Walter Veltroni, el lí­der del Partito Democratico italià , ha vingut aquest matí a Nàpols, a una reunió del grup parlamentari del Partit socialista europeu. En el PD, les aigues baixen agitades. Fa uns dies, el diari “La Repubblica” va donar a conèixer un suposat “pla D’Alema” per a l’ ingrés del PD en el PSE. D’Alema hauria proposat al cap del nostre grup parlamentari, Martin Schulz, que els diputats del PD italià s’adherissin al PSE com a grup federat, gràcies a una modificació dels estatuts que permetés l’adhesió de “partits amics“. Hi va haver tota mena de desmentiments a la premsa italiana, però les reaccions dels sectors catòlics i liberals del PD foren immediates: d’adherir-se al PSE, ni que sigui amb matisos, ni parlar-ne.

Després hi va haver, diumenge passat, una duríssima presa de posició de la revista “Famiglia cristiana“, on molt hi veuen la posició oficiosa del Vaticà , comminant Veltroni a desfer-se de l’”ala radical i laicista” del PD o, en cas contrari, a resignar-se a l’abandó de l’ala democristana i catòlica liberal. “Veltroni ha traït les expectatives dels catòlics” escrivia, sense signar, el director de la revista, un sacerdot que, com es pot constatar, no es queda en mitges tintes.

Hi ha, en tercer lloc, una ofensiva del sector del PD lligat a l’ex cap de govern, Romano Prodi, que demana una valoració crítica dels resultats de les últimes eleccions. “Certament hem de reflexionar sobre la desfeta electoral“, ha dit la cap del grup en el Senat, Anna Finocchiaro, “però això no ha d’implicar que es posi en discussió Veltroni“.

És en aquesta situació que ha arribat el president del Partito Democratico a la reunió del grup del PSE. El seu president Martin Schultz, a la premsa italiana, havia reiterat els plantejaments del PSE: «Fem al PD l’oferta d’acollir en el nostre grup totes les forces progressistes; ja hem modificat els nostres estatuts en aquest sentit. Crec que podem obrir-nos a forces que comparteixen els nostres valors i aue no vénen de la socialdemocràcia tradicional“. Però afegint­ : “No es pot reproduir a Europa allò que es vol fer a Itàlia. els homes i dones que fan polí­tica a Itàlia han de donar-se compte que Europa no és una Itàlia ampliada“.

Veltroni ha fet una intervenció molt cauta. Ha dit – i té raó – que a Itàlia, “i no sols a Itàlia“, un factor que afavoreix la dreta són els sentiments d’inseguretat i de por al futur que té molta gent.

Té raó, pero a mi em sembla que una paradoxa de la situació actual del PD és que el nou partit és més aviat un factor d’inseguretat polí­tica, a causa de les seves querelles i de la seva poca definició. Per exemple, pel que fa a la futura adscripció europea del PD, Veltroni ens ha dit que es trobarà una solució, i que el diàleg és intens, però no ha concretat. De fet, a mi em sembla que en el moment actual no pot fer-ho perquè les discrepàncies a l’interior del seu partit són molt grans, i no sembla que hagin de minvar.

3 Comments To "Amb Veltroni a Nàpols"

#1 Comment By Rog On 11 June 2008 @ 13:32

#2 Comment By José Luis López Bulla On 12 June 2008 @ 11:32

#3 Comment By Rubén On 12 June 2008 @ 17:13