- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

Un cartell de Josep Obiols

Posted By Raimon Obiols On 23 December 2010 @ 14:09 In General | No Comments

[1] M’ha agradat molt veure la portada d’avui del diari Ara, amb la reproducció del cartell de la Protectora, modificat amb el lema “L’escola en català ara i sempre”, que el seu autor, el meu pare [2] Josep Obiols, hauria adoptat amb entusiasme.  Va ser un pintor d’extensa obra cívica: des dels cartipassos i sil·labaris escolars o les iconografies de cooperatives obreres com La Linotípia, passant pel cartell de la Protectora o les portades de la revista L’Empordà Federal,  fins, ja en plena guerra civil, l’Auca del noi català, antifeixista i humà del Comissariat de Propaganda, els murals de la Conselleria de Finances i el paper moneda de la Generalitat.  Josep Obiols va dur a terme una extensíssima feina d’artista engagé en el programa nacional i popular del noucentisme; un programa orgànic, sistemàtic,  al límit de la redundància (les “inevitables orenetes”,  es queixava  Josep Pla…), però d’una eficàcia formidable en la construcció d’un imaginari visual i moral, d’abast nacional  i popular, que impregnà la sensibilitat d?amples sectors del poble;  la iconografia d’un model de “país somniat… clar, alegre, civilitzat i benigne”, en paraules de Josep Esteve. En un article escrit en l’amarg 1947 (“L’Obiols o el que hem perdut”), J. V. Foix va escriure: “En un dels més bells moments de la nostra renaixença col·lectiva es va projectar a la ment dels fidels la imatge d’una comunitat on el concret substituïa el mite, arcaic o futurista (…) La pintura de l’Obiols n’és un esbos”.

En aquella pintura, la gent, la més enzilla especialment, s’hi veia reflectida. Quan el 1977 recobràrem les llibertats, vaig poder adonar-me de fins a quin punt aquell imaginari visual havia obtingut una ressonància que es mantenia viva en la memòria de molta gent, arreu de Catalunya. Un vell pagès em regalà, en el primer míting socialista que férem a Valls, un cartell del vailet de la Protectora. “No pateixis; en tinc més a casa”, em digué quan vaig fer gest de refusar el present. Els havia guardat durant quatre dècades de dictadura; ara era el moment de tornar a posar-los en circulació.

En aquesta sintonia popular jo no hi se veure cap ombra. Recordo les paraules d’Òsip Mandelstam, el poeta rus: “Només els que no han hagut de pagar un preu alt pel dolç plaer de viure i respirar poden permetre’s sentiments de refús i de menyspreu per la vida i la bellesa”. L’obra de Josep Obiols, a la vegada fidel a la natura i idealista, agradava i segueix agradant a la gent que manté amb l’art una relació sense complicacions. Avui ha tornat a servir.


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=3201

URLs in this post:
[1] Image: http://www.noucicle.org/obiols/wp-content/uploads/2010/12/Portada-lARA_ARAIMA20101223_0042_1.jpg
[2] Josep Obiols: http://www.josepobiols.cat/