- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

Els debats que necessitem

Posted By Raimon Obiols On 14 December 2010 @ 14:05 In General | 1 Comment

[1] Els debats sobre “el futur de l’esquerra”,  “el futur de la socialdemocràcia”, etc., produeixen una certa angúnia: és com si els metges es dediquessin a discutir, no sobre com guarir malalties sinó sobre el seu futur professional. S’assumeix que hi ha una “crisi de la socialdemocràcia” (la dreta s’encarrega de parlar-ne constantment) però això és una mitja veritat que pot esdevenir un error: cal parlar  sobretot de crisi del neoliberalisme, de crisi del capitalisme financer  desregulat i de crisi de la política. Els problemes i les incertituds actuals de l’economia,  les seves conseqüències socials i les  pors que se’n deriven, són resultat de les dècades de neoliberalisme hegemònic  i fonamentalista, de la globalització desregulada, de l’arrogància dels mercats financers, de les desigualtats creixents, de l’hegemonia mediàtica de la dreta,  de la conversió de la informació i de l’opinió publicada en mercaderies, de l’apoteosi barroca del diner, de l’antipolítica i de les derives populistes.

En aquesta situació de crisi, els partits de l’esquerra i del centre-esquerra han de recuperar una ambició de teoria. No d’elucubracions teòriques abstractes ni de fonamentalismes ideològics, sinó d’anàlisi i interpretació dels canvis, problemes i reptes del món actual i de les nostres societats.

L?apel·lació, tan freqüent en el camp progressista, a la necessitat d’un “relat”,  és equívoca i insuficient. Allò que necessitem són  millors anàsis, explicacions, projectes i propostes. El relat no és un afer dels professionals de la comunicació i dels think tanks, que són indispensables en un món complex i mediatitzat, però que no poden substituir la funció d’intel·ligència col·lectiva dels partits que vulguin estar a l’alçada dels reptes del nostre temps. Un relat eficaç és sempre el fruit d’una deliberació àmplia i compartida, que construeixi un sentit comú capaç d’agregar majories.  Només quan entre molts sabem explicar-nos les coses, entendre-les millor, saber què cal fer per a millorar-les, podem fer del relat el fonament d’una consciència política potent. Aleshores es  poden agregar  voluntats fins esdevenir majoria social i política. Aquests reptes no són afer de gabinets; només es guanyen amb intel·ligència, voluntat i acció col·lectives.

Els nostres debats han de centrar-se en les aspiracions i els problemes de la gent; han de parlar un llenguatge precís i entenedor, i han de comptar amb instruments de deliberació oberts a la gent,  especialment dels sectors més febles, dels més cultes i dels més dinàmics de la societat. Les aspiracions d’aquests sectors no són contradictòries. Si els debats, els projectes i els instruments són els encertats, succeeix exactament el contrari: són aspiracions que conflueixen en majories. La base indispensable de tot projecte de progrés consisteix en l’agregació  dels sectors favorables a les reformes i canvis al servei dels interessos de la majoria.

Molts partits d’esquerra a Europa tenen encara models organitzatius i programes del segle XX. Si volen afrontar amb èxit els reptes del segle XXI han de procedir a una renovació profunda i radical. D’estructures verticals han de passar a organitzacions horitzontals, obertes i en xarxa interactiva. Això planteja la qüestió de  la seva cohesió, de la seva capacitat d’agregar, que requereix noves formes d’autoritat col·lectiva.Un  requisit indispensable és superar el tret més funest de les esquerres del segle XX: la seva tendència a dividir-se i enfrontar-se, la via morta dels desacords i incompatibilitats. La cohesió de conjunt, el pluralisme i l’obertura no són objectius  incompatibles sinó condicions necessàries de l’acció política en les societats obertes. Per tal de garantir-les són necessaris lideratges de tipus nou, que garanteixin l’autonomia i  la participació dels adherits i adherides al projecte, que no poden ser seguidors de consignes sinó propulsors emancipats.

Podem assolir aquest objectiu de renovació perquè la nostra energia és renovable; no prové d’un dirigent o d’un nucli de direcció sinó de les aspiracions dels sectors majoritaris de la societat. Aquesta és l’energia, permanentment renovada, que és l’origen del que Brandt assenyalava com la nostra capacitat de fer “nous començaments”.

.


1 Comment (Open | Close)

1 Comment To "Els debats que necessitem"

#1 Comment By JUan Ignacio Marcos Lekuona On 26 November 2011 @ 12:35

SE hace necesario que las direcciones de los partidos socialdemócratas sustituyan sus prácticas autoritarias y burocráticas del liderazgo “heroico” y vayan aprendiendo las del liderazgo suficiente que se empodera empoderando a sus militantes y votantes, generando así el número suficiente de “propulsores emancipados” que requiere la transición que vivimos y no los disciplinados “llenadores de autobuses”


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=3195

URLs in this post:
[1] Image: http://www.noucicle.org/obiols/wp-content/uploads/2010/12/discussio.jpg