Notes de Brussel·les

Presentació

Raimon Obiols publica en aquest bloc els seus comentaris sobre l’actualitat.

Twitter

App per a l'iPhone


Raimon Obiols NdB

Etiquetes

Traductor

Darreres notícies

Blocs i enllaços

  • RSS
  • Atom
  • « | Inici | »

    Model italià

    Per Raimon Obiols | 1 June, 2007


    Imprimir Imprimir

    Hi ha un parell de coses que escolto i llegeixo repetidament, aquests dies, a Catalunya, i que>> apareixen relacionades, en una mena d’insalvable contradicció que fa una mica de gràcia. La primera és la múltiple queixa contra “els partits“, com si visquéssim a Catalunya en una partitocràcia insuportable. La segona és l’evocació d’alguns aspectes del model italià (creació del “partito democratico“, primàries, llistes obertes, etc.) com un eventual antídot contra els mals de la “partitocràcia” a la catalana. Ens hauríem d’aclarir una mica sobre el particular.

    Si parlem seriosament de partitocràcia hem de parlar d’Itàlia. Fa pocs dies, el president de la patronal Confindustria, Luca Cordero de Montezemolo, va fer un discurs, en presència de les altes autoritats de l’Estat, en el que va afirmar: “La política és la primera empresa del país, amb prop de 180.000 càrrecs electes. El cost de la representació política en el seu conjunt és igual al de França, Alemanya, el Regne Unit i Espanya reunits. El sistema de partits costa al contribuent 200 milions d’euros a l’any, contra 73 milions a França”. Al Parlament italià hi ha 17 grups parlamentaris i 23 partits representats, 17 dels qual amb menys d’un 3 % de vots. Un parlamentari italià guanya, grosso modo, tres vegades més que un diputat català o espanyol. El govern Prodi té 105 ministres i subsecretaris d’Estat. Es calcula que circulen pel país 574.215 cotxes oficials. Entretant, ahir hi havia 10.000 taxistes en vaga obstruïnt Roma, i fa uns díes Nàpols semblava un infern, amb centenars de tones d’escombraries cremant per les cantonades.>>

    El president de la República, Giorgio Napolitano, després de les eleccions parcials d’aquest darrer cap de setmana, ha reclamat dels polítics “un esforç de moralitat i rigor per renovar la políitica“. Massimo D’Alema considera que es tracta d’ “una crisi de credibilitat de la política comparable a la que, en els any 90, va marcar el final de la Iª República“.

    El darrer cap de setmana hi va haver eleccions municipals parcials i 10 milions d’italians van ser cridats a les urnes. Els resultats per “L’Unione” que encapçala Prodi van ser dolents, sobretot al nord. Prodi, en una entrevista a “La Repubblica va dir que eren conseqüència de les divisions en la coalició governamental, i amenaçà amb dimitir: “Com es pot donar una imatge de bon govern si els ministres i els aliats de la coalició son els primers a desmuntar les mesures que adoptes? (…) Només cal que s’anuncii una iniciativa, i ja apareix algú en el propi govern que es considera autoritzat a criticar-la per augmentar la seva visibilitat i la del seu partit”. En teoria, la constitució d’un nou partit, el “Partito democratico“, imaginat per Prodi, hauria de servir per mirar de respondre a alguns d’aquests problemes de la partitocràcia italiana. Ja veurem si se’n surten. De moment, les dificultats són enormes, i la imatge que es dóna és punyeterament negativa. A les declaracions de Prodi va respondre l’endemà Rutelli, dient que calia elegir de manera immediata el “líder” del Partito Democratico: “El Partito Democratico no és una caserna i no acceptem exigències. Ens cal un líder de veritat, no un portaveu“. Prodi replicà que de cap de les maneres: “El líder sóc jo“. Fassino va mirar de posar pau, però una llarga reunió nocturna del “comité promotor” de 48 membres (cooptats) va acabar sense altre resultat que la decissió d’ampliar la cooptació fins a 100 membres (alguns alcaldes del nord, com Massimo Cacciari, havien quedat fora de la cúpula i deien que el mal resultat septentrional era deguts a aquest fet). La qüestió del líder resta per octubre.

    Deixem de parlar de “model italià”, per favor.

    Categories: General, Política catalana, Politica europea, Socialisme | Sense Comentaris »

    Comentaris

    Security Code: