Notes de Brussel·les

Presentació

Raimon Obiols publica en aquest bloc els seus comentaris sobre l’actualitat.

Twitter

App per a l'iPhone


Raimon Obiols NdB

Etiquetes

Traductor

Darreres notícies

Blocs i enllaços

  • RSS
  • Atom
  • « | Inici | »

    Mercè Sala

    Per Raimon Obiols | 8 May, 2008


    Imprimir Imprimir

    Enric Company ha escrit, parlant de la mort de Mercè Sala, que “ara que els governs d´Espanya tenen tantes dones com homes, sembla normal que el 1991 Mercè Sala fos nomenada per dur a terme una feina tan important com modernitzar els ferrocarrils. Però aleshores no ho era. El repte, a més, era enorme. Renfe portava dècades essent un dels paradigmes de la ineficiència típica dels serveis públics, del retard espanyol” (que féu front al repte amb èxit, ho diu Company en el títol de la seva crònica: “Mercè Sala, la dona que va donar puntualitat a Renfe“).

    Algú ha definit la política com l’art de “fer coses amb paraules“. La Mercè Sala no hi estava massa d’acord: creia que la política era un instrument per fer coses amb fets. Fins el punt que es mostrava sovint impacient quan li semblava que les energies es perdien en un excés de disquisicions. ” La Mercè no aprecià mai la retòrica, era partidària d’actuar i de parlar a través dels fets” escriu avui Narcís Serra a La Vanguardia. És cert, i ho demostrà a bastament en totes les responsabilitats que assumí, amb una eficàcia impressionant.

    Pasqual Maragall ha dit que “hauria pogut ser i tal vegada hauria d’haver estat alcalde de Barcelona“. No ho va ser, diu, perquè “calia escollir entre gent molt bona, com Lluis Armet, Joan Clos, o ella mateixa“. És un gran motiu de satisfacció retrospectiva constatar que el PSC es plantejà, en aquella ocasió com en d’altres, l’”embarras du choix“. I també un motiu de nostàlgia i d’una certa recança, per no haver aprofitat més la sort de treballar amb gent com ella i tants d’altres, i d’haver deixat les converses, amb calma i a fons, per a un ocasió futura que finalment no es produeix. Però potser la Mercè Sala diria que la conversa ha estat justament això: fer coses plegats, amb fets i resultats concrets, més enllà de les paraules.

    Categories: General, Política catalana, Semblances, Socialisme | 2 Comentaris »

    2 comentaris per “Mercè Sala”

    1. Enric Benages Diu:
      May 9th, 2008 a les 9:16

      En record de la Mercè, permeteu-me que relati una anècdota que vaig viure durant un viatge en “regional” destinació Figueres.
      Anava a passar el cap de setmana al Port de la Selva i vaig coincidir al tren amb la Mercé i en Carles. Ella portava el seu ordinador i anava treballant.
      Va passar el revisor. Jo vaig mostrar el meu bitllet. ella una tarja . El revisor li va donar un cop d’ull, breu, molt breu, i li retornà.
      Ens vam acomiadar i la Mercè i en Carles varen baixar del tren. Jo anava més lluny.
      Instants després el revisor va tornar, nerviós, molt nerviós. Com que jo seia minuts abans al costat de la Mercé, em va preguntar:
      ” La señora ya se ha ido…? ”
      Li vaig dir que si.
      Ell suant i engoixat em va dir :
      ” Es la Presidenta de RENFE i yo he creido leer en su tarjeta “Pensionista”… que me va a pasar ! Ni la he saludado”
      Li vaig assegurar: ” Nada, no le va a pasar nada”
      Li ho vaig dir convençut. Jo sé que la Mercé estava molt per damunt dels qui exigeixen reverències.

    2. Bloc de Pia Bosch » Blog Archive » Una gran pèrdua, una vida plena i compromesa Diu:
      May 20th, 2008 a les 10:59

      [...] més l’estimaven, però també per Barcelona i Catalunya, i per moltes i moltes dones, que varem veure en ella un exemple . Li vull retre des d’aquí reconeixement i homenatge per la seva vida plena i compromesa amb [...]

    Comentaris

    Security Code: