discutible, penso, en molts dels seus plantejaments.

    No vull comentar-los ací, sino referir-me a una de les tesis centrals de Negri (la que dóna origen al títol provocador del llibre). Negri diu que “la paraula ’socialisme’ ha tingut una importància enorme en la història del món” però que cal acomiadar-la. No desapareixerà de sobte, però només “continuarà bivaquejant (com a França els residus del bonapartisme) en els marges de la ideologia corrent“. Per contra, “la paraula ‘comunisme’ està reconstruint-se pas a pas“. Negri diu que el socialisme ha mort i que el comunisme ha ressuscitat.

    Ni Negri ni nosaltres tindrem ocasió, per raons biològiques, de comprovar aquestes profecies de temps llarg, però a mi em sembla que el filòsof italià erra en la seva visió del present i genera una considerable confusió de termes pel que fa al passat i al futur. Pel que fa al present, les referències al “socialisme” no disminueixen sinó que creixen a diverses regions del món, en particular a l’Amèrica Llatina, i en canvi assistim a l’extinció pràcticament general de les referències al “comunisme” en la vida social i política europea, en les posicions predominants dels moviments altermundialistes, en les noves esquerres o en la immensa Xina. Però aquesta “qüestió de noms” té una importància relativa.

    La qüestió interessant és la dels continguts dels termes : què se situa avui darrere d’aquests mots d’enorme càrrega. I ací hem de mirar al passat, en el que Negri genera, em sembla, una estranya i no innocent inversió de termes Si entenc bé, per exemple, l’estalinisme, segons Negri, no formaria part del bagatge del ‘comunisme’ sinó del ’socialisme’.

    De cara al futur, l’acomiadament que Negri fa al ’socialisme’ és degut a que, segons ell, “no és altra cosa que la transformació estatalista del capitalisme“. Per contra el ‘comunisme’ és la “construcció del ‘comú’, com a capacitat comú de reproduir lo social en la llibertat“. Capgirament de termes, em sembla: la segona és una bona definició del ’socialisme“, tant si mirem el passat com el futur. Hi ha, en la rica tradició dels corrents socialistes dels dos darrers segles i en la realitat plural del moviment socialista del present,  un “mainstream” que no és estatalista sinó participatiu, democràtic, societari i, si voleu, “comunalista“. Cosa impossible de considerar en el passat i el present dels règims, ideologies i partits autodefinits com comunistes.

    El socialisme no és una determinada doctrina o ideologia. És quelcom que succeeix: la persistent recurrència, una i altra vegada, en una o altra conjuntura, en un racó de món o l´altre, de processos d´agregació i de posta en moviment d´homes i dones, contra l´explotació en el treball, la desigualtat injusta, l´opressió, la discriminació, la dominació o l’adoració de l’home per l’home. És un “principi energètic“, que fa que molta gent planti cara i tracti d´aconseguir més llibertat, igualtat i justícia, amb avenços i també, quan es produeixen retrocessos, amb nous cicles fruit d’una renascuda innocència creativa; i sempre amb el risc de renovats errors, pel desconeixement i la desmemòria.

    El problema no rau en la vitalitat i potencialitat d´aquest “principi energètic“. Malgrat tota la interessada literatura que s´ha fet en les darreres dècades sobre la “mort del socialisme” (la de Negri n’és una versió “d’esquerra“), la seva força continua manifestant la seva fecunditat per verificar “nous començaments“, nous “Good morning, Mr. Socialism“. El problemes es troben en les vàlvules que, en el camp de la política, de les idees, dels programes, dels poders, utilitzen aquesta energia i tracten d´orientar-la vers uns o altres objectius.

    D’ací l’enorme importància dels “checks and balances“, dels procediments democràtics formals i també d’allò que els metges denominen el “principi de precaució“: elements indispensables per evitar i corregir errors, i diferenciar-se clarament de les “avantguardes” que pretenen detentar la “única solució possible” i fer beure la seva medicina atorgant-li un caràcter d´ineluctabilitat fatalista.

    Categories: General, Socialisme | Sense Comentaris »

    Comentaris

    Security Code: