- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

ERC i independentisme

Posted By Raimon Obiols On 3 April 2008 @ 19:13 In General,Política catalana | 1 Comment

Josep Ramoneda escriu, en un article a la revista El Temps, a propòsit del proper congrés d´ERC, que “l´independentisme és un tret identitari indiscutible i és un referent al qual Esquerra no pot renunciar ni ha de renunciar mai“. Que l´Esquerra d’avui té l´independentisme com un tret identitari, és evident. Però em sembla discutible l´afirmació de Ramoneda, quan diu que Esquerra “no pot renunciar ni ha de renunciar” a aquest tret identitari. Depèn.

De fet, en els anys trenta, ERC obtenia uns amples resultats electorals amb uns programes i uns perfils que no tenien l´independentisme com a “tret identitari indiscutible“: el partit apareixia com un partit catalanista, republicà, d’esquerra, i amb sectors separatistes no hegemònics en el seu interior.

El mateix Ramoneda assenyala els límits actuals d´una proposta político-electoral independentista, quan escriu que “l´independentisme, naturalment, té un problema: com que no és a l´ordre del dia, com que no és previsible una majoria social a favor de l´independentisme a curt termini, perd força política en algunes situacions electorals, en que el ciutadà vota per respondre al problema d´avui €“ qui ha de governar a Espanya: Zapatero o Rajoy? €“ i no al de demà passat €“ vols que Catalunya sigui independent o no?“.

Si això és així (i em sembla que ho és) se´n pot extreure una conclusió pragmàtica: no li convé a ERC accentuar l´independentisme com a “qüestió d´avui” sinó, sense renunciar a res, anar a la recerca d´una base més àmplia, com en el passat. A ERC li convindria que gent no independentista s’afiliés i votés el partit, com en el passat.

Però això topa, probablement, amb dos obstacles. Un és el representat pels sectors més intransigents que diuen moure’s amb una lògica generacional i parlen d’ independència com a programa per ara mateix. El segon és bastant contradictori amb el primer, perquè encara que utiliza la gestualitat independentista proposa, de fet, una “moderació”: posar ERC darrere dels intents de Convergència per tornar al poder, trencant el govern d´Entesa. El primer plantejament porta a minoritzar electoralment ERC; el segon porta a la seva subordinació a CiU, com en els vells temps de Barrera i Hortalà. No cal dir que m´agradaria que ERC, en el seu congrés, evités aquests dos plantejaments de signe antagònic.


1 Comment (Open | Close)

1 Comment To "ERC i independentisme"

#1 Comment By Brian On 4 April 2008 @ 23:37

ERC, per la seva pròpia naturalesa -ja ho ha dit tothom- es un partit imprevisible per assembleari i per immadur. Però des del punt de vista socialista em sembla que seria força mes productiu plantejar-nos, no què pot fer ERC, sinó que podem fer nosaltres tenint en compte ERC.

Estic llegint amb gran delit el llibre d’en Josep Mª Vallés, encara calent, “Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi” i, dels ítems d’aquesta agenda, de llarg i ample recorregut, n’hi ha un que em sembla que s’escau força al tema que avui ens proposa en Raimon: l’alternança democràtica en clau dreta-esquerra. I la manera de fer-ho em sembla que no passa per fer-li la competència a ERC en el camp nacionalista, però tampoc per la que propugna l’antiga agenda de Ciutadans pel Canvi: “construir una nova força que fos a l’hora catalanista i d’esquerra”, sinó per assumir que una gran esquerra, capaç de donar el tomb i mantindre’l de forma estable, només es possible si som capaços de fer que aquestes diferents esquerres convisquin reconeixent i acceptant aquesta diversitat entre elles.


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=248