« Funcionaris de Brussel·les comentant la crisi | Inici | Crisi dels rics, crisi dels pobres »
Finançament: les tres etapes del procés
Per Raimon Obiols | 7 October, 2008
Imprimir
Que els ex presidents de la Generalitat, Pasqual Maragall i Jordi Pujol, i els ex presidents del Parlament, Heribert Barrera i Joan Rigol, es reunissin ahir amb el president de la Generalitat, José Montilla, per donar-li suport en la negociació del nou model de finançament, és una bona notícia. Després de la resolució unitària aprovada fa pocs dies al Parlament, aquesta trobada al Palau de la Generalitat ha donat una imatge de força i d’unitat al voltant del govern de la Generalitat i del seu President. Acaba així, positivament, la primera etapa del procés negociador del nou finançament.
Parlo de primera etapa perquè em sembla que pot ser útil que distingim, en aquest procés negociador, tres etapes diferenciades. Una primera, orientada a aconseguir la màxima unitat possible a Catalunya (és la que de moment hem cobert d’una manera satisfactòria). Una segona, en la que es verificarà la negociació política i tècnica pròpiament dita. En aquesta fase cabdal, convé aprendre del passat (negociació de l’Estatut) i evitar curt-circuits i confusions. Ha de negociar el govern, el seu President i el conseller Castells en concret, i cal que tinguin el suport de les forces catalanes, les que són al govern i les que són a l’oposició (i han de tenir també, lògicament, el suport de les forces socials i econòmiques de Catalunya). Els negociadors del govern català , naturalment, han d’esmerçar-se a mantenir els contactes i subministrar els elements que afermin en tot moment aquest suport. Com més unitat hi hagi en aquesta segona etapa, millors seran els resultats.
Però hem de ser conscients que vindrà després una tercera etapa, que s’obrirà una vegada culminat el procés negociador. A mi em sembla que podem preveure que aleshores, sigui quin sigui el resultat obtingut en la negociació, hi haurà de nou una manifestació de discrepàncies i de crítiques. És difícil d’imaginar que els grups de l’oposició llencin coets i diguin que el govern, el conseller Castells i el president Montilla han estat admirables i han aconseguit uns resultats espectaculars. Potser es pot aspirar a que, amb la boca petita, arribin a admetre que els resultats són acceptables (encara que ells haurien aconseguit molt més, etc.). Però el més probable és que censurin els resultats, dient que malgrat el suport desinteressat que han donat a la negociació, el resultat obtingut ha estat un fiasco. No ens hauríem d’escandalitzar i convé tenir-ho previst d’antuvi. Això vol dir, em sembla, que cal d’una manera o altra associar al procés negociador (al llarg de la segona etapa) al ventall més ample possible de representants i líders d’opinió de la societat catalana.
Categories: Política catalana, Política espanyola | 5 Comentaris »
July 10th, 2009 a les 12:54
[...] ha acord, aquesta valoració s’hauria de mantenir totalment. Seria per altres raons, que vaig comentar fa temps, i no per la serietat polÃtica i el rigor de governant que ha mostrat en tot moment en Castells. [...]
July 11th, 2009 a les 19:24
[...] model i unes xifres determinades. Si em permeteu que em citi, jo escrivia en aquest aquest bloc, l’octubre del 2008, que en arribar a aquest tram final de la negociació “és difÃcil d’imaginar que els [...]
July 13th, 2009 a les 17:01
[...] del papel que ha ejercido deberá mantenerse Ãntegramente. SerÃa por otras razones, que comenté hace tiempo, que el acuerdo no se produce, y no por la seriedad polÃtica y el rigor de gobernante que ha [...]
July 13th, 2009 a les 17:17
[...] en el modelo y unas cifras determinadas. Si me permitÃs que me cite, yo escribÃa en este blog, en octubre del 2008, que al llegar a este tramo final de la negociación “es difÃcil de imaginar que los grupos [...]
July 14th, 2009 a les 12:07
[...] model i unes xifres determinades. Si em permeteu que em citi, jo escrivia en aquest aquest bloc, l’octubre del 2008, que en arribar a aquest tram final de la negociació “és difÃcil d’imaginar que els grups [...]