Memòria de Pujol

la_persistencia_de_la_memoria No he llegit el segon volum de les memòries de Jordi Pujol, però he vist que m’esmenta, i no massa bé (és el mínim que es pot dir). Diu Pujol, segons reprodueïxen alguns mitjans:

“A partir del moment que en Calvo Sotelo va haver de formalitzar la petició d’ingrés a l’OTAN, l’oposició de les esquerres es va fer molt virulenta. [...] En un debat que va mantenir amb en Miquel Roca i en Joaquim Molins, en Raimon Obiols, el líder del PSC, va arribar a dir: “Aquests senyors de CiU estan disposats a permetre que els míssils de la Unió Soviètica amenacin els nostres Jordis i les nostres Núries”. Aquestes paraules em van fer molt mal”.

No diré que aquest fragment de les memòries de l’expresident m’han fet molt mal, perquè exageraria. Però, francament, no m’han agradat. No m’haurien agradat ni tant sols si aquesta citació textual que Pujol fa de les meves paraules fos mínimament aproximada. Essent, com és, una citació completament falsa, comprendreu que m’hagi desagradat profundament. Al llarg de la meva vida he dit sens dubte algunes tonteries, i el qui no estigui en el meu cas que m’ho comuniqui. Però això que Pujol posa literalment a la meva boca, jo no ho he dit mai. Expressions com “aquests senyors de Convergència” o apel.lacions més o menys demagògiques als nostres “Jordis i Núries” no formen part del meu estil, com poden testimoniar els qui han tingut la santa paciència d’escoltar-me al llarg dels meus anys de vida pública.

Però és que, a més, recordo bé aquell debat del 26 d’octubre de 1981, en el que per cert participava també (Pujol l’oblida) en Josep Verde i Aldea. Va ser una discussió molt animada. En cap moment vaig dir res del que Pujol diu que vaig dir. En un moment donat, vaig dir (ho reprodueixo de l’hemeroteca de La Vanguardia) que “per a nosaltres i els nostres fills volem que CDC canviï d’opinió“, no donant suport a la decissió de Calvo Sotelo d’entrar abruptament a l’Otan (seqüel.les del 23 – F!). D’aquesta frase a la que “cita” Pujol hi ha, em sembla, una distància sideral.

Hi ha una cosa desagradable que en política es fa massa sovint: deformar les paraules dels adversaris, o inventar-se-les. És el que féu Miquel Roca, dies després del debat, donant a la premsa una versió malvada de les meves paraules, que Pujol ha cregut convenient d’utilitzar ara, ell sabrà per què. Allò sí que em va doldre, ho reconec: vaig pensar fins i tot en anar als tribunals. Un dies després, vaig trobar-me, en el quiosc de premsa de la Placa de Sant Jaume, amb Joaquim Molins, que em donà la raó però es negà a dir res en defensa meva, per raons òbvies: aquell any, enmig de l’ensulsiada de la UCD, va ingressar a CDC. Vaig girar pàgina.

La tornà a obrir Pujol en una roda de premsa ressenyada a La Vanguardia de l’1 de marc de 1986, on va afegir, pel broc gros:

“M’agradaria saber perquè el senyor Obiols va dir fa tres anys que l’Otan representava la mort dels nens i nenes de Catalunya. Recordin. Va dir que els Jordis, les Montserrats, les Núries sucumbirien sota els míssils de la guerra“. Aquí ja s’hi van afegir les Montserrats.

Citar, després de quasi trenta anys, i entre cometes, aquelles preteses frases que Roca m’encolomà sense escrúpols, en el llibre de memòries d’un expresident de la Generalitat, un text destinat a ser – és un dir – un document de referència… És, no sé com dir-ho, una cosa que mereixiria qualificatius que no vull utilitzar.

Categories: Política catalana, Semblances | 3 Comentaris »

3 comentaris per “Memòria de Pujol”

Ximo Diu:
October 27th, 2009 a les 22:00
Dons anit, a TV3 encara que no feu referencia a la frase, tot i sense nombrar-lo, si que es referia a Vostè quan va dir que els socialistes van presentar un candidat a la Generalitat que “no el coneixia ningú”. O es referia a Nadal?. No ho crec. Molt, molt amics no sembla que son, no.
Tom Com Diu:
October 29th, 2009 a les 12:22
El señor Obiols está de eurodiputado como premio a su labor extinguida para así poderse ganar la vida, ¿cómo se la ganará ahora el sr. Pujol? Seguramente con los réditos de su operación Banca Catalana.
ferran turón Diu:
October 29th, 2009 a les 12:55
historia escrita per personatges tan “grans” com en pujol sempre me les miro amb telescopi, perque segur que hi ha “adornos”. Ningu dira res en contra ni discutiran les seves idees perque som un pais que te por a di res per si esn diuen que som anticatalans… no mes has de veure el que esta pssan ara amb la corrupció.. ha sigut un jutge de madrid i la guardia civil perque la judicatura catalana esta emmerdada fins al capdamunt i els mossos no mes fan el que diuen els “jefes”