Avui llegeixo la notícia que Germaine Tillion acaba de fer cent anys. Nascuda el 1907, etnògrafa, alumne de Marcel Mauss, va emprendre el 1934 una primera missió etnogràfica a Algèria, a la Kabilia, d´on sortirà una obra mestra, « Le Harem et les cousins ».

El maig de 1940, retornada a França, entrà a la Resistència, impulsant el [1] grup del “Musée de l’Homme”. Detinguda l´agost de 1942 és deportada, junt amb la seva mare (que hi morirà) al camp de concentració de Ravensbrück. “Vaig sobreviure“, va dir després, “per atzar i per còlera“. Potser hi jugà també un tercer factor: etnògrafa de professió, Germaine Tillion no pogué deixar d´estudiar minuciosament el món concentracionari i els seus mecanismes.
“Als vuits dies de la meva arribada” ha escrit, “ja coneixia què eren el sistema concentracionari i l´extermini, i havia après la finalitat de l´antisemitisme, és a dir l´existència del genocidi. Ja sabia des de 1938 (data d´un viatge a Àustria) que els jueus eren sotmesos a mil humiliacions, però no imaginava un sistema industrial per matar-los en sèrie. A Ravensbrück, en poques hores, vaig quedar completament informada“.
El resultat fou un llibre, publicat el 1946, que porta per títol “Ravensbrück“, on relata la seva experiència al camp de concentració, des del prisma no sols d´una víctima sinó d´una etnòloga que observava, atenta i metòdica, tot allò que succeïa al seu voltant.
Retornà a Algèria on continuà els seus treballs etnològics. Durant la guerra algeriana esdevingué una militant activa contra la tortura.

Amb l´historiador [2] Marc Bloch (resistent afusellat pels alemanys), l´hel:lenista [3] Jean Pierre Vernant (colonel FFI que comanà l´alliberament de Tolosa), i altres figures, Germaine Tillion forma part, encara en vida, d´un panteó extraordinari de grans científics i acadèmics resistents de França.

• Hi ha una bona biografia de Germaine Tillion, feta per Jean Lacouture: [4] “Le témoignage est un combat”.
• Ací podeu llegir [5] una entrevista autobiogràfica (fr) publicada en el número «Indignations » del “NouvelObs” d´octubre de 2001.

2 Comments To "Germaine Tillion ha fet cent anys"

#1 Pingback By Césaire, Tillion | Notes de Brussel·les On 19 April 2008 @ 21:24

#2 Pingback By Césaire, Tillion | Notas de Bruselas On 20 April 2008 @ 14:20