« Tony Judt: Què és viu i què ha mort en la socialdemocràcia? | Inici | La situació a Haití: com informar-se, com ajudar »
Robert Taylor: Suècia i el futur de l’esquerra europea
Per Raimon Obiols | 8 January, 2010
Imprimir
M’ha agradat aquest article, publicat al Social Europe Journal, el 17/11/2009:
Els socialdemòcrates suecs han estat el partit d’esquerra que més ha reeixit en l’últim segle, no només per la durada dels seus anys al govern, sinó també per la seva ideologia i els seus programes. En la seva conferència d’aquesta tardor a Estocolm la direcció del partit va acordar unes noves «directrius polítiques» per al futur de cara a la preparació de les eleccions generals del proper setembre de 2010. Els socialdemòcrates i els seus aliats de l’esquerra – els Verds i el Partit d’Esquerra – no estan segurs de la victòria. La seva derrota electoral el 2006 va ser un xoc, en un moment en que l’economia sueca estava en auge, amb superàvits en el comerç exterior i en els pressupostos i un atur relativament baix. Ara Suècia, amb un govern de centre-dreta, està patint un atur elevat i un enorme dèficit, però en les enquestes els socialdemòcrates en l’anomenat bloc d’esquerra només estan empatant amb la coalició governant.
Allò que passi amb el partit suec a les urnes, la propera tardor, donarà indicacions per tal d’afrontar els problemes més amplis de l’esquerra europea. Aquesta és la raó per la que la seva recent conferència és d’una importància crucial. Els socialdemòcrates van fer de l’ocupació el tema de les seves deliberacions. La plena ocupació va ser el lema de la Conferència. Això estava en consonància amb els punts forts tradicionals del partit que han tingut tant d’èxit des de la dècada de 1930. Com la seva líder Mona Sahlin va explicar en el seu discurs: “No importa com ho expressem, nosaltres els socialdemòcrates hem tingut sempre les nostres arrels en això: en primer lloc el treball i la plena ocupació. El treball ha constituit el nostre punt de partida, els nostres mitjans i la nostra meta “. Sahlin va continuar: dient:
“Hem triat construir el país sobre la base de treball. Els fills i filles del treball: aquest és el nostre moviment. Hem volgut treballar – per un salari, per a gunyar-nos la vida, per a la comunitat i pel nostre propi desenvolupament, per a participar en la construcció de la comunitat, per als nostres fills i el seu futur. Hem cregut en el treball com a suport de l’economia del país, del benestar com a base per al sentit de solidaritat que volem que caracteritzi Suècia“.
És important destacar que Sahlin i els seus companys han vinculat l’objectiu prioritari de la plena ocupació a tots els altres temes programàtics de l’agenda política de Suècia. El treball proporciona la força motriu que aporta una unitat i una coherència a la resta del nou programa del partit. No és un afegit, o un element més en una llista de compres de demandes desconnectades. En insistir sobre aquest tema vertebrador de la primacia del treball, els socialdemòcrates poden recolzar-se en les forces que els han donat tanta credibilitat en la major part del darrer segle. El model suec que van construir des de la dècada de 1930 tenia els seus fonaments en un Estat democràtic il.lustrat i pragmàtic que tractava de reduir l’atur a mínims, a través de gestió de la demanda, i també a través d’una àmplia política activa del mercat laboral, de la formació, la relocalització del treball i un generós règim de prestacions socials basat en un sistema impositiu elevat i progressiu.
Però les noves “orientacions polítiques” del partit no perden de vista els seus valors fonamentals. Aquests segueixen sent tan importants en el món d’avui com en qualsevol altre moment de la seva història. Suècia és una economia de mercat oberta amb una perspectiva internacionalista. Ha acollit de bon grat la globalització. Els socialdemòcrates creuen en el lliure comerç i en les polítiques fiscals “responsables”. Però no han perdut de vista la necessitat de basar els objectius de la seva política en uns principis ètics profundament arrelats, en uns moments en els que tants partits d’esquerra a Europa s’han rendit al capitalisme neoliberal, o s’han girat vers els “spins” i les empreses privades per a la seva salvació política. Els socialdemòcrates suecs no són puristes. Sempre han conformat els seus programes tractant d’adequar-se a les tendències més amples de la societat i de l’economia en general , però tractant també d’adequar-les en el seu profit electoral. En el passat, el partit fixà l’agenda política de Suècia. La socialdemocràcia marcava el camí. La confiança en si mateix del partit, el pragmatisme idealista i la competència administrativa van donar com a resultat un èxit notable. Però ara es tracta d’una veritable lluita per mantenir la iniciativa en una societat que s’ha tornat més desigual, més fragmentada i individualista. Però com assenyala la declaració política de la Conferència del partit d’aquesta tardor: “el clàssics valors socialdemòcrates de llibertat, igualtat i solidaritat són el punt de partida del partit en el seu propòsit de renaixement“. Els paràgrafs inicials mostren que el partit no ha perdut res de la seva capacitat per posar el seu programa concret de govern en un marc ideològic més ampli:
“Els socialdemòcrates portem amb nosaltres un somni de llibertat. Volem que tothom tingui la llibertat de modelar el curs de la seva pròpia vida i de perseguir els seus somnis. Tothom ha de poder seguir els seus anhels més profunds respectant les opcions preses pels altres. Una política de redistribució equitativa, de benestar per a tots i de menors divisions socials pot facilitar la seguretat que permet que la llibertat individual pugui créixer. És per això que el nostre somni socialdemòcrata de llibertat és també un somni d’igualtat. “
“La llibertat i la igualtat que s’impliquen mútuament, i aquest vincle es fa cada cop més evident en la nostra comunitat global.”
El nucli de l’enfocament de la socialdemocràcia sueca davant el món modern es manifesta en un paràgraf especialment important del document de la Conferència. Parla per ell mateix:
“Quan succeeix l’inesperat en la vida – un nen que es veu en dificultats en l’aprenentatge, vostè que es troba cremat per l’estrès, una dificultat en l’empresa o un familiar d’edat avançada que ja no es pot valdre per ell mateix – és llavors quan es veu la importància que té l’estat del benestar. Quan ens ajudem els uns als altres a compartir els nostres riscos, aleshores augmenta la nostra seguretat individual. La seguretat té un valor enorme en termes de llibertat. Si el l’estat del benestar manté una alta qualitat, s’executarà sobre la base de les necessitats i sempre en condicions d’igualtat per a tots independentment del seu origen, llavors reparteix els riscs, les oportunitats i la seguretat al llarg de tota la durada de la vida, així com entre es generacions. El fet que el model suec es basi en aquest fet no és un accident. Aquest és el model que millor se les arregla per a proporcionar una major llibertat per a l’individu a través d’una alta mobilitat social i d’àmplies oportunitats per assolir les metes de la vida a través de la seva pròpia elecció i sense precondicions prèvies. Per aquesta raó, nosaltres, els socialdemòcrates sempre el defensarem.”
L’esquerra europea – si tracta de renovar-se a si mateixa – hauria de mirar la socialdemocràcia sueca de nou com un element d’esperança i inspiració. No és exagerat suggerir que les eleccions generals sueques de la propera tardor seran d’importància crucial per a tots els que volem veure el retorn d’un projecte progressista, pragmàtic i il.lustrat a Europa, basat en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat.
Categories: Politica europea, Socialisme | Sense Comentaris »