- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

El congrés de CDC

Posted By Raimon Obiols On 10 April 2008 @ 21:04 In General | No Comments

El setmanari El Temps publica aquesta setmana una crònica sobre el pròxim congrés de CDC (Enric Rimbau: Els plans per ampliar la casa de Convergència) i una entrevista a Oriol Pujol i Ferrussola. Són dos papers interessants, per tal d´esbrinar per ón van els trets al partit que encapçala Artur Mas.

Rimbau diu que el congrés de CDC té per objectiu l´inici d´una “reformulació ideològica i organitzativa“. No resumiré les informacions que proporciona el periodista d´El Temps pel que fa a les qüestions organitzatives (un major o menor pes del territori, la renovació del “nucli dirigent reduït” €“ el €˜pinyol´ en l´argot intern de Convergència-, l’eventual replantejament de les relacions amb Unió, la incidència de les JNC i dels sectors “sobiranistes”, etc.): són informacions interessants, però es tracta de coses que sens dubte atreuen més l’atenció dels afiliats i simpatitzants de CDC que per la gent que ens ho mirem des de fora. En canvi, lesreformulacions ideològiques” tenen un interès general considerable, perquè contribuiran a dibuixar el nou paisatge polític català que sorgirà dels tres congressos (CD, ERC, PSC) que s´apropen.

Poques pistes dóna, en aquest sentit, l´article de Riembau (i em sembla que no per culpa seva), pel que fa a què pot sortir d´un congrés que hauria de donar continguts ideològics i estratègics a l´anunci d´Artur Mas ni més ni menys que de “refundar el catalanisme“. Els canvis semàntics (el “dret a decidir“, una eventual retorn de la marca de “Partit Nacionalista Català“, etc.) no substitueixen aquests continguts i, en aquest sentit, les incògnites subsisteixen: Es trencarà amb l´ambigüitat, tan rendible en el passat, del pujolisme? Es revisaran, per condemnar-les com a definitivament inviables, les temptatives d´intervenció a Espanya, a l´estil de Roca o de Duran? S´imposaran en el congrés les orientacions de la “Plataforma per la Sobirania“, cap a un “acostament estratègic amb ERC, per poder convocar, per exemple, un referèndum sobre el dret d´autodeterminació“?

L´entrevista que Riembau fa a Oriol Pujol dona algunes pistes, però les incògnites (i l´ambigüitat, si es vol accentuar la crítica) es mantenen. El títol d´aquesta entrevista (“Convergència ha de deixar d´actuar com un €˜lobby´ i fer de partit nacional“) té unes divertides ressonàncies sellaresianes (fóu Miquel Sellarès, em sembla, el primer a parlar dins de CDC de “lobbies” i de “sector dels negocis“). Però més enllà d´aquesta afirmació de voluntat regeneracionista, Pujol fill no avança projectes. Alerta, això sí, sobre el risc de pujar el llistó dels objectius i alimentar així futures frustracions. El seu llenguatge és, en aquest sentit, una mica brutal: “hi ha un desencís global, en el qual tu no pots haver alimentat una bèstia, uns sentiments, unes emocions, i després frustrar-los“. Aquesta reflexió sobre els efectes contraproduents de donar “carn a la fera” (a “la bèstia“, diu Pujol) es refereix, es clar, a ERC (“ens van proposar que amb ells aniriem a la lluna i resulta que ara s´ha vist que no tenim ni coet“); però no és exclòs que la reflexió valgui també per a la seva pròpia formació política: “la gent pensa de nosaltres que hem perdut autenticitat com a formació política“, diu Pujol i Ferrussola, que afegeix que “tot el procés de l´Estatut ha fet que ens percebessin com a gent amb excés de tacticisme“. Es tracta d´una autocrítica que no estalvia, però, crítiques als adversaris ni una valoració molt negativa de la situació actual del catalanisme: “s´ha afeblit el catalanisme que ara governa, i s´ha enfortit una opció que no és catalanista, per molt que s´hi vulgui fer passar“. Aquesta opció a la que l´entrevistat es refereix és, em temo, la dels socialistes catalans; i per rutinària que sigui, aquesta desqualificació no deixa de ser lamentable.

Tot això és interessant, però no aporta res de nou, si exceptuem dues coses: un augment de la tensió de les frases, de les expressions (“refundació del catalanisme“, “la casa gran del catalanisme“, el “dret a decidir“, el “sobiranisme”, etc.) i un rebuig a les polítiques d’implicaió a Espanya, tipus Roca o Duran: “si algunes vegades hi haviem anat (a Madrid) amb la voluntat de comprometre´ns en l´estabilitat per Espanya, per a modernitzar-la, ara ja no ens correspon aquest paper. Ara cal anar a defensar els interessos de Catalunya a Madrid€¦ Nosaltres no podem estar preocupats per allò que passi als espanyols; hem de defensar inequívocament els interessos de Catalunya“.

Si Pujol fill parla en nom del grup dirigent (el “pinyol”) de CDC, la conclusió que em sembla que n´hem de treure és que hauran de fer un esforç considerable, d´ací al seu congrés, per bastir una proposta que vagi més enllà de les velles proclames i desqualificacions.


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=253