A [1] MondayNote, Frédéric Filloux, un analista de l’evolució dels nous mitjans, publica un comentari interessant sobre la “màquina internet” que ha posat en marxa l’equip d‘Obama.

Filloux compara l’enorme dispositiu que te el centre a [2] MyBarackObama.com a una gran empresa d’èxit i de risc, que s’enfronta, el proper 4 de novembre, a l’hora de la veritat inel·luctable. Una empresa “amb un objectiu clar (entrar a la Casa Blanca), un líder fort (Barack Obama), un missatge simple (Canvi), i (moltes) necessitats de diners“. “A diferència de la guerra d’Iraq“, afegeix Filloux, “és una empresa amb final anunciat: el negoci tancarà el 4 de novembre“.

Algunes dades, impressionants:

• 401 milions obtinguts fins ara en la campanya d’Obama (245 en la de Hillary Clinton, 171 m en la de John McCain).
• 200 milions obtinguts a internet (fins el mes de juny de 2008)
• més d’ 1 milió d’usuaris registrats a [3] My.BarackObama.com
• 75.000 esdeveniments locals organitzats a través de la web
• 2 milions de trucades telefòniques a través de la web
• 4 milions invertits fins ara en la web ( 1,1 milions per a Blue State Digital and uns 3 per a Google)
• 38 milions de persones van veure el discurs d’acceptació d’Obama a la convenció demòcrata de Denver.

Segons Filloux, els mitjans online poden extreure ja algunes lliçons de l’experiència:

1) utilitzar massivament les xarxes socials, que en aquest cas han servit per a mobilitzar i [4] finançar la campanya de manera significativa.

2) fer sentir als utilitzadors que disposen d’un cert poder.

3/ no deixar res a la improvisació: preveure en detall tota la implementació i tot el funcionament.

4/ trobar el just equilibri entre l’autoritat des de dalt i l’anarquia des de baix. L’autonomia no s’oposa a la disciplina.

5/ Afinar constantment la màquina, sobre la base de tests i ajustaments quotidians, en funció de les reaccions dels usuaris.

Filloux creu que Obama guanyarà les eleccions. Jo no ho tinc tant clar. Si la “màquina Obama” obté la victòria o no, ho sabrem el proper novembre. Però és evident que allò que alguns han començat a anomenar la “triple O” (“[5] Operació online Obama“) és un procés històric, que marcarà irreversiblement un abans i un després en la vida política democràtica, no sols als EUA sinó a tot el món.